Sabadell-Montserrat

Diumenge 9 de març: Sortim de casa en un dia ben grissot i d’eleccions però l’únic que ens preocupa es saber com estarem de forces i fins on arribarem.. Als poc metres ja tenim el primer avis.. els nostres culs manifestant-se, que si es diumenge , que si avui toca sessió de sofa i no de bici.. be els ignorem i comencem l’aventura. Travessem Sabadell i fem el clàssic camí per el bosc de Can Deu fins a Matadepera. On cop allà ens trobem el Turo de Roques Blanques , una d’aquelles pujades en ziga-zaga tant pintoresques.. Un cop amunt comencen els nostres primers dubtes de quin camí agafar per anar cap a la Casa Nova de l’Obac així que aprofitem l’arribada d’un ciclista per preguntar-l’hi. Demostrant que encara queda bona gent l’home s’ofereix a acompanyar-nos un tros i ens fa una explicació detallada, gracies!!!! Arribem , desprès d’unes bones pujades, a la Casa de l’Obac i aquí aprofitem per esmorzar una miqueta. Un cop en marxa ens entossudim en trobar un camí que baixi fins a Vacarisses , provem diferents opcions i totes acaben en mitja volta, preguntem a un munt de gent i tothom ens diu que per la carretera... finalment , si no encara hi seriem, baixem per la carretera. Ja a Vacarisses preguntem per el cementeri i allà ja recuperem el camí que ens porta fins a Monistrol tot passant per la espectacular estació de tren de Vacarisses.

A Monistrol fem una parada tècnica per muntar el nostre RoadBook última Generació el qual ens ha de guiar fins a St.Cecilia

En aquest punt , ens quedan 15km i 600mt. de desnivell fins a St.Cecilia i tres quilometres mes fins al Monestir. La pujada es dura de nassos , molt desnivell en poc tros i ens costa miracles arribar . Ens anem animant mútuament i finalment arribem a St.Cecilia, un parell de fotos i agafem la carretera per fer les últimes rampes fins al monestir.

Mare meva lo llarg i dur que es fa el punyetero pàrquing, un autèntic via crucis , de cansats que anem feina tenim per esquivar els cotxes aparcats... Arribem a la recta del pont i el nostre cor fa un salt d’alegria, per la visió del monestir pensareu... doncs no per veure aparèixer les paradetes de Formatge ummmm , ens apropem i escoltem com a música celestial:

- Voleu provar-ho?

- <!--[endif]-->N’hi tant!! I ens poses un pastis de formatge!!!!

Amb el pastis i amb cara d’alegria anem fins la plaça del Monestir on dinem un fantàstic entrepà de llonganissa i el pastis. En aquells moments ens sembla com un plat de luxe!!!

M’entres dinem simultàniament anem tremolant, collons quin fred que fot!!!

Comencem la baixada i amb ella la pluja... baixem entossudits en arribar a Castellbell i el Vilar per camí i aquí ens passa de tot, de pel·lícula . Anem a espetegar al riu Llobregat i Castellbell es a l’altre banda del riu . .. ens recorrem la vora buscant un pont inexistent . Finalment trobem un pont?? No!! Una mena de presa que travessa de punta a punta i amb poca aigua al costat....

Així que carreguem les bicis i travessem per damunt no amb poca feina. Un cop a l’altre banda i d’haver sortejat unes baranes ens quedem esglaiats veient que davant nostre hi ha una porta que separa el camí de la pressa i si està tancada... per sort era oberta i n’hem poder respirar tranquils , momentàniament!!

Ja som al camí,davant nostre una rampa que puja cap al poble, la fem i quina sorpresa la nostra que quan arribem a dalt veiem una porta de garatge per la part del darrera!!!! Doncs si per estrany que sembli ens havíem colat a una casa particular sense voler... tornem enrere a mirar si hi ha mes camins,res. Tornem a pujar ja pensant quina historia explicaríem als propietaris per que ens deixessin sortir a l’exterior... per sort abans de trucar a la casa veiem una porteta i provem si per un miracle d’aquells s’obre, i per sort es va obrir i nosaltres n’hem sortir de dintre de la casa cames ajudeu-me!!! A partir d’aqui poc mes, un port de carretera malparit per arribar a l’estació ,agafar el tren i arribar a Sbd a les 19:00. A temps per anar a votar amb les bicis i tot!!

Total:

85km.