Supervivent!!

Aquesta es la sensació que te un despres de passar per la Sant Hilari Express, mare meva quina colla de sonats !! Tenia esperança en creure que tot lo que havia escoltat era exagerat pero no... Quan es va donar el tret de sortida vaig començar a rodar, poquet ja que als 50mt ja estava empenyent la bici, be cap problema típic embut , continuem per pista i de cop veig un corriol de pujada impracticable a l'esquerra amb pedres arrels i una senyal que era per allà!! Apa bici a l'esquena i cap amunt.. mare meva, arribo a un altre corriol, aquest de baixada pitjor encara!! Toca seguir caminant , inclús en algun tram toca ajudar-se amb altres corredors per baixar la bici primer i després nosaltres. Veient el panorama, relliscada per aquí ,cop de pedal per allà .. recordo les sabies paraules de la Nuria al sortir:
- Avui toca acabar i no prendre mal..
Mai m'hagués pensat la veritat tant gran que deia!! Decideixo esperar l'Ada i fer-la amb ella, així almenys ens animaríem mútuament, per cert cap al final era ella qui m'esperava ja que les meves cames començaven a donar símptomes de rampes. Aprofitem els avituallaments al màxim, mai havia menjat tants platans i un per l'altre aconseguim arribar i sobreviure d'aquesta aventura (odissea) despres de 8 hores!! Mare meva, arribem derrotats però amb sensació de victòria ja que ens ha costat molt pero molt acabar-l'ha !! I avui toca pagar les conseqüències, morats,rascades i un cansament general que sembla que m'hagin fotut una pallissa!! Peró tot te la seva recompensa i avui l'Ada al mirar la classificació general de la Selva ha vist que havia quedat la tercera yuhhhuhuhuu!! Quina alegria mes gran que m'enduc al saber-ho almenys ha servit per algu. Salut i pedals!!