Dissabte 22 de març. Etapa 2. Sant Antoni-Eivissa– Can Truy (Santa Eulalia)
Arriba el dia fort, desprès de l’etapa d’ahir, avui en teoria teníem’ la Etapa Reina’. Aixó de fer sortides per etapes es la hòstia, un per moments es pensa que està en el Tour o algu així i fa servir frases tals com: l’etapa de demà, la Etapa Reina,ports de muntanya... curiós. A lo que anàvem, segon dia, ens aixequem i ràpidament anem a gaudir de l’esmorzar de l’hotel,això de poder triar i esmorzar el que vulguis un s’acostuma ràpid jejeeje!! Un cop amb la panxa ben cuidada ens plantem a la sortida,control de firmes (697 per ser exactes) i comencem l’etapa, la qual avui ens han dit que serà ‘Puro MountainBike’.
I la veritat que per sort així es, avui ja trobem pujades importants , algunes tècniques,algun corriol,baixades divertides i sobretot unes vistes de la costa que tiren enrere.
A mes com l’etapa es durilla i llarga avui no ens neutralitzen i podem rodar al nostre aire. La ruta al tindre mes moments de patiment també facilita mes la conversa amb mes gent i tot rodant anem coneixent gent de tot arreu, Denia,Menorca,Murcia,Lleida.. lo qual encara fa mes divertit el dia. En resum una etapa d’aquelles que et quedes enamorat de l’entorn tot i que no ens escapem de fer alguns km’s per carretera, tot no potser!!
A l’arribada tenim el luxe de que encara som relativament poquets (uns 130) i ens podem relaxar i moure amb comoditat. Dic això ja que al cap d’una estona allò era un festival de cues, una per recollir el tiquet per la Pasta Party (el dinar)i l’altre per bescanviar-lo per el dinar!! Els pobres que van tancar l’etapa, van arribar i sense temps de descansar van empalmar amb mes d’una hora de cua.... Lo dit un matí rodo amb dinar inclòs i exhibició de la gent de La Clau
I la veritat que per sort així es, avui ja trobem pujades importants , algunes tècniques,algun corriol,baixades divertides i sobretot unes vistes de la costa que tiren enrere.
A mes com l’etapa es durilla i llarga avui no ens neutralitzen i podem rodar al nostre aire. La ruta al tindre mes moments de patiment també facilita mes la conversa amb mes gent i tot rodant anem coneixent gent de tot arreu, Denia,Menorca,Murcia,Lleida.. lo qual encara fa mes divertit el dia. En resum una etapa d’aquelles que et quedes enamorat de l’entorn tot i que no ens escapem de fer alguns km’s per carretera, tot no potser!!
A l’arribada tenim el luxe de que encara som relativament poquets (uns 130) i ens podem relaxar i moure amb comoditat. Dic això ja que al cap d’una estona allò era un festival de cues, una per recollir el tiquet per la Pasta Party (el dinar)i l’altre per bescanviar-lo per el dinar!! Els pobres que van tancar l’etapa, van arribar i sense temps de descansar van empalmar amb mes d’una hora de cua.... Lo dit un matí rodo amb dinar inclòs i exhibició de la gent de La Clau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada