Pobre blog, es queixa cada dia de que el tenim abandonat i
té tota la raó del món. I no serà perquè ens falti material per omplir-lo, però
és que o anem amb bici o escrivim i és clar, a l’hora de triar sempre acabem
sortint a pedalar!
L’últim trimestre de l’any va quedar eclipsat per l’èxit
aclaparador de la
Madrid – Lisboa, però vem fer moltes coses més i algunes de
molt interessants, com la
Pyr’Epic. Amb molt poca pràctica sobre les bicis
d’enduro ens hi vem llençar de cap i vem gaudir i patir d’allò més d’una cursa
fantàstica, d’un enduro atípic ja que es cronometraven tant els trams de pujada
com els de baixada i en un entorn més que fantàstic, el primer dia ens vem
llevar a les 3:30 per poder començar l’etapa a Pic du Midi però va ser magnífic
veure sortir el sol des del telecabina, i el segon dia des del Pic de
Cauterets. Una cursa de ben segur per repetir, però haurem d’esperar el 2018.
Fotos del primer dia:
|
Brutal, a Pic du Midi amb bici! Només per ser aquí dalt ja ha valgut la pena! |
|
Cap allà hem de baixar i pedres no n'hi falten! |
|
Jean Paul Routens, lo d'aquest home és el no va más! |
|
Fotaca del Santi només començar, ole ell! |
|
I no tot és baixada, toca enfilar-se i de valent |
|
I comença a recordar-me l'Ironbike amb una bona estona d'empènyer la bici muntanya amunt |
El Santi ha immortalitzat la primera etapa en un petit
vídeo, fantàstic record de la nostra estrena endurera per la porta gran.
Baixades escandaloses i per petar a qualsevol les pujades empenyent la bici amb
una xafogor molt descarada. La nostra primera endurada amb dorsal superada amb
molt bon gust de boca.
Pyr'Epic 2016 Stage 1 by Santi Val from
Ada Xinxo on
Vimeo.
I abans de tornar passem per Mallabia on ens trobem amb els
companys d’Escapa per fer una visita a la fàbrica d’
Orbea.
|
Una bona colla de BiciEscapa de visita a la fàbrica d'Orbea |
|
Interessant veure la proves a les que sotmeten els quadres i els components de les bicis |
Poc després, el 16 de setembre, acollonits per les
previsions de temps, en Ribi, el Juanjo, el Santi i jo marxem cap a la Grave al
Ultra Raid de la Meije. Ens va agradar tant l’entorn per on discorre la cursa
que tot i la curtida important que representa hi volíem tornar. Sortim amb
calor de casa però a mesura que ens apropem als Alps la temperatura baixa i el
cel es va ennuvolant.
|
Un cop a França la gendarmerie ens fa passar un control amb escaneig de la furgo i tot! |
I les previsions no fallen, passem de les xancles a pedalar
sota la pluja, el fred, la boira i fins i tot neu a les cotes més altes.
L’organització de 10, tot i retallar la cursa dels 112kms oficials a 85km, ho
fan tot sobre la marxa i mantenint l’encant del recorregut.
|
Pluja suau i allà dalt flocs de neu |
|
Però els voluntaris no defalleixen i això que parat ha de fotre un fred! |
Personalment, la Danièle Troesch i jo som el punt de mira de les dones ja que vem guanyar les anteriors edicions, però surto sense nervis, em passa una noia que no conec a
les primeres de canvi, però vaig fent al meu aire. Baixant de Galibier estic
apunt d’abandonar ja que no em sento els peus del fred, però aconsegueixo recuperar-los
amb un te calentó al primer avituallament i surto compartint uns quants
quilòmetres amb la Danièle, un plaer. Finalment em distancio i a partir
del km. 40 no torno a veure cap noia. Després de la baixada brutal del GR de la
Besse m’informen de que han tallat la cursa a dalt del següent port. Així que
començo a enfilar-me amb totes les meves forces, mentre ens creuem amb els que
ja han acabat i baixen. Passada la
meitat del port em trobo el Ribi que baixa i em diu que tinc l’altre noia
davant i que encara no ha arribat. Apreto les dents però amb la boira no tinc
visibilitat, vaig avançant bikers, la noia no, de sobte em sembla divisar-la
entre la boira, acabo de fotre tota la llenya al foc però em falten uns quants
metres més de pujada, estem a l’última corba, llavors el terreny planeja i
arribem al collet amb lleugera baixada, impossible atrapar-la, entro 30 segons
del calaix més alt. Emocionada i contentíssima d’acabar al podi acompanyada
d’aquest parell de fieres.
Classificació
|
Anem a dormir amb l'arsenal preparat |
|
carones de son abans de sortir de l'hotel |
|
A la sortida amb la Danièle! |
|
Al mal temps bona cara! |
|
I jo encara diria més: al mal temps bona cara! |
|
Comença a estar tot una mica gris.. hi ha fang? |
|
Avituallament fet, prossegueixo! una mica més endavant em foto una santa nata baixant per un prat d'herba mullada... |
|
I de la nata em queda el canvi tocat i no puc pujar els últims pinyons... apa fotent-li emoció al tema... que no era prou difícil |
|
A l'arribada amb la Celine |
|
Com pollets els tres finishers catalans esperant que el Juanjo ens vingui a buscar, ell s'ha rallat amb el temps... |
|
Il·lusionada amb el podi |
|
Els finishers de l'edició 2016 de l'Ultra Raid de la Meije, felicitats a tots! |
|
l'endemà al matí ens llevem amb tot ben nevat |
|
El forn ben custodiat |
|
I ja amb les bicis ben netes, hehehehe, tornem cap a casa |
I abans de liar-me amb la
Madrid – Lisboa una bona sortideta
amb el Bestiar Lliure amb parada i fonda per esmorzar, com ha de ser!
Costa recuperar-se d’estar pedalant 53h i 44min non stop,
però de ganes de bici no me’n falten així que 15 dies després agafem les burres
endureres i cap a la
Tracks de Cerdanya Weekend by Escapa, som una bona colla i
passem un cap de setmana descobrint racons i senderons del Petit Canadà
pirinenc.
|
pedalem per indrets preciosos |
|
I ens ho passem com nens! |
|
Santi, no trepitgis els bolets! |
I amb la pretemporada arriben les caminades. Sembla que
l’hivern te recança per arribar, no fa falta pas abrigar-se, però la castanyada
es presenta puntual i amb ella l’aniversari de #laxinxu petita. Així doncs que
toca tancar-nos a la cuina i fer panellets.
|
panellets casolans |
I toca anar-se acomiadant de la gran companya d’aventures
que ha estat l’Orbea Alma 2016 i anem a fer-ho amb una bona dosi de sender a la
Panna el Bandoler. El Santi i jo apretant les dents tota la cursa però cometent
un error garrafal, ens deixem barretes i gels a casa, quin desastre, el pajarot
està assegurat i la Inés em passa per sobre en els últims quilòmetres de cursa,
ben merescut ho tinc, hehehe
|
boletaires en acció |
Els aniversaris es succeeixen, primer el de la Nur i després
el del Ru, a qui aconseguim sorprendre pel seu 40è aniversari.
|
Ruta per la Roca amb la reina de la zona! Per molts anys Nur! |
|
Sorpresa Ru!! |
I quan semblava que ja havíem tancat la temporada de dorsals
ens animem a participar a la
Corriols de l’Avi de Lloret, un altre divertimento
de senders, aquest cop el Magí i el Dani també s’hi animen i allà en trobem la
Noe, la Nur i el Francesc. Pedalada per tenir en compte, sobretot pel podi,
entre els regals de la Noe (una aixeta i una estufa) i el bany de cava ha estat
molt divertit!
|
Tot el matí perseguint el Santi o el Dani, quin parell! |
|
Instants abans de que es desmadrés el podi |
I seguim diversificant, caminades, alguna esquiada,
enduro, btt, maridatges...un no parar, i fins i tot pujo per primer cop a una bici de carretera, tot sigui
per una bona causa, la
Marató de Tv3 i l’activitat que hem muntat des de
BiciEscapa amb el
David de la Cruz, s’ho valen.
|
Un Sant Jeroni amb el Dani i el Magí |
Aprofitant per improvisar un petit mannequin challenge
|
Una sessió de maridatge amb l'Esther i el Luis... molt divertida per cert, regaliz oi Luis? |
|
Escampall que muntem cada cop que ens hem de posar les protección, hihihi |
|
I que bonic i tenebrós el Montseny amb la fullaraca |
|
Que xispeja? és igual una volteta per la Mola sempre va bé |
|
I si acabes a punt d'explotar amb les trufes a la Fonda Rius encara millor, hehehe |
Document inèdit, jo damunt una bici de carretera!
|
I la cosa va de torres, assedegats a la Torre del Moro |
|
La Torre d'Ardèvol |
|
I aprofitant que aquest hivern hi ha neu a Port del Compte, esquiadeta amb el Geri |
I també per la Marató de Tv3, cada any amb el Bestiar anem a
la pedalada de Sant Quirze Safaja, però aquest any sembla que no la fan, així
doncs que muntem la nostra pròpia pedalada per la Marató i així fem engreixar
una mica més el pot tot fent el què més ens agrada, riure damunt les bicis!
La manera més divertida de pedalar per la Marató de TV3! from
Ada Xinxo on
Vimeo.
I ara sí, s’acaba l’any, com sempre gaudim de la família i
ens tanquem a la cuina, això del Masterchef ha fet molt de mal, hehehe
|
Menú de Nadal a cal Val Xinxó |
|
I per fer baixar una bona sessió de bingo! |
La dispersió del Bestiar per Cap d’Any ens porta a
improvisar i si ho haguéssim organitzat amb temps no ens hagués pogut sortir
millor, tanquem el 2016 veient sortir el sol per darrera Sant Pere de Rodes,
amb una ruta betetera per Cap de Creus amb banyet inclòs, participant a la
nostra primera cursa de Sant Silvestre a Girona, trobant a les 20:45 un
restaurant amb menú de cap d’any on els hi queda una taula i rematant-ho amb
campanades a l’entrada gòtica de la Catedral de Girona amb ballaruca inclosa,
bye bye 2016!!
|
Elles també volen veure sortir el sol. A veure si escampa la boira... |
|
I al final tenim sort, espectaculars les tonalitats del cel amb la llum de primera hora i el cel emboirat |
|
La Petitona també vol foto! |
|
I aquest any sí, acomiadant el 2016 amb un banyet a cala Tavallera, quin gust! |
|
Pedalant tots sols per Cap de Creus, un luxe |
|
Després de la Madrid-Lisboa París no sembla tan lluny... |
|
Boníssims els musclos de Port de la Selva |
|
Sobreviurem a la nostra primera Sant Silvestre? "només" hi ha 2000 persones |
|
Repte aconseguit! i no ens ha atropellat ningú! |
|
Encantats amb les campanades a la Catedral de Girona! Bye Bye 2016 benvingut 2017!! |