Mono de bici!

Últimament entre compromisos i enredos familiars i laborals tenim el temps per sortir a rodar molt limitat i què passa? que quan ens toca va el temps i ens boicoteja! S'acosta el cap de setmana i sembla que no serà una excepció...

Aviat tindrem una opció per combatre el mal temps i no és la bona cara, sinó un rodillo que ens ha arribat recentment, falta acabar-lo de muntar i ja ens podrem barallar el Santi i jo, perquè és clar, els dos alhora....

Sigui pel què sigui des de la Trinxa-Prehistòrica que només hem fet 35 tristos quilometres, això sí, esquivant arbres, com tothom!

També vem trobar el moment per anar a fer l'Hannibal Lecter ciclista, és a dir, la nostra primera prova d'esforç, lo guapos que estàvem amb la mascareta aquella asfixiant-nos mentre trèiem el fetge tot pedalant. L'experiència... deixem-ho en curiosa, això sí espero no haver-la de repetir mínim fins l'any vinent. A més quan ens arribin els resultats hauré de fer un curset per entendre alguna cosa, si és que jo sóc de lletres!

Així doncs que tinc un mono de bici que no m'aguanto i a sobre quan tinc un momentet no se'm ocorreix res més que mirar blogs de gent que no para, foros amb un munt de quedades... i mentre la baba ho va deixant tot perdut.

Per acabar-ho de rematar ahir el Santi em tenia una sorpresa esplèndida, es veu que ahir celebràvem el meus 28 anys i 312 dies i m'ha regalat unes NOPE!!!!! Si que m'he portat bé i jo sense saber-ho!

O sigui que ara ja no tinc mono de bici, tinc zoo de bici, vull sortir i fer quilometres i més quilometres, estrenar les rodes noves i disfrutar un altre cop del nostre vici! De moment però... demà impossible i diumenge ja veurem el temps què fa...

TrinxaPrehistorica

Com sempre sona el despertador mes d’hora del que voldríem però amb tot l’esforç del món ens posem per feina. Avui el tema promet, hem quedat amb els galleteros per fer la TrinxaPrehistorica, es a dir un track que uneix les dues pedalades amb els seus enllaços per fer-la sortint des de Bcn.

En el nostre cas, una dosis més de masoquisme ja que al punt de sortida de Bcn i anem tot pedalant!! Està clar que toca posar els carrers i per poder veure’ls ja sortim de casa amb els llums posats, de debò que estem fatal!

A mig camí , a Cerdanyola, ens trobem amb en Grey i tirem fins a St.Coloma on ja trobem una bona representació esperant-nos: Armand,M.A,Jaume,Angel,Sergio,Dani i la Mariona i el Juan Carlos donant voltes amb els seus cotxes buscant aparcament... ara un s’alegra de vindre pedalant jejeeje!!

Quant apareix el Juan Carlos ve acompanyat i sorpresa és el German, quan de temps!!

Comencem la ruta i l’Armand ja ens informa que avui no pujarem per el dipòsit que ens ensenyarà l’alternativa per el tanatori, teníem alguna esperança que per aquí fora més planet més directe però en un no res estem ‘gaudint’ d’unes rampes del 24%, quina tela!!!

Aquí encara ampliem més el grup amb una bona representació de BttBadalona i el pirata del Josep, a continuació passem per les vinyes o les ‘zetas’ que l’hi diuen, una pujada molt pintoresca que va fent ziga-zaga fins dalt i que ofereix una imatge molt xula plena de bikers en tots els seus revolts.














Seguim tirant la mar de distrets, es lo que te anar amb tanta gent i arribem a Vallromanes on toca parar a fer un merescut esmorzar i com no una foto de grup al complert.

Sortim de Vallromanes per unes fortes rampes d’urbanització i aquí patim averia grossa... en Diesel ha enganxat el canvi amb la roda i ja sabeu que això es trencadissa segura.. D’aquesta manera el grup queda reduït ja que Diesel es veu obligat a marxar i amb ell els companys de BttBadalona.

Continuem i abans de deixar el poble divisem un Alpcrossià, ni mes ni menys que en Wizzard fent l’il·legal amb el dit xungo jejeje!! D’aquí endavant ja rodem per el territori de la Trinxacadenes del qual m’havien dit que faríem infinitats de corriols yuhu!!

I era veritat, l’únic que hi havia una deliberada omissió d’informació, corriols molts però la majoria de pujada!!! Tot sigui dit que m’encanten però és clar son costeruts i el tema desgasta una cosa.... i això el grup ho paga amb més baixes, algunes per rampes ,esgotament o simplement per arribar a dinar a casa. Bé, la sortida comença a agafar aires èpics del grup nombrós de la sortida tot just quedem la meitat,quants acabaran?

Certament el recorregut és collonut no acabes de sortir d’una que ja estàs patint per aconseguir superar un altre tram complicat, de repte en repte fantàstic!
Un dels llocs on passem és St.Bartomeu i com no potser d’un altre manera trobem la senyora Montse que segueix tenint cura del lloc.

Degut als problemes tècnics del principi i la dificultat del recorregut anem una miqueta malament de temps, res important si no fos perquè implica dinar més tard i la gana ja apreta...Finalment arribem ja mig desmaiats (sén més de les 15:00!!) al lloc de dinar, una plaça amb la seva font i els seus ‘columpius’ a Santa Agnés de Malanyes, aquí ja portem 70 km, uns 1900+ i hem començat a gaudir dels corriols de la Roca que SÓN DE BAIXADA!!!!

Desprès del merescut dinar continuem la marxa amb més mandra que abans lògicament, sortim del poble enfilant pujada amunt amb la missió de fer més corriols i amb la certesa de tenir més de 40 km per davant i com a molt dues hores de sol...

Per si la cosa no era poc justa o poc viable al poc de sortir veiem que la roda de l’Armand té un moviment sexi esquerra-dreta que sembla que balli samba!!! Parem, ens ho mirem i el veredicte... un parell de radis trencats!! Sort de l’Angel que és un manetes i apreta per aquí afluixa per allà deixa la roda mig bé, com un ou però millor!!

Quan portem uns 85km comença a fosquejar, la cosa promet i igual que el sol que marxa les meves forces també s’evaporen això si les meves! L’Ada es queixa de fred,gana,son però la feina és meva per seguir-la!! I moments abans Jaume i Miguel Angel havien arrencat a l’esprint fent una demostració de forces, de gran vull ser com ells!!!

Arribem a un trencall on tocava agafar els últims 9 quilòmetres de corriols (no de la ruta...) però ja és negra nit i no tots portem llums així que per prudència decidim tornar per la pista.

En aquesta vaig patir un dels moments més surrealistes, anava tirant per la pista davant del grup i això que alço la vista i veig com una bola de foc, rollo meteorit direcció Bcn, uff em frego els ulls i arribo a la conclusió que aquestes hores la meva neurona està fatal! Ni ho comento amb els altres perquè no pensin que tinc al·lucinacions jejee però resulta que ells també ho havien vist, al dia següent veuria la noticia al diari:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=579354&idseccio_PK=1021&h=

Tot i que semblava que érem un grup prudent i responsable (i què més jeje!!) , acabem agafant un corriol en tota regla, va ser un moment d’allò mes emocionant, bé emocionant i dolorós per algun ja que això de no veure les pedres es perjudicial per la salut!

Finalment arribem a la civilització, a Teià, baixem fins a Masnou i allà agafem el passeig marítim fins a Bcn on ens separaríem cadascú cap a un lloc, nosaltres ja cansats i amb fred (maleïda brisa marina!) decidim que ja està be (són les 20:00!!) i que la tornada la farem amb tren i amb uns bons guies urbanites, Miguel Angel i Jaume, agafem el tren a Arc deTriomf.

Els supervivents (+ Ada que feia la foto)

Ja a casa, vist que ningú ens farà el sopar decidim marxar a sopar fora i fer-nos un homenatge que ens ho hem guanyat!!!!

Al final:
120 Km’s

2700 mts. +

Maçanet de la Selva: Quina guarrada!

Retrobant els vells costums els despertador ha sonat a les 6:00h del matí per anar cap a la Selva, sí, sí i és que el Gran Premi de la Selva ja torna a ser aquí i més matiner que mai.

Hem sortit negra nit de casa i m'he adormit a la Petitona amb el tiquet de l'autopista a la mà mentre el Santi em portava a Maçanet de la Selva, o com diu en Ribi Massafred de la Selva, jejeje! Hem arribat dels primers per prevenir les cues de l'any passat però aquest any ni cues ni cap fred escandalós, això sí, un cop s'ha retirat la boira.

Així que ens han donat el dorsal 4 i 5! Hem anat a passar una estona a la Petitona mentre arribava més gent i llavors a saludar als coneguts, el Ribi, el Ruben, l'Epic, el Power, la Carol, el Charlie, la Núria. La concurrència femenina era important tot i que faltava la Noe!!! Mira que no venir... però es veu que lo d'agafar xispa no toca fins el mes vinent, què hi farem, per sort estava previst que ens vingués a rebre amb la bici de carretera.

Amb aquestes arriba l'hora de la sortida, si una cosa vem aprendre a les curses de la Selva l'any passat és que la posició de sortida és important, així que ens hem situat força endavant, darrera la Núria, i apa a correr tots. Com sempre, intento sortir a tope i he passat per un moment a la Núria, que al cap de res ja la tornava a tenir al davant, sempre animant-me, i ja no l'he vist fins l'arribada. De seguida hem pogut comprovar que el fangar seria una constant però què hi farem, el tema era prou evident, sort que duia cadena i pinyons nous!

Aviat m'han passat el Santi, després el Power i el Ruben, els he mantingut una estona a vista i anava fent aquell puja i baixa constant, la veritat és que m'ho he passat prou bé baixant, tot i que amb tant de fang les marxades de roda eren importants però, tot i haver estat tres cops a punt de llepar, me'n he salvat, encara no m'ho crec.

No hi havia cap pujada llarga però sí algunes amb força pendent, agreujat pel terreny xop, però què hi farem, amunt, amunt i amunt, al màxim possible per posar el mínim el peu al terra, sinó automàtics i cales enfangades = no hi ha déu que es foti els pedals i jo sense pedals enganxats no sóc ningú. És clar que no sempre ho he aconseguit però ganes n'hi he posat!

Anava avançant i creuava els dits perquè no m'avancés cap fèmina, això sí sense mirar enrera, sempre endavant i desitjant no tenir cap problema mecànic, el Charlie i el Ribi n'han tingut i no han pogut acabar la cursa.

Tot i que tenia molt mal record del fang a l'Artec, avui ha estat completament diferent, avui, amb més difícultat o menys, podies avançar, pedalar sobre la bici, alguns lloc relliscaves i tornaves a enganxar però el tema era factible, de tant en tant passaves per un bassal gegant que et deixava xopa però una mica més neta i evidentment de manies ni una, ho he agafat tot per allà on venia, total ja anava enfangada fins les celles! I el lema d'avui ha estat:

- Quina guarrada!

Però divertida, fins que els últims quilòmetres ja se'm començaven a fer pesats, veies un pla i deies aquí apreto que ja queda poc però no, més fang i més bassals.... sort que després venia una baixada i em recuperava anímicament, hi ha hagut un tros que m'ha sigut familiar, corriols avall amb la traçada mooolt marcada i he arribat al lloc on l'any passat m'adalantava la Noe i ens comencavem a conèixer i és que allò va ser el preludi d'unes molt bones rutes!

Quan ja faltava poc m'han dit 2 kilometres i vas segona i he pensat avui és el teu dia, a tope fins al final! Quina alegria quan he divisat el parking i després el Santi i el Charlie animant!

M'he assegurat que m'apuntaven l'arribada i de seguida a veure el Santi, a ell també li ha anat de conya, ha arribat darrera la Núria i abans que el Power i el Ruben, tot un repte per ell! I és que ja fa dies que li dic que ha millorat molt, abans arribava com jo o uns minuts endavant, però avui m'ha tret una bona estona, tot i que haurem d'esperar a les classificacions per saber quan.

I després ha vingut la típica entrega de premis amb caos en els resultats de les fèmines. L'any passat ja varem poder comprovar cursa, rera cursa, la poca eficàcia dels controllers de la Federació i aquest any no ha estat l'excepció, tot i que tots ho esperàvem. Mentre entregaven els premis als nens, m'he acostat per confirmar en quina posició havia quedat i vaig i ho pregunto, la resposta ha estat:

- És que si no fas la llarga no surts a les classificacions de fèmines èlit i de moment no n'hi tenim cap.

Cap??? I la Núria, i la Carol, i jo? I les altres noies que ens hem currat la llarga? Doncs al final han fet un gran esforç i ens han localitzat a la Núria i a mi però quan ens han cridat al podi encara no sabien qui havia quedat 3era... la veritat: patètic, esperem que la cursa vinent ho portin millor...

Així doncs que molt contenta, vaja contentíssima he fet el primer podi de l'any i el primer amb equip, el Basolí! I és que aquest any el Santi i jo correrem amb ells. Tot i que encara no tenim la vestimenta oficial, m'han deixat la segona equipació per lluir els colors de l'equip, vaya que el Power m'ha deixat la seva jaqueta rellüent pel podi: quina guarrada de jaqueta!

Classificacions: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Classificacio_General_Volta_Llarga_Macanet.pdf

Més fotos del Charlie i de l'organització:

Vacances de Nadal

Ara que ja les deixem enrera posaré quatre cosetes del que han estat aquets dies de Nadal . La nostra idea inicial era el dia 28 de desembre fer la Volta al Vallès i tot seguit el 29 marxar cap a Granada de vacancetes, total 27 al matí i segueix plovent (ja porta dos dies així) ens reunim en gabinet de crisis i decidim canviar l'ordre de les coses, 28 marxem de vacances i tot just arribar el 4 fariem la marató!
De les vacances que us puc explicar... doncs que ja em pensava que aquestes alçades el tema de les tapes , de fer un beure i que et portesin jalo era llegenda urbana i no no es real i fins i tot espectacular!!

En el primer bar on anem a fer la prova(metode científic jeje) demanem dues canyes i ens planten un plat de lluç amb arròs, tremendo. Acció-reacció demanem dues canyes més i sí un altre plat però ara eren unes humils patates fregides. Total 4 canyes i el vermut 5,20 € !!

Aquest experiment, tot per la ciència és clar, va ser un constant durant les vacances i ara un cop aquí crec que em costarà trepitjar un bar per por de deprimir-me..

Com que a Granada a part de menjar també hi han altres coses , vem fer el turisme de rigor:

Visita al Albaicin, Sacromonte i els seus carrerons:

Catedrals,esglesies i altres:


I com no la joia de la corona, l'Alhambra:

No m'explaiaré a descriure el conjunt de l'Alhambra nomès dir que és brutal i que només la seva visita ja justifica el viatge.

Mes cosetes, seguint aquest entrenament tant estricte basat en la dieta Granadina (pescaito,tapas..) i begudes isotòniques (cerveses i vins) tocava complementar-ho amb un dur entrenament en alçada, on millor sinó que a Sierra Nevada!! Així que dos anys després tornàvem a esquiar!!! Per cert les pistes tremendes, el telecadira et puja fins als 3290 mt. als peus del Veleta!!!

Desprès d'uns dies esgotadors d'experiments i entrenaments atípics tornàvem a casa el dia 2 al vespre i el dia 4 finalment i amb un dia fantàstic feiem la Volta al Valles, uff això sí que va ser esgotador jejejeeje!!!!

El dia següent la veritat és que estàvem cansadets de la sortida i la idea d'agafar la bici... però no ens podiem quedar parats així que amb molt d'encert l'Ada va proposar d'anar a fer una pujadeta a la Mola.

Dilluns dia 5

Vem agafar el cotxe fins l'urbanització de Cavall Bernat i d'allà recte amunt i ven recte ja des de els primers metres fins dalt, sort que anavem ben carregats de combustible.

El temps ens va tornar a obsequiar amb un dia fantàstic on podiem gaudir de les vistes del Montseny nevat, de Montserrrat i moltes altres muntanyes!

Lo que te pujar per aquí es que és molt recte però en un moment ja ets dalt, en poc més de quaranta minuts ja ho teníem i com que tot just les cames començaven a respondre (un mal de cames els primers minuts, aixó de la bici o seràn els xoricets...) , vem decidir continuar fins a la Cova del Drac i esmorzar allà on ens vem trobar un altre 'pajaru' fent el mateix jeje:

La tornada ja va ser un altre història , tocava tornar a pujar a la Mola per trobar el camí per on havíem vingut. Aquest tros el vem fer volant no perquè tinguessim pressa sino per que es va aixecar un vent gelat que ens va fer correr amb l'esperança de recuperar temperatura, ufff quina rasca!! Ja a la baixada tocava el tradicional descens corrent, be més aviat saltant de la quantitat de pedres del camí , que va durar fins mitja baixada on el genoll de l'Ada li va dir que ja estava fart de tanta pedra i tant saltet...


En resum una sortida de poc més de dues hores on vem gaudir d'allò més!!!

Dimarts dia 6:

Avui ja no teníem excusa tocava agafar la bici però no ens podiem enredar molt ja que teníem un tradicional dinar familiar de reis. Aquesta vegada la idea va ser anar a St.Quirze i intentar trobar els camins per on va passar l'Open Natura.

Aqui la feina la va tenir tota l'Ada que és un auténtic Gps amb cames i només passant el dia de la carrera, amb totes les presses del món, va ser capaç de trobar tots els camins!!! Crec que jo l'únic camí que tenia clar era la carretera de Sabadell a St.Quirze.....

La sortida ja des dels primers quilómetres vem tenir clar que seria dureta, les cames seguien enyorant la bona vida de Granada i el terreny estava ben enfangat i a les pujades semblava que el terra absorvia la bici, quina feinada per tirar endavant!!

Però be va ser prou divertit i cansat per nomès fer 31 quilòmetres (no vaig trobar a faltar mes quilòmetres...) . Vem arribar a casa just en el moment ja que en res es posava a ploure i desprès a nevar!!!

Bé doncs això ha estat tot, ah si de Granada encara hi ha una cosa més, com que sabem que corrent no tenim massa futur (tot i que intentarem fer-ho el millor possible!!),em tirat uns curriculums aquí jejeje: http://www.carruselecologico.com/carruselcaracol.html