Per poder tornar al Salut i Rauxa
toca Salut i Confinament.
M’agrada escriure sobre les
peripècies damunt la bici, m’agrada recuperar el blog i mirar enrere,
redescobrir moments, fotografies, rellegir-me i viatjar mentalment a llocs on
he gaudit, on he conegut, on he patit, on he descobert, on he caigut, on he
flipat, en definitiva, on he viscut. Però perquè tot això passi he de poder
sortir de casa, i ara mateix això no ho puc fer, no ens ho deixen fer. I el
Santi i jo, com tants d’altres, portem confinats a casa des del 15 de març.
Crec que també he d’escriure
sobre aquest confinament. Tot i que quan miri enrere no hi trobaré aventures,
indrets paradisíacs o noves amistats és una experiència de vida més. I he de dir que la portem, i crec que no
m’equivoco si parlo pels dos, més bé del què en un primer moment ens podíem
esperar. Sobretot perquè tant família com amics, estem tots bé i això és el què
més valorem sempre, però que pren rellevància en aquests moments i que duri!
El 12 de març nosaltres érem a
Menorca. Vem decidir viatjar-hi tot i que la cursa que anàvem a disputar, la
Epic Camí de Cavalls 360º, es va anul·lar just el dia abans de marxar cap a
l’illa, precisament per l’amenaça del coronavirus. La veritat és que va ser tot
un privilegi poder gaudir de les últimes pedalades pre-confinament, en un
entorn tan espectacular i amb una bona colla d’amics.
Vem pedalar el dia 12 a la tarda
i el 13, dia que es van començar a desencadenar els esdeveniments. El govern
espanyol va decretar l’estat d’alarma, i esperonats per la família, vem decidir
canviar el vol de tornada del diumenge 15 al dissabte 14, davant els rumors del
possible tancament d’aeroports. Així doncs el dissabte 14 vem tornar de
Menorca, vem fer cap a casa, vem descarregar les maletes i les bicis i de cap
al super que teníem la nevera buida. Tornant del super vem tancar-nos a casa,
era dissabte a la tarda i així vem començar el nostre confinament. Ens la vem
jugar perquè de paper de wàter no en vem comprar ;).
Per nosaltres el confinament va
començar doncs el diumenge 15 de març, que va ser el primer dia que no vem
sortir de casa per res. I fins avui, dijous 30 d’abril ja en van 47. I ho
portem bé, més bé del què pensava quan va començar tot i això que no tenim ni
gos per passejar, ni canalla, que des del diumenge passat pots sortir 1 hora
diària si tens menors de 14 anys al teu càrrec. No és el nostre cas així que el
nostre confinament és força estricte, i hem establert una rutina:
7:15 ens llevem i fins les 8h
esmorzem, ens vestim...
8h a 13:15h el Santi teletreballa i
jo preparo publicacions per l’insta de Joan Seguidor, escric el blog, faig
alguna classe d’anglès online, poso rentadores, netejo el pis... segons el dia.
Cap a les 10h fem una petita parada per estirar i fem el segon esmorzar de dia.
Normalment teletreballa dins de casa però aquest dia necessitava sol! |
13:15h a 14h una mica de gim per
moure el body que amb 5 hores d’estar gairebé tota l’estona asseguts estem ben
encarcarats
14h a 15h dinar
15h a 18:00h el Santi segueix
teletreballant i jo primer rento els plats mentre escolto la “charleta” de
l’Hermida i després continuo amb les tasques del matí.
18h a 21h berenem i ens posem amb
les sessions de rodillo i evidentment la dutxa corresponent i la posterior
neteja del merder que genera aquesta activitat que, per a molts, ha irromput en
les nostres vides, jo he passat de fer rodillo 3 cops l’any a fer-ne 5 o 6 cops
a la setmana. I és clar, a les 19h,
sempre que podem a escoltar Islàndia i a les 20h a sortir al balcó a aplaudir,
no tan sols pels sanitaris, sinó per ells i per tothom que s’hi està deixant la
pell perquè tinguem els serveis bàsics. Gràcies!
Aplaudint amb els amics |
21h a una hora indeterminada...
Sopar, noticies, sèrie, el què vingui de gust i a dormir.
Això pel què fa entre setmana, el
cap de setmana és més de relax, no posem el despertador a les 7 del matí. Fem
la nostra sessió de rodillo, i potser un dia ioga i un altre pilates, o ens
saltem el gim, depenent de les ganes però combinat amb lectura prenent el solet
en el balcó, panxing, sofing, Netflix, cuinetes i menús especials de finde, és
a dir, trencar la rutina dins la rutina del confinament.
Els dimecres el Santi al plegar
de teletreballar, agafa el cotxe i se’n va a veure la seva mare, l’Ana, que viu
sola i des de que ha començat tot aquest tema és qui més ens fa patir. La truquem
cada dia però no pot anar al centre de dia on normalment passa l’estona i del
nostre entorn és la persona que menys entretinguda està, no té “vida social”
online ni teletreballa, així que a ella les hores li deuen passar més lentes.
Així doncs, tot hi haver de mantenir la distància social, les visites del Santi
són tota una alegria.
Els dijous, vaig a comprar. No
puc dir que no faig esport al exterior, perquè anar a comprar s’ha convertit en
tot un esport de risc... al menys així ho visc. Quin estrès, posar-te guants i
mascareta, això quan n’he tingut perquè, especialment el principi, no en
trobava en lloc. Fes cua per entrar, d’un en un i mantenint la distància de
seguretat, fins a ¾ d’hora esperant un parell de vegades. I després esquivant
gent i carretons pel súper, a veure qui és més paranoic, alguns fan coses ben
rares per esquivar els altres, d’altres passen de tot i et passen a ras sense
donar-hi importància... cadascú ho viu de manera diferent.
Ah i un cop dins cua a la
peixateria i el meu particular calvari per enganxar les etiquetes de les
fruites i verdures amb el coi de guants. Que no es pot fer senyores i senyors,
és impossible! És un tema que no he aconseguit dominar, finalment he optat per
posar-me uns guants sobre els guants, així quan agafo l’etiqueta de la màquina
de pesar se m’enganxa al guant de sobre i
aquest se m’estripa al enretirar la mà després d’haver enganxat
l’etiqueta a la bossa, doncs mala sort. Però ho odio i això que ara estic
comprant més verdura que mai... sí, sí perquè per a mi aquesta és una avantatge
del confinament. Mengem molt millor.
A qui més li passa? Tenim
més temps per cuinar, per tant compro menys coses “precuinades”, també fem més
peix, quan tens pressa per dinar o has de dinar de tupper, el peix no és pràctic,
en canvi a casa i fet al moment no té problema. Tampoc podem menjar fora de
casa, així que ni dinars ni sopars de restaurant, on normalment menjo més
quantitat del què menjaria a casa. Ni parades per fer una xispa a mitja ruta,
perquè no hi ha ruta... i no és que sigui una consumidora de refrescos habitual
però es que a casa no en tenim, així que el consum ha passat a 0. I així molts
petits detalls més, per exemple, ara
pico menys que si estic a casa sola. Si estic sola vaig a la cuina a picar, ara
com que a mig camí hi ha el Santi treballant.... doncs no ho faig, que sinó
sabria que sóc jo qui s’acaba la tauleta de xocolata del 99% de cacau cada
setmana ;)
Una altra cosa bona del confinament
és que estem estalviant. Per nassos. I a mi ja em va bé, perquè estant a l’atur
i amb les perspectives que hi ha... en fi, ni restaurants, ni curses, ni
comprar roba, ni sabates, només la compra del súper, que evidentment ha pujat
la factura però molt menys que si anéssim a menjar fora, a berenar a la
cafeteria o de cap de setmana.
Per què a més nosaltres hem
decidit no comprar per internet, és a dir, no fer-ho en excés. Durant el
confinament total no vem fer cap compra per internet, no ens sembla raonable
que altres s’exposin al coronavirus per comprar-nos coses que podem passar
sense elles. Tot i així sí que pel meu aniversari vaig rebre un regal per
missatger i vem comprar també uns mandales per l’Ana online, vem considerar que
era essencial per ella, ja que estar entretinguda millora el seu estat anímic
aquests dies difícils. També he de dir que passat el confinament total, vem
caure en la temptació i ens vem permetre un “capritxo” i és que les cerveses artesanes són el nostre
altre vici ;)
Per altra banda, sort n’hi ha
hagut que no s’ha parat la venda per internet, ja que tenim molts amics i
coneguts que sinó hagués estat per això els seus negocis haurien patit més
encara del què estan patint. Són les contradiccions que genera el coronavirus...
Així com hem millorat en l’alimentació
amb les tasques de bricolatge i endreça del pis seguim sent un desastre, ni amb
el confinament som capaços de posar-hi remei, a veure sí, alguna cosa hem
endreçat però es que n’hi ha que han pintat la casa, que s’han fet un jacuzzi o
una taula nova pel menjador, nosaltres amb prou feines hem organitzat quatre
calaixos, quin cas! I ara que penso en el pis una cosa sí que hem preocupa,
fins ara hi estem molt bé, és petit i ens agradaria tenir terrassa, pati o jardí,
estaria bé però cap problema, ens conformem amb el balcó, el tema és la calor,
quan com comenci a fer calor de veritat el pis, estem sota sostre, es
converteix en un forn, impossible estar-hi tot el dia, menys teletreballar i ja
no dic res de fer-hi rodillo. Així doncs que no pugin les temperatures please!
Si ara ja ens acabem els bidons.... |
De celebració amb la family! Us estimo! |
Megaparty amb els amics! també us estimo! |
Bufada d'espelmes online |
El què no ens vèiem a venir llavors
és que quedarien tantes coses a celebrar pel camí d’aquest confinament, La
Mona, Sant Jordi, l’aniversari de casament dels pares i les que vindran, en fi
que quan puguem sortir haurem perdut el compte i les mesures de distanciament social
ves a saber com ens permetran que ho celebrem tot plegat. Ara mateix moltes
incògnites i incerteses.
De moment així són les trobades familiars... molt seriosos nosaltres ;) |
I les tardes amb els amics! |
Un altre tema que veig fotut és
el de la meva feina, és a dir la meva actual no feina, just quan havia de rebre
la programació de viatges amb Thomson Bike Tours, amb qui vaig fer de guia de
bici l’any passat en una ocasió i amb qui havia de fer diversos viatges aquest
2020, va aparèixer la COVID-19, i és clar, es va aturar tot, amb els americans
com a clients principals, països confinats, aeroports sense passatgers, les
grans voltes ciclistes ajornades o suspeses, ves a saber quan tornarà l’activitat
turística. De moment anar tirant d’atur, que és poca cosa però és una ajuda,
això sí amb data de caducitat. Estic doncs a l’expectativa com tanta i tanta
gent.
Justament perquè no tenia el tema
de la feina clar, aquest any encara no havíem preparat les nostres vacances, és
estrany, un altre any per aquestes dates ja teníem els bitllets d’avió per anar
a l’altra punta del món i estàvem inscrits a una cursa per etapes d’aquestes
que tenim a “The Must Do List”. En aquest
sentit hem tingut sort, l’any passat en aquesta tessitura estaríem ben
preocupats rumiant què fer amb els bitllets per anar a Canadà, els allotjaments
reservats, les inscripcions a la BC Bike Race pagades... i tot el que comporta un
viatge d’aquestes característiques. Està clar que ens perdrem moltes coses i
entre elles moltes curses, començant per la Epic Camí de Cavalls i passant pel
Raid des Chapelles, el Raid Maqui, la Hard Bike, la 4 Islands a Croàcia on
havia d’anar amb la Laetitia Roux... i les sortides amb el Bestiar Lliure que
tant ens omplen. En fi, amb ganes d’anar-ho recuperant, encara que hagi de ser
mica en mica.
Així doncs sense gos per passejar
ni nens al nostre càrrec seguim confinats i esperant que aclareixin les
noticies del desconfinament. Sembla que el moment per sortir a fer esport està
al caure, potser aquest dissabte dia 2 o el dilluns dia 4, jo no n’acabo de
treure l’entrellat i aquest és un dels principals problemes d’aquest estat d’alarma
i confinament, la sensació d’improvisació, les noticies poc clares, les dades a
mitges, que fins la nit anterior a moltes de les novetats no en coneixem els
detalls. Tant costaria informar als ciutadans quan tinguessin les idees clares i
amb una mica d’antelació per tenir marge de maniobra? Sembla que és impossible,
així que de moment, jo no em faig il·lusions, si dissabte podem sortir ho gaudirem
i sinó, serà un dia més de confinament amb el Santi, que sort en tinc d’estar-ho
vivint al seu costat! A casa com amb la bici #bettertogether
Això sí quan tornem fem-ho amb molt
respecte, que valgui la pena l’esforç que estem fent, respecte pels que ja no
tornaran, pels que s’hi estan deixant la pell i pels que han perdut negocis i
feines.