dimarts, 26 de març de 2019

Epic Camí de Cavalls 360 - Descobrint Menorca


Menorca la teníem pendent i ara ja no ho podem dir. Descobrir-la tot vivint la Epic Camí de Cavalls 360 ha estat tot un encert. Ara però sabem una cosa: hi haurem de tornar!

Dimecres a la tarda ens passa a buscar el Dani, acabem d’omplir la furgo de bicis i cap al port de Barcelona a buscar el ferri cap a Ciutadella. Hi ha mala mar i passar la nit es fa llarg, però arribats a Ciutadella la cosa millora, comencem esmorzant empanades i ensaïmades, això ja té més bona pinta.
Primer pas per arribar a Menorca, embarcar al ferri
Quin luxe, tenim camarot!
Ens dirigim cap a Es Mercadal, centre neuràlgic de la Epic Camí de Cavalls 360. Ens allotgem en una casa de colònies, Santa Eularieta, on som els primers en arribar però aviat la casa es va omplint de bikers de tot el món, Alemanya, Àustria, Escòcia, França, etc.... aprofitant que tenim una estona sortim els tres a començar a descobrir Menorca sobre dues rodes.
Primera trobada amb una barrera menorquina, la de Santa Eularieta
Quin tetris de bicis més guapo que hem muntat!
De seguida descobrim es que és ple de les típiques barreres menorquines, però aquestes rai, les obres, passes i es tanquen al teu pas, el problema són la resta d’innumerables portes que hem de passar per seguir els camins, quin fart de saltar-ne! Això sí, quedem sorpresos, l’interior és ben verd, hi ha trams que sembla que estiguem a Astúries de tanta verdor, i ja no diguem quan arribem a la costa, quin mar, el blau de les cales és captivador.

Enamorant-nos de Menorca
testejant damunt les pedres menorquines
I la sorra...

Quines coses es veuen per Menorca.... ull amb les cabres eh!
Acabem d'arribar i ja tinc ganes de posar-me a l'aigua

Seguim d’exploració fins a enllaçar amb els quilòmetres finals de l’última etapa de la Epic Camí de Cavalls i arribem a Es Mercadal, tot i que és aviat aprofitem per dinar.

Camí de Es Mercadal amb el Santuari de la mare de deu del Toro damunt el turó
Que verd i florit, aquests prats no ens els esperàvem
Es Mercadal al fons
Blanc sobre negre i dos personatges
Com nins! Foto dedicada a en Dino ;)

A la tarda intentem fer una mica de migdiada però la casa de colònies comença a ser un formiguer de gent instal·lant-se i és complicat agafar el son. Així doncs tornem al poble a buscar dorsals i entregar les nostres bicis i les del Magí, el Ferran i l’Albert que arribaran més tard, amb l’últim vol que arriba de BCN. Amb aquestes que arriben les runners de l’equip, la Fátima, la Vera i la Laura ja són aquí, tots plegats anem cap al breafing.

3 bikers i 6 bicis....aquí falla quelcom!
Apa, ara sí que això ja fa olor de cursa, rebem les indicacions de part del Joan, l’organitzador i amb qui vem compartir la Transmaurienne el 2017 i el Dino, el mestre de cerimònies que acaba per fer-nos ballar a tots plegats, pinta bé la cosa.

Ja tenim dorsals!
Per acabar el dia anem a sopar al Hostal Jeni i el Dani va a buscar als que ens falten al aeroport. Ara sí, ja hi som tots!!

Material preparat per la 1a etapa i gels i barretes marcats amb el dorsal 

Divendres 8, 1a etapa Ciutadella – Es Migjorn Gran

Ens llevem més aviat del què havíem previst perquè a la nostra habitació tenim a la Cat i la Erin, les escoceses, que posen el despertador a les 5:30, cap problema, així segur que no fem tard al transfer.

Esmorzem i a buscar el bus que ens ha de dur al punt de sortida que avui és al Castell de Sant Nicolau, al passeig marítim de Ciutadella. Quan hi arribem fot un fred que pela, trobem les bicis ben aparcades, fem la foto de rigor i intentem entrar en calor, missió impossible.
La colleta ;)

In love amb les fotos de Jordi Saragossa i Oriol Batista
Tothom es comença a posar sota l’arc de sortida i el Santi i jo també anem cap allà. Prenem bona posició, tot i que evidentment la Picas i el Bartoló surten des de primera línia. L’altra parella mixta que tenim controlada son la Sophie i el Fréderic, uns francesos que coneixem d’altres curses per etapes i que estan situats una mica més enrere. Per cert, no ho havíem dit? L’Epic Camí de Cavalls 360 només es pot fer en parelles, així doncs si voleu anar-la fer ja us podeu anar buscant un bon company d’equip, el Santi i jo en aquest sentit ho tenim ben fàcil ;)

I a les 8:30 es dóna el tret de sortida, el fred ens passa ràpid, el primer tram és neutralitzat però hem d’anar amb mil ulls de no tenir cap enganxada, tenim la Picas i el Bartoló ubicats, agafem una mica d’embús en un tram d’escales per baixar a una cala i ens agafen una mica de distància que ja no podem recuperar, a la que entrem en el camí de cavalls, que va recorrent tota la costa per damunt les roques cada vegada els tenim més lluny, fins que ja no els veiem, i això que al primer avituallament hi arribem a mitja de 21kms / h.

És per flipar, l’etapa són 64kms i no arriba a 1.000m de desnivell, a més, mirant el perfil, la major part del desnivell és a partir del km. 20, així doncs els primers quilòmetres en teoria són gairebé plans però el terreny no dóna treva, és un desgast constant i costa aixecar la mirada per admirar les panoràmiques, les roques són constants i l’esforç per superar-les també. És exigent però mola!
Potser no us ho sembla però pedalar per aquí cansa i requereix molta concentració (per cert, enhorabona els Matxacuca)
Ens ho passem bé, apretant les dents per aconseguir superar tots els passos sense posar peu a terra i mirant de no perdre el camí. Portem el track però també ens fixem en la senyalització que és particular, mentre la cursa transcorre pel Camí de Cavalls (GR-223) no hi ha marques pròpies de la cursa, t’has de fixar en els pals i indicacions del GR i quan el traçat surt del GR llavors trobem cintes taronges. Tot està pensat per incidir el mínim en l’entorn natural.

Durant la cursa trobem diferents cartells, alguns ens indiquen que hem de fer silenci
Passem per cales brutals, on el blau és descaradament atraient, però avui no toca aturar-se, ans el contrari, toca passar-hi el més ràpid possible que estem amb el mode cursa ON! Arribem a Cala Galdana aproximadament a la meitat d’etapa i on tenim un bucle d’uns 20kms amb els últims 6’8kms neutralitzats fins a tornar de nou a la cala. No parem al avituallament però aprofitem per disminuir una mica la marxa i prendre’ns un gel i llençar els embolcalls a les papereres de la urbanització que travessem abans d’enfilar direcció Ferreries..

gràcies Siscu Pons per la foto!
Enfilar és un dir, fa pujada i fa mal a les cames però les pujades són curtes, ja que màxim pugem a 140m. Ens esforcem en aquest tram de puja i baixa i passem unes 4 parelles d’autòctons que ens havien avançat a les zones de roca de la costa ja que els hi tenen el truco agafat. Per un tram de GR verd i cobert arribem al tram de carretera neutralitzat.

aprofitant el neutralitzat
Són menys de 7 kms que l’organització ens dóna 17minuts per fer, si els fas per sobre d’aquest temps tot el què sobrepassis dels 17 minuts sí que compta com a temps d’etapa. Afluixem però no ens encantem i ens atrapen dues parelles de les que havíem passat, junts arribem de nou a Cala Galdana on aprofitem l’avituallament que es troba dins del neutralitzat. Allà hi trobem els alemanys de la casa de colònies que estan fent ús del servei mecànic, tenen problemes amb el canvi d’una de les bicis.

Nosaltres anar fent fotos... aquí amb el Sönke i el Lukas 
Entre això, omplir bidons i fer un parell de fotos quan decidim arrencar de nou m’adono que ens hem passat dels 17 minuts, no sé exactament quant, uns segons o màxim un minut, però algo penalitzarem segur, quin cas! 


Tornem a posar-nos en cursa i ens disposem a rematar els 14kms que ens separen de la meta. En aquest tram coincidim amb alguns runners, així passem el Jesús de 226ERS i el seu company Moi que acabaran fent segons de la categoria Trail Run Epic, ni més ni menys que 45kms corrent per aquest rocòdrom, no ha de ser fàcil encertar on posar el peu...

El paisatge és variat, hi ha unes pujadetes exigents i unes baixades ben divertides, al tram final ens atrapen els alemanys i intentem seguir-los, un cartell ens marca 1 km a meta, donem tot el què ens queda i acabem la primera etapa darrera d’ells. Ens ha encantat però estem petats!


A meta ens trobem en Min i el seu fill l’Aaron que han fet sisens! Busquem el Dani i el Ferran però no els trobem es veu que han fet tercers i ja han tirat cap a Es Mercadal. Nosaltres hem fet segons en categoria mixta i quinzens de la general, no està gens malament, això sí la Picas i el Bartoló ens han tret 13’ ells han fet novens de la general.
Min! que gran que ets!
Toca atipar-se amb l’avituallament d’arribada mentre esperem que arribin el Magí i l’Albert, l’ensaïmada està de vici i el tirador de cervesa és un perill... hehehehe

Flipant com corren aquest parell que es fan dir Old School ;) Jesús i Moi
Arriben, deixem que recuperin forces ells també i tornem tot rodant cap a Es Mercadal, hi ha gairebé 7 kms que fem amb la calma i tot just arribar ens asseiem a la primera terrassa que trobem per dinar, que es veu que no hem menjat prou! La Vera ens informa que la Fátima i la Laura han arribat també bé i que han fet segones de la seva categoria en la versió Experience de running, la seva etapa d’avui ha estat de 33kms.


Havent dinat dutxa, posar oli a les bicis, cap dels 6 hem tingut incidències mecàniques per sort, briefing amb ballaruca, sopar, preparar bidons i barretes i gels amb les enganxines corresponents, la roba per l’endemà  i a fer nones que demà en lloc de sortir a les 8:30 sortim a les 8:00, la qual cosa vol dir que les escoceses encara posaran més aviat el despertador...

Dissabte 9, 2a etapa Cales Piques – Es Mercadal

Avui toca l’etapa reina, si ahir algú ja va trobar que el terreny era poc ciclable avui sí que diuen que tocarà caminar i que no se’n salvarà ningú.

Com ahir esmorzem a la casa de colònies i anem a buscar el transfer a Es Mercadal, l’autobús ens porta fins Cala en Blanes on trobem les bicis i ens preparem per la sortida, també fa fresca però no tanta com ahir, a més a més avui estem al sol i s’agraeix. Lo millor de tot és que no fa vent, l’any passat es veu que aquí les van passar canutes amb lo què bufava. S’ha de dir que aquest any estem sent uns afortunats amb el temps.
Que fort retrobar-nos a Menorca amb el Rober d'Astúries!
A les 8:30 es dóna la sortida, tornem a tenir la Núria i el Pau davant i els francesos darrera. Intentem no perdre posicions tot rodant per l’urbanització, abans de sortir-ne entrem a un hipòdrom i li fem la volta en fila d’un. Sortim i de nou campi qui pugui, intento no perdre el grupet dels que més o menys vem estar rodant ahir, el Santi em segueix d’aprop. Això sí, és deixar l’asfalt i ens trobem la primera pujada d’empènyer la bici del dia, som-hi!
La colleta de nou
Un cop d’alt baixada tècnica sobre mil roques i cada parella va trobant el seu lloc. De nou la Picas i el Bartoló se’ns escapen però nosaltres anem fent la nostra, lluitant amb cada roc i intentant guanyar-los la batalla de no posar peu a terra. El paisatge és al·lucinant, anem agafant alçada i ens trobem dalt d’uns penya-segats damunt un Mediterrani espectacular.



En aquest tram coincidim amb en Jota, el Sam i el Carlos, tres menorquins que saben prou bé com moure’s damunt les roques i ens van alertant que lo bo està per arribar, avui coneixerem el Mordor menorquí. El seu consell: que guardem forces.
Un que té classe...
I una que necessita unes classes...
Després del primer avituallament fem uns trams més ràpids i en part entre prats i boscos, són molt xulos els contrastos, obres una barrera menorquina i surts d’un camí rocós per obrir-ne una altra i endinsar-te per un bosc cobert. El paisatge va canviant i tornem de nou a la costa, ens apropem a Mordor, però primer trobem el segon avituallament i aquest cop sí que hi parem, estem al km. 30, fa calor i ens han avisat que tocarà caminar, així doncs prenem un gel, mengem i reeomplim els bidons amb l’isotònic 226ERS que ja trobem preparat, que bé que sigui sponsor de la cursa.


Prosseguim i aviat ens toca caminar, són pendents molt dretes i amb més o menys roca segons el tram. Anem resseguint la costa i tot el què podem ho fem damunt la bici, ens quedem en terra de ningú no veiem ningú per davant i els companys han quedat més enrere. Tot i haver de caminar intentem no perdre molt temps en aquesta zona, és una batalla constant d’intentar pujar rampes pedregoses.
El Mordor menorquí
En un parell de baixades trobem voluntaris que ens indiquen que hem de caminar, llàstima, ara que ve baixada... però són zones especialment protegides i si volem que la cursa tingui permisos per seguir-se fent els hi hem de fer cas, així que peu a terra i bici al costat.


Travessem cales i platges i per una passarel.la arribem a una pista, sembla que hem superat Mordor! Com costa tornar a agafar el ritme de pedalar constant després de tant pujar i baixar de la bici. Aviat arribem al 3er i últim avituallament, tornem a omplir i encarem el tram final del dia, cap el bucle hi falta gent.
I unes ganes de banyar-me...
Quan hi arribem ens trobem el Min i el seu fill Aaron que ja n’han fet la volta. Ostres tu, que dur pensar que haurem de tornar a fer aquesta pujada! És una pujada per pista fins una masia, llavors ja baixada llarga fins on hi ha l’alfombreta del bucle, veiem com els Genestar continuen recte i nosaltres hem de girar a mà esquerra per fer el bucle i tornar de nou aquí, saludem els voluntaris amb un – fins ara- i prosseguim.


Aprofitem un tram rodador per prendre’ns l’últim gel i quan agafem de nou caminet divisem una parella davant nostre, la motivació perfecta, així que gas a la burra i a intentar atrapar-los. I així, a la pujada de la masia, els avancem. Ara l’etapa està quasi feta, són uns quilòmetres molt ràpids cap a Es Mercadal.

L’etapa però acaba uns 4 kms abans del poble, fem un senderet enmig d’un bosc i apareixem davant d’un mur de pedra amb tres graons i tres jutges a dalt mirant-nos, escalem com podem i passem per l’alfombreta del xip! El tram cronometrat s’ha acabat, ara tenim 10’ per fer els 4 kms que ens separen del poble.

Quan sembla que ja està fet, som a tocar de la sala polivalent on es fan els briefings, ens trobem un trencall que ens fa fer una volta abans d’arribar a meta, ens posem les piles perquè el temps se’ns tira a sobra i no volem penalitzar com ahir que al final vem passar-nos 30 segons del temps neutralitzat. I sí! Arribem a meta amb 9 minuts, sense penalitzar i contents d’haver superat la segona etapa, de nou sense cap incidència mecànica i satisfets d’haver-ho donat tot.
Arribada de l'etapa 2 amb la Carol
Avui sí ens estan esperant el Dani i el Ferran que ho han tornat a petar fent 3ers d’etapa i avui el David i el Màrius han fet 4rts, com hi van! Nosaltres de nou segons mixtes i 15ens de la general que no està gens malament.

Ataquem les cerveses i ensaïmada de la zona de meta però bufa un airet que al parar ens fa agafar una mica de fresca, així que deixem les bicis al bike park i anem a dutxar-nos.

Tornem a meta per retrobar-nos tots plegats, el Magí i l’Albert han tornat a arribar sense incidències i el Jesús i el Moi de la Trailrunning tornen a arribar segons però el Jesús porta un peu... s’ha fet un esquinç, a veure si pot sortir demà. La Fátima i la Laura arriben també segones, aquest cop han anat més per feina i les primeres no els hi han tret tant com ahir.
L'una per l'altra millorant dia a dia!
Ja tots plegats anem a dinar que ens ho hem ben guanyat! I lo bo del cas és que comentant l’etapa treiem el tema de la curiositat d’haver donat una volta al hipòdrom al principi de l’etapa i el Santi pregunta: - Quin hipòdrom? – Primer ens pensem que fa conya però no, anava tant encegat a la sortida intentant seguir-me que no s’ha adonat que hem fet una volta dins l’hipòdrom, quin cas!

I a la tarda visita al super, preparar les coses per l’endemà, i l’apoteòsic briefing on gràcies en Dino, acabem tots cantant i ballant Raphel i el Chipiron tot esperant que arribi el vídeo resum de l’etapa d’avui. Quins moments!
Molt fans d'en Dino!
I ara sí, sopar i a dormir que demà tenim l’última etapa, aquest cop una mica més curta, 52kms i segons diuen la menys tècnica.


Diumenge 10, 3a etapa Maó – Es Mercadal

Com cada matí ens desperten les escoceses, tot i que avui no tenen la mateix energia matutina que els altres dies. Tots dempeus i a esmorzar, sort que només són tres etapes perquè dura dos dies més i crec que m’hagués acabat posant les ulleres de l’Albert, el maillot del Ferran i dormint al sac del Santi, cada dia la casa de colònies és més una lleonera, jajajaja

Som-hi, anem a buscar el transfer que ens porta a Maó, avui la sortida no és un lloc tan bonic com els altres dies i a més està totalment a l’ombra i fot un fred! No goso treure’m la jaqueta, així que anem a escalfar una mica pel port de Maó buscant el solet i unes bones vistes i ves per on que ens trobem amb la fàbrica del famós Gin Xoriguer. Ja hem fet una mica de turisme.

S’apropa l’hora de sortir així que no hi ha més remei que anar cap a l’arc de sortida encara que hi faci fred. Avui la tàctica està clara, mantenir la segona posició, la Picas i el Bartoló ens treuen massa per atrapar-los i la nostra avantatge respecte els tercers és àmplia o sigui. 


Es dóna el tret de sortida i sembla però que el Santi té uns altres plans.... avui sóc jo qui no veu l’hipòdrom, a no que avui no n’hi havia! Bueno, doncs si n’hi hagués hagut no l’hagués vist: com surt el tio! I les meves cames diuen: que no podem, que no podem... però res ell vinga a passar gent, passem fins i tot el Bartoló i la Picas, per primer cop durant la cursa anem davant d’ells, no crec que duri gaire però intento dissimular el mal de cames i segueixo el Santi.

Sortim de l’asfalt i al entrar a la pista sembla que han fet neteja al bosc i està ple de branquillons i tronquets d’allò més perillosos, un dels nois del VB Sports m’avisen que porto una branca a la rolina, per sort pedalant una mica enrere aconsegueixo treure-la sense parar ni trencar res.  Anem a tope, vaig agafant ritme i les cames molesten menys, o serà perquè ve baixada? La qüestió em poso davant i avancem alguna parella.

Els primers 10kms d’avui fan forma de 8 per la zona militar de la Mola. Tanquem el primer cercle del 8 i encara anem primers dels mixtes però veig que el Santi té una branca al canvi i ell no pot treure-la sense parar, tornem un moment al asfalt en pujada i li dic que aprofiti per parar un moment i treure-la.

En aquest instant ens passen els francesos, la Sophie i el Fréderic, la veritat és que durant les dues primeres etapes no els hem vist però ara podem comprovar el què ens han anat dient, a la que pot en Fréderic l’empeny i com que just estem en un tram d’asfalt doncs és lo què es porta.

De seguida tornem a entrar en un sender i a la que puc apreto al màxim i els torno a passar, no miro enrere, espero que el Santi pugui fer el mateix. Pujadeta, baixadeta, tot entre matolls i amb el sol que no em deixa veure gran cosa. Agafem una baixada amb un xaragall punyetero al mig on vaig arreplegant tot de branquetes entre el pont de la suspensió i la roda de davant, com puc les trec en marxa, arribem a baix i tanquem el 8.

Ens posem a resseguir la costa amb un puja i baixa constant. Ja dominem el tema portes i quasi sempre aconseguim passar-les sense posar peu, però en aquest tram les rampes són dures. M’hi fixo i just davant tenim en Min i l’Aaron, està clar que avui estem rodant per davant de les posicions que portàvem aquests dies. No sabem què durarà però motivats anem gaudint d’anar primers per una estona.
Una altra fotaca d'en Siscu
Arribem a Es Grau traient foc pels queixals i ben happys, total si demà no ens podem moure no passa res, és l’última etapa, jajajaja. Entrem en el Parc Natural on estem una mica més insegurs perquè l’organització ha hagut de modificar una mica el track en aquesta zona i ens hem de fixar més en les senyals, però de moment ho portem bé.


És baixant per uns graons cap a una cala on el Santi cau i fot un crit que m’esgarrifa. Som al km. 18 aproximadament. Li costa aixecar-se però finalment s’incorpora i diu que vol seguir, no ho veig clar, li insisteixo però diu que sí, s’ha donat un fort cop al còccix... continuem, el Santi provant si pot pedalar, li fa mal però sembla que sí, així que ens toca afluixar el ritme però seguim amb un objectiu ara sí que claríssim, arribar a meta.

Cap al km. 20 ens atrapen la Núria i el Pau i anem una estona junts fins que toca creuar Cala Tortuga a peu i llavors se’ns en van.

Passem l’avituallament de Favàritx i quan deixem la carretera agafem una zona més boscosa, amb moltes barreres per anar obrint i tancant i ara anem sols, així que ens toca obrir-les totes i algunes estan força mal posades, al capdamunt d’un rampot, amb una pedra gran just a la sortida, però seguim avançant i gaudint del paisatge tot i que el Santi va ben perjudicat per la caiguda.

Arribem a una zona d’urbanitzacions on hem de tornar a parar perquè el Santi ha enganxat una branca al canvi amb força mala gaita i ens costa de treure-la. Així que ens atrapen tres parelles, entre elles 2 d’un equip de Formentera amb qui hem anat coincidint aquests dies, i amb ells arribem a la zona de Son Parc, que és el tram final que vem fer amb el Dani el dia de nostra arribada a l’illa. Si no passa res això ho tenim fet!

Ens anem apropant a Es Mercadal amb les antenes del santuari de la Mare de Deu del Toro que ens marquen la direcció. Ens anem enfilant però per sort no fins a dalt. Entrem al pati d’una masia i agafem l’últim sender que ens condueix cap a meta, ara sí! Som finishers de la Epic Camí de Cavalls 360!
I a la meta la rebuda d'en Joan: felicitats per la feina feta!!

A meta ens anem trobant tots, el Dani i el Ferran al final han fet segons de la general! El Màrius i el David també estan més que contents amb la seva medalla de xocolata. I nosaltres segons destacats en mixtes, jajaja. Tot i haver afluixat després de la patacada del Santi els ultrarunners ens han tret 3 minuts i els hi hem tret 12 minuts més als francesos.
Amb la Sophie, el Fréderic i l'ensaimada!

Arribem i a llençar la brossa
El Santi passa per l’ambulància on li donen un ibuprofè... això del còccix fa de mal analitzar. Haurà de prendre paciència. Llàstima acabar la cursa amb aquesta caiguda perquè la veritat és que ens ha encantat i ens ho hem passat molt i molt bé. Menorca té molt d’encant i és ideal haver-ne conegut bona part a través de la Epic Camí de Cavalls 360, ara haurem de tornar per conèixer-la amb la calma, això sí, no podem marxar de l’illa sense posar-nos a l’aigua. Així que quan arriben el Magí i l’Albert anem a banyar-nos a la Platja de Cavalleria, ara sí que sí!




Ara ja m’he tret l’espineta i anem a veure com arriben la Fátima i la Laura que avui s’emporten l’etapa i acaben així segones de l’Experience 360! Així els Trideporte- Tracks d’Ibiza tornen a casa amb tota la plata de Menorca ;)
La Fátima que ho ha donat tot per guanyar l'etapa!
El Jesús de 226ERS amb la companyia del Moi, tot i tenir el turmell ben perjudicat aconsegueix superar l’etapa i acaben també segons de la Trail Run Epic, quins tius!


A la tarda anem al fi de festa amb el Dino com a mestre de cerimònies i tota l'organització emocionada per la intensitat en la que han viscut aquests tres dies i que han transmès a tots els participants.



Amb molt poques ganes de marxar de l’illa ens toca recollir la casa de colònies i anar-nos acomiadant dels companys que hem anat fent aquests dies. Anem a l’entrega de premis, ara sí que això s’acaba... uns els hi toca marxar cap al aeroport i nosaltres cap a Maó a buscar el ferri, ens espera una nit... esperem que aquest cop sigui menys moguda que a l’anada.

No patiu si aneu a Menorca i no heu entrenat prou, hem descobert que podeu fer-ho durant el viatge!

Així doncs començava aquesta crònica dient que hauríem de tornar a Menorca.... i l'acabo sabent que hi tornarem l'any vinent, Epic Camí de Cavalls 360 2020 que venim!!


7 comentaris:

Santi Val ha dit...

Un altre gran experiència amb la millor companyia possible, soc molt afortunat de poder compartir aquets moments amb tu. T'estim alota!!

Dani Llorens ha dit...

Molt maca la crònica! Llegida amb un somriure d’orella a orella!! Gràcies nois!!

Tonano ha dit...

Felicitats tropa, sou molt grans !!

Ada Xinxó ha dit...

Moltes gràcies Tonano!!
Dani, l'any vinent més!

Ada Xinxó ha dit...

Santi jo també t'estim!! Per moltes aventures compartides més, però no et tiris eh!

SkiuR86 ha dit...

molt bona cròncia!! avere si l'any vinent la repetim amb la mateixa satisfacció i divertimento!! ;)
PD: apretarem més el cul, que cada tarda hem d'anar a una cala diferent :P jijijiii

Santi Val ha dit...

Ferran, jo el cul ja me'l vaig deixar allà!! Ja miraré d'exprimir alguna altra cosa...