Avui tocava l’etapa reina, Manresa-Cardona,
però la veritat veient que no plou ja ens hem tret molt neguit del damunt, ja és molt!
Comencem amb els rituals, aparcar, buscar un
lavabo , situar-se sota l’arc corresponent i com no sobreviure a
un altre sortida neutralitzada…..
 |
| Anem a per tu Ada!! |
L’Ada avui surt amb una fila curiosa, culot curt i
les mitges compressives per els turmells, desprès d’ahir no se’n refia pas dels
bessons!
 |
| Miquel |
 |
| Penedes Team! |
 |
| L'Ada amb la Txell |
Vinga deixem
l’estètica i anem per feina, es dona la sortida i com sempre la gent surt
volant, jo no... les meves sortides son com a càmera lenta, veient-les passar,
per sort superat el tram urbà comencem a pujar i aquí ja vaig més còmode i tot
sigui dit la majoria ja no corren
tant...anem intercalant pujada amb corriols coneguts de Terra de Maquis, ben
divertit i ben sofert ! Avui no tinc dubtes, ja se que les cames funcionen així
que els ànims ben alts, la meva tàctica atrapar l’Ada i procurar fer l’etapa
amb ella, ahir ja vaig veure que era la millor idea, compartir quilòmetres i
emocions és una molt bona experiència!
Objectiu complert,
ja rodem junts i a jutjar per el ritme sembla que es troba prou bé , corriol
cap aquí corriol cap allà, rampot cap amunt.. no tenim temps d’avorrir-nos i el
terreny està prou bé, alguna fanguera però per les pluges dels últims dies, no
ens podem queixar pas. Això si unes rampes amunts i enllacem amb un llarg corriol aeri molt xulo, llàstima que a diferencia dels d’abans aquest se li travessa a l’Ada i no va gens còmode i el fem amb més calma, cap problema.
 |
| Gaaassss!! |
Tot i que es llarg
i divertit, (per mi), lo bo s’acaba i enllacem amb les rampes que ens han de dur
fins dalt de Castelltallat, territori Maqui per excel·lència, aquí els dos
junts pugem alegres, ella a més com te bona memòria es coneix be les rampes i
això li dona un punt! La meva memòria de peix no m’ajuda.... també coincidim en
aquest tram amb el Mario que per fi s’està desintoxicant de córrer per asfalt i
torna a la muntanya!
A dalt:
avituallament, els primers 40km a la butxaca i lo més important, ens ho estem passant
bé! Desprès de l’avituallament baixada odiosa i coneguda, un tram de 2
quilòmetres amb molta pendent i pedra que fa que ballin tots els empastes! Per sort desprès fem un tram de corriol per desintoxicar que ens deixarà a un petit tram de carretera.
Superat això entrem
en un tram d’uns 20km més aviat pisteros que va pujant suament amb algunes
baixades curtes, un fals pla que diríem, aquest per mi va ser un dels moments
més sorprenents de la Volcat, us explico:
Érem un grup d’uns
8 o així i suposo que en un moment de moral baixa ja que ningú tirava.. vaig
posar-me davant sense intenció de córrer massa, mandrós que es un, i ràpidament
vaig tenir l’Ada treient-me la roda... doncs res apreto més i més de lo mateix,
l’Ada a roda! Finalment vaig decidir que no em reservaria res, no seria jo qui
la frenés, vaig prémer les dents i em vaig posar a empènyer de tot el grup com
si estigués posseït, no vaig deixar ni que em fessin relleus i així durant un
munt de quilòmetres, brutal!!
Estava flipant però també
espantat , ja m’imaginava com els que fan de llebre a les curses d’atletisme,
10km a fons i desprès parada i fonda! Però no encara vaig estar de sort i les
cames van aguantar dignament fins a l’avituallament d’abans de la pujada a
l’ermita de Lurdes, aquí vaig parar a fer un trago i un gel mentrés el grup que
ja el tenia esverat continuava, jo necessitava respirar un moment! Estàvem
avisats de la pujada aquesta i si tenia rampes dures però per sort la vem
superar bastant ràpid i ja encetàvem els últims quilòmetres d’etapa, per
arribar a Cardona un ‘divertimento’ de corriol que això si no tenia el detall
de deixar-nos a la plaça del centre si no ben a baix del poble...
 |
| Rampes amunt! |
 |
| A fons!!! |
Creuem la meta i
ens felicitem amb una cara de satisfacció que no te preu, per molts no haurem
anat ràpids però ho hem donat tot per fer-ho, sense reserves!!!
 |
| Uohhhhh!! |
 |
| Mario |
Ah ,encara
recuperant els pulmons tenim el moment còmic del dia, ens criden per fer una
entrevista..
Primer ens
expliquen el que volen saber i tot abans de començar i en el moment d’arrancar
ens diuen:
-
Recordar ahora en castellano que
es para teledeporte!!
Mare meva amb el poc reg sanguini que tenia doncs ja us podeu imaginar
la ‘soltura’ parlant castellà i un accent els 4... l’entrevistador tampoc es
salvava! Si ho veu el ministre Werth !!
 |
| Vamos a parlar en castellano... |
Classificacions
 |
| Felix, bon company de ruta! |
 |
| La Irene i el Marc , cansats? |
 |
| Amb la Claudia, que no vegis com hi va |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada