Un pont ple de nous camins

Diumenge 6: Previa Volta pel Valles

Desprès de passar-nos el dia abans fent dissabte avui tocava una feina mes agraïda però no per això més descansada, avui sortiríem amb la ambiciosa idea de tancar el recorregut de lo que serà la 2ª Volta pel Vallès, per si algú no sap de que va es una ruta que vem fer l’any passat amb l’excusa de començar l’any reunint els amics, companys i coneguts i portar-los a passejar per les nostres contrades.
Així que teníem feina, a quarts de deu començàvem la jornada i d’aquí endavant no us explicaré la ruta com faria normalment, volem conservar en secret, en tot lo possible, el recorregut tot i que els autòctons segur que reconeixen algun lloc per les fotos, si us plau discreció!!! Però si que explicaré una mica les sensacions/conclusions/intencions:

Aquest any canviem d’orientació amb l’intenció d’intentar ensenyar encara que sigui algun camí nou, en el nostre cas em passat per molts llocs nous que no coneixíem i ens em portat fantàstiques sorpreses !

El recorregut és bastant variat, passarem per tot tipus de terrenys, del mes fàcil per reagrupar-se, algun tram de caminar obligat però d’una bellesa que es fa perdonar fins a una zona que segons amb els ulls que te la miris la pots considerar més o menys fosca però sempre fosca.... o en altres paraules trialeres....

Que no s'embruta? Quina rabia!

En quant a les dades tècniques no us donaré els números encara ja que us podrien semblar enganyosos no son ni molts quilometres (uns 70) ni molt desnivell (2000) però es molt distreta, nosaltres anant nomes els dos vem arribar a Sabadell de nit... i amb trams puntuals molt durs (rampes de mes del 20%) però que es això per vosaltres, una motivació no? .

-------------Rampes del 20 i pico %

---------------TrialTrialerilles

La pobre Ada portava al damunt un constipat de por, lo normal i lògic hagués estat fer bondat a casa però ja sabeu que això es molt complicat i li va tocar patir mes de lo desitjat, tot sigui per una bona causa!!

Això si com la ruta ens estava fent treballar ens vem fer un bon homenatge per un dels punts de la ruta, a les fotos us podreu fer l’idea del nostre nivell de patiment en aquells moments:

En quant a dates encara ho tenim que confirmar, ja ho posarem al blog lo que es segur es que serà a principis de gener. En breu mes dades....

Dilluns 7: La Prehistorica

Desprès de les obligacions dels dies anteriors tocava tornar-se a reunir amb els amics, així que dilluns quedàvem a Granollers amb el Ru , el Francesc i l’Heri per fer la Prehistòrica d’aquest any.

Nomes sortir ens trobem al Marc del Ravet i com que està de pretemporada doncs s’apunta a sortir amb el nostre ritme globeril. Una de les novetats destacades es que al Ru l’hi han regalat un gps, així que ja tenim un guia de confiança perquè lo que sóc jo amb l’aparetet... Per cert no us he comentat l’horari de marquesos sortíem de Granollers passades les deu!! Del recorregut només dir que una meravella , aquella zona surten els corriols com a bolets i si a mes a mes vas amb autòctons com el Marc ja és l’hòstia, si la ruta tocava pista ell sabia una trialera o corriol que anava a parar al mateix lloc tant de baixada com de pujada.... si de pujada vem fer uns corriols dels quals sortia fum del plat petit, tremendu!!

Del grup destacaria al Ru que últimament està intractable i tot ho puja i l’Ada que en el seu procés d’adaptació a la bici ja es va fer alguna trialera seria!

Ru que es de baixada! ------- Buscant la traçada

Tot i que només vem fer uns 40 quilometres arribàvem a la Roca a quarts de tres, ja se sap repetint corriols, mirant traçades i sobretot rient el temps passa ràpid!! Així que poc mes tocava fer que no fos entaular-se i fer uns entrepans i uns beures!!

Dimarts 8: Torello - St Andreu de la Vola

Ho he dit no que el Ru ara te gps? Mes que un regal per ell crec que és un regal per tots!! La tarda del dilluns mentres que tothom descansava, feia les seves coses, ell es liava amb els mapes i el gps a dissenyar una ruta per fer-la l’endemà, un crack!! Així que al vespre rebíem un correu amb el destí de la sortida: Torelló.

Avui si que toca matinar ja que em d’agafar el primer tren cap allà i nosaltres com som així d’originals, ens posem els llums a les bicis i sortim direcció a Mollet a agafar el tren, on ens trobem ja amb el Ru, l’Heri, el Pedro que ja venia amb el tren i a Granollers pujava el Francesc.

Un cop a Torelló comencem la ruta amb una fresqueta que es fa notar i amb les cames mandroses i cansades de les rutes dels dies anteriors.

Els primers quilòmetres els fem per pistes al costat de la carretera, la qual l’anem creuant sovint, aquest tram no es molt maco però es clar la meitat de carreteres no hi eren en el mapa que va consultar el Ru, son ben noves. Tot i això amb el grupet que anem es impossible avorrir-se i si a més el Francesc que està hiperactiu no para d’enfilar-se per tots els marges ja el tema es d’allò mes distret!!

Francesc fotent el pal corrent Pedro tornant-l'hi!!

La ruta en molts trams va ser un autèntic tram d’orientació això va ser que no fos molt ràpida però aquestes coses ja tenen el seu encant i un cop vem agafar distància amb la carretera el recorregut es va fer molt mes variat i distret. Amb tot això vem arribar al lloc d’esmorzar, una mena de masia amb una porta giratòria per entrar com si fos un hotel de luxe, unes coses mes rares ! Però un cop dintre com mana la tradició (últimament..) vem continuar el nostre pont gastronomic-pedalaire fent unes botis i uns embotits!

Ah i moment important de la ruta, l’Ada va aconseguir treure la camara de fotos del xaleco on s’havia quedat tancada la cremallera a primera hora ! No us imagineu la cara de satisfacció que va fer, crec que es va passar el matí rumiant com fer-ho!!!


Al sortir ens vem enredar una miqueta i per retrobar el camí bo va tocar empènyer un tros les bicis, suposo que era per baixar l’esmorzar!!!

Ja amb el camí bo la cosa es va animar, mes baixades divertides, alguna pujada xunga... de tot una mica, llàstima que en una de les baixades al Pedro l’hi va marxar la bici i va aterrar de mala manera picant al genoll.

El pobre feina tenia a pedalar i nosaltres de tant en tant encara el fèiem recular per culpa d’algun trencall mal agafat que ens obligava a girar cua. Llàstima de la caiguda ja que la sortida va ser maca i distreta i sobretot amb bona companyia!!
Recupera’t Pedro!!!

I això ha estat el pont, molts camins nous i algun tiberi que altre!