Dissabte 28/11: Rodando voy rodando vengo vengo por el camino yo me entretengo…
Doncs això vem fer el dissabte, rodant pel riu vem anar de Sabadell a Sant Adrià del Besòs per trobar-nos amb la Clara, el Carlos i companyia per entretenir-nos rutejant per la serra de Marina i amb un dinar d’allò més divertit per tornar rodant amb la panxa plena cap a Sabadell.
Al final ens van sortit forces quilòmetres, 95, però poc desnivell 1.550, ja que els 21 kms de l’anada i la tornada pel riu, poc desnivell tenen, tot i que al tornar al no poder parar de pedalar en tota l’estona prou cansats estàvem.
Doncs això vem fer el dissabte, rodant pel riu vem anar de Sabadell a Sant Adrià del Besòs per trobar-nos amb la Clara, el Carlos i companyia per entretenir-nos rutejant per la serra de Marina i amb un dinar d’allò més divertit per tornar rodant amb la panxa plena cap a Sabadell.
Al final ens van sortit forces quilòmetres, 95, però poc desnivell 1.550, ja que els 21 kms de l’anada i la tornada pel riu, poc desnivell tenen, tot i que al tornar al no poder parar de pedalar en tota l’estona prou cansats estàvem.
Vem estar tota la setmana esperant el dissabte amb moltes ganes, per fi havíem quedat per rodar amb la Clara, tan saludar-nos a les curses i escriure’ns als blocs per fi rodaríem junts. Per això no ens va fer mandra matinar de valent i sortir de Sabadell encara fosc, la veritat és que va valer la pena, al final ens vem ajuntar uns 12 bikers, amb moltes ganes de gresca i a mitja ruta se’ns va unir la Noe amb qui aquest any encara no havíem rodat per lliure.
2on punt de trobada a Montigalà, abans d'enfilar-nos cap a la Serra de Marina
Vem atacar la ruta amb la tìpica pujada al dipòsit, això sí la Clara i el Carlos, com a bons amfitrions, ens anaven portant per algun corriol desconegut per nosaltres, me’ls apunto!
El Carlos i el Cristian coronant el dipòsit
Catant els corriols nous..
La veritat és que la colla que ens vem ajuntar estava plena d’artistes i joves promeses, alguns però estan en pre-temporada i gràcies això deixaven que poguéssim rodar amb ells, no crec jo pas poder-los seguir el dia que no hagin d’anar controlant les pulsacions…
La troupe en busca de la Noe...
Ella ens esperava tranquil.lament...
Amb la bici vaig notar que havia encertat al tocar la regulació de la forquilla, menys pressió i menys velocitat del rebot, això fa més per mi. També he guanyat en comoditat al tornar al meu seient vell, ni la meitat de maco que el Selle Italia SLR i més pesat però més adequat a les nostres quilometrades.
Per fi les tres vem rodar juntes:
Carlos, Albert, Santi, Noe, Francesc, jo mismita, Alejandro, Santi, Cristian i la Clara que, com podeu veure està molt més animada ;)
Un cop de retorn a Sant Adrià la Clara i el Carlos ens van obrir les portes de casa seva per fer el vermut i qui volgués dutxar-se i posar-se guapos per anar a dinar, així que vem anar al restaurant tots empolainats menys el Santi, la Noe i jo que havíem de tornar a agafar les bicis.
A St. Adrià hi ha senyals molt adequades per la Noe...El Santi arreglant una punxada en un balcó
Si durant la ruta vem riure molt, dinant la cosa ja va ser massa, i és que el Jose, la Noe, i la parella Cristian – Santi tenen tela marinera!
Si durant la ruta vem riure molt, dinant la cosa ja va ser massa, i és que el Jose, la Noe, i la parella Cristian – Santi tenen tela marinera!
La Bea, la Clara, Sònia, Bruce, Carlos, Cristian, Noe, Ada, Santi i Santi, falta el Jose que feia la foto
Molt contents d’haver pogut rodar per fi amb la Clara i a més haver conegut un munt d’altres bikers però amb una mandra enorme vem emprendre la tornada cap a Sabadell, on hi vem arribar quan ja fosquejava, sort que dúiem els llums!
Diumenge 29/11: Companyia sorpresa!
I diumenge doncs havíem quedat amb el Ruben i el Francesc per anar a fer una ruta per l’Obac i aprofitar per anar agafant idees per la Volta pel Vallès que, igual que vem fer a principis d'aquest any, estem preparant de cara al gener'10.
Havíem quedat a l’estació de Renfe Nord, quan hi arribem ja hi ha el Ruben i després apareix l’Heri i per postres el Francesc arriba acompanyat per la Nuri! O sigui que en lloc de 4 vem ser 6. El dia de moment aguanta tot i que hi ha previsió de pluja a partir de mig matí, creuem els dits perquè aguanti..
Només deixar Sabadell i entrar al bosc de Can Deu el Santi destalona el neumàtic de darrera i la cosa no sella… el tubeless que havíem muntat el divendres ha durat una sortida, quina ràbia.
Molt contents d’haver pogut rodar per fi amb la Clara i a més haver conegut un munt d’altres bikers però amb una mandra enorme vem emprendre la tornada cap a Sabadell, on hi vem arribar quan ja fosquejava, sort que dúiem els llums!
Diumenge 29/11: Companyia sorpresa!
I diumenge doncs havíem quedat amb el Ruben i el Francesc per anar a fer una ruta per l’Obac i aprofitar per anar agafant idees per la Volta pel Vallès que, igual que vem fer a principis d'aquest any, estem preparant de cara al gener'10.
Havíem quedat a l’estació de Renfe Nord, quan hi arribem ja hi ha el Ruben i després apareix l’Heri i per postres el Francesc arriba acompanyat per la Nuri! O sigui que en lloc de 4 vem ser 6. El dia de moment aguanta tot i que hi ha previsió de pluja a partir de mig matí, creuem els dits perquè aguanti..
Només deixar Sabadell i entrar al bosc de Can Deu el Santi destalona el neumàtic de darrera i la cosa no sella… el tubeless que havíem muntat el divendres ha durat una sortida, quina ràbia.
La primera part de la ruta és poc distreta, s’ha de creuar Matadepera, pugem pel marge de la riera, fem un tram de GR prou corriolero i ens enfilem cap a l’Obac per una urbanització, aquí la cosa millora agafem un corriol durillo de pujada fins arribar a la pista que va de les Pedritxes a la Pastora. Això ja ho coneixem.
Baixant cap a la Casa Nova de l'Obac
Si es que van como locos!
A la Pastora s’ha acabat la major part de la pujada del dia i per celebrar-ho volíem entaular-nos per esmorzar però hi ha overbooking de bikers i no ens volen així que, com que tenim alternatives per tot, marxem cap al restaurant que hi ha a la urbanització dels Caus, aquí sí, esmorzem com senyors i amb les bicis controlades.
El millor moment de la ruta: la cara de sorpresa que va fer el Ruben quan el cambrer va treure la seva torrada de truita de formatge amb dues espelmes, jejejeje, més val tard que mai!
A la Pastora s’ha acabat la major part de la pujada del dia i per celebrar-ho volíem entaular-nos per esmorzar però hi ha overbooking de bikers i no ens volen així que, com que tenim alternatives per tot, marxem cap al restaurant que hi ha a la urbanització dels Caus, aquí sí, esmorzem com senyors i amb les bicis controlades.
El millor moment de la ruta: la cara de sorpresa que va fer el Ruben quan el cambrer va treure la seva torrada de truita de formatge amb dues espelmes, jejejeje, més val tard que mai!
Si ja ho deia jo que feia bona cara!
Entaulats
Mentre esmorzàvem el fred em va anar calant, a la Nuri també i això que es va posar el super Gore tex- Capità Pescanova del Ruben! I a sobre reprenem la ruta baixant, no hi ha manera d’entrar en calor... no sé si va ser això o què però porto tota la setmana amb un refredat del 15! Només desitjo haver-lo expulsat pel pont...
Total que deixem enrere l’urbanització, agafem la pista i una mica més endavant una trialera a mà esquerra, és la famosa trialera del Lada, puf, aquí m’ataca de nou la decepció, no en faig massa tros sobre la bici, quin desastre! Ara les sensacions de la forquilla són millors però el tacte dels frens encara no el controlo bé i al portar el seient bastant més amunt que amb l’Orbea no hi ha manera de tirar-me enrere amb confiança... només els trams més facilons els passo amb una mica de decència. La nota : necessita millorar!
Un tros de la trialera del Lada
Un clàssic: reagrupament
El Santi però està encantat de la vida amb la trialera i també força content amb els genolls, sembla que té menys molèsties que ahir, potser el reforç de quàdriceps està funcionant, ojalà!
Quan arribem a prop de Terrassa ens toca estrenar el maleït 4rt cinturó per poder agafar la pista que ens porta al Llac Petit i d’allà per darrera l’Hospital del Tòrax de nou a Matadepera i pel Bosc de Can Deu cap a Sabadell, a la tornada i aprofitant la baixada l’Heri, el Ru, el Francesc i el Santi s’ho passen teta perseguint-se pels corriols, si és que són com nens!
Mira que els hi vaig dir que no calia que m'hi fessin una autopista!
El Santi... acollonido o... fent el tonto, com preferiu
Arribem a Sabadell a l’hora de dinar i sense haver-nos mullat. Quin cap de setmana de bici més complert i que ben acompanyats que hem estat!
4 comentaris:
Ei!!! Això si que és un cap de setmana rodó!Si és que havia d'haver-vos acompanyat a la sortida de la Clara, segur que no hagués passat tant de fred.
Que bé, Volta al Vallés, reedition!
Ah, la primera foto molt original.
Fins aviat!!!
Un cap de semana ben aprofitat, bona pretemporada, ja aviat arribem les curses
M'haureu de convidar a algunes d'aquestes sortides, que a mi també m'agraden les butis!!
ja estic esperant la nova versió de la Volta pel Vallés II. Ja concretareu la data.
Santi, haurem de quedar un dia per que et miri les rodes.. no pot ser tants problemes! Si en teoria precisament els tubuless es per oblidar-se dels neumatics uns mesos..
Al plaer va ser meu, gracies de nou per vindre a compartir rodar en nosaltres, gracies per quedar-vos a dinar i gracies per ser com sou, demostreu que es pot passar una bona estona al costat vostre, i de fet espero i desitjo que el proper any, podem compartir moltes cròniques junts, una abraça a tots dos.
Publica un comentari a l'entrada