Percussió, fulles i rodar suau...

Últimament estem d’allò més distrets, dissabte passat concert i aquest divendres el Santi em va sorprendre amb unes entrades per anar a veure l’espectacle Momentum dels Mayumanà, tot i que com em diria en Van Gaal de ritme no en tinc gaire, això de la percussió em tira ves per on, així que vem passar una bona estona veient com 10 artistes d’allò més internacionals picaven tot el què se’ls hi posava pel davant, mentre ballaven, cantaven i feien una mica de comèdia.

Dissabte vaig tornar a deixar el pobre Santi a casa descansant els genolls, i aquest cop me’n vaig anar a caminar, el Ruben havia organitzat, amb l'excusa d'anar a passejar els gossos, una pujada al Puigsacalm que finalment va agrupar a 18 caminaries i 4 gossos, déu n’hi do! Hi havia algun conegut com l’Heri, la Marta i el Pedro, els Víctors (Alkon i Wizz).

Així que, un cop vem deixar la boira enrera, com una fila de formigues vem anar de Coll de Bracons, on vem deixar els cotxes, al Puigsacalm, tot passant per Font Tornadissa i gaudint de l’espectacle de la tardor. I perquè no oblidéssim la caminada, el Ruben ens va preparar una baixada tècnica que ens va obligar a ajudar-nos de les mans per poder superar algun tram... si és que fins hi tot quan anem a caminar hi ha qui no pot deixar de pensar en trialeres, aquesta en bici però hagués estat no-ciclable, us ho ben asseguro.

La resta de les fotos del Ruben i meves aquí.

I les del Pedro

Diumenge tocava el retorn als pedals del Santi després de 15 dies sense tocar la bici, així que a una hora raonable, jejejeje a les 10 del matí! ens posàvem a pedalar suaument cap a Matadepera ja que, per més que vaig insistir, no el vaig convèncer per anar a rodar pel riu per tal de no forçar... així que amb molta calma vem anar seguint el track de la Rond’elles d’aquest any que, com sempre, està força bé. Llàstima però en una baixada el casset de pinyons del Santi es va encallar i no vem poder completar la ruta, per sort érem a prop de Castellar i vem poder tornar a Sabadell relativament bé, això sí el Santi no podia parar de pedalar ni un segon si no volia anar rebent estrebades.