Volcat 3a etapa: Tremp - Àger i rutes per etapes

A les 5 del matí ens despertem, no és que hagi sonat el despertador que la sortida és a les 9:30h! és que davant de la Pensió Buenos Aires hi ha la disco de moda de Tremp, per sort ens podem tornar a dormir i llavors sí que ja ens llevem per baixar a esmorzar, igual que la resta de bikers de la pensió, avui els hem fet anar més d’hora.

Ja amb les piles carregades, recollim l’habitació, carreguem la Petitona i anem tot rodant cap a la sortida, ja ens veurem amb als pares a Áger.

Uix quina angunia posar-se les bambes molles i plenes de fang d'ahir

Adéu guapos!

Tot i que el perfil de l’última etapa em tenia acollonida des del primer dia que el vaig veure, vaig molt motivada, està clar que no podré recuperar el temps perdut ahir però al menys que no me’n tornin a treure tant!

Amunt, amunt i fora!

Quina gràcia, quin salero, però Santi que estàs al revés!

Totes les noies a punt!

Es dóna la sortida i torna a ser bastant complicada amb tanta gent, sortint de Tremp se’m col·loquen la Núria Lauco i la Rosa Mª davant, es tracta com a mínim de no perdre la Rosa Mª ja que és la que va 7a a la classificació general per tant no la puc perdre de vista. Agafem la pista i avui em sento bé, apreto i les cames responen, de moment, i la bici també! Així que sense pensar-m’ho avanço la Nuri i al Rosa Mª i em poso darrera la Núria Espinosa. No hi ha quarta etapa així que no hi perdo res si em quedo sense cames per l’endemà, toca donar-ho tot.

El perfil ho diu tot, rodar i rodar els 15 primers quilòmetres per arribar a una pujada llarguíssima... lo de rodar i rodar es complica perquè de seguida la pista és plena de còdols de riu i amb tanta gent corrent com bojos creu-ho els dits per no caure, l’Espinosa es veu obligada a posar peu i jo segueixo endavant, pedres, més pedres, bikers embogits, rius per travessar que baixen ben animats amb les pluges d’aquests dies, baja ni un segon per avorrir-se i en mig de tant pla una pujadeta curta però forta que aconsegueixo fer sencera tot i que és difícil perquè encara anem tots molt agrupats i sempre hi ha algú que li salta la cadena just davant teu o erra la traçada.

Després de creuar un rierol l’Espinosa em recupera la posició ens animem i cadascuna a lo seu. Sembla que per fi els còdols s’han acabat amb aquestes m’atrapa el Santi, les coses van tornant a la normalitat i no m’ha passat només sortir, li ha costat uns 40minuts, bé! Intento no perdre-li la roda i amb nosaltres també va rodant el Carlos Castro a qui vem conèixer l’any passat a la VipXtrem. En un tram amb molt fangueix el Santi ens treu uns metres que jo ja no li puc recuperar i mica en mica el Carlos també em va deixant, llàstima.

Arribo a Cellers, on hi ha el primer avituallament, no paro pas si tinc la sensació d’haver acabat de sortir! Travessem el poblet, per una baixada important, creuem un torrent d’aigua i just a la pujada de continuació veig a la Mercè Pacios aturada amb el Ro arreglant una roda, recoi pobra està de pega ahir averia i avui també. El de davant meu desmunta i jo no el puc esquivar, així que em toca caminar pendent amunt la Núria Lauco ha pogut passar bé i m’avança sobre la bici, de seguida que puc torno a pujar però és just l’entrada d’un sender i hem d’anar en fila india, la Nuri m’ha quedat unes 5 posicions més endavant.

Al sortir del corriol ja agafem la pista per la qual ens hem d’anar enfilant i enfilant. Veig la Nuri a uns 30 metres davant meu, i em plantejo no perdre-la de vista, però per sorpresa meva no tant sols no la perdo de vista sinó que mica en mica cada vegada la tinc més a prop i a més vaig avançant gent, ostres això em dóna moral ahir no podia pas avançar a ningú. Aquest tram la pujada és de molt bon fer i em noto bé de cames, així que cap al km. 20 em poso a roda de la Nuri. Comentem quatre coses, em comenta que està cansada perquè ahir va apretar força rodant amb la Pacios i és dir-me això i surt com un coet, intento seguir el seu ritme però arribem a una zona on em costa més pujar perquè el terra està més humit i els neumàtics s’hi arrapen, tinc clar que queda molta pujada així que no tinc més remei que veure com em va agafant distància. Igualment estic molt contenta d’haver-la atrapat encara que hagi durat poc, per mi és una petita victòria.

El Santi arribant al avituallament de Moror

I passant com un llamp

Feta pols de seguir la Nuri passant per l'avituallament de Moror

buf, intentant passar com un llamp... millor ho deixo per un altre dia, jejeje

Pago l’esforç i arribo al avituallament de Moror al km. 24 bastant fosa, però tothom m’anima molt i el Carlos i un Ratpenat m’ofereixen les seves rodes per no perdre el fil de la Nuri però prefereixo anar tirant al meu ritme en aquest tram que sembla més pla i recuperar-me per acabar de pujar amb dignitat. Aprofito que baixa una mica per prendrem un gel i agafar aire, però la baixada s’acaba de seguida i la carretera s’enfila, recoi si jo em pensava que venia una mica de fals pla cap amunt, qui ha posat aquest repatxó aquí, i a sobre asfaltat! Jejeje, és curt però per mi és el pitjor moment de l’etapa les cames em comencen a fer mal, ara els hi surt el cansament d’haver hagut d’arrossegar ahir la bici frenada. De seguida agafem una baixada de pista i vull recuperar el temps perdut, per fer-ho vull avançar un noi que m’ha passat durant la meva agònica pujadeta i surto de la traçada bona per fer-ho i patapam, se’m enganxa una branca al canvi just quan anàvem en paral·lel , paro de seguida i ell també que m’ajuda a treure-la, gràcies!

S’acaba la baixada i ara si arriba una zona d’anar fent, puja molt suau, ara baixa una mica de res, però no és una zona ràpida, trams de pista amb platgetes de sorra, caminets pels costat de prats, zones herboses, un parell de rierols a creuar... i un paisatge molt xulo, vaig mirant-me les muntanyes a veure quina és la que haurem d’enfilar.

Deixem aquesta zona més planera i entretinguda i agafem una pista que comença a pujar, se’m fa curtíssim i arribo al avituallament del km 38, el del Montsec, però si tinc la sensació que fa res que hem començat la pujada bona, confirmo que estem al avituallament on crec estar mentre menjo alguna cosa i agafo algun gel per si de cas. Mentrestant em passa per darrera com una bala la Mercè Pacios preguntant referències de les altres noies, els de l’avituallament no li diuen res i jo no en tinc ni idea, la última referència que tinc és del anterior control on anava a prop de la Nuri, així que l’animo perquè apreti i li dic que la Nuri no pot ser molt lluny... no crec que sigui veritat però com a mínim que tingui una motivació per seguir fort amunt ja que ho necessita per no perdre posicions a la general on es juga el pòdium.

Em despedeixo sentint als del control dient que falten 6 kms i som dalt, jo pel perfil n’havia comptat 8, així que per no fer-me il·lusions em mentalitzo per fer uns 8 kms de pujada més, tot i que no tinc intenció de mirar el comptaquilòmetres! Surto sola i poso el meu ritme, que bé que es va avui sense la roda frenada, llàstima que el canvi em fa el tonto i per exemple el plat mitjà amb el pinyó petit acaben per no aguantar-se i la cadena em cau al plat petit, així que vaig pujant una mica condicionada als “desarrollos” que el canvi li fa il·lusió que porti. Que bé, vaig atrapant algun que altre i passant-los, entre aquesta un parell de ratpenats. Amb aquestes em passa un noi tot embalat i dient que amb 10 minutets serem a dalt, no li faig pas cas, només mirant amunt, ja es veu que per arribar a dalt de tot encara ens queda una estoneta de pedalar i un tram de caminar si no recordo malament del briefing que ens van fer dijous. Així que segueixo al meu ritme. Al cap d’una estona he de parar a posar oli perquè la cadena se’m xupa molt i ja no va bé ni amb plat petit, així que els Ratpenats amb tornen a passar.

Amb aquestes apareix un cartell que avisa que falta 1 kms pel cim, jo la majoria de cops prefereixo que no em donin indicacions perquè sempre se’m fan molt enganyoses, les referències visuals per mi són millors i tinc molt clar fins on hem de pujar, és més arribem a una zona més plana on es veu perfectament per on continua el camí amunt i la cosa deu picar perquè es veu la gent pujant a peu.

Aguanto sobre la bici tant com puc, la veritat és que prou bé i gràcies a això torno a avançar a un dels Ratpenats i un que ja feia més estona que anava a peu perquè duia el canvi trencat. Finalment però desmonto i em carrego la bici a l’esquena i amunt, però abans d’arribar dalt veig factible tornar a pujar sobre la bici i així ho faig, així que arribo al avituallament de Sant Alís muntada, saludo i tiro avall, ni me’n adono que hi ha el Carlos parat en el control. És començar a baixar que ja hi torna a haver un tramet de pujada, sort que és curt i ara sembla que sí que ja es tot avall, plat gran, al tanto amb els cotxes i gent que va a peu i aprofitant per admirar les vistes espectacular quan passo pel Coll d’Ares just quan una colla es llencen amb parapent, unes paelles ben tancades i dues persones indicant que deixem la pista principal. Segueixo per un senderó divertit esquivant arbres i des de una zona herbosa sortim a la pista principal de nou i sorpresa, hi ha el Mariano amb l’uniforme de forestal que al veure’m m’anima i m’avisa que ara hi ha un repatxó de pujada, em penso que és conya però no toca pujar i coi les cames es queixen de valent, això no toca!

Mentre jo arrenco la baixada al Santi li devien estar fent aquesta foto arribant a Àger

Coll d'Ares d'on es tiren els parapents

Quan les cames tornaven a fer-se a la pujada reprenem el descens cap a Àger tot pistejant i amb aquestes que m’avança el Ro, que per sortir d’una lesió i haver ajudat a la Mercè amb les averies no vegis com hi va, es nota que d’aquí res tornarà tot a la normalitat i serà impossible veure’l en cursa. Intento baixar ràpid per no perdre’l però el terreny està molt sec i la High Roller em fa un parell d’estranys així que baixo una mica més conservadora.

Finalment arribo a l’última zona tècnica, passo a un noi que va baixant amb un peu fora perquè s’ha quedat sense frens darrera i n’atrapo a un altre, mentre alhora un altre noi m’atrapa a mi, quan pot el de davant ens dona pas i aprofito per deixar passar l’altre que ja m’ha fet notar que va amb presses i just davant meu se la fot! Freno com puc per no passar-li per sobre però com a conseqüència em foto un cop de la potència allà on més mal fa, osti!! Em quedo mig atontolinada mentre l’altre fuig corrent, ja hauria pogut esperar una mica més en caure!

Surto del tram tècnic i només queda pedalar fort seguint les cintes i amb la mirada fixada a Àger, ja ho tinc aquí tercer dia superat i avui amb bones sensacions, llàstima que no hi hagi un quart dia penso, jejeje. A l’última corba abans de l’arribada el pare a punt amb la càmera de fer fotos i el sento que diu:

- No va, no va...

Li crido que no passa res i aconsegueix fer-me la foto d’esquena, la intenció és el que compta! I a la meta la mare armada amb el mòbil també a la caça de la instantània.

Àger, el destí!

Quan va passar el Santi sí que funcionava la càmera

A mi al final també em va enganxar

I una mica més enllà el Santi content de la cursa feta els tres dies i més contenta jo de veure’l satisfet! I quina paciència que han de tenir els pares perquè després entre menjar quelcom, saludar a tort i a dret, veure l’entrega de premis, intent de dutxa amb aigua congelada i tot plegat se’ns fan les requinientes que encara som a Àger, ens despedim de la Volcat de la millor manera, trobant-nos amb la Muix Na que ens dóna una molt bona noticia: aquest any sí, Volcat a la butxaca!

Contenta a l'arribada saludant a la family!

Finishers de la Volcat, la segona per nosaltres

Amb la Rosa Mª

Per fi, he arribat abans que el Mia, jejeje

El Mia i el Cusi, aquest any van forts!

Amb l'Andreas tot un cracks de la maratons i amb sentit de l'humor, segur que s'entén bé amb l'Hermida

I la maasaia de la Volcat, Muxi Na!

Amb les bicis "netes" cap a la furgo i a dinar que ens ho hem guanyat tots 4!

CLASSIFICACIONS DE L’ETAPA

Santi 3:51 116 de la general i 44 Master 30

Ada 4:03 128 de la general i 6a Fèmina

CLASSIFICACIÓ FINAL VOLCAT 2011

Santi 11:07 115 de la general i 42 Master 30

Ada 12:15 139 de la general i 6a Fèmina

Per cert, coneixeu la Trans Portugal? És una cursa per etapes que es va fer del 29 d’abril al 8 de maig i que travessa Portugal de nord a sud en 9 etapes, 1150 quilòmetres i 24.500 metres de desnivell, les fotos ho diuen tot es veu guapa, guapa i l’Iñaki ha anat a fer-la bàsicament per fer-me enveja i per... quedar 2on!! Quin crack Iñaki! Des d’aquí moltes felicitats!!! No veas que fuerte que estás, tendré que hablar con Víctor, jejeje!

L'Iñaki tirant del grup dels favorits

A l'arribada l'últim dia

Pero que estás bebiendo! Enhorabuena!

I aquesta setmana doncs un munt d’amics i coneguts a la Titan, entre ells la Fátima, l’Alfredo i els germans Alberto i Jorge Tombo, companys tots ells de l’equip TRIDEPORTE, a ells, la Nuri, el Toni, el Pere, l’Hernan, la Sandra i a tots els que em deixo des d’aquí desitjar-los molta sort i que s’ho passin genial!

100 de Les Guilleries: Un gran dia de bici!!

Desprès de que s’anul·lés les Guilleries Express per una important nevada rebíem un mail que ens feia bategar el cor amb emoció: Data i hora per els 100 de les Guilleries!!! Quina gran noticia, per qui ha gaudit – tremolat alguna vegada amb les rutes del Permanyer sap que son curses d’alló més especials per a gent també molt especial. Si ja que la publicitat es mínima i tothom que hi va sap perfectament el que es trobarà i sap que només ho trobarà allà, en fi que me’n vaig per les branques tot per només dir que els 100 son la cursa de btt més autèntica d’aquest país i segurament dels veïns!!

Cesar i el Sentmenat Team

Diumenge a les 5 del matí comença l’aventura, agafem la Petitona i cap a St.Hilari on ràpidament s’intueix el selecte ambient de sempre, unes 80 persones on quasi podria posar la ma al foc que tots tenim algun company en comú o ens en vist en alguna altre salvatjada!! Nomes arribar trobem al Cesar de Castelló que ha pujat tot sol des d’allà convençut de viure una jornada especial i no com els covards dels seus companys que no l’acompanyen, Rajaos!!! El Sentmenat Team al complert i debutant, al Vicenç, el Cesar ,el Totgas i el Víctor, uns clàssics, la Silvia i el Dani que tampoc es perden cap moguda, l’Arenes i més bona gent!

Dani i la Silvia

A cinc minuts per la sortida i ningú col·locat sota l’arc, es fantàstic tothom te clar que hi haurà temps per tot , és com una reunió d’amics que han quedat per fer una ruta per aquelles contrades, per cert parlant de gent especial diviso un grupet que van en singlespeed i forquilla rígida, de locos!!!!

Vinga cap a la sortida!!

Preparats per la festa

Es dóna la sortida i cap amunt per unes rampes del 10% per anar escalfant, em trobo prou bé i vaig fent a ritme àgil però sense passar-se així els primers 4 quilometres, desprès una mica de baixada i cap al quilòmetre 15... la primera encigalada del dia!!!

Baixant per una pista bona veiem una cinta per un camí que s’enfila d’una manera endimoniada i no vull dir de plat petit si no d’una paret del 35% on arrossegar o carretejar la bici amunt, el camí es va tornant impossible però com que es St.Hilari tothom ho troba normal menys el fet que no divisem cap senyal.... doncs si per un cop que el camí es per la pista bona una bona colla agafem el pitjor camí a triar!! Allà ben errats ens ajuntem ben be una trentena, per llogar-hi cadires!!! Reculem i amb tanta o més per feina que per pujar tornem a la pista on veiem les cintes correctes!!! Desprès ens assabentaríem que la cinta solitària que havia originat la confusió era de les Guilleries Express!!!!

No es pas per aquí...

Ja es veu que no ens aborriem!

Apa tornem a rodar tots juntets però ara amb l’ordre canviat , ja ho diuen els últims seran els primers, baixem una mica i tornem a enllaçar amb rampes importants, veig al Cesar, a l’Arenes i a l’Ada així que intento espavilar una mica per atrapar-los, poc abans del 20 entrem tot el grup, masses de cop, en un tram bastant tècnic, poder no te una pendent bestial com trobaríem més endavant però si molta pedra mullada, arrels, alguns esglaons generosos que sumat a la colla que som doncs ers tradueix amb gent caminant, alguna cua, caigudes varies.... jo vaig alternant el caminar i el ‘provar de baixar’ ja que cada cop les corbes son més tancades i la pendent més pronunciada lo que t’obliga a baixar molt concentrat, quina passada!! En un tram amb esglaons i pedra ben llisa on anava baixant en filera diviso a l’Ada però ni camina ni pedala està asseguda de costat a la baixada ¿¿?? Sembla ser que acabava de provar el nou salt de moda, el Burry Stander, veure 1ª cursa del mundial, es tracta de sortir volant per davant, fer una tombarella a l’aire i caure més o menys asseguda!! Sa matao Paco!!! Quan atrapo al Xavi Arenes que anava darrera d’ella abans de volar m’informa que s’ha clavat una bona bufa i quan l’atrapo a ella m’ensenya tot el genoll amb un bon regalim de sang!!! Mare meva tot just en el quilòmetre 20, però ella res de parar, endavant tot dient que ja s’ho miraria al acabar.... quina crack!!!!

Quin genoll....

Els cracks de les singles

Tornem a sortir a pista i tornen les pujades fortes però ho porto bastant bé, vaig pujant procurant anar poc clavat, amb cadència i la veritat és que funciona, a curt termini sembla que no avancis gaire però a la que s’allargava la pujada anava atrapant gent i avançant-la còmodament, crec que aquest any procuraré arrossegar menys pinyons segur que les articulacions ho agrairan!!

En Jordi

Al quilòmetre 30 s’arriba al control de l’esmorzar on lluny del pinso i les barres energètiques d’altres curses ens ofereixen uns entrepans de pa de pagès amb embotit!! Mitja vida!!! I si amb la calma em foto un entrepà, lo que dèiem ja tindrem temps per córrer!! I parlant de córrer, enganxat a mi arriba l’Ada i el seu genoll matxacat, caram com m’apreta!! Allà coincidim amb el Jordi (Bender) que tampoc perdona l’entrepà!!
Desprès de l’homenatge d’esmorzar toca tornar al tema, veient que patiré per deixar enrera l’Ada decideixo fer la ruta amb ella i caram cada vegada que ho recordo se’m dibuixa un somriure, m’ho vaig passar sensacional rodant amb ella, vem fer un gran equip!! Barallant-nos amb fortes pujades anàvem guanyant alçada fins plantar-nos a prop dels 100mt on cap al quilòmetre 42 començava el paradís, el pare de tots els corriols: La Trona. Mare meva quina salivera m’està venint evocant aquells moments, un corriol ben dibuixat, tècnicament més assumible però ple de salts, esglaons, corbes tancades que et feien agarrar el manillar amb força i lo millor: interminable!!! Feies un tram al·lucinant, bavejant, arribaves a la pista, la creuaves i el corriol continuava amb un altre de somni, era com estar fent un descens de La Molina però amb la bici de rallye!! En un tram amb més pendent i més pedra veig al Jordi Bender al marge del camí amb altre corredors que l’ajuden... uff no pinta massa bé, acabo de baixar i a l’arribar m’explica que a sortit volant al final d’un esglaó i que ha parat el cop amb la barbeta, la qual la porta ben ensangrentada ... l’ajudem a incorporar-se, el pobre està una mica desorientat, en tot arriba l’Ada i li dic que continuí que ja vindré, estic uns minuts amb ell fins que veig que dintre de tot està be tot i que desprès de la patacada abandonaria. Continuo la baixada, aquest tram és una mica més senzill però amb uns tobogans molt divertits, per cert un dels que estava parat anava amb la Niner SS i forquilla rígida, va sortir abans que jo però no el vaig atrapar ni
 en broma, quina màquina de paio!!!!!

Felicitat en estat pur.

En Victor

Finalment s’acaba EL CORRIOL, mare meva ha estat brutal. L’acabo amb el convenciment que només per fer això val la pena el que sigui, miro l’altímetre i hem baixat per sota els 300mt, més de 600mt de desnivell de corriol i uns 6km de llarg!!!!!!!!!!!!!!!!! Acollonant!!!!! Això si ara tocaria enfilar-se de valent per remuntar tot això, pujada constant fins als 800 i pico, al començar la pujada torno a atrapar a l’Ada que amb somriure ben ample m’explica que ho ha baixat pràcticament tot i que s’ho ha passat molt bé!! Molt mèrit desprès de la forta caiguda al km. 15 !!! A mitja pujada atrapem al Víctor que com a bon descender ens ha passat volant al principi del corriol, ara ens toca a nosaltres aprofitar la pujada jeje!!!
 Una mica més endavant però encara lluny d’acabar de pujar, un avituallament on aprofitem per fer una cola, una mica de plàtan i posar oli a les bicis, cortesia d’en David dels Baronia de Sas, el crack de la SS que com si fos de l’organització ajuda a tothom que pot! Al mateix avituallament coincidim amb un altre que ha picat en el corriol i porta l’orella feta un poema...

Increïble com es distreien als avituallaments!!

Amunt!

Tram Endimoniat de pujada

Ja es veu no qui portava l'iniciativa aquí..

Ja en portem uns 55 i encara estem sencers i lo millor gaudint!! Seguim pujant ja amb la vista posada en arribar al km.70 on ens donaran de dinar , en lo que resta de pujada Les Guilleries comencen a deixar importants seqüeles als que portaven massa pressa i ja ens anem trobant gent doblegada per les rampes, caminant per estirar... per cruel que soni això ens dona un plus de motivació al veure que anem avançant gent i sobretot que encara ens queden forces, tot i que entre aquest quilòmetre i el dinar tota l’iniciativa la porta l’Ada , jo ja vaig més just i ella com sempre, a la que porta més de 5 hores es comença a trobar millor!!! (Tot i que s’enrampa de bessons si ha de posar algun peu a terra, jejeje)

Desprès d’unes bones pujades i alguna baixada arribem a un punt on les pluges s’han emportat el camí, res un forat d’escassos 10 metres que t’obliguen a caminar, lo curiós es que segons el Permanyer és l’únic lloc no ciclable de la ruta, els altres doncs depèn de cadascú...

L'únic tram no ciclabe, segons Permanyer...

Just passar aquest tram l’Ada m’espanta dient-me que tenim que parar a reparar.... que malament que sonen aquestes paraules però per sort no era res greu, la cala d’unes de les bambes estava a punt de caure i l’Ada portava estona pedalant amb el peu entregirat.. vinga sabata fora, neteja els bisos per poder apretar-los i endavant !! Així sona fàcil però amb la parada ens atrapen tots els que havíem avançat amb esforç i satisfacció i això ens fa ràbia!!!

Reparant sabata, quines coses!

Així que arrenquem amb força, amb l’objectiu clar de recuperar el nostre lloc i ves per on que a poc a poc ho anem aconseguint!! En un tram a prop de civilització anem rodant amb un darrera que no para de rondinar sol, un espectacle i a punt d’atrapar a un parell de davant quan l’Ada, ella només, veu que hem de trencar a l’esquerra!! Moment d’alleugeriment i de gran agraïment de tots per la seva atenció, el de darrera va canviar els renecs per les gràcies jeje!! I els de davant amb els nostres crits es van lliurar d’una bona!! Finalment arribem al dinar, que era al mateix lloc que l’esmorzar, on seguint les pautes de tots els corredors d’elit que hem precedien em foto un fantàstic plat d’arròs i una botifarra!! Collons avui m’estic cuidant a fons, quines Guilleries!!! A l’Ada li insisteixen per que es curi la ferida del genoll però ella que fins l’arribada no vol saber res de cops!!! Prosseguim amb aquesta festa del mtb que estaven sent les Guilleries per mi, m’ho estava passant d’allò mes bé compartint-les amb l’Ada, recordava l’última edició on cap aquest quilòmetre estava enmig d’una trialera salvatge sota una pedregada encara més salvatge!! Quina diferència!! Això si aquesta ruta sempre te sorpreses i en pocs quilòmetres arribem davant d’un riu amb aigua generosa on visualitzem la propera senyal a l’altre riba del riu.. evidentment res que sembles un pont! Apa bici al damunt i a travessar el riu, sort que el dia acompanya!!

El riu!

Pa flipar!

Paratge idil·lic

Uff.....

A prop del 80 ens endinsem en un altre corriol característic de la zona , primer ben marcadet i fàcil, desprès algunes pedres que altres fins a lo estàndard: Una pendent de vertigen combinada amb pedres, esglaons i qualsevol altre cosa que ho compliques més!! A lo qual encara vaig tenint humor d’anar provant trams amb més o menys sort, els frens nous ajuden molt a conservar les dents!! Això si el corriol acabava en un tallat considerable que desembocava a la pista... feina per fer-ho caminant !!

Yuhuuuu!!

 A la pista indicacions estranyes.. a la dreta res i a l’esquerra una cinta tatxant l’accés i un altre a continuació indicant aquella direcció ¿? Just començar a dubtar veig aparèixer d’un corriol a la dreta un noi amb cara d’estar desfent una cagada... i si s’havia enredat a baixar i no tocava, així que tots cap a l’esquerra!!

Al quilòmetre 80 o així tot i veure senyals no anem gaire tranquils ja que l’Ada recorda que per aquí ja hi em passat aquest matí, us imagineu embuclar-se a les Guilleries??? Però no, cap problema resulta que aquest tram es repetia, al dorsal portem tots els avituallaments detallats i veiem que el 2 i el 12 son el mateix!! Uff quin alleugeriment!!!

Arribem aquest avituallament, quilòmetre 88 , eufòrics veient que això ja ho tenim i que ens seguim divertint però curiosament els nanos de l’avituallament estaven just al contrari sense esma, sense energia, vem dubtar si donar-lis uns gels i animar-los !!!!

Els de l'avituallament esgotats!

El perfil ja no mostra cap pujada important així que decidim deixar-nos totes les forces i apretar de valent, si feia estona que rodàvem sols ara seria una llàstima que ens atrapessin al final!!! En el dibuix es veia una bona baixada just sortir però es clar a Sant Hilari això no es sinònim de baixada ràpida.. entrem en un altre corriol salvatge amb trams molt més extremats que ens obliguen a caminar però això sí, ho fem lo més ràpid que podem jeje!! Aquest potser el patim més que gaudir-lo però un cop superat agafem pista planera i amb alguns falsos plans on amb entusiasme rodem ben ràpids i ben satisfets, jo estava al·lucinat amb 90 km de Guilleries i els dos fent series com bojos!!! I com no els metres finals per el típic corriol d’arribada, amb bastanta pendent però molt net que ens porta fins l’arc d’arribada on creuem els dos junts amb unes cares d’alegria com si fóssim els primers!!! I lluny de maleir ningú agraint-li al Permanyer el regal que ens havia fet en forma de corriol interminable cap al km.45.

Ja ho tenim!!!

Barreta energètica!!

Desprès d’això cap a la furgo a agafar roba per fer un a bona dutxa on ens trobem el bo d’en César de Castelló esperant-nos per acomiadar-se, el pobre havia trencat el canvi i al 70 es veia obligat a retirar-se. Dutxeta bona i seguim amb l’alimentació ara toca paella i més buti!!
Veiem arribar a la Sílvia, al Dani i al Xavi i en tots coincideix la cara d’orgull de qui ha superat un gran repte!!

Finishers!

Arenes Finisher!!

Els campions!

Per cert als que no els hi vem veure ni la cara ni rastre d’ells durant la cursa van ser el Dani i el Jordi , quines bèsties van rodar 3er i 4rt durant bona part de la cursa però finalment en Jordi arrossegant problemes amb la cadena va acabar 7t. Quins cracks!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les campiones!!

Ara ha esperar a les properes !!!!!!

Volcat 2 etapa: Coll de Nargó - Tremp

Si noi plou.. i tothom buscant els xubasqueros a Coll de Nargó

Totalment al revés, ahir havia de caure el diluvi universal i només ens vem mullar els últims quilòmetres i avui que deien que aguantaria ens despertem i plou amb ganes a Solsona, diuen que l’esperança és l’últim que es perd però anem arribant a Coll de Nargó i no sembla pas que la cosa hagi de millorar gaire.

Així doncs que a última hora decideixo canviar pastilles de fre perquè m’aguantin l’etapa que ha de ser la més llarga, en posem unes de noves darrera i les de darrera davant ja que estan una mica menys perjudicades. Anem a passar el control de firmes, visita d’última hora al roca i cap a corralines, la mare ja ens ho diu que avui s’ha rajat força gent perquè la veritat és que fem molt menys bulto que a Solsona, però ja se sap a la majoria no ens fa cap gràcia córrer en mullat.

Passant el control de firmes amb la Sandra

Bona gent per terres lleidetanes i van forts, tant el Miquel com

la Mercè

Abans de sortir ens diuen que el bucle que havíem de fer de 12 kms al principi s’anul·la, així que l’etapa quedarà amb uns 70 kms.

La primera pujada i baixada fora, arrenquem al Avituallament 1

Les 10 primeres noies sortim davant amb tots els pros...

I el Santi tot cofoi una mica més enrere

Per sort la pluja baixa d’intensitat i es dóna la sortida sota un plugim dèbil, al cap de res de sortir ja veig que no vaig bé, sortim en pujada i no vaig de cap manera, si aquí vaig així quan de veritat comenci a pujar què faré? Doncs res arribem a una pista de fals pla cap amunt, vinga a apretar i un fart de veure gent avançant-me, aquest tram és ràpid i ens aproxima a la pujada llarga del dia, en principi això és el què se’m dóna bé a mi, pujades llargues d’agafar el ritme i pim pam cap amunt però aquest cop res de res, m’atrapa el Mia, intento al menys mantenir contacte visual i una mica abans d’arribar el primer avituallament, just en unes rampes més fortes m’atrapa la Laura Baleta que han vingut amb l’Óscar a fer només aquesta etapa. Xerrem un moment, el què puc perquè a sobre vaig ofegada, total per res, i li dic que jo avui no vaig ni amb rodes i l’animo mentre em va agafant metres amb una facilitat que em fa morir d’enveja.


Buf, arribo al avituallament, i vaig morta, avui em trobo bé, la panxa bé, cap sensació estranya, les cames no em fan mal però simplement no tiro, per més que apreto no avanço com hauria. Sense trobar-li explicació aparent i després d’una petita baixada de descans segueixo pujant, sigui com sigui s’ha d’arribar dalt! Això sí, cada vegada plou menys. Arribo a l’avituallament de Creu de Ferri i sé que no m’he de fer il·lusions, encara que hi hagi una mica de baixada encara toca acabar de pujar fins a 1300 per coronar del tot. I aquesta pujada final es fa pesada perquè el terreny està molt enfangat i enganxifós però finalment arribo a dalt, gairebé ja no veig res amb tot el fang a les ulleres, així que paro un segon a netejar-les i em tiro baixada avall.

Després de Creu de Ferri tornant a pujar... foto de la gent del Surià, Gràcies!

Al cap de res torno a anar a cegues, massa fang així que paro un moment i em trec les ulleres que al final me la fotaré i a més cada cop tinc més fred, em fan mal les mans i els peus, però més avall la pista s’obre i m’ofereix unes vistes magnífiques d’un poble a l’altra banda de la vall per on estem descendint. M’oblido una mica del fred admirant el poble i les seves casetes que com un ramat de cabres salvatges estan repartides per la cresta de la muntanya i entre elles destaca una església molt bufona i tot i la distància diria que romànica de cap a peus. M’entren unes ganes boges d’anar-hi a fer una visita però ara no toca, queda pendent!

Aquesta foto deu estar feta des de la pista per on baixàvem però un dia  de més sol

Per sort ja no plou i el terra cada cop està menys moll que bé! Arribo al avituallament, això vol dir que la baixada s’acaba, al sortir arriba el Cusiné dels Metalbikers, aquest any estan entrenant fort! Començo la pujada i sento al Mia que m’anima des d’una mica més amunt. El què no comptava jo és que la pujada era bastant curta, i és que havia d’haver dut el perfil imprès i no ho he fet. I apa, més baixada, plat gran i a tot drap tant com puc però segueixo sense evolucionar com toca, apreto i no tinc sensació d’anar ràpid, em segueix atrapant gent, sort que de tant en tant em vaig trobant amb en Mia que m’ofereix oli per la cadena i em dóna conversa.

A les estones que vaig sola no paro de donar-li voltes, que m’està passant? I si estic incubant algo? Potser demà em llevo amb febre i les meves energies ja ho estan notant, el cas és que no em trobo malament. I així van passant els quilòmetres, qualsevol repatxó és un suplici però el passo com puc i arribem a l’última pujada de la jornada, surto de l’avituallament amb el Mia però no puc seguir-lo a roda, per sort no em treu molt i el vaig veient, em passa també el Cusiné, pim pam, pim pam sembla que arribem a dalt, m’avança un noi tot content per haver superat l’última pujada, li dic que no es faci il·lusions que crec que baixem una mica per acabar de pujar una mica més i llavors sí ja deixar-nos caure a Tremp.

No va tardar gaire en notar que tenia raó i la pujada no va ser pas fàcil, no... creuem un riu i comencem a pujar per una pendent prou enfangada, i el fang no ve sol, comença a ploure, sortim del bosc i se’ns presenta davant una rampa empinada completament al descobert i tot de bikers empenyent les bicis davant meu, al mateix moment passa de ploure una mica a caure un ruixat dels bons, fa un moment no veia ni res del pulso que porto al manillar i en uns segons queda tot net de l’aigua que ens cau a sobre i la pista s’acaba de convertir en un xiclet enorme de color marró, costa desenganxar la bici del terra i quan aconsegueix-ho fer-ho porta tant fang a les rodes i per tot arreu que pesa el doble de lo normal, me la carrego a l’esquena i amunt s’ha dit. Quan ja li tenia un peu al coll m’agafa un punxada horrible a la zona lumbar, he de baixar la bici, en aquest moment el Cusiné estava a la meva alçada i m’ajuda a acabar-la de pujar però ni així puc avançar, he de parar un moment a posar-me recta i llavors continuar, però no sense abans netejar amb un pal el fang de les baines, que al Artec de fa dos anys vaig aprendre que el fang s’ho menja tot i especialment li agrada el carbono!

Quan la pendent ja no és tan forta i la pista torna a quedar una mica més amagada pel bosc puc pujar de nou a la bici, vaig pedalant pel mig d’un riuet d’aigua que s’ha format, és millor per aquí on les rodes es van netejant que pel marge on agafes més fang. Després a l'arribada el Santi m'explica que ells al passar per aquest tram no s'han trobat la fanguera impossible, encara s'hi podia ciclar, quina sort!

Finalment un últim avituallament on m’informen que ja és tot avall fins a Tremp menys 800 metres del final. A més és canviar de vessant de muntanya i parar de ploure, poso el turbo i avall va! Si amb lo fatal que he anat no m’han atrapat les meves perseguidores a la classificació general no puc pas deixar que ho facin ara. Per fi avanço dos nois, no puc creure! Abans desitjava les pujades i ara només penso en baixar. El segon noi que avanço me’l miro i fa una cara de desànim total, però si estem acabant penso jo, així que l’animo amb ganes i el deixo enrere.

Un tram més avall el tio m’atrapa, em diu que és de Toledo i que l’he esperonat de valent, que vagi cap a les seves terres que no hi ha gaires noies i menys que pedalin com jo, jejeje, es veu que s’havia desmoralitzat molt amb la paret de fang i anava més mort que viu cap a meta però el meu crit la despertat del desànim en què estava immers. Així que tot xerrant arribem a Tremp, per fi!

Mentre no arribo la fan petar i van tenir prouta estona per explicar-se un munt de coses!

Arribant amb el Juanjo i una bona claca animant-nos! Que xulo!

Gràcies guapíssims!

Al final menys de 70 kms, sort que han tret el bucle perquè l’etapa per mi ha estat molt dura, però poder arribar ho canvia tot i més si el pare i el Santi s’han conxorxat i ja tinc la rosa de Sant Jordi esperant-me només arribar!

El Santi li ha anat prou bé l’etapa, tot i que va tenint problemes amb els frens ja que les manetes estan massa allunyades i no hi arriba bé però no tenim la clau adient per rectificar-ho. Li comento el meu no feeling tot i que he anat apretant durant tota la ruta i de seguida s’adona que vaig amb la roda del darrera frenada! Estava cantat, no puc fer de mecànica a última hora, la intenció era bona i realment sort que he canviat les pastilles de fre perquè baixant feien falta però recoi, ho he pagat car!

Part de la claca, el Santi, l'Óscar, la Laura, una servidora i el Mia

Com que han escurçat l’etapa, després d’una bona dutxa (de les bicis i nostra) i vinga a deixar fang per la pensió, podem dinar tranquil·lament amb els pares i després anar a fer una volta per Tremp abans de veure la primera part del Barça i per acabar la jornada unes bones pizzes al restaurant de l’Estació on ens troben entaulats els Metalbikers i després tots a descansar que encara falta una etapa.

Al final podem dinar junts els 4!

Passeig per Tremp on coneixem a la Betty dels Bikeapeu

Quines pizzes méeeeeees bones!

La família metal ens va venir a veure, bona companyia!

CLASSIFICACIONS DE L'ETAPA

Santi 3:48h 110 de la general i 41 Master 30

Ada 4:27h, 126 de la general i 6a fèmina