 |
| Tornem a les curses però no a qualsevol |
Aquest any tenim el
luxe de comptar de nou amb el Gran Premi de la Selva, hi havíem participat 3
anys, 2008, 2009 i 2010 i repetíem per agafar una mica de xispa al inici de la
temporada i perquè els circuits són tècnicament brutals. Aquest any l’open
només consta de 3 proves però la més emblemàtica hi és, la Guilleries Exprés,
en concret serà el 4 de març.
De moment avui hem
començat amb Riudarenes, i hem anat el Santi, el Francesc i jo, el Santi pels
pèls que no ens acompanya ja que divendres a la tarda va començar a trobar-se
malament, ho va treure tot i va quedar ben defallit però avui sense estar fi
del tot ni molt menys, s’ha fet el recorregut de pe a pa, evidentment amb unes
sensacions pèssimes però gaudint tot el què ha pogut dels corriols. Jo no m’hagués
mogut del llit i menys a les hores indecents que ha sonat el despertador.
 |
| noi entre que no et trobes bé i que la Massi està feta caldo... |
Fer 150 kms de
furgo (entre anar i tornar) per fer-ne 30 de cursa no sona massa sensat i la
mandra i el fred de bon matí no ajuden gaire però ha estat deixar la pista per
agafar la primera pujada tècnica per saber que havíem fet bé d’anar-hi. El
circuit no ens ha pas defraudat, igual que els altres anys a tope de senders,
corriols, trialeres, pistes amb reguerot i rampots de plat petit....
Arribem a
Riudarenes i veiem que aquest any serem molta menys gent, ja havíem vist que
coincidia amb l’Open BMW i segur que molta gent ha anat cap allà, però
nosaltres som dels clàssics així que no hi havia color. Intentem escalfar una
mica abans de sortir i acabem vora el foc mentre els organitzadors donen quatre
apunts sobre la cursa, jo diria que érem poc més de 50 bikers i uns quants
corredors, que també hi havia mitja marató de muntanya a peu.
 |
| Intentant escalfar una mica, espero que l'encostipat d'aquesta setmana no em faci la punyeta |
 |
| La representació del Bestiar Lliure a la Selva, esperem anar recuperant efectius en breu! |
 |
| Aquesta sí que és una bona manera d'escalfar! |
 |
| No hi ha dubte, som a la Selva, la presència del Permañé ho corrobora |
Es dóna la sortida
neutralitzada, som poquets i un bon grapat darrera el cotxe, no és fins que agafem
la pista que s’estira el grup, començo a tirar tot el què puc i el Francesc
decideix fer-me companyia, a la primera pujada passem uns quants bikers i
gairebé ja ens quedem en aquesta posició de cursa, és el què té ser tan pocs,
només ens anem creuant amb uns 3 o 4 de la zona que nosaltres els passem pujant
i ells, que s’ho coneixen, ens avancen baixant.
Gaudeixo al màxim
dels corriols, i vaig agafant una mica de confiança i això que estan una mica
més secs del què voldria però m’ho passo bé i això és lo important. Fem la
pujada forta del dia, es tracta d’arribar a l’ermita de Sant Argimon, ja ens ho
coneixem d’altres anys, les rampes per arribar-hi piquen però apretant les
dents i amb els ànims del Francesc aconsegueixo pujar-ho gairebé tot, ell aprofita
que poso un peu per sortir escopetejat però com que es bona persona m’espera a
l’ermita tot prenent algo al bar que han muntant els de l’organització, jejeje
Llavors ja comença la trialera del dia, el primer
tram massa tècnic per mi, així que baixo a peu fins que la cosa comença a
agafar un aire més moderat, tot i així amb uns bons esglaons, sort que tinc
millors sensacions i, a poc a poc, baixo tot el què puc. El Francesc em va
esperant i arribem a una zona molt corriolera, de senders estrets i revirats,
plens de tobogans, on has d’esquivar arbres, pedres, saltar algun tronquet, és
l’essència de la Selva i és brutal!
 |
| Deixant pas al Francesc l'atrevit, com baixa últimament eh! |
 |
| El pilot marejat, la forquilla feta pols, els neumàtics destrossats i el disc de davant fotut però ell al peu del canyó! |
Amb tot feia molt
temps que no feia una cursa d’aquestes curtes, de deixar-ho tot en 30 kms i les
cames ho noten, a falta de 10 kms vaig desitjant que no vingui cap pujada
llarga, els rapatxonets amb embranzida es fan bé però com vingui algo serio les
cames no sé com s’ho prendran. Però no, creuem el riu i toca rodar per pista
planera com els altres anys, ens acostem al poble per l’arribada tradicional,
una mica d’equilibris pel costat de la sèquia que rodeja el poliesportiu i ja
divisem l’arc d’arribada.
Al no ser gaire
gent els organitzadors van per feina i de seguida es posen a fer l’entrega de
premis, el Santi arriba just a temps per veure’m recollir el meu farcell maqui!
I es que no només al Bages n’hi ha de maquis ;)
 |
| I ha arribat, una mica pàl·lid però content d'haver vingut |
 |
| Podi en solitari, l'altra noia de la llarga al final s'ha decantant per la curta... |
 |
| l'autèntic farcell maqui: mocador de farcell, pa de kg i una llonganissa! |
Gràcies als
organitzadors per haver rescatat el Gran Premi de la Selva!
Crònica i web del
Club Rem
