Volta pel Vallés,
mare meva mira que durant l’any anem a
curses, reptes i de tot i més o menys
estic tranquil però en quant toca la nostra petita reunió d’amics de cada any
no ho puc evitar i surten els nervis.. Suposo que es normal amb un públic tant
exigent, la veritat es que part dels nervis estic convençut que es el
imaginar-me al davant del grup assetjat per tot de bestioles i mirant d’anar per el camí bo!
Això a l’Ada no li passa però jo amb gps i tot em despisto ràpid!
Arribava el
divendres i al capvespre la primera missió especial de la Volta, anar a muntar,
millor dit amagar l’avituallament sorpresa de l’endemà! Així que agafo cotxe,
aparco a Matadepera i tot carregat de bosses m’enfilo caminant cap a Can
Torres, un cop a dalt tria el lloc, per sort vaig trobar tot de branques soltes
i vaig poder deixar-ho ben amagat!!!
I arriba el gran
dia, dissabte ens aixequem i cap al lloc de trobada, aquest cop per sort ben a
prop de casa ja que sortim ben justos de temps... i ja a la benzinera de Sant
Quirze ja veiem moviment de bicis, genial tothom arriba puntual !
Som bastanta colla i ben diversa, lo millor de cada casa que en diríem! Si no recordo
malament uns 18!
 |
Ada,Pep, Robert, Santi,Mario,Jordi,Francesc,Eugeni,Javi,Jordi,Joan,Jordi
Ramon,Fri,Dani,Ru,Pep |
La temperatura és
fresqueta però per sort res extremat, arrenquem cap a la Serra de Galliners on
fem una senyora volta tot pujant i baixant constantment per una hora i escaig desprès anar a espetegar
gairebé al mateix lloc, lo bo es que aquesta zona no és especialment maca però
si que molt desconeguda per la majoria, així que els tenim distrets!
 |
| Animalons! |
Fet això, ara si
ens encaminem cap al costat del Vallés on rodem més, primer cap a Matadepera
tot fent via per l’Hospital de Terrassa, Torrebonica i tot allò i un cop a
Matadepera encarem cap a la pujada de Can Torres tot esquivant una dificultat logística
important!! Al passar per el poble hi ha una fira d’aquestes de productes
artesans, amb les seves coques, secallones... amb subtilesa al veure el
panorama desvio el grup per un carrer del damunt no fos cap que es muntés un
motí amb totes aquelles coses bones! Cal recordar que ja passàvem de les dues
hores i la gana guanyava protagonisme...
i nosaltres teníem una sorpresa muntada un parell de quilòmetres endavant!
Comencem la pujada
de Can Torres i per tal de poder muntar l’avituallament accelero el ritme, el
Francesc m’acompanya i bufant però anem desenganxant-nos de la colla però es
clar hi ha molt de ferro en aquest grup i en dos revolts apareixen el Dani i el
Pep passant-nos com si no anés amb ells.. quina gent!!! Amb tot però objectiu
complert d'arribar a dalt prou estirats per anar a rescatar les bosses de la
malesa i muntar la paradeta!! L’Ada per
la seva banda també ben enfeinada, més que jo, controlant que ningú es
despisti, fent fotos a tort i dret i com no fent feina de bona amfitriona xerrant
amb tothom !
 |
| Avituallament sorpresa |
 |
| Ben enfeinats tots |
 |
| Quin tros d'equip, mare meva!! |
 |
| Rampes simpàtiques |
Desprès d’una
estoneta ben relaxats menjant i bevent arrenquem direcció a les Arenes seguint
el camí més clàssic o almenys això creiem ja que en Jordi ens comença a
explicar que va descobrir un corriol molt tècnic l’altre dia per aquí, que es
molt xulo però complicat.... Ho comentem i no sabem si fer-ho o no, si anem tot
el grup ens endarrerirà molt i no fer-ho... finalment decidim fer dos grups, un
per la pista i un altre per el corriol,aquests jo pensava que seria petit ja
que amenaçava de caminar el camí però al final la curiositat va arrossegar a
molts i el tram va ser lent per desespero de l’altre grup que ens esperava
pacientment.. Coses del directe, això si
el corriol tremendo, amb un primer tram amb tres llocs perfectament posats per
escalabrar-se i un segon tram més
assequible.
 |
| Ben ordenats |
 |
| Macu per que si! |
Un cop tornem a ser
tots junts encetem el corriol de les Arenes però a l’arribar al trencall que va
cap a l’ermita ens desviem per sorpresa d’uns quants. Aquí arrenquem tot una
sèrie de camins nous per nosaltres, trobats per la Volta, on comencen a
aparèixer tot de rampes agraïdes i molts pals, no els que es foten la gent, que
també, si no trams encatifats de branques ben distrets! Tot això ens porta a un
altre ermita que vem descobrir ben amagada, la de Sant Pere de Mur,
on agafem aire i fem unes fotos de grup
En aquest punt, el
track inicial anava per un prat ballat amb cavalls i ja teníem clar que no ho
repetiríem, tocava improvisar però poc ja que amb l’orientació de l’Ada i els
coneixements de la zona d’en Jordi ràpid encerten a agafar un camí que ens
porta fins davant del Davi, ben distret per cert, on prosseguim amb la
ruta original.
Aquí ens endinsem a la Vall d’Horta que tot i patir un greu incendi fa
uns anys és de gran bellesa amb el massís de Sant Llorenç presidint-la i llocs pintorescos com el
Marquet de la Roca, construcció modernista que no deixa ningú indiferent i on
aprofitem per fer un altre foto de família
Per cert just abans
d’arribar sens retira l'Eugeni que per avui ja està servit i de la muntanya
de darrera del Marquet veiem aparèixer la Mariona!! Per problemes domèstics no
ha pogut sortir a l’hora amb nosaltres i en quant a pogut a vingut cap aquí a
trobar-nos, quina campiona!!!
 |
| Ohhhhh! |
Aquest tram del Marquet, amb foto inclosa, es allò
que en direm la calma abans de la tempesta ja que a continuació ens dirigim cap
a la Pallissa del Marquet i el nom es ben apropiat.... Aquí ens obsequiem amb
unes rampes de pujada d’un tant per cent d’allò més obscè, tot un repte
aconseguir pujar pedalant i una bona feina caminant també!!
 |
| Alguns van sobrats i això que fan 'base'... |
Superades les
rampes, ens deixem caure fins a Can Brossa i la Muntada on tornarem a pujar
però ara ja més suau fins l’urbanització de la Comabella de Sant Llorenç.
Aquí gracies a
l’inspiració de l’Ada que a les prèvies va fer el descobriment tenim un altre
sorpresa i ben bona! Fem quatre carrers d’urbanització, tombem a la dreta amunt fins un turonet on surt un fil de camí... aquest camí ens deixa en
mig d’un corriol digne de la Molina, molt treballat per els locals, on totes
les corbes estant peraltades, esglaons, de tot, un petit xiquiPark o bikepark
com li volgueu dir!! Sorpresa general i crec que bona!
Tot i la proximitat encara no ens deixem caure al
poble sense anar a buscar un altre corriol ben distret que aquest si ja ens
deixa a Sant Llorenç, on toca dinar!!
L’arribada al poble genial, fantàstica
sorpresa al trobar mon germà fent-nos fotos a la plaça, quin crack!!!
El dinar a Cal
Ramon com cada any fantàstic, bona teca i fantàstica companyia on aprofitem
tots per explicar batalletes passades i especular de futures! A part de mon germà també apareixen a dinar el
Miquel, que està lesionat i no ens podia acompanyar i la Paula que com una
autèntica paparazzi ens fa un reportatge a tots!
Ah encara teníem
una sorpresa més guardada, entre els assistents teníem tres, diguem agosarats o
potser malats que havien vingut les cinc edicions!!! I es clar això es mereixia
un obsequi!
Moltes gràcies
Mariona, Ruben i Mario per aguantar les nostres ‘encerrones’ any rere any!!
Amb la panxa ben
contenta iniciàvem la tornada, aquest any però sense rampes sobtades on es fes
complicat fer la digestió com altres anys, tornada lo més directe possible que
ja portàvem suficient acumulat!! Això si, directe però sense esquivar la
clàssica baixada per el corriol de Can Cadafalch, això que no falti!!
I res, estona cap
aquí, estona cap allà , a les 17:00
tornàvem a ser al lloc de sortida, sense cap incidència i ben envoltats de bona
gent, de bons companys que encara ens van obsequiar amb un aplaudiment a
l’acabar. Sou genials tots!!!!
Fixa’t si es
especial el grup que encara hi van haver dos, Maratonians com no, que van
tornar pedalant fins a Bcn tot passant per el Tibidabo!
En fi, un altre
any, un altre volta, en serio moltes gràcies a tots per vindre, ens fa molta
il·lusió que almenys un cop a l’any ens ajuntem i la fem petar, tornar-se a
reunir amb tot de bona gent que has anat coneixent en els llocs més dispars és molt especial i et fa pensar que això de les dues rodes es quelcom important que
te la virtut d’ajuntar-nos i fer-nos passar una bona estona!!
Salut i fins la propera!!
