Fent el Turista

Això es e l que semblàvem aquest diumenge,turistes be en concret cicloturistes! El cas es que aquest diumenge es presentava ben emocionant i sofert , la idea sortir de ruta amb alforges, un concepte del tot inèdit per nosaltres. Ens aixequem i lo primer muntar les alforges, en principi trivial però com sempre surten problemes i les pinces que tenen per aguantar-se en el porta no quadren ni en broma així que tirem d’un dels millors invents,brides!!! Un cop muntades improvisem l’equipatge, unes bambes,xancles,tovaioles,eines.. el tema es carregar!

Un cop tot al seu lloc arriba el moment de moure’s i uff els primers metres no animen gaire,la bici costa de moure’s però trobem la solució, parem a la benzinera i li donem pressió al tema. Ara molt millor , la bici ja es mou amb mes alegria! Decidim fer un Puig de la Creu per fer una ruta no molt llarga i poder fer una pujada bona per veure les sensacions. Ara explico aquestes, un cop en camí la bici es porta bastant be, les alforges no es mouen i el conjunt es molt mes estable de lo esperat, això si per fer un canvi de camí ,una corba o qualsevol cosa banal ho faig concentradíssim i amb mil ulls pe r triar el millor camí. En les baixades sorprèn com agafa velocitat i que ara costa mes frenar-la.... En el primer lloc pintoresc que passem , parem a fer fotos com autèntics turistes ,es divertit veure la cara que fa la gent quan es creua amb nosaltres, es deuen pensar que venim de no se on...

Quan arribo a la pujada del Puig sembla que vagi a fer el Tourmalet , tinc una mica de nervis i ben concentrat! Però això abans de començar per que un cop comencem la pujada , comencem a xerrar per els descosits ,a fer-nos fotos en marxa i sense donar-nos compte arribem a dalt amb cara de sorpresa!!!

Tant es així que decidim allargar una miqueta mes l’excursió per arribar a Guanta i provar e l tema amb un baixada important. La conclusió es ràpida ,costa frenar la bici i s’ha d’anar amb mil ulls. Finalment acabem la ruta de la millor manera, en una terrasseta fent unes birres i unes braves

com a bons turistes!!!!!

Atenció,Averia!!!

Aquest dissabte sortideta Mussolenca, en Tom havia muntat una ruteta per Collserola i com res millor que deixar-se portar, doncs cap allà. A les 8:30 teòrica sortida de St.Quirze, teórica ja que finalment marxaríem vora les 9:00 per problemes tècnics . Als 200 mt. , primera punxada del grup, tot un presagi del que vindria.... pugem Galliners i anem cap a Bellaterra per un corriol la mar de distret i tot seguit St.Cugat i el Pi d’en Xandri on el pobre Jorge feia mes de mitja hora que ens estava esperant !! Entrem ja en zona Collserola i aquí fem tot un clàssic de camí, Can Borrell – St.Medir i pujada cap a la Font Groga. Pujant cap a St.Medir el pobre Juan Carlos trenca la cadena i això que era nova!! Sort que es molt apanyat i l’arregla. Desprès de la Font Groga prosseguim cap al Tibidabo no sense abans patir un altre seguit d’averies. Primer en Siscu punxa i aquí es fan dos grups, els que continuen cap amunt i els que ens quedem amb ‘l’averiat’. Jo intento quedar-me però als cinc minuts hem ve una reacció al·lèrgica a no se que i començo un espiral d’esternuts la ostia d’emprenyadors.. Com que el camí ja el conec continuo cap amunt abans no hem quedi sense Kleenex, l’Ana i l’Adrià aprofiten l’avinentesa per acompanyar-me . Anem pujant i a poquet d’arribar a l’aparcament del Tibidabo ens trobem el primer grup, que estrany... tenia explicació un altre vegada la cadena del Juan Carlos!! Està clar que avui era un dia per quedar en el bar a fer la buti ja que les averies ens persegueixen!!! Ens agrupem tots i un cop tot arreglat pugem al Tibi on fem les fotos reglamentaries de grup.



D’aquí tornem cap a la Font Groga i desprès en Jorge ens ensenya un corriol molt catxondo que baixa fins a Can Coll on per solidaritat amb les averies m’afegeixo punxant!!! Tot i aixó un corriol ben divertit .


De Can Coll a casa poc a explicar ja que agafem direcció Moncada i allà el riu fins a Sabadell (quin camí mes aborrit!!!). Finalment fem 52 quilometrets els quals a l’Ada i a mi ens van la mar de be per provar la bici amb el porta-paquets posat . Quina andromina!!!

Una Sabadallauta pel Vallès Oriental!

Avui és un diumenge atípic, surto amb bici però el Santi no ve, necessita una cura de son. Confirmo que encara no plou i que el German i l’Ana no s’han fet enrere i encara traient-me les lleganyes descarrego la bici de la furgo, tal qual es va quedar ahir després de fer la Selènika i la carrego al Ibiza.

A la Repsol de Sant Quirze em trobo amb els Geryan, el Santi (Tolpedo) i la Raquel, un cop han anat a buscar tot el què s’havien deixat, inclòs la roda d’una bici!!, fotem el camp cap a Lliçà d’Amunt que anem tard.
Arribem i ja ens estan esperant, l’Oscar (Gralla), el Jose i el Luis, després de les primeres bromes matutines ens posem en marxa. Mare de Déu que patirem! A la primera pujada d’asfalt, si es que se’n podia dir pujada, els quàdriceps es posen durs com una pedra, tot i que jo em faig la dissimulada, ells s’encarreguen de recordar-me a base de bé que ahir vaig fer la Selènika, així doncs que poso la reductora que acabem de començar!!
L’Oscar té por de fer tard al restaurant que ha reservat exclusivament per nosaltres i per evitar-ho el Jose s’encarrega d’anar tirant del grup, l’Ana, que tot i diu que està cansada??, acompanya al grup capdavanter. Pel meu consol el German està com jo (amb el teu permís German!), al menys no sóc l’única que avui la ruta se’m farà més dura de lo normal.
Faig un stop aprofitant que l’Ana para un moment per posar la cadena a lloc tot just passat un superreguerot prop de Santa Eulàlia de Ronçana, i de reüll em sembla veure un mallot vermell del Basoli, és el Marc (Ebis)!! Quina sorpresa i el més increïble és que decideix quedar-se a fer la rutilla amb nosaltres, de conya!
Seguim cap a Sant Feliu, ara em trobo una mica millor, encaro les pujades amb més alegria que al principi fins i tot faig algun duet amb l’Ana i després arriba la zona de trialeres, que bones! I sinó que li diguin al Oscar, i els crits d’emoció que fotia! Ens divertim una estona, alguns més que d’altres, per trialeres i corriols, el terreny està molt bé, una mica humit de les pluges d’aquests dies, ideal perquè agafi una mica més.
Però el divertimento no pot durar tot el dia i prosseguim per uns camins més planers cap a Caldes, un cop allà i després d’intentar-nos convèncer perquè omplíssim els bidons a la font del Lleó (nooooooorrrrrr), el Gralla ens guia vorejant la riera fins al Restaurant Can Burgues, on ens fotem l’esmorzar del segle, butis i més butis!
I és clar, un esmorzar d’aquest calibre no pot ser bo, i és que després reprendre la marxa costa, tant que fins i tot alguns es van desorientar... Aviat vem reagrupar i seguir cap a Lliçà, tot el què havia recuperat abans d’arribar a Caldes ho he perdut amb l’esmorzar, ara a més de les cames em pesa la panxa, anem de mal en pitjor! Només faltaria que plogués....
Prop de Lliçà comencem a perdre integrants del grup, en Luis, el Jose i finalment el Marc, que tot i que li temptava l’última trialera del dia un xàfec momentani l’acaba de decidir a triar el camí més recta cap a Sta. Eulàlia. Nosaltres prosseguim cap a Lliça, més ben dit, cap a la casa de l’Oscar que té ganes de fer-nos les dents llargues i decideix ensenyar-nos el piset amb piscina on viu amb l’Anna i el Pol que surten a saludar-nos!

Altre cop al Intermarché carreguem els cotxes i tornem cap a casona, on m’hi espera la segona sorpresa del dia: el Santi m’ha preparat un Rissoto amb mascarpone i festucs espolvorejat amb parma!!! Mmmm... boníssim, en resum que m’he arrossegat pel Vallès veí però m’he alimentat que no vegis!
Totes les fotos de la ruta: http://www.slide.com/r/XG_ngYeZwD90simu6LfYl_cScttwrIFB?view=original

Selènika a la butxaca!

Quan ens proposen fer la Selènika'07, ens hi tirem de cap, personalment feia temps que en tenia ganes i el Santi també volia repetir-la però amb tranquil.litat, evitant el ritme més forçat que acostuma a implicar participar en una cursa organitzada.

Tot i que ahir va estar plovent fins la vesprada el dia s'aixeca clar i despejat, estupendo! Hem quedat amb l'Ana i el German a la Repsol de Sant Quirze i de seguida emprenem la marxa cap a Navarcles, on arribem després de fer uns kilometres de més pel Bages! Al baixar de la furgo fa més fred de l'esperat però un cop comencem a pedalar passa ràpid, sortim tot comentant l'atreviment del German que repeteix Selènika per segon cap de setmana consecutiu, i ens fa de guia durant els 87 kms que pedalarem.

Ben aviat passem pel costat del restaurat Monestir de Sant Benet i al fons veiem les muntanyes més que nevades del Pirineu, Montserrat, a l'altra banda, ens observarà durant bona part de la ruta. La ruta se'ns fa d'allò més distreta, és el què passa quan pedales per indrets nous, i tot i que el Santi ja l'ha fet ens comenta que entre la gentada i l'ambient sec i sorrenc de l'any passat el paisatge no té res a veure.

Passat el mas de Sant Esteve trobem les primeres rampes de la sortida, no seran les úniques... però cap al kilometre 16 i tot rodant per una riera apareix el conjunt de les tines de vi de Roviralta, val la pena fer-hi una paradeta, les construcciones són d'allò més curioses. Enfilem per una trialera pedregosa i anem fent passant per prats de pastura i borejant el Llobregat fins arribar al Pont de Vilomara, on aprofitem per menjar alguna cosa i omplir els bidons.

Llavors és quan comprovem que la memòria del German a vegades té alguns làpsus (jejejeje), li demano si seguim amb pujada o planejant per decidir si treurem el paravent o no i tot convençut em diu que ara segueix tranquil.lament pel camí ral, que si lladres, bandolers... el què no sabíem és que la seva ment havia borrat la llarga pujada amb la que comença el camí ral i que enfila per la Serra dels Trons. Un cop dalt la pista passa a ser un corriol força distret que ens porta a espategar a les ruïnes de la masia-hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. I ara toca baixar cap a Rellinars, ens trobem amb la primera i única trialera de la ruta, el Santi s'ho passa com un nen petit, i seguim per pista ampla fins a tocar del poble. L'Ana i jo no ho veiem clar, tant baixada no pot ser bona, ai de la pujada que ens espera!!






Parem prop d'una masia a fer un altre mos. Anem fent pujant i baixant direcció Mura, ja portem uns 40 km quan arriba la primera punxada del dia, ja se sap amb aquestes baixades per pista és fàcil enganxar malament una pedra... i li ha passat al German. Reparem i seguim rodant prop de la masia del Farell. I és aquí on comença el tram més dur de la ruta, el que ens portarà a assolir el temut Coll de l'Infern, aquest cop és practicable i no sense deixar-nos-hi les banyes aconseguim arribar-hi al cap damunt. Yuhhuuu! Prova superada i ara toca..... carquinyolis!!

Baixem fins el Puig de la Balma, es genial la masia incrustada a la roca, i la mestressa que ens explica, després d'haver-nos servit unes coles i els famosos carquinyolis, que la masia conserva documentació des del 1170 i que des de llavors ja són 26 generacions de la mateixa família qui se'n han fet càrrec, tot un récord!! Com sempre, fem uns riures, recuperem forces, carreguem d'aigua i prosseguim que comencem a agafar fred! Seguim de baixada fins a la carretera que porta de Mura a Rocafort, lloc on a la Selènika 07 hi havia situat el segon avituallament i on vaig passar una estona ben distreta ajudant a l'organització a guiar els ciclistes que anaven arribant fins que va arribar l'empolsat, vull dir el Santi!

Seguim, el pròxim objectiu és Talamanca, el camí s'enfila, no és particularment dura la pujada però les cames ja noten els prop de 55 kms i cada cop costa més pujar... sort que després de la pujada, arriba la baixada i aquesta és llargota i diverta, per sort no és pista i ens porta fins la llera d'una riera que remuntem un trosset per agafar una nou camí. Aquest però transcorre per zona totalment cremada, cosa que no anima al grup, estem tots desitjoso de divisar Talamanca, perquè hem decidit que allà ens cruspirem l'últim entrepà! Però veure Talamanca no es garantia de res, i això ho sap perfectament el Santi, li té jurada a aquest poble i especialment a la pujada d'asfalt que ens hi farà arribar, així que decideix que aquest any pot més ell que la pujada i de cop i volta es despenja del grup per atacar-la cara a cara! Aquest cop sí!



La paradeta ens ve que ni pintada, ideal per encarar els 18kms que falten, després d'una fort descens fins la Riera de Talamanca comencem a pujar i pujar, uns 8 kms d'ascens que no venen de gust a ningú però com que sabem que son els últims xino-xano ens els anem polint, fins al punt que un cop arribats al dalt del Coll de la Mussarra, a l'Ana li surt espontani un:
-no era tant!!

I és que és més fàcil dir-ho quan ja ho tens coll avall, o més aviat cames avall i saps que només queda.... l'esperada baixada fins a Navarcles. Això sí, no podia faltar la mascletà del dia, baixant pel corriol l'Ana peta la coberta del darrera, amb alguna pedra ha descarnat un tac i toca posar-hi enginy per solucionar-ho, ara que només ens falten 5 kms!! Amb molt bon humor, mentre uns descansen, l'Ana ens dona unes classes de com canviar una càmara i deia que no en sabia, no ens enganyis més!!!
Les cares de satisfacció que feiem al entrar a Navarcles ho deien tot: Hem fet la Selènika!! Ens ha costat lo nostre però hem gaudit d'allò més i ens ho hem passat teta amb l'Ana i el German i això és del què es tracta, així que quan vulgueu repetim. Bueno, quan vulgueu però el cap de setmana vinent no, eh!

I aquí un fotomontatge de la sortida gentilesa d'en German:

TramDur

Despres de la sortida de la semana pasada aquesta estavem motivats per repetir kilometrada,així que cap a la TramDur!! El cap de setmana ha estat d’alló mes especial ja que per estalviar-nos el madrugon , el dissabte pillavem la furgo i cap a dormir a un poblet al costat de Lleida, Vilanova de la Barca. Fins aquí no tindria molta historia si no fos per que havíem quedat allà amb la Noe,Power i Ebis . Els quals no van esperar el diumenge per fotren’s el primer pal, ja per l’autovia ens van adelantar!!!
Un cop en el càmping ens retrobem tots i veiem amb satisfacció noves incorporacions, Vicky i Silvia amb les quals no pararíem de riure en tot el cap de setmana. Fent un resum de la jornada de càmping algunes de les coses mes sorprenents van ser:

- Els espectaculars tuppers de la Noe, increïble portava de tot i quantitat (1.5 de pasta per set persones i dues truites!!) !! Vam gaudir d’un sopar completíssim entre lo que portàvem tots ,pasta,truites,salses varies,postres ...

- L’apartament de la Vicky, no es pot anomenar d’un altre manera la seva tenda, nomes l’hi faltava la tauleta de nit!! Espectacular,encara riem al veure-la aparèixer amb el matalàs inflat per encabir-lo dintre la tenda .

- La tenda d’en Power, sort que no l’havia de muntar jo si no encara i soc ... que rara!!

Amb tot desprès de sopar i una visiteta al bar per recuperar temperatura marxem cap a dormir que tot i ser a prop de Lleida toca aixecar-se a quarts de set...

Al matí com es normal tots mig adormits i mandrosos , tots? No! La Noe s’encarrega de posar-nos les piles a tots, recollint,organitzant. Espectacular quina energia que te aquesta dona per el matí ! Desprès d’unes voltes turístiques per Lleida arribem al lloc de sortida i ja es respira un bon ambient. Un cop allà ens trobem amb TotGas,Spaguetti Power, una colla de Pons que vam conèixer a Eivissa,gent de les carreres de la Selva i molts altres, que es petit el país!
De la carrera doncs no hi molt per explicar, pista pista i mes pista!! Uff no estic fet per aquets circuits, a la mitja hora ja mirant el rellotge i amb símptomes d’enyorança de corriols... però be es el que toca. Anem tirant a ritmet i consumint km’s , be l’Ada consumint km’s jo consumint-me per seguir-la!! Com a punts curiosos cap allà el km 60 descobrim una espècie nova de ciclista , la qual podríem anomenar-la com a parasitaria o sangonera... Un paio sens enganxa a roda durant un munt de km’s fins al punt que parem a un avituallament i el galtes s’espera per sortir a roda!! Però be ja se sap allò que diuen a tot Porc li arriba.... A prop del 80 repetim una pujada feta amb anterioritat, la de Castelldans , a mi les forces hem comencen a desaparèixer i afluixo per no morir en l’intent, l’Ada al contrari apreta i el paràsit intenta seguir-la ... . L’Ada ja tiraria fins al final i jo xinxo-xano (mig ocellot..) peró encara m’esperava un moment de satisfacció jeejeje, un parell de quilometres endavant hem trobava el paràsit parat en un marge devorant una barreta amb una ‘pajara’ de cuidado!!! A partir d’aquell punt hem quedaven uns 30km per davant i la moral bastant baixa però per sort en aquest mon tot no son paràsits i en un d’aquells moments de solitud ,hem passa un paio i hem diu:
- Et posses a roda?
- Vinga ,merci!!
I d’allà fins al final vam anar el noi de Centelles (no m’enrecordo el nom)i jo fent relleus fins l’arribada, així es fan les coses!! A l’arriba hem trobo l’Ada i m’explica que per lo vist ha anat tota la cursa tercera sense saber-ho!!! Però en els últims quilòmetres l’han passat.. que hi farem!!
La rebuda per part de l’organització fantàstica, pizza , entrepà i beure. Així que cap a la gespa a estirar-se i dinar!!. Com sempre molt contents d’haver acabat que era l’objectiu i de haver passat un cap de setmana envoltats de molt bona gent!!

Per cert , per si no eren prous al final van sortir 118km !!! Salutacions al que va marcar el recorregut.... Ah i la Noe primera, Felicitats!!!

Salut!

15 anys sense Guillem Agulló

Avui mirant les noticies en aquells moments de poques ganes de treballar... he vist la noticia que ara es compleixen 15 anys de la mort d'en Guillem. Una mort sempre silenciada si no fos per les pintades que durant anys hem anat veient per les parets. Sense voler entrar en ideologies ni en polítiques volia comentar aquest fet per recordar com funciona la justícia ... L'assasí d'en Guillem va ser condemnat a 16 anys, als quatre anys estava al carrer i tornava a militar en un partit polític presentant-se a eleccions. Posteriorment el van detenir amb armes i propaganda feixista però es clar com que no era perillós, al carrer. Sempre les noticies no poden ser divertides i de btt però necessitava explicar-ho.

Si teniu temps i ganes us recomano aquest article del director del Vilaweb:

Contra els nazis, amb Guillem

Salut!

Per fi 100! Pic del Sui by Noe & Ribi

Diumenge 6 d'abril

Un diumenge per recordar!! Hem quedat amb la Noe i en Jaume (Ribi) perquè ens treguin a passejar. Uf, fem tard, a les 8:30 hem de ser a Cabrera de Mar i ahir a la nit no vem preparar res, quin desastre. Ens costa però arribem a l'hora en punt, gràcies al super mapa que ha fet la Noe amb el Paint, tota una proesa!
La Noe i el seu poder de convocatòria, s'han encarregat de mobilitzar el personal i al final som una bona colla, van arribant la Núria (Tnt), en Miki, un Jaume, un altre Jaume (Rider) i en Francesc (Power). Comencem a pedalar i tot just arrencar encarem la primera pujada del dia, aquesta d'asfalt, ideal per escalfar de cop, i és que ja se sap quan se surt de nivell de mar és difícil esquivar les pendents. De seguida en Ribi ens porta per unes bones trialeres de pujada i de baixada que hi ha al voltant del castell de Burriac, no és el meu terreny, molta arrel i apareix la meva part més patosa, la resta s'ho passen teta! La Noe se n'adona i ja m'està organitzant un curs avançat per la pròxima sortida per la seva zona!!! Em farà falta!
Seguim direcció Òrrius, per pista i uns corriols de baixada, ara sí del meu gust, esplèndid. Seguim cap a Sant Bartomeu i ens avisen que entrem en la zona dels granollerins i aviat aquests, com que s'ho coneixen ens van deixant, així que ens despedim dels Jaumes, el Miki i la Núria, això sí, se'ns uneix un nou membre disposat a encarar la part més dura de la ruta, és en Víctor (Wizard) i el seu maxi-bidó!
Seguim baixant prop de la Roca, la zona m'encanta, corriols estrets però poc tècnics per baixar gaudint. Parem a omplir bidons i el Power i la Noe ho aprofiten per realitzar els seus entrenaments habituals, que si sortir a entrenar amb la flaca, que si rodillo... però el què realment els hi va son els parcs infantils!!!

A mesura que ens hi anem apropant tota la colla ha agafat la mania d'anar-nos ensenyant al Santi i a mi una muntanya amb el pic pelat que hi ha en direcció al Montseny, és el Pic del Sui i és on ens haurem d'enfilar!! La veritat és que impressiona i a més portem ja a les cames 45 kms i 1400 metres de desnivell, i perquè no se'ns faci més dur del què és parem a Cànoves a agafar forces.



Ara sí que no hi ha marxa enrera, comença la llarga pujada, seran uns 12 kms de pujada continuada: ens estrenem amb unes rampes dures (no podrem dir que en Power no ens havia avisat), deixem a mà esquerra el pantà de Vallforners, la pista cada cop és més pedregosa i tot i que el desnivell no és tan pronunciat com el principi, arribar a la masia de Vallforners (no sé si es diu així) se'm fa foooorça llarg, a més el seient que estic provant no m'ajuda, sembla que el Duopower ha decidit recordar-me que les proves es fan en distàncies curtes i no quan vas a fer la ruta del segle!
Vinga que no ha estat res, toca seguir pujant, després d'un petit descans en Ribi i el Power surten disparats cap al Pla de la Calma, la Noe, que fins ara ha anat reservant forces els segueix, no els vol deixar escapar, es coneix el terreny i tenia ganes de desafiar-lo de nou. Aviat també perdem de vista en Wizard. Nosaltres anem fent xino-xano, intento mantenir-me a roda del Santi, no diem res però anem pujant, lo important és no parar, de cop ens trobem en una rampa d'aquelles que fan història, força pendent i pedregosa, ha pogut amb en Wizard, passem però jo no aguanto gaire més, paro un moment a recuperar i reprenc la marxa de seguida que puc, en Santi segueix... un cop superat el rampot, la pujada no acaba, ni molt menys, però va fent més suau, cosa que em permet de nou atrapar el Santi i tornar-m'hi a enganxar com una lapa, com m'agrada!! Per acabar-ho d'adobar la calor apreta, em sap greu pel tema sequera però em refresco amb una mica d'aigua per la cara, si a hora d'ara estic així al agost què faré??
El paisatge ens va avisant que estem arribant, els arbres cada vegada estan mes pelats i com que les ganes em poden i les forces em falten, li pregunto al Santi: ja arribem, oi?? Jo esperava un SÍ per resposta, però ell tan prudent com sempre em respon un: ja falta menys... la meva intuïció no falla dues curves més i arribem a una recta que ens deixa veure damunt un prat verd la Noe, en Ribi i en Power descansant al vell mig del Pla de la Calma, collonut hem arribat!! Baixo de la bici i em deixo caure, les vistes són magnífiques, llàstima que la visibilitat no és massa bona. Uns minuts després arriba en Wizard, ens explica la seva odissea particular de pujada i en lloc d'estirar reclama una foto per immortalitzar el moment.

Per acabar-ho de fer bé del tot hem de coronar el Sui i per això encara ens queda pujar una mica més... un cop dalt i feta la foto de rigor el guia ens informa que la baixada és pel dret, no hi ha camí que valgui, campi qui pugui i entre roc i roca comencem el descens, alguns disfruten d'allò més i en Wizard i jo decidim prendre'ns-ho en calma que la nostra tècnica no arriba a aquest nivell i és preferible arribar sencers a casa! Quan el camí comença a ser més factible la coberta de darrera d'en Power decideix que és hora de fer-li treure el MacGyver que porta dins i apareix un "tajo" dels bons, sort que és un manetes i l'apedaça suficientment per poder acabar la ruta.
Baixem per pista fins a Cànoves no sense abans para a visita el Castanyer gegant de Cal Cuc, impressionant. A Cànoves berenem una trista coca-cola asseguts a l'acera del carrer principal, el bar misteriosament acaba de tancar just nosaltres arribar. Es tard, passen de les 18:00h i em d'anar tirant, ens deixa primer en Power i a Cardedeu en Wizard, i nosaltres agafem la directa primer cap a Dosrius i després cap a Mataró per la riera, estem arribant portem un munt de kilometres però la sensació és bona, hem fet un munt d'hores sobre la bici i ara sembla que el meu cul està millor sobre el Duopower que al kilometre 50, ja té nassos la cosa.
Apunt d'arribar a la Casa Nova la Noe m'informa que hem superat els 100kms!!! És el meu rècord i ella ho sap!! Al final quasi 102 kilòmetres i més de 2600 metres de desnivell això sí que és una bona ruta i el demés són tonteries!! Ens despedim dels guies i amfitrions i esperem poder rodar un altre dia amb tots ells. Amb la Noe i el Power (potser en Wizard també s'anima) ens veiem el diumenge vinent a la Tramdur, el pròxim repte!!Ben contents amb en Santi tornem cap a Sabadell comentant la ruta i les sensacions, llàstima que aquest dia 100% puro mountain bike (com diuen per Eivissa) s'acabi amb una caravana a l'autopista!!

V Calçotada

I com que no tot ha de ser pedalar aquest diumenge ens hem tirat al jalar i hem celebrat la 5ena Calçotada, així ja podem dir que és ben bé una tradició. Com sempre ens ho hem passat de conya i el temps ha sigut esplèndid, a primera hora una mica de vent i després uns núvols amenaçadors que han deixat pas a un bon dia de caloreta i bon menjar en germanor! A més la Irene i el Rafa ens han obsequiat amb la seva visita sorpresa, han tret a passejar en Joan i en Marc, els seus bessons de 2 mesos i mig, estan guapíssims!! (els pares també, jejeje)


Aquest any els calçots han quedat perfectes, l'Òscar i els seus pinxes s'ho han currat!! I és que sense la col.laboració de tots plegats no hi ha calçotada que valgui, uns portant la salsa estupenda (i diuen que era la primera vegada que la feien), d'altres postres... i com sempre però no podia faltar aquell que arriba a última hora just per començar a endrapar! Al final una bona colla i amb representants de l'estranger, Bolívia i Suïssa.
Hem trobat a faltar gent que no ha pogut venir, esperem que l'any vinent no hi falteu!