Sudety Mtb Challenge, una nova aventura. El viatge, pròleg i dues primeres etapes

Aquest juliol hem anat a descobrir una nova cursa per etapes, la Sudety Mtb Challenge, una cursa en el cor d’Europa, concretament a Polònia, a la zona fronterera amb la República Txeca.

Després de la bona experiència participant a la Transandes amb parella mixta, decidim repetir la modalitat, i quina sorpresa al veure que finalment serem 19 parelles que participarem en aquesta classificació, que emocionant! I a més tindrem companys d’arreu del món, polonesos, txecs, italians, francesos, alemanys, australians, sud-africans, belgues, russos... tela marinera.

Sortim el divendres 25 cap al aeroport del Prat, ens acompanyen els pares i allà ens trobem amb els companys de viatge, el Ribi, el Juanjo, l’Albert, el Carmelo, el Joan i l’Héctor. Apa, ja hi som tots, entre facturar l’equipatge especial i tot plegat anem justos a embarcar, perfecte, així no hem de fer cua.

L'equip de la Sudety, l'Héctor, el Juanjo, el Ribi, el Carmelo, el Joan, nosaltres i l'Albert

El viatge en avió fantàstic, amb bones vistes dels Alps i arribant abans d’hora, a les 10h,  el problema és que un cop al aeroport de Praga no hi ha ningú esperant-nos com estava previst, quan portem més d’una hora esperant-nos decidim trucar a l’organització i just llavors ens arriba el transfer. Un minibús amb remolc de la companyia Ricardo, encara no ho sabem però mare meva el viatge que ens espera.

Els Alps des de l'avió, ens cau la baba, que bonic

Que bé, han arribat les bicis!

Ho carreguem tot i cap a Stronie Slaskie, comptàvem unes dues hores i mitja de viatge però el conductor ja ens avisa que seran entre 3 i 4, però és que a més l’home es perd, fem un passeig turístic pel centre de Praga i anem cap a Stronie per carreteres comarcals, res d’autopista i l’aire acondicionat no tira, així que finalment el fem parar en una estació de servei per menjar alguna cosa i arribem a Stronie amb 4 hores i pico de viatge. El Ricardo ens deixa a la porta de l’hotel, tot i que aquests dies dormirem al campament de la cursa, avui toca hotel ja que no l’obren fins demà.

Carregant les bicis al Ricardo

Hem aconseguit arribar a Stronie Slaskie amb el Ricardo, un viatge mooolt llarg

Ens instal.lem al hotel Akme i muntem les bicis. Fem una passejadeta pel poble per situar-nos i com no una cerveseta abans d’anar a sopar. Ara ja estem plenament de vacances. El sopar al hotel és típic polac, una sopeta, i un plat principal a triar, mandonguilles o llom de porc amb acompanyament, la pinta es rara però està tot bo. I havent sopat, anem a fer postres i fem bufar al Santi, que de nou li toca celebrar l’aniversari lluny de casa.

Prenent-li la mida al poble

Trobem un parc on reparteixen dorsals però no són de la Sudety, és una cursa que fan demà

Adaptant-nos a la beguda més popular de la zona, cap problema :)

I al menjar polonès, pinta curiosa però està molt bo

Per variar el Santi fa anys lluny de casa: per mooolts anys!

Anem aviat a descansar que ens hem llevat molt d’hora i demà l’esmorzar és màxim a les 8, així que aprofitem per agafar amb ganes un llit i dormir bé, ja que fins d’aquí una setmana no hi tornarem.

últim dia de llit abans d'uns quants dies de campament de cursa

Ja és dissabte, la cursa no comença fins demà amb el pròleg. Així que aprofitem el matí per anar a veure com serà el pròleg i la primera pujada de l’etapa del dilluns. El Joan es queda sense participar a la cursa que fan avui els de la mateixa organització de la Sudety i mira que insisteix perquè algú l’acompanyi.

Esmorzant al Akme

Per arribar on comença el pròleg hem de fer uns sis quilòmetres de carretera fins arribar a Sienna, als peus de les pistes d’esquí. És un enllaç amb pujada fins arribar a uns 800 metres d’alçada, és impressionant com sent tan avall els boscos són tan alpins i ja hi ha pistes d’esquí, que diferent de casa.

De camí al pròleg

El Juanjo i el Santi, molt motivats, ja s'ensenyen les dents!

Portem els tracks de tots els dies però el pròleg està gairebé tot marcat. Comença amb una pujada, primer tram per asfalt i de seguida s’agafa pista, anem fent la pujada tranquil.lament, no cal gastar forces en va que ja les necessitarem prou a partir de demà. Trobem d’altre gent testejant el pròleg i cap al quilòmetre dos hi ha un descans, una pista plena de bassals que desemboca en un tram de pista encimentat a franges que comença pujant suau i s’endureix a la part final tornant a ser pista fins a arribar a unes antenes.

Primer tram de pujada per asfalt

Trobem més gent fent el pròleg, entre ells aquesta parella de gal.lesos 

Avui de relax si va bé, rient, fent fotos... demà serà una altra història

Tram encimentat a ratlles

Les antenes marquen el punt gairebé més alt, falta rodejar-les i pujar al bosc del seu darrera per sender

Aquí s’acaba el camí bo i comença un sender que rodeja les instal.lacions de les antenes i que es va endurint fins a fer-nos caminar, degut a la quantitat d’arrels i pendent que hi ha dalt. Superat el sender trenquem a l’esquerra i comença la baixada, el primer tram el faig fatal, és ple de lloses de pedra solta i està tot molt sec, no m’agrada, em genera molta desconfiança i faig força tram a peu, espero demà amb l’adrenalina de la cursa tirar-me sobre la bici, sinó malament rai.

Prèvia del pròleg de la Sudety Mtb Challenge 2014. Sender al costat de les antenes from Ada Xinxo on Vimeo.

Superat aquest tram més dur la resta de baixada es fa bé, tret d’uns “repatxons” durets que segur que demà ens faran suar de valent. Hi ha algun tram de sender revirat i amb arrels molt ràpid i divertit i la part final rapidíssima i per pista, quin perill. El pròleg s’acaba a Stronie, just darrera de l’escola on estarem allotjats a partir d’aquesta tarda i on ens trobem el Dani, un noi amb qui vem coincidir al últim Iron Bike.

El primer dels "repatxons" de la baixada

Com que encara anem bé de temps anem a veure la primera pujada de l’etapa 1. Quina tela! Sortim per la carretera cap a Sienna però de seguida trenquem pujada dreta amunt per una pista a la dreta, quins embussos que es faran aquí i més una mica més endavant on la pista es trenca i queda només una traçada bona possible, ja ho notarem.

En aquesta pujada ens acompanya el Dani de Calatayud, ens l'hem trobat a baix al poble, el coneixem del Ironbike

Nosaltres anem a afegir líquid de tubeless a les rodes de davant de les bicis i tornem cap al hotel Akme on ens han deixat disponible una de les habitacions que teníem per poder-nos dutxar abans de deixar l’hotel. Nets i polits anem a posar-nos les botes en una pizzeria, quin tip de jalar i a sobre la cambrera ha pres nota malament i ens porta una pizza de salami extra, no pateixis que també ens la fotrem.

Com ens posarem si en sobra!

I amb la panxa plena passa el què passa

Els catalans fent la migdia al parc de Stronie, quina estampa

La tarda complerta, carretejant maletes amunt i avall, anant a recollir dorsal, instal·lant-nos a la classe de geografia de l’escola de Stronie, visita al super i sopar improvisat en un dels passadissos del col·legi. A les 22:00h l’organització maraca l’hora d’apagar llums i complim, a dormir que demà comença la Sudety amb el seu pròleg a Sienna.

Apa, a buscar la nostra habitació, avui més ben dit aula

En Ribi content amb el seu matalàs, encara no sabia que li donaria guerra una punxada

I entre nosaltres el númer one! l'Albert :)

Ja instal.lats a l'aula de geografia de l'escola de Stronie Slaskie

Un noi intentant passar els cables d'una bici

I davant l'escola tenim l'església del poble

Sopant al passadís, no tenim ganivet però l'Albert i el Carmelo no es queden sense pa amb tomàquet

Sopar improvisat a l'escola, sort que al super hem trobat força cosa

Ja tenim la nostra habitació a punt per anar a dormir

PRÒLEG 27/07/14 Diumenge

Com que el pròleg és a la tarda ens llevem, esmorzem i anem a estirar cames fins a una platja fluvial que hi ha a les afores, la majoria aprofiten per fer un cafè ja que no hem trobat enlloc al poble per fer-lo. El Juanjo torna per canviar pastilles i la resta seguim rodant, anem primer a veure una torre que sembla de defensa però que resulta ser un antic forn de calç i després decidim anar a la frontera amb la República Txeca, ahir l’Albert ja hi volia anar i l’acompanyem. Fem un petit port de muntanya on ens creuem amb alguna marca de la cursa i dalt de tot la frontera, ara ja podem tornar cap a Stronie.

El Juanjo esmorzant paté i el Joan big fish amb tomàquet entre mapes de geografia

I el mateix noi d'ahir a la tarda intentant passar els cables de la bici... encara té unes hores

La platja de Stronie Slaskie

Per fi troben un lloc on els hi fan un cafè, o al menys ho intenten

Davant el forn de calç

Cap a la república txeca

Quins boscos més grans

Ja hi som!

L'Héctor rememorant el viatge a Polònia del 92 amb un Fiat Polsky, la bici és més gran que el cotxe!

I amb el bo que feia i tornant se’ns posa a ploure, aquí el temps canvia molt ràpidament. El què preocupa del tema es que a la zona de Sienna on hem de fer el pròleg d’aquí una estona també sembla que hi està plovent... el primer del grup en fer el pròleg serà l’Albert que a més porta el dorsal nº1 i sortirà poc després de les 14h, les parelles mixtes som dels últims i sortirem cap a les 15:50h i l’últim de la colla el Juanjo que surt inscrit amb una categoria ben estranya Solo XX, perquè al fer l’inscripció no va posar bé l’any de naixement i ell i un parell més els han deixat pel final, cap a les 16h.

El perfil del pròleg

Així que cap a les 12h intentem anar a dinar però a la pizzeria ens diuen que és massa d’hora, així que tornem al súper i fem pícnic fora l’escola. A partir d’aquí i segons l’hora de sortida cadascú va al seu aire, l’Albert i el Ribi van tirant cap a Sienna, el Juanjo descansa en el seu matalàs, nosaltres preparem coses... i quan el Joan, el Carmelo i l’Héctor se’n van cap a Sienna hi anem amb ells.

Dinar improvisat i el dia ben gris...

Dinem veient com pengen dues bicis en aquest tot terreny sense portabicis, a base de brides!

Fem els 6 kms tranquil·lament i un cop allà anem fent voltes, veiem com surten els companys i comencem a familiaritzar-nos amb la resta de bikers amb qui compartirem quilòmetres aquests dies i sobretot fixant-nos en les parelles mixtes, jejeje

A la sortida ens trobem els de Girona, el Jaume, l'Enric, el Pere i l'Andreu

Ja estem a punt, esperant que ens cridin per sortir

A tope Carmelo!

L'Héctor, 5, 4, 3, 2, 1 ja!

Petit vídeo de la sortida del pròleg del Joan, alias Big Fish:

Sortida Joan Vidal pròleg Sudety 2014. Moment Big Fish! from Ada Xinxo on Vimeo.

Les parelles mixtes observant-se....

Finalment arriba el nostre torn, davant nostre ja han sortit 14 parelles, nosaltres som els que fem 15 i darrera nostre encara en queden 4. Compte enrere i endavant! Sortim a tope i al primer tram d’asfalt ja hem avançat als que han sortit davant nostre que van tranquils. Agafem la pista, esbufego a base de bé per seguir el Santi però m’animo perquè de seguida divisem una altra parella, mica en mica ens hi apropem i no em puc creure el què veuen els meus ull, acabem d’arrancar i el noi ja està empenyent la noia... renoi, ja estem així? Però lo fort és que els passem i durant la pujada avancem a més parelles i n’hi ha unes quantes més que el noi l’empeny a ella, quina decepció.

Arribem a la zona planera dels bassals, esquivem el primer i ja està la resta a saco, en un moment anem de fang fins les orelles, en aquest tram ens avança algú però no és una altra parella mixta sinó una parella de nois, cap problema, nosaltres seguim a la nostra a tope! No puc evitar pensar que demà ho pagaré però ara ja no podem frenar-nos, arribem fins les antenes, avancem una parelles de noies al entrar al sender i aquest tram entre la gentada que ja ha passat i la pluja de fa una estona està més complicat que ahir, el Santi em treu uns metres i m’espera dalt de tot, encetem la baixada i per sort la faig millor que ahir, tot i que camino en un parell de passos més complicats. 

A mi m'agrada la pluja que ha caigut avui, el terreny està més humit

Comencem a familiaritzar-nos amb les arrels

Aquí divisem la parella mixta d’italians, i ens marquem un objectiu, atrapar-los. Mare meva, tota la baixada apretant a fons, els anem retallant però no acabem d’atrapar-los, no és fins l’últim dels tres “repatxons” quan ens hi tirem a sobre, esperonats per una de les parelles de noies. I al tram final de pista els avancem.

Els "repatxons" és fan durillos

Creuem la meta satisfets, si no ens hem descomptat hem avançat 7 parelles mixtes i no ens n’ha avançat cap a nosaltres.

Més tard veiem les classificacions, hem fet 51:01 minuts i cinquens de dinou, està molt bé i això que al ser una cosa tan explosiva no seria el nostre fort. El què està clar és que hi ha dues parelles que estan molt per sobre de la resta, els de Scott (alemanys) i els de Ghost (txecs), que han fet 43:52 i 44:59. Després en poc més d’un minut de diferència hem entrat tres parelles, els Subaru (australians), els Romet (polonesos) i nosaltres. Per darrera nostre uns altres polonesos, els de l’equip Twomark que han entrat amb 1:40 més que nosaltres. Faltarà veure demà que ja serà una etapa llarga com aniran les coses.

Classificacions pròleg categories en individual
Classificacions pròleg categories en parella

Acabat el pròleg comença l’activitat logística de la Sudety, primer anem a un parc a netejar les bicis, després les guardem, anem a l’escola a buscar les coses per dutxar-nos, creuem el poble fins les piscines, dutxeta i altre cop cap a l’escola on ens fan el massatge i al acabar corrent a buscar el bus que ens portarà a sopar. El sopar, igual que l’esmorzar de demà, és a Sienna on hem començat el pròleg. Així que és tot un embolic perquè no hi ha res al mateix lloc, és una de les complicacions de la Sudety. Per sort però passem tres nits en aquest poble, així al menys no hem de fer i desfer bosses, inflar matalassos...

Apa, primer viatget amb el Ricardo per anar a dinar-berenar-sopar

El restaurant on ens porten és de fusta i les escultures que el decoren també

El restaurant és a Sienna, a les pistes d'esquí

Un altre tema a tenir en compte són els horaris, el “sopar” és de 16:00 a 18:00, la qual cosa el converteix en un dinar-berenar-sopar, sobretot tenint en compte que un cop acabes l’etapa el què et trobes és un avituallament on pots agafar un panet amb pernil dolç i formatge i taronja, tanta taronja com vulguis, però és clar, després d’una etapa diria que hi ha força gana. Com que el “sopar” és molt aviat hi arribem amb la gana de dinar feta el problema és que a les 22:00 que és l’hora de tancar llums al campament ja tornem a tenir gana.

la nostra zona wifi de Stronie

Fent el ressopó ben connectats

I al matí tres quarts del mateix, la sortida de les etapes és a les 10:00, molt tard, però en canvi ens hem de llevar molt d’hora, per què? Doncs perquè l’esmorzar és de 6h a 8h i hem d’anar-hi amb l’autobús. Aquí apareix de nou el problema de la gana, ens llevem a les 6h, esmorzem abans de les 7h i quan toca sortir a les 10h del matí ja torno a tenir gana. Aquesta seria la logística si, com és el nostre cas, es dorm en el campament (escoles o poliesportius depèn del poble), l’altre opció és dormir en hotels però el problema d’aquesta opció és que acostumen a estar lluny del poble i per tant tornes a dependre del bus per anar amunt i avall.

ETAPA 1. STRONIE SLASKIE – STRONIE SLASKIE 68kms 2475m.

Comencem amb la ruta matutina amb el Ricardo (els busos de la Sudety) per anar a esmorzar a les pistes d’esquí. Sorpresa, per beure només hi ha llet, cafè o te, com que no prenc res d’això vaig a demanar aigua o suc de taronja però em diuen que si en vull l’he de pagar, perdó? I no em pots donar aigua de l’aixeta? Dic jo que en unes pistes d’esquí deu ser ben bona... doncs es veu que no, així que acabo anant al quarto de bany a buscar aigua per poder beure quelcom durant l’esmorzar, demà al matí pujaré amb el bidó. A part d’això l’esmorzar prou bé, una mica estrany perquè a casa nostre no estem acostumats a esmorzar ensaladilla o ous durs amb salsa per damunt però aquí deu ser normal. Sort que som de bon menjar i ens adaptem a tot.

De bon matí un nou viatget amb el Ricardo

Bufet lliure per esmorzar, frankfurts, ensaladilla, el ketchup i la mostassa que no faltin...

El restaurant Black Mountain per fora

Apa, tornem al poble i a preparar-ho tot per la ruta, barretes, gels, els perfils, revisar les bicis i cap a la sortida, com que esmorzem tan aviat i la sortida és tan tard i només tenen calaix els de davant la gent es posa a la sortida molt aviat per no sortir molt enrere, així que mitja hora abans de sortir s’acaba l’escalfar i ens fiquem a la línia de sortida, toca esperar que siguin les 10h, així que tenim temps per fer amics, jejeje

Preparant l'alimentació de la jornada biker

Amb la Nadia i el Paolo practiquem italià sense anar al Ironbike ni al Rally di Romagna

Panell de control, tot preparat

I nosaltres també

Però falta tant que desmuntem la meva bici

La sortida és prou estreta

Hi ha força Niners a la cursa, Francesc aquí una edició especial per un equip

I finalment es dóna la sortida, la primera pujada ens la coneixem perquè la vem fer el dissabte. Els primers metres per carretera fatal però quan enfilem per la pista anem guanyant posicions i esquivant gent a tort i a dret, no hi cap ni una agulla més a la pista. Així que quan arribem al tram on només hi ha una traçada bona la cosa es complica més però aconseguim pujar amb un peu cadascú. Fa una calor soporífera, em regalimen gotes de suor del front cada dos per tres.

Aquí el perfil de la primera etapa, el taronja i el vermell són els que fan més por

Arribem al tram fins on vem pujar ahir i agafem la pista del pròleg però en el sentit invers d’ahir, tocarà bàsicament, seguir pujant.

Començo perseguint el Santi

Arribem a la carretera de Sienna i aquí canviem de camí, seguim per una pista molt ràpida on ens atrapa i ens passa l’Albert. I quan la cosa es posa més tècnica es posa tècnica de veritat, arribem a un tram amb unes esglaons més que enormes i hem de baixar a peu, tot i que veient les fotos de després comprovem que alguns han baixat muntats, quins xalats! Superat aquest tram toca puja i baixa ben distret on em comença a fer molt soroll el disc de davant, vaig frenada i com a conseqüència ben ratllada, si acabem de començar!

El què ahir es baixava la mar de bé, avui fa pujada

Concentrada amunt, segueixo perseguint el Santi

Ens anem apropant al primer avituallament, el terreny està molt humit de la pluja d’ahir i agafem una baixada amb força pendent i farcidíssima d’arrels i alguna pedra, vaig baixant com puc fins que davant meu un paio surt volant per sobre la bici, apa, peus a terra i a caminar mentre veig com el Santi m’espera a baix amb tota tranquil·litat, evidentment s’ho ha fet tot. Pugem cap al avituallament acompanyats per la música del meu fre i per sorpresa quan hi arribem resulta que hi ha els del servei mecànic, els hi deixo la bici mentre pico quelcom.

Passen un cartronet entre les pastilles i el disc i manxen per desfrenar-lo, sembla la cosa va millor, així que continuem. Hem perdut algunes posicions però les anem recuperant ja que sortim de pujada. De moment sembla que funciona i el fre no fa soroll, perfecte.

Comencem bé, primer avituallament i bici als mecànics

Mica en mica el dia es va ennuvolant i cada cop fa més xafogor. Fem una baixada per pista i encarem la pujada llarga del dia, ens esperen uns 6 kms de pujada, suant la gota gorda i sentint com trona, de moment però, no ens mullem. La pujada es fa molt llarga, és avorrida, majoritàriament per pista i amb rectes molt llargues, trobem el nostre lloc i el Santi es posa davant marcant el ritmet, de conya.

Pujadeta fàcil i llarga però molt monòtona 

La diversió arriba un cop a dalt, passada una caseta on hi ha excursionistes fent un beure agafem un sender a l’esquerra, començo patosa i perdent temps però mica en mica li vaig agafant el “tranquillo” per sobre d’arrels i pedres, algun pas de caminar i vinga de nou sobre la bici i sorpresa, a la part final del sender atrapem una parella mixta, fins ara no havíem coincidit amb cap i de fet no tenim ni idea de quina posició ocupem dins la nostra classificació. El sender desemboca en una pista, el Santi els ha avançat al final del sender, i jo ho faig aquí. Arribem al avituallament i parem per agafar una mica de plàtan i omplir el meu bidó que amb la suada que porto sobre m’he fotut tota l’aigua i tot just som al km.37. La parella contrincant gairebé no para i ens tornen a avançar, són l’equip Twomark que ahir van quedar just per darrera nostre al pròleg.

Fotassa del Carmelo corriolejant pel sender 

No podem permetre que els Twomark ens guanyin així que sortim amb una idea clara, arribar abans que ells a meta. Els següents 15 kms són una batalla constant amb ells, i això fa la cursa més emocionant. Sortim del avituallament en pujada, els anem atrapant i els avancem abans d’arribar dalt, però la part alta és planera i aquest és el nostre punt feble, ells roden ràpid i ens tornen a passar, encarem la baixada rere d’ells els tornem a passar però no és molt tècnica i ells no ens deixen escapar.

De cop corba a l’esquerra i rampot del 15, ho posem tot i amunt xino-xano, entre la humitat i les arrels en un punt em rellisca la roda de darrera i desmunto, el Santi em passa i intento arrencar però amb tanta pendent no puc i em passen els polacs caminant, camino un tram i quan ho veig viable m’enfilo de nou, ara em toca demanar-los pas, sense problema s’aparten i segueixo pujant com una formigueta, amb el Santi uns metres més endavant. Mentre vaig tota concentrada i amb el cos enganxat a la bici, començo a notar-me massa l’adductor de la cama esquerra, apa rampa al adductor però ni paro ni crido, que no es noti que estic passant per un mal moment i segueixo pujant senderó amunt. De conya, arribem al capdamunt davant i sense pensar-ho dues vegades agafem la baixada a tope i tot baixant es posa a ploure.

Que bé que m'ho passo!

Concentració, que no ens atrapin els Twomark!

Ja anàvem força guarnits de fang però cada vegada en portem més a sobre però arribem a l’última pujada del dia plovent molt fort i està asfaltada, plou tant que en un moment quedem nets com una patena, les bambes netes, els cascos, els quadres de la bici, cames.. miro enrere i veig els polacs amb algun altre biker més enrere, anem bé. Abans d’arribar al avituallament fem un tram més dur de pujada, semblava que no però encara pot ploure més i fins i tot pedregar una mica, seguim per asfalt i arribem al avituallament, km.54, no parem, seguim cap a les antenes de Cznara Góra per la mateixa pista d’ahir, segueix plovent però va amainant.

A les antenes toca repetir el sender de pujada que les voreja però ara està xorrejant i impossible. Un cop d’alt la baixada és diferent a la del pròleg, trenquem a l’esquerra i comença un sender entre matolls i amb mooolt fang! Rellisca de mala manera, faig el què puc muntada i el què no a peu, anem per davant, es tracta d’arribar sencers. Les ulleres ens les hem tret fa estona amb tot l’aiguat i ara el fang ens esquitxa la cara, fa un moment l’aiguat ens havia netejat per complert i ara amb un tres i no res portem fang fins a les seies. M’esforço a baixar tan bé com puc i passat el primer tram de baixada la cosa suavitza i tornem a enllaçar amb la baixada del pròleg d’ahir, això ja ens ho coneixem, premem l’accelerador, els tres “repatxons” són al mateix lloc que ahir, i avui també es fan durs però els superem. La part final de baixada per pista és molt complicada degut a les esquitxades als ulls, ara miro amb l’ull dret, ara amb l’esquerra... i creuo els dit per no tenir més problemes amb la lentilla dels que ja tinc.

El Santi va tan ràpid que no l'han enganxat de cara, jejeje

Quina cara, no veo na! i acabo perseguint el Santi, tot i que amb el fang, la pluja i la baixada em costa veure'l

I finalment creuem la meta molt i molt contents mentre el sol comença a treure el nas de nou. Estem molt satisfets, hem arribat abans que els Twomark i ho celebrem amb una ballaruga, els de l’organització que hi ha per allà flipen, jejeje. Satisfets tirem cap a l’escola a buscar la roba per anar a dutxar-nos.

Arribada de la primera etapa, ballaruga's time:

Sudety. Final de la primera etapa "buen rollito" from Ada Xinxo on Vimeo.

Ara seguim el mateix ritual que ahir, dutxa, tornem a l’escola, massatge, corre que se’ns escapa el Ricardo per anar a “dinar-berenar-sopar” a Sienna, tornem a l’escola, el Juanjo m’ajuda a arreglar el fre de davant perquè no vagi frenat i a les 22h tothom a dormir. Abans però hem vist les classificacions, avui també cinquens amb 4h 56’ i al final els hi hem tret 8 minuts al Twomark. Per davant els Ghost i els Scott s’han destacat, 4h14’ i 4h22’, i els Romet i els Subaru està clar que tindran disputa, els primers 4h 42’ i 4h 45’. A veure si aconseguim encara que sigui veure’ls en cursa un dia d’aquests.

Res, una micarrona de fang

Albert, tu no t'has embrutat?

Relax, please, relax!

Tant córrer i al final toca esperar-nos per omplir el Ricardo, sort que no és gaire gran

El meu recovery dinner

Per altra banda tots els nostres companys segueixen en marxa, el Juanjo 20è amb 4h pelades, el Ribi 38è amb 4h 20’, l’Albert 53è amb 4h 42’, el Joan 18è màster amb 4h 45’, el Carmelo 37è master amb 5h 14’ i l’Hector 57è màster amb 5h 42 i un penalty de 60’ per haver-se saltat un control, es veu que seguint els de davant van saltar-se uns 4 kms.

Classificacions 1a etapa categories en parelles
Classificacions 1a etapa categories en individual

ETAPA 2. STRONIE SLASKIE – STRONIE SLASKIE 68kms 2300m.

Arrenquem amb la rutina de cada dia, ja ens hi hem avesat, ens llevem a les 6h, perdem un dels Ricardos que pugen al restaurant de l’esmorzar, esperem el següent, pugem a esmorzar amb el nostre bidó d’aigua, esmorzem fins a petar que la cursa no comença fins d’aquí 3 hores, tornem a agafar el Ricardo per torna a l’escola i ens preparem per la ruta d’avui, alguns més activament que d’altres.

Arribem a esmorzar que acaba de ploure

Tornem d'esmorzar i mentre alguns ens preparem el Ribi torna a dormir, que bo!

La paradeta que tenim muntada a l'escola de Stronie...

I una hora abans que comenci la cursa a fer unes voltetes amb les bicis i cap a la línia de sortida a agafar bones posicions. Esperem religiosament que siguin les 10h, mentre anem acumulant una mandra important, per sort quan es dóna la sortida desapareix al moment, al turró!

Esperant amb l'Héctor i el Carmelo

Tot a punt per la segona!

Mamma mia quina sortida, està clar que això no és lo nostre, quasi 3 kms de pujada suau per carretera on tothom va a 300 per hora i ens cansem de veure gent passar-nos com una bala, així com l’Héctor que ha agafat un grupet i ens passa volant. Per sort, les cintes deixen la carretera i s’enfilen muntanya amunt, mica en mica anem recuperant posicions tot i que no aconseguim divisar els Romet i els Subaru, se’ns han tornat a escapar, però en canvi avui ja hem sortit per davant dels Twomark, esperem que no ens atrapin.

Primera pujada del dia

A la segona pujada el grup ja s’ha estirat força i agafem el nostre ritmet, el Santi davant marcant-lo i jo darrera mantenint-lo i així anem fent. 

Baixada fàcil i ràpida

No ens podem relaxar que els Twomark ens trepitgen els talons

Baixades per pista ràpides i pujades a bon ritme amunt, cap al km. 11 agafem al Enric i s’enganxa a nosaltres, apa ja som 3.

De nou cap amunt per pista

Cap al km.20 agafem la pujada llarga del dia fins al km.30. Anem fent els tres, seguim tot per pista, gaudint de les vistes i dels boscos gegantins i, tot i que quan hem anat a esmorzar semblava que avui ens mullaríem, finalment està fent un dia esplèndid. Arribem acalorats a la cota alta del dia 1130m i comencem a baixar, de nou per pista, una pista que ens fa tremolar totes les dents, no es que hi hagi pedra solta, és una pista que sembla que hagi estat empedrada i com a resultat el terra és molt rugós i ens vibra tot, són 3 kms de “tembleque” total i a tota castanya perquè al fi i al cap no deixa de ser pista. Arribant a baix ens atrapa el Carmelo, just quan el Santi s’adona que ha perdut el Gps, quina putada! Mira que en un moment determinat m’he pensat que el Santi havia fet saltar una pedra i fins i tot m’he hagut d’apartar perquè no em piqués a mi i ara resulta que era el Gps que amb tanta pedra havia sortit volant, i jo no me n’he adonat.

El Santi ha perdut el gps, quina merda

Com que arribem a un avituallament, el segon, els avisem que hem perdut el Gps, que si us plau, si algú el troba ens avisin i continuem. Ara ja som quatre, l’Enric, el Carmelo, el Santi i jo.

Seguim per pista i cap amunt, anem a trobar la frontera amb la República Txeca i quan la trobem comencem els quilòmetres distrets del dia, que no vol dir que no siguin durs, perquè agafem un sender que ressegueix la frontera, és preciós, estret, amb un sotabosc verdíssim i dens però farcit d’arrels, la pujada de per si ja és dura però aquí ho és també el pla i els baixadors, sempre amb arrels pel mig, no hi ha descans que valgui. Fem un bon tram de puja i baixa pel sender, puja arrel, baixa arrel, passa’n una per la dreta que és més baixa, apreta les dents perquè la roda del darrera acabi de passar l’arrel relliscosa, aixeca la roda del davant per superar un grupet d’arrels més descarnades, vaja que avorrits no estem.

Entre arrel i arrel aconsegueixo treure la càmera per fer una foto, davant meu el Carmelo i el Santi

Els de Sportograf sí que les fan bé les fotos, Santi, Carmelo, espereu-me que ja vinc!

Concentrada que no se m'escapin i darrera meu l'Enric

Fiu!

Fiu, fiu!

I amb aquestes que arribem de baixada al tercer avituallament, cap al km. 44 i està just davant del punt fronterer que vem visitar amb la colla abans d’ahir al matí. Agafem plàtan, bevem i continuem els quatre catalans resseguint la frontera polaco-txeca amb els seus pilons característics, ara però la cosa puja de valent amb rampes de més del 20%, sort que porto el 22 de plat petit! Mica en mica ens anem enfilant per tot arreu, el Santi davant, jo a continuació, l’Enric darrera meu i el Carmelo tancant el grup. És aquí on atrapem el Peter, un belga a qui vem conèixer al Iron Bike.

Hem arribat a la frontera, però avui en cursa

Sortim de l'avituallament tots endrapant

El Peter no ens deixa escapar del tot i ja som 5 al grup. Les rampes són tan dures que no puc fer fotos i com que semblava que plouria no he agafat la GoPro, i aquí no hi ha ningú del Sportograf immortalitzant el moment, quina llàstima. Arribem a un tram de pujada més suau però de senderó estret com el que hem fet abans d’arribar al avituallament. Avancem per aquest recorregut tan exigent fins que l’últim tram l’hem de fer a peu, a més al canviar a plat petit se’m treu la cadena i ens passen l’Enric, el Peter i el Carmelo. Continua el sender ple d’arrels i moll però amb més pendent i en un moment o altre a tots ens rellisca la roda, no cal deixar-hi més forces, caminem.

Ara sí, tornem a ser dalt, a 1.100m. altre cop i agafem una baixada guapíssima, atrapem al Peter que ens fa una mica de tap i de seguida que podem l’avancem, just en una zona amb molt tou de fang, però és igual, aguantant els nervis i mantenint el manillar recte passem la zona el Santi i jo sense problemes, avancem el Peter i un altre noi que camina. Que divertit! M’ho passo genial, baixo per tot arreu on puc, això sí, sense treure’m de sobre aquella sensació de que en un moment o altre tocarà caure, ja sigui per culpa d’una arrel molla, una frenada massa brusca, o qualsevol cosa per l’estil però de moment xalem baixant, yuhu!

La baixada s’acaba i trobem un nou avituallament, agafem alguna coseta quasi sense parar, ja només queden uns 15 kms, una pujada i una baixada i ens plantarem de nou a Stronie. Tot pujant agafem de nou al Carmelo i el Peter també ens enganxa, així que hem perdut només l’Enric que va una mica per davant, se n’ha anat quan m’ha caigut la cadena i ja no l’hem atrapat.

La baixada final és ràpida i pistera, menys un tram de prat verd amb vistes al poble molt xulo. Ens passa una noia americana que va en solo, va com una bala. La part final és baixada més suau i molt rodadora, el Carmelo afluixa una mica per entrar junts, segona etapa acabada amb 4h26’ estupendo!

Amb el Peter i el Carmelo, bona etapa nois!

Al acabar l’etapa toca fer-la petar amb la colla, rentar bicis, excursioneta a la dutxa on faig les meves classes particulars de polonès amb la Kasia, tornem a l’escola pel massatge, llavors a córrer per no perdre el Ricardo cap al sopar, tornant al col·legi arreglar bicis, el Santi i jo canviem pastilles i el Juanjo i l’Héctor em donen un cop de mà, que estan rebels i em deixen les rodes frenades. I una cosa molt important, els membres de l’organització ens tornen el gps del Santi! Uns belgues que estan en un dels hotels l’han trobat, quina sort que encara hi ha bona gent al món.

El maillot del Joan ens ha mantingut secs, posa't-el tots els dies a veure si no ens mullem

I encara trobem més catalans, aquí el Carlos dutxant un altre participant amb la karcher

Ja amb la feina feta anem al cafè de davant de l’hotel on vem estar el primer dia per prendre algo i connectar-nos a la wifi per poder donar noticies via facebook.

El Santi cofoi d'haver recuperat el gps!

Dia més que complert, tornem a l’escola i a dormir a les 22h, que demà ens desplacem, fins ara hem estat instal.lats a Stronie Slaskie però demà l’etapa acaba a Bardo i a les 8 hem de deixar les maletes al trailer que les durà a final d’etapa.

Per cert, avui hem tornat a fer cinquens! Ja comença a ser habitual, per davant els de sempre Ghost i Scott, 3h47’ i 3h 51’ respectivament, després Subaru i Romet, 3h55’ i 3h56’, nosaltres amb 4h25’, està clar que als altres els hi va molt bé rodar, no com a nosaltres. I per darrera nostra avui no han entrat els Twomark sinó els Old School amb 4h28’ ai que quasi ens atrapen! I després d’ells els Twomark amb 4h 31’ que segueixen sisens a la general i per tant són els que hem de controlar més directament si volem, com a mínim, mantenir la plaça.

La resta de la colla, el Juanjo 22è èlit amb 3h43’, el Ribi 41è èlit amb 3h54’, seguit immediatament del Joan, 10è màster amb el mateix temps, l’Albert 56è èlit amb 4h07’, el Carmelo 29è màster amb el mateix temps que nosaltres 4h26’ i l’Hèctor 52è màster amb 5h16’, seguim tots en dansa! 

Classificacions 2a etapa categories en parelles

Classificacions 2a etapa categories en individual