Volta al Canigó, quin goig descobrir territori però el Canigó encara el busquem!

Desprès de fer una escapada la setmana anterior a Solsona a pujar el Padró dels 4 Batlles amb el típic temps d’aquest agost, es a dir ben núvol, aquesta seguíem amb ganes de muntanya  i buscant al bagul de les rutes pendents va sortir l’idea d’anar a fer la Volta al Canigó.

  

Dit i fet,  el mateix dijous al plegar l’Ada cap a Prats de Molló  on dormim en una d'aquestes fantàstiques àrees d'aparcament que costen trobar per casa nostre, tranquil·la i amb lavabo i tot!!

Al matí esmorzar íntim a la Petitona i vinga comencem la ruta, l’inici del recorregut no te gaire misteri, sortir del poble i carretera amunt, ben amunt! Sortim tot just de 750mt i no deixarem la carretera fins als 1600, tot un senyor port d’asfalt de 16km, no es lo ideal però la veritat es que la carretera es ben tranquil·la i si no fos que com ja es costum el dia estava ben ennuvolat segur que amb bones vistes!

Així que anar fent cap amunt, la llàstima es que no se per quins set dimonis el genoll m’emprenya més de lo habitual i això no em deixa gaudir com cal, arribats al quilòmetre 16 per fi deixem la carretera tot passant un cartell d’entrada a parc natural i prosseguim per pista, anem millorant,

En aquesta alçada hauriem d’estar gaudint d’unes vistes fantàstiques però es ben tapat i per rematar-ho anem directes cap a la boira, en fi ens conformarem amb allò de: com a mínim no plou!

Passada la franja dels 2000 metres el paisatge es torna més pelat i la pista més farcida de pedres fins arribar al punt àlgid de la Collada de les Roques Blanques (2252mt)

I tot seguit cap al Pla de Guillem, en aquest camí el Canigó no però si que veiem la silueta del Pic dels Set Homes que es dibuixa prou imponent, amb això ja tenim enllestida la pujada, som vora 2300mt així que com qui no vol la cosa em fet uns 1500mt + d’una tacada! Amb els capricis de l’agost toca ficar-se com a mínim els maniguets abans de començar a baixar ja que la temperatura no es gaire generosa..

  

Pla de Guillem

Perdem alçada alegrement fins situar-nos a l’alçada del Refugi de Marialles (1725mt) on decidim parar, entre altres coses per què un servidor ja comença a posar-se d’un color estrany per el fred...

  

Fem un esmorzar-dinar a dintre (entrepà pernil portat de casa) i un té calentonet però al parar encara agafo més fresca, quina ràbia i com emprenya el dia ennuvolat, el refugi te una terrasseta que s'ha d'estar fantàsticament i a més venen cerveses artesanes bones, Cap d'Ona, i jo tremolant fent un Te, com ens hem de veure!! L’Ada com sempre el tema fred el porta molt millor.

Nomès sortir del refugi, ja abrigats amb el Gore, veiem un senderet amb una pinta brutal, el track no marca pas per allà però la tentació es massa gran.. i sort!! Mare meva

quin corriol més xulo i això que la majoria es fa caminant però el paisatge es sensacional, anem baixant serpentejant un rieret que òbviament s’encarrega que tot estigui exuberant i com a Polònia amb arrels i pedres mulladess!! Lo dit poc ciclable , però molt idíl·lic.

Seguin indicacions i els mapes del gps arribem a Coll de Jou, un de tants, i d'aquí en teoria per carretera fins a Castell però encara enllacem un altre tros de corriol, aquest cop molt breu, llàstima!!!

A Castell toca el bonus track que es pujar fins a St.Martí de Canigó, sens dubta de visita obligatòria es una abadia espectacular, d'una bellesa aclaparadora  i a més a més arribar-hi es d'alló més distret...

  

El poble de Castell està a 860mt i l'abadia a 1094 amb la característica que nomes hi ha un 1.5 km entre ambdós llocs, una senyora pujada d'allò més exigent i amb el plus de motivació que tots els turistes els hi toca pujar per allà caminant i les cares d'al·lucinats i els ànims al veure'ns pujar amb la bici no te preu., un bon fart d’esbufegar però la gaudim molt la pujada

Rampes ben dures!

Us he dit que s'ha de pujar si o si? quin regal per la vista aquest conjunt monàstic, pugem més amunt per anar a un mirador i es brutal!!!

Selfie GoPro Style!

Acabada la vessant més turística de la ruta toca tirar avall cap al final de l’etapa a Vernet els Banys

 

Vernet al fons

Un cop dutxats i canviats sortim motivats per fer un bon berenar per aguantar fins l’hora de sopar però xoquem amb les costums franceses i feina tenim per trobar quelcom per rosegar, sort que al final aconseguim fer unes creps i unes patates!

Buscàvem l'hotel i teniem el cartell al cap!

Tot això entra en una motxilla!

Una mica de turisme per el poble i a quarts de nou entaulats per sopar, a les 21 tancaven la majoria de cuines, i a descansar que demà toca etapa llarga, avui amb tot uns 50km i vora 2000mt +

2ona Etapa Vernet els Banys – Prats de Molló

Arrenquem el dia amb el tema menjar molt millor, per sort vem agafar esmorzar a l’hotel així que arrasem!

Primers metres per el poble i em noto molt estrany pedalant, concretament molt encongit... parem i ens mirem el seient i mare meva el porto com 3cm més avall!! Crec que ara ser d’on venia  ahir el dolor prematur de genolls.... quin desastre!!

Ara si amb tot a lloc sortim com ahir per carretera però en aquest cas l’abandonem molt abans, molt millor!! Anem fent un puja baixa fins al poble de Fillols, d’allà passem un càmping on desprès d’uns dubtes en un trencall enganxem un corriol ben divertit que poc més o poc menys ens deixarà a la primera gran pujada del dia passat el poblet de Clarà.

Per davant uns 1000 mt + de pujada així que paciència i una canya, l’arrencar molt distret ja que trobem un grup de gent caminant que aparentment van a fer barranquisme amb pintes prou curioses, unes caminant directament amb biquini amb un altre típic dia ennuvolat d’estiu i altres amb el neoprè posat, ben còmic!

Una ullada de sol!!

Anem fent i l’Ada amb molt encert comenta que li recorda a l’India i ben cert, allà vem fer més d’un port molt semblant, quins records! Jo com sempre vaig pujant i de la missa m’assabento de la meitat però l’Ada que no perd ull de res de cop i volta crida al·lucinada, que deu passar? Doncs que aquesta dona es capaç de trobar rovellons al marge de la pista tot pedalant, tremenda!!

Rovellons!!

Un cop d’alt res de baixar toca carenejar per el Puig dels Bassís on no queda més remei que caminar ja que està ben farcit de pedres , aquest tram es molt lent però molt maco, flanquejat aquest tros el caminet tira avall però amb poques garanties d’anar al damunt de la bici però gaudint del paratge i sobretot al·lucinant de la quantitat de bolets, es com una fira de tots els colors, models i mides!
I per si no era prou impressionant de cop i volta travessa el camí pel recte un cérvol, al·lucinat paro i li dic a l'Ada però encara just li estic comentant sentim un terrabastall molt gran i apareix darrera l'Ada un altre cérvol creuant a una velocitat surrealista, ens quedem glaçats amb un pam de nas!! 

On es el sol???

Molt espectacular també el pas per el Prat Mitjà , un prat amb forta pendent on es desdibuixa el camí i es baixa a cegues, confiant que sota l’espessa capa de  matolls i herbes no aparegui un forat o una pedra, d’allò més distret!

Maco per que si!

Prat Mitjà

Ara si sortim a una pista i tornem a rodar amb més agilitat que portem una estona xalant moltíssim amb el recorregut  però avançant ben poc!!

Finalitzem la baixada arribant al poble de Vallmanya on fem una volta per veure si trobem una font o algu per fer un mos ràpid però res i veient els núvols negres  que s’alcen cap a la nostre direcció decidim no encantar-nos gaire i procedir.

Vallmanya

Sortim del poble cap al coll de la Palomere on encarem el segon port del dia, aquest més curt que l’anterior però que ens farà sumar 400mt + més tot arribant al peu de la Torre de Batere  fem una pujada amb molt bon ritme, segurament animats per l’idea de parar a dalt a fer encara que sigui una barreta per menjar! Una barreta i uns talls de formatge de l’esmorzar!

Torre Batere

Formatge!!

Com cada vegada que coronem un port toca abrigar-se per encarar la baixada, està vist que aquest cap de setmana ni veurem el Canigó ni ens farà cap visita generosa el sol.

 

Típica foto estiuenca acalorats

Anem baixant fins encarar la que creia última pujada del dia, aquesta a diferencia de les altres comença per un caminet més estret i tot eixamplar-se desprès anem dintre d’un bosc més espès, premem les dents i pugem ben valents tot i que l’acumulat va passant factura a les cames, a dalt com no abric i baixadeta distreta per una pista trencada que ens deixa a la carretera. Durant la pujada ens creuem amb una Guineu, certament aquesta ruta les bestioles si senten còmodes i nosaltres també!

 

Vinga que es l'última o no..

Aquí contàvem deixar-nos caure fins a Prats de Molló, la veritat que a l’Ada li havia dit que només quedava un petit repatxó, la sorpresa es que feia vora 2km aquest repatxó...  amb això al sac si que només restava, ara si, deixar-se caure fins l’arribada on arribem ben cofois, amb la certesa d’haver gaudit d’una gran ruta, llàstima no gaudir de les vistes .. però ben satisfets i com no.. ben famèlics!! Per sort aquí no tenim problemes per trobar teca.

 

Ja està!!!

Menjaaaarrr!!!

Mousse de Festuc, brutal!

Agrair al Xavi Carbonell i la web Bttpirineus els seus consells i indicacions.