Salut i Rauxa!!: Vacances blanques a Cervinia

Si els nens poden fer setmana blanca, nosaltres també. Així que aprofitant la setmaneta de vacances que teníem a finals de novembre hem decidit canviar les bicis pels esquís i la taula i anar-nos-en a conèixer la zona de Breuil-Cervinia als Alps italians.

Les pistes que ens esperen a Breuil-Cervinia

Dilluns 24 aterrem a mig matí a Torí, tinc el turmell tocat degut a que l’últim mes se’ns ha ocorregut inscriure’ns a dues curses de córrer, la segona de muntanya de la bona, els Tossals dins el Campionat Maqui i la baixada va ser molt dura per mi i el meu peu. Però tot i així ens passem la tarda caminant coneixent aquesta ciutat piemontesa.

Comencem bé, tratoria italiana i una pasta al dente

El centre de Torí farcit dels cables del tramvia

Establiments amb història a la Via Po

Just arribem a Torí amb el festival de Cinema

La Mole Antonelliana, no sabem si ve d'aquí el nom, però és una mole enorme!

La Mole fa 167m. d'alçada i originàriament havia de ser una sinagoga...

Molta bici per Torí i alguna avaria que altre.

Piazza Castello, el cor de Turí, amb edificis històrics de moltes èpoques diferents

A la Chiesa di San Lorenzo ens vem quedar amb les ganes de veure'n la cúpula

Fent un gelat en un local històric de la ciutat, la gelateria Pepino, des de 1884

Ja fosc arribem a la Piazza San Carlo, preciosa i amb una fira dedicada al cacao i la xocolata!

I a sopar, el primer dia i ja hem fet pasta i pizza, estrany, oi?

L’endemà fem unes quantes visites turístiques més de camí a Valtournenche on establirem el nostre camp base aquests dies.

Hora d'esmorzar i emprenem la marxa

l'skyline de Torí, llàstima de la boira i la calitja

La Mole i la Piazza Vittorio Veneto

Sortim de Torí i anem a veure el Castello di Rivoli dels Saboya

Des d'aquí s'hauria de veure Torí però amb la borina d'avui impossible

Un gran castell per amb moltes obres al llarg dels segles

I amb la façana principal inacabada

Anant cap a Ivrea divisem el Castello di Pavone i ens hi apropem

Aquest castell ja ens agrada més, és molt Exin Castillos ;)

I a sobre té unes vistes dels Alps impressionants, això sí els núvols i la boira segueixen acompanyant-nos

Arribem a Ivrea i com que és l'hora de dinar ho solucionem ràpid, pasta fresca ben bona

I postres casolans per rematar

Ja podem anar a visitar la ciutat

El riu Duria baixa alegre

La catedral d'Ivrea no és massa maca, les torres romàniques i la cripta però tenen el seu encant

El què queda del clàustre i una de les torres del Castello di Ivrea

Tot i ser poc més de les cinc de la tarda, arribem a Valtournenche de nit i amb boira, per casualitat trobem el nostre allotjament, el Miramonti, on ens tenen reservada una habitació completíssima i calentona.

La temporada d’esquí tot just comença ara, de fet el dia 29 obren el telecabina que puja directament a pistes des de Valtournenche, tant és així que només trobem una pizzeria oberta per sopar. Dia a dia però anem trobant més establiments oberts i podem anar degustant la cuina italiana més típica, pizzes i pastes, així com la cuina valldostana, on carns i formatges no hi falten, en fi que ens fotem les botes!

Dimecres 26 comença l’esquí! Quedem al·lucinats per les vistes, la poca gent que hi ha a pistes i la bona neu que ens permet lliscar com mai.

Ja som a pistes, 15' en cotxe

És sortir del primer telecabina i ens trobem just davant del Cervino o Matterhorn depèn de qui el nombri, senzillament espaterrant!

Les instal·lacions per nosaltres sols, no és així però casi casi

Un dia esplèndid a Valtournenche hi ha boria però nosaltres estem per sobre, i les muntanyes també

Estem impressionats

Primeres baixades recordant com es fa això d'esquiar

Cada 5 metres pararies a fer una foto

Fins i tot dupliquem les fotos, una amb la càmera

I la mateixa amb el mòbil...

Però la boira s'enfila...

I nosaltres ens escapem pujant més amunt que ella

Ja som a 3048 m!

I seguim bocabadats

I gaudint de baixades sense preocupar-nos de la gent

Un mar de neu i núvols

I el Cervino atent a tot

S'acaba el primer dia d'esquí, tot un èxit i abaix segueix havent-hi boira

Al Miramonti tenim fins i tot una sala amb calefacció per eixugar les botes!

Dijous tornem a pujar a pistes però abans de llogar els esquís ens avisen que hi ha molta boira i que anem a preguntar si obren pistes. Obrir obren però ens ensenyen les webcams a diferents punts de pistes i no es veu un borrall en lloc, la boira és molt espessa i està força assentada, no saben si aixecarà. Tornem al Miramonti, canviem la vestimenta d’esquí per una cosa més normaleta i baixem a la Vall d’Aosta a conèixer algun castello més i la pròpia capital de la vall.

sí, sí sembla que la boira avui està molt aposentada

Tornem a Valtournenche a canviar-nos que hem d'aprofitar el dia

Apa, a la caça de més Exin Castillos

I arribem al Castello di Fenis 10 minuts abans de la visita, ni fet expressament

Sant Jordi presideix l'escalinata

I més frescos al pati interior del castell

I cares amagades a tots els racons

Continuem fins Aosta on descobrim que tenen fins i tot un amfiteatre romà

Ens trobem amb la Catedral d'Aosta, quin pupurri d'estils arquitectònics!

Toca dinar i què millor que un caldet amb pasta i cigrons? casolà i bo

Abans que es faci fosc tornem a Valtournenche i fem una sessió de sofing veient com fan fora al Peña de Top Chef

Un bon berenar, copeta de vi amb unes tapes més que generoses

Però igualment anem a sopar, que bons el rissoto i el senglar!

La Piazza Guide Alpine dil Cervino on hi ha plaques dedicades per als alpinistes del Cervino

Divendres i dissabte tornem a pistes, amb més o menys bon temps a estones però com que les pistes són tan gran triem les zones amb menys boira i on el sol treu el cap a estones entre les nuvolades.

Avui, hi tornem, de boira n'hi ha però algun raconet trobarem sense

Pujant amb el telecabina ja anem flipant amb les vistes

Ens animem i pugem fins dalt de tot

Plateu Rosa a 3480m! com per faltar-nos l'aire

Aconseguim sortir d'una zona amb boira molt densa on, al veure-ho tot blanc ens maregem i tot!

I cap a les 14h a jalar que portem tot el matí esquiant i la gana ja l'hem feta

I havent dinat... tornem-hi!

I encara gaudim d'alguna ullada de sol

Valtournenche des de les afores, un dels pocs moments que el veiem sense boira

I a la tarda a berenar! seguim impressionats amb les tapes

Però sembla que no n'hem tingut prou, volem carn!

I cada vegada que tornem a la nostra habitació em torno segata per uns moments, que bé que s'hi està!

3er dia d'esquí a Cervinia!

Evidentment a la botiga de lloguer ja ens tenen fitxats

Sembla que avui farà més bo i no nevarà, tot i que aquests telecadires estan ben congelats

I per variar la pista quasi sola per nosaltres

I avui amb pantalles i tot que ahir amb la nevada ens entrava la neu als ulls amb les ulleres de bici

I descobrim pistes noves

I la neu que va caure ahir està més que estupenda

I acabem a la tarda, estic feta caldo!

Sort que trobem un lloc de pizzes al tall on encara ens donen dinar

Des d'aquí va sortir el Killian per batre el récord del Cervino, impressionant és poc

A Valtournenche cada dia hi ha més locals oberts, la cafeteria del Ancien Paquier està mooolt bé

I avui també han obert el restaurant del costat de l'hotel, més salses no ens podien dur

Diumenge és l’últim dia i l’aprofitem al màxim, 6 hores a full, pujant, baixant, remuntadors cap aquí, cap allà, baixant de 3500 a quasi 2000 metres, els quàdriceps a punt de petar i amb una satisfacció enorme. Això sí, avui ha tocat fer una mica més d’slalom d’esquiadors que es veu que s’han assabentat que hi ha molt bona neu per la zona.

Quart dia d'esquí, al atac!

Admirem el Cervino tot el què podem que avui és l'últim dia

Una llum molt especial il.lumina les pistes

I com més pugem més espectacular és tot

Tornem a pujar a Plateau Rosa, a una banda Itàlia i a l'altra Suïssa

La banda suïssa

Agafem per últim cop el telecabina cap a Plateau Rosa, tot i no haver-hi gaire gent a pistes sembla el metro

El dia es comença a enfosquir però el Cervino encara ens vigila

I ens anem acomiadant

De bojos, de 3500 a 2000 metres, una bona despedida

Després de 6 hores non stop a dinar s'ha dit!

Els nyoquis desapareixen del plat ràpidament

A la tarda ens toca recollir, descansar una mica, anar a fer un vinet de la zona i a sopar a la Brasserie du Cervine per tancar la nostra estada a la Vall d’Aosta.

En definitiva, unes vacances excel.lents, hem vist castelos, hem menjat a base de bé i hem aconseguit esquiar 4 dies, tot un record per nosaltres. Però toca tornar i toca fer-ho sota la pluja ja que sembla que tot el sud d'Europa es troba sota una borrasca, a Catalunya hi està plovent a base de bé, llevantada ens diuen.