El primer objectiu de l'any superat amb escreix! L'any passat volia intentar defensar el títol de guanyadora de la MedXtrem aconseguit el 2015 però un edema ossi al astràgal m'ho va impedir. Així que tornava aquest 2017 motivadíssima, això sí l'anunci de l'elevada participació femenina i de categoria em feia pensar que guanyar seria tasca complicada, així doncs la idea era clara, donar-ho tot per fer-ho el millor possible, fos quin fos el resultat.
Implacable a les 4:45h sona el despertador. Recollim i anem cap a la sortida, seguim amb els retrobaments, sempre som els mateixos bojos i quina alegria veure'ls! Fins i tot ens trobem coneguts francesos amb qui havíem coincidit al Ironbike o l'Alta Via com l'Axelle, quina il·lusió veure-la aquí. Diviso unes quantes noies, entre elles la Celina Carpintero de Portugal i la Elena Novikova de Ucraïna. No veig ni a la Marlies Mejias, la campiona cubana ni la Sandra Santanyes ni la Mayalen, però com que les pros sempre es posen davant de tot imagino que són a primera fila.
Nervis previs a la sortida, ens desitgem sort amb el Santi i a córrer! Surto des del principi a foc! jajajaja, ja em val però no vull que em treguin molt de temps les de davant, al menys fer un temps digne. I amb aquesta idea em poso a pedalar cantera amunt mentre els sons dels tambors dels Cavallers de la Conquesta ens motiven.
Continuo al meu rotllo mentre es fa de dia, vaig concentrada a seguir bé el track, els primers corriols arriben ràpid mentre encara és fosc i a la pujada de Font Codina començo a intuir que segurament estic apretant massa quan em vaig pujant amb Luis Barreiro, Jordi Alberch i el Jordi Anguila... no afluixo però em vaig menjant el cap.
A la pujada a Villafamés flipo, és dura, es fa per la via romana, però és preciós veure el castell. L'any passat jo era aquí però sense bici, amb les crosses amunt i avall fent fotos, recordo els carrers i carrerons però aquest cop els veig des d'una altra perspectiva. Passo de llarg al avituallament, encara persegueixo la Celina, l'Elena, la Santanyes... la baixada també segueix per la via romana, quanta pedra, entre les escales del poble i la via romana arribo a baix amb els braços ben cansats.
 |
| El Santi creuant Villafamés |
 |
| Pas pel primer avituallament, el primer i l'únic que no paro |
Sóc al km.30 i comença la meva penúria a la primera etapa de la MedXtrem, toca rodar i per enèsima vegada comprovo que se'm dona fatal. Sóc incapaç d'aguantar-me a cap grup, els perdo tots, a més rodem molt per les típiques rambles de la zona, lleres de riu secs amb còdols incòmodes, a trams ben grans. Entre d'altres m'atrapa Javi Pascual que m'ofereix roda, però aguanto 10 metres. Passo el tram amb més pena que glòria i va arribant la pujada al bovalar d'Adzeneta, no té ombres i noto la fatiga a les cames, de l'apretada que he fet fins ara i del rodar per les rambles que em carrega molt.
M'atrapen el Joan Vidal i el César, agafo aire a la baixada i arribem al segon avituallament. Ara sí que paro, més igual que les altres no hagin parat, trec el llum que encara el duia posat i agafo plàtan, cola... i és llavors que em diuen que vaig primera, primera? flipo, es veu que sí, no ha passat cap noia per allà. Perplexa surto i començo a preguntar als bikers amb els que vaig coincidint, un em diu que l'Elena, l'ucraniana l'he passada a la primer pujada a la cantera, però com que era de nit no me'n dec haver enterat i que la Sandra i la Mayalen li sembla que no hi eren... en fi, que el km. 53 m'entero que estic perseguint fantasmes a un ritme endimoniat.
 |
| El Santi passant per l'avituallament d'Adzaneta i la Chelo que no perd l'ocasió de fer fotos i animar-nos |
Comença el tram Bkool i amb ell la pujada a Culla, se'm fa dura i a sobre en un tram ens ataquen unes abelles, a mi no però a un noi que es diu Kike el piquen dues vegades. Em noto feixuga pujant però no m'atrapa cap noia, al menys això m'ajuda a mantenir la moral alta. Arribo al tercer avituallament a Culla, km. 76, hi ha la Chelo fent fotos i li demano al Tito si em pot posar cera a la cadena, mentrestant bec i menjo que fa molta falta. Em diuen que per darrera venen l'ucraniana i la Montse Álvarez i que no son massa lluny.
 |
| Arribant al avituallament de Culla, la cara ho diu tot |
Així doncs prossegueixo, ve un tram complicadet, pujada pedregosa i exigent per un camí vell que després es converteix en sender, el 2015 ja em va agradar i aquest any també, me'l prenc amb més calma, necessito recuperar una mica. En aquesta zona començo a coincidir amb un noi belga, no acabem d'anar junts, a vegades ell va una mica més endavant, a vegades jo... però ens servim de referència.
Van passant els quilòmetres i noto que recupero una mica les cames, el terreny és molt variat, pujades dures, baixades llargues i algun tram per carretera planer cap avall per descansar una mica... i la pujada al avituallament 4 la faig amb més bones sensacions que la pujada a Culla i això que ja ens apropem als 100kms.
 |
| El Santi just abans del quart avituallament, quasi 100kms al sac |
Fa caloreta i tot i que la cola no està molt fresca entra bé, surto amb el belga i el tema continua pujant, pel què em va dir ahir Pascual hem de pujar fins el molins d'energia eòlica. És una pujada trencada, amb lloses de pedra que l'endureixen, el belga va bé per pista però a les zones tècniques no tant així que li vaig treient uns metres i quan veig que està suficientment enrere, paro a pixar, quin descans.
Em reincorporo i arriben de nou el David i el Kike, anem fent cap als molins. Passada una masia, ja per pista veig un biker caminant, renoi, és el Jaume Caro, li demano si necessita res i em diu que tiri que vaig molt bé. A la zona dels molins, i no és d'estranyar, per això i són, fa força vent, fem un tram per carretera i comença una baixada llargueta, primer per un tram de pedra i esglaons i després ràpida per pista. Arribo al cinquè i últim avituallament, els altres no deuen haver parat perquè aquí no hi ha ningú. Jo sí que paro un moment, encara queden més de 20 kms i precisament no crec que siguin lights.
Sortint de Castellfort continuo baixant per pista fins que entrem en un sender direcció el riu Caldés, un sender perdedor a trams molt tancat i amb un puja baixa constant, costa veure per on va el track i aquí ens tornem a ajuntar un grupet de bikers, entre ells el belga i una mica més endavant de nou el Kike i el David.
Fem un tram de carretera i després reconec el camí, acabarem l'etapa igual que el 2015, és un final que desgasta, darrera una masia comença de nou un sender que puja pedregós i exigent, a mi m'agrada perquè em distrec buscant la traçada bona. Quan sembla que ja t'has enfilat, arribes a una pista plena de tancats pel bestiar, que encara va pujant amb algun tram de descans enmig. Finalment travesses una carretera i t'acabes d'enfilar fins on hi ha una bassa, ara sí, per fi mires a la dreta i veus Morella, l'imponent Morella. Respiro alleugerida tot i que sé que queda la pujada final al poble i que fa mal, molt mal. Abans de la pujada però, toca la baixada tècnica pel GR fins el riu, m'encanta, tot i que vas cansat i s'ha d'anar en compte. La gaudeixo tot i posar un parell de peus.
I un cop a baix ara sí, toca rematar la feina, se'm fa dura la pujada a Morella, com sempre el primer tram d'escales el faig sobre la bici i el segon caminant, cada any els graons semblen més alts, hehehehe. La rampa final emporlanada abans d'entrar per les portes de la muralla se'm fa més que dura, sort que sé que ja hi sóc i estic contentíssima pel resultat, entro primera fèmina amb un temps de 8:26 i 94 de la general.
 |
| Molt feliç d'arribar primera a Morella |
 |
| I com sempre l'Héctor superatent esperant a tothom |
Ara sí, arriben aquells bons moments de compartir les experiències amb els companys i comentar la jornada, mentrestant arriba el Santi que ha anat fent al seu aire, arriba amb millor cara que l'any passat, després de 8:54h. Una mica abans que la segona fèmina, l'Elena d'ucraïna, que arriba amb 8:57h i després d'ella en lloc de la Montse apareix la Clara, una altra sabadellenca afincada a Madrid.
 |
| Entrant a la Morella emmurallada, això ja ho tens Santi! |
 |
| Bestiar lliure! El Dani també ho ha petat, 1er màster 40 |
 |
| I les tres primeres, una servidora amb l'Elena i la Clara |
 |
| Massatget per anar recuperant que avui m'he fotut una pallissa... |
Més tard el temps es revolta a Morella, una tempesta d'aigua, vent i pedra als vols de les 18h desmunta la zona d'arribada amb uns minuts i quan torna la calma arriba el Luis que, tot i no haver-ho pogut preparar massa, aconsegueix arribar a Morella sota llamps i trons i passat per aigua, ole tu!
 |
| I arriba el Luis, si senyor!! passat per aigua però per sort el vent no se l'ha endut |
 |
| Podi de la primera etapa |
2a etapa Morella - Morella
 |
| 66kms i 2100, però totes aquestes punxes... |
 |
| I com cada any fidels al pavelló! |
 |
| Amb un fred que pela i ben ventilats però a punt per la segona etapa |
Aquesta etapa fa de fàcil resumir, ventada impressionant i petada de cames total! No he recuperat de l'apretada d'ahir, em costa uns 22kms que les cames comencin a reaccionar. I la Montse té ganes de guerra, ahir va fer quarta però avui està on fire. A més avui entren en joc les noies de la categoria Probiker, que ahir no van córrer i faran les etapes d'avui i demà, ja sé que no compten a la nostra classificació però igualment hi tinc un ull posat. Entre elles, ara sí, hi ha la Sandra Santanyes i la Mayalen Noriega i també ha vingut la Isa de Lorca, que vem conèixer a la Costa Blanca i que va guanyar l'any passat la categoria Pro.
 |
| El Santi a les mítiques i perilloses escales del inici de la segona etapa |
 |
| Aquestes escales sí que són xungues, en faig un bon tram a peu |
 |
| El Santi en canvi va fotent pals... |
Amb feines el final de la segona pujada del dia, cap al km. 22 aconsegueixo tornar a contactar amb la Montse i la Isa i fem una bona estona de corriols les 3 juntes. La Montse baixa molt bé, ho he pogut comprovar a la primera baixada d'escales infernal a Forcall i finalment passem a la Isa. I en un tram de baixada posterior diviso la Mayalen, crec que no baixa gaire bé amb tanta pedra.
Segueix el puja baixa i la Montse i jo juntes, en una rampa de pujada enganxo una branca al canvi i he de parar a treure-la, mentrestant em passa la Montse, ara sí que he begut oli, si agafa una baixada llarga davant meu no sé si la podré recuperar. Així doncs se m'escapa baixant a Cinctorres, però a la mateixa baixada avanço la Mayalen que remuga amb humor que no està feta per tanta pedra.
Al avituallament de Cinctorres tampoc paro, ja que la Montse no hi és, es veritat que li porto molta avantatge de la primera etapa però l'esperit competitiu em pot, i si resulta que després em passa quelcom que em fa perdre temps... no se sap mai. Em prenc un gel en marxa i em planto a la pujada del tram Bkool. Un parell de corbes amunt veig la Montse, la vaig atrapant però la Mai a la pujada va millor i ens avança a les dues. Aconsegueixo passar la Montse i m'esforço per treure-li temps a la pujada, a veure si aconsegueixo que no m'avanci a la baixada... es fa dur tornar a pujar a Sant Cristòfol, sort que la baixada següent és brutal, primer per un sender sinuós, sense dificultats i cap a la part final amb tobogans i zona més seca.
Diviso la Mai, l'estic atrapant i quan ja quasi la tinc el grupet que anem ens equivoquem de camí, veiem un sender i ens hi tirem, i resulta que aquest cop era per la pista, me n'adono i els hi faig un crit, també hi ha el Sergi i el Josep Mª de l'Osona Límits. Rectifico primer i em tiro avall arribant a Forcall per un tram de baixada de nou més complicat amb molta pedra i esglaons gegants. Estic contenta no m'ha passat la Montse, així que no paro al avituallament i encaro la pujada llarga final del dia, les cames es queixen però les obligo a tirar amunt, hi ha rampes dures i el final es puja per un sender preciós amb unes vistes espectaculars, m'encanta aquest tram.
Ja a dalt agafo la baixada amb ganes, el primer tram en zig-zag el baixo molt bé, fins i tot avanço uns quants bikers i ja a la pista atrapo a tres nois de la categoria Probiker. En aquesta zona final el vent es torna a fer notar, mentre hem anat pel bosc hem estat bastant a raser però aquí dificulta avançar, en un tram de baixada fins a la bassa on enllaçem amb el tram final de l'etapa d'ahir el vent em decideix la traçada, sort que no caic.
 |
| Preciosa la foto amb Morella al fons |
 |
| yeah! aigua va! |
Després d'haver-la fet ahir la baixada final pel GR la faig millor, la disfruto moltíssim, llàstima que hem de repetir també la pujada. Se'm fa eterna, semblo un cargol, i a sobre han canviat la meta, quan em penso que ja hi sóc ens fan voltejar per arribar al pavelló i finalment sí, segona etapa superada! I amb un resultat que em sorprèn, 1a a la classificació dels 3 dies amb 4:57h i 2a noia de la general darrera la Sandra Santanyes que, com és normal, m'ha fotut un bany, més de 20 minuts. Finalment la Montse entra darrera meu a uns 4 minutets.
 |
| Renoi, com costa enfilar-se a Morella |
 |
| Palos vienen palos van pero i lo bé que ens ho hem passat? |
 |
| El trio al complert, m'han fet posar les piles en aquesta etapa la Montse i la Isa |
El Santi que avui anava com una moto, m'ha passat volant a la primera pujada, després el pobre ha hagut d'estar pendent del telèfon una estona i no m'ha pogut atrapar, no perquè no pogués per cames, sinó perquè es para a aprofitar tots els avituallaments, avui era un perfil ideal per ell.
 |
| El Santi arribant amb el Víctor, sembla que s'ho han passat bé compartint part de l'etapa |
El Luís li està agafant gust això d'arribar dutxat i torna a enganxar un xàfec abans d'arribar, però ell allà està al peu de canyó i ja tenim 2 etapes al sac!
 |
| Tres bikers sabadellenques i la Mai ;) |
 |
| Podi de la segona etapa, amb la Montse i falta la Celina que ha fet tercera |
3a etapa Morella - Benicàssim
 |
| 124kms i 2440m ... i vent molt vent |
Torna a fer un fred i un vent a la plaça dels Estudis que lo únic que ve de gust es tornar-se'n a dormir... però no, toca pedalar fins a Benicàssim.
La sortida com sempre, amb mil ulls vigilant a tort i a dret que hi ha personal que té molta pressa i al anar neutralitzats es va acumulant gent endavant i no s'hi cap. Alhora controlant a les noies. A la primera pujada per carretera les cames es queixen però les noto millor que ahir, que bé. De seguida avanço l'Elena i la Montse de la Xtrem i la Isa de la Pro, per davant hi ha la Santanyes, que com que corre la Pro no m'ha de preocupar i la Celina que avui ha sortit molt animada, ella sí que fa la Xtrem però el primer dia va abandonar així que tampoc compta per la classificació general, només per l'etapa.
 |
| sensació tèrmica de -3º a Morella i el vent no ajuda |
En el primer tram amb quatre pedres el grup encara no s'ha estirat prou i fem un mini tap on veig que tinc a la Sandra just davant, la Celina ha marxat una mica més. Aquest tram m'encanta, pujada exigent per un caminet mig perdut entre herba i pedres, lo què per allà li diuen "azagador" mica en mica cadascú va trobant el seu lloc. Combinem trams de pista amb els d'azagador i anem agafant alçada, en un tram més pister m'atrapa la Mai i agafem juntes una baixada llargueta per carretera. Ens avança el Rafa que s'ho coneix i em diu que el segueixi, però m'és impossible, va que se les pela. De totes maneres avanço la Mai.
Arribo al primer avituallament, trec el llum de la bici i el dono a la Maria de l'organització, aquí també hi ha la Sandra deixant roba a la seva assistència i arriba també la Mai, així que ens acabem ajuntant les tres en una zona molt ràpida i rodadora. Intento aprendre d'elles que ho fan molt bé, la Mai m'indica "vamos con estos que ruedan bien" i jo que li faig cas. Elles paren un moment i jo continuo però perdo el grupet, caxis, quan aconsegueixo tornar-los a agafar comença la pujada de Serra d'Engarceran.
M'atrapa la Sandra, se la veu pujar bé, la Mai s'ha quedat, arrossega cansament de la Cape Epic. Em quedo a uns metres de la Sandra però la vaig mantenint, de cop veig que se'n va més, ha divisat la Celina, l'ataca i la passa i jo poc després. Estic contenta ja només tinc la Sandra per davant i em sento prou bé.
Una mica de baixada per agafar aire i pujada infernal fins al poble on hi ha l'avituallament, l'any passat també estava aquí fent fotos, aquest any la pateixo a les meves cames. Paro al avituallament a agafar plàtan i beure una mica de cola, surto amb el Benja amb qui m'he tornat a trobar a l'anterior pujada i amb qui he anat coincidint aquests dies.
 |
| ufff amb el rampot! |
Al cap de poc de deixar l'avituallament i de baixada m'equivoco de camí, tot i que el Benja i un altre biker m'avisen jo miro el gps i veig clar que gira a la dreta i jo cap allà. Però de cop em trobo el Jordi Alberch, el Víctor i la Sandra de cara, deu ser que no és per aquí. Reculo jo també i agafem ara si el camí correcte, que estava més amagat.
Som més o menys al km. 70 i ara sí, comparteixo molts quilòmetres amb la Sandra, no m'ho hagués pensat mai i em fa il·lusió. Puc seguir el seu ritme, en algun tram intento posar-me davant però majoritàriament marca el ritme ella. El vent segueix bufant alguns cops de cul, que ja va bé però alguns trams bufa de costat, en canvi de pista quasi anem les dues a terra i en una pujada dura el vent empeny la Sandra fora del camí. Sort que no ens ve de cara!
Abans de l'últim avituallament hi ha un altre tram de rodar amb bancals de sorra, aquí perdo uns quants metres respecte la Sandra, com es noten les Titan Desert que porta a sobre, però al sortir tornem ajuntar-nos i arribem al 3er i últim avituallament, als peus del temut Bartolo.
Al avituallament hi ha el Jordi i el Víctor que estan posant cera, també me'n posen a mi mentre agafo una mica de plàtan. No espero la Sandra i el Benja, tinc una idea clara, buscar un raconet per pixar, no puc més! hehehehehe. Just abans de l'alfombra de xip que marca l'inici del tram Bkool paro en el marge, quin descans. Quan em reincorporo ja han passat la Sandra i el Benja però els puc recuperar abans d'arribar a Les Santes i comencem la pujada al Bartolo junts.
Quins estils més diferents que tenim amb la Sandra, ella puja molt de peu i amb la suspensió bloquejada, jo ben assentadeta a la punta del sillin. Uf, es farà dura la pujada al Bartolo, es van intercalant rampes dures dures amb algun descanset. Anem enfilant-nos, és sorprenent, vas pujant per la part de darrera del Bartolo, entre el bosc i després en una corba, de cop, desapareixen els arbres i apareix el mar i Benicàssim a baix, ja falta menys per arribar, però llavors mires endavant i veus les antenes encara molt amunt i unes rampes importants davant per on van enfilant-se els bikers.
 |
| Santi que ja es veu el mar i Benicàssim! |
Un parell de corbes més amunt faig un comentari i espero la resposta de la Sandra, però només contesta el Benja, em giro i la Sandra no hi és. La busco amb la mirada i s'ha quedat enrere, que estrany, si jo la veia pujant bé. Sempre em passen coses rares al Bartolo, el 2015 just en aquesta zona m'atrapava la Marga Fullana i ara se'm queda la Sandra, jo que ja m'havia fet a la idea de que arribaríem juntes a meta. Se'm trenquen els esquemes però em sento bé amb el meu ritme i anem atrapant el company del Benja, el Jordi, l'enllacem.
I quan ja sembla que falta molt poc per arribar a les antenes el track et marca pista de baixada, voltegem una mica per anar a buscar la rampa final, la definitiva, dura de nassos i emporlanada però que ara sí ens porta fins les antenes.
 |
| El rampot final, sort que és l'últim perquè... |
Que bé! m'he tornat a enfilar al Bartolo! Començo la baixada sola, el Benja i el Jordi m'han marxat una mica i la Sandra no m'ha atrapat. La primera part és ràpida per asfalt, i després ja ve el tram tècnic on vaig volar el 2015 perquè la Fullana no m'atrapés, segur que ara no estic baixant tan ràpid.
Els quilòmetres finals se'm fan llargs, sembla que ja entres a Benicàssim però fas volta, i llavors has de creuar mig poble, de cop apareix una moto de la policia que t'obre camí, això s'acaba, i sí, un carreró estret i el passeig marítim, ja ho tinc!! Igual que dos anys enrere m'emociono, no m'ho puc creure, amb tot el tute m'emporto l'última etapa de la MedXtrem amb 6:31h, sensacions a flor de pell i a meta com sempre tothom felicitant-me i el primer de tots l'Héctor.
 |
| Ara sí que sí!! Vencedora de l'etapa i de la MedXtrem!! |
 |
| Espectacular la rebuda a Benicàssim! |
 |
| I amb el premi extra d'haver pogut rodar molts quilòmetres amb la Sandra! |
 |
| Amb el Benja amb qui he compartit força quilòmetres aquests dies |
Ara sí, relaxada gaudeixo de la xerrera amb els companys, de veure el Santi acabar la seva 3a Medxtrem (tela marinera), de la cerveseta fresqueta, la pizza acabada de fer i l'alegria en general que es respira en l'ambient, bikers i bikers satisfets amb la seva medalla de finisher en una cursa no pas fàcil però on es viu l'esperit que ens agrada, emmarcada en un terreny dur però bonic, una organització molt detallista i bolcada amb el corredor i els acompanyants, un repte 100% recomanable.
Les classificacions (molt happy havent fet la 83 de la general)
Reportatge a Teledeoporte
 |
| Santi, ho tenim!! entre els 2 ja tenim 5 Medxtrem, me'n portes una d'avantatge! |
 |
| En aquesta MedXtrem he conegut al Jose Luis i els seus nens, el Jose Luis pedala amb una motivació extra: el Reto de Pablo, per lluitar contra el càncer infantil. |
 |
| Amb el César, incondicional de totes les curses "encerrona" |
 |
| Jordi, l'any vinent hauràs de tornar, t'ha faltat la medalla! |
 |
| Quina colleta més ben parida ;) |
 |
| el trio Miravalles, jejejeje |
 |
| Y esa super Isa! ahí dándolo todo y como siempre disfrutando |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada