Volta Ràpida

Aquest dissabte tocava l'Open Btt de Montmeló, una cursa d'allò més curiosa primer per l'horari, dissabte a les sis de la tarda i després per el recorregut ja que passa per dintre del mateix Circuit.

Així doncs quedem amb mon germà a les 16:00 i marxem els tres cap allà, sort que anàvem amb temps ja que aquest any havien canviat el lloc de sortida i va tocar donar unes voltes extres per arribar...

Un cop a lloc donem unes voltes per escalfar i a tres quarts de 6 ens posem en la linia de sortida preparats però com ja es normal la sortida no va ser fins a les 18:15 així que lo d'escalfar, pa que?

Arriba el moment i sortim de manera neutralitzada atravessant el poble, un perill esquiva cotxe per aquí , frena per allà.... Bé fem un parell de quilómetres així i ja ens deixen fer, comença el festival!! Des de les curses de la Selva que no anava a cap carrera, bé diguem pedalada amb premis, i tenia curiositat i nervis per veure com respondria, així que apreto lo què puc però com sempre veig passar l'Ada com un llàmpec per un costat.... a mi em costa molt agafar el ritme així que vaig fent amb l'esperança de seguir-la...

Tot això encara per carretera, en poc agafem un trencall i arriba el moment peculiar de la sortida, entrem en el Circuit! Aquí el tema es per veure'l des de les grades, tot de penya en bici pedalejant com a bojos que acostumats a veure les imatges dels cotxes i les motos passant a tota ostia , ben bé sembla que no es moguin de lloc jejeje.. Aquí consegueixo atrapar l'Ada i passem per la recta de meta plegats on hi ha un fotògraf que inmortalitza el moment.

Foto de l'any passat:

Sortim del circuit i ara comença la cursa de debó , per fi entrem al bosc (als 10km+-) i comencem una pujada interminable,el Coll Mercader, que ens ha de portar fins al Castell de de S.Miquel. És una pujada ampleta amb molta pendent però que tracciona bé. Es llarga de collons. Afortunadament el dia és bastant grisot i no fot una calda excessiva i això facilita molt la pujada. Aquí em trobo bé i començo a tirar pim pam i extraordinariament aconsegueixo deixar enrera l'Ada.

Oeeeee l'hi he fotut un pal a l'Ada!!! Dolent sí ,però es que ultimament em porta asfixiat en les pujades!!!

Doncs amb la moral ben alta continuo cap amunt, uff es ben llarga estic mitja hora ben bona pujant...

Acabada la pujada gran ara toca uns quants corriols ben divertits que serveixen per fer la sortida més completa, ara que em foten una escandalera els frens tot baixant que fins i tot algun em deixa passar i tot. Segur que per no escoltar-me!!!

Després de divertir-se, com no potser d'un altre manera, rampot del quinze per calmar els ànims, aquí ja hem noto les cames carregadetes però per sort no es gaire llarga la pujada. Un cop amunt del Telègraf s'agafa una pista de baixada pronunciada que ja no l'abandones fins al Poligon de Martorelles, en aquesta baixada em ratllo bastant, molta pedra solta i jo no vaig gaire còmode amb els frens, a part de sorollosos a la que em descuido frenen en sec, de progressius ben poc....


Ja abaix el típic recorregut pestós per polígon industrial, paisatge de fàbriques i rectes llargues!!! En aquets paratges l'unic que penses és en arribar... Canviem el polígon per la llera del Riu Besòs, bé no guanyem gaire amb el canvi però que hi fotrem... Tot per agafar un caminet i ja arribar a meta.

Arribo i fantàstic, bossa d'obsequis i entrepà de llonganisa oeeee!! Corro cap a la meta per veure arribar a l'Ada i fer-l'hi una foto, això últim no m'hes possible ja que he perdut la càmara....

I res amb tot lo que he apretat i les bones sensacions sembla que a l'Ada tampoc l'hi anat malament ja que als dos minuts ja arriba!!!

Lo milloret de la sortida és que l'Ada repeteix podi però aquest cop Primera!!!! Així que a part de les fotos tornem amb uns quants obsequis mes yuhuhuhuhhu!!! Ah i la càmera recuperada del mig del bosc per uns bons jans que anaven darrera meu, Gracies!!!





Classificacions

Descobrint Collserola

Doncs per treure-li suc a la bici deixada del Santi el diumenge també vem anar a donar una volta. Sortim a les 9:00, aquest cop per Collserola, com que tenim el hippie-ese espatllat (com sempre, jejeje) sortim de memòria, tinc una barreja de tracks al cap que hem fet amb la Penyamussolenca, la Collserolada by Grey i un dia amb el Kiguo i en John, es tracta de barrejar-los i a veure què surt!

Al final ens en hem ensortit prou bé, del Puig Madrona hem baixat per la famosa trialera fins el dipòsit, d'allà cap a l'ermita de la Salut de Sant Feliu, després varies pistes cap a la Rierada i tot seguit amunt fins a trobar la carretera de Molins, aquí dubtem i preguntem a un noi que ens indica per anar cap a la Santa Creu d'Olorda, seguim pujant i hi arribem a les 12:00h, ostres, se'ns fa tard, agafem un mini tros de carretera fins que trobem una pista que surt a la dreta, el cartell que posa Dictador és inconfusible i ens llencem pista avall (quina diferència del dia que la vem fer de pujada!), apa toca pujar de nou, em d'aconseguir arribar al Tibidabo per saber tornar a casa sense desfer el camí que ja hem fet. Per sort arribem a llocs coneguts, reconeixem l'entrada a la trialera anomenada Muralla Xina però anem tard i tot i que sens fa la boca aigua hem de passar de llarg, per compensar al Mirador de Sant Pere Màrtir agafem una trialera (el Santi disfruta com un nen amb la doble, que no s'hi acostumi!) que ens va ensenyar el Kiguo que ens porta a la Carretera de les Aigües, com sempre transitadíssima per ciclistes, corredors, passejadors, gossos... superat l'eslalom ràpidament tirem cap a la Font Groga i d'allà avall com l'aigua (que per sort aquest finde ens ha deixat descansar) cap a Sant Cugat. Anem enganxats de temps a les 15:00h hem de ser a dinar a casa els meus pares nets i polits, així que a Sant Joan toca agafar el tren que ja són les 14:00h.

Per sort els 60 kms de ruta ens ha servit per agafar una gana tremenda i arrasem amb el dinar!!

Efectes Secundaris

Tard o d’hora havien d’aparèixer i com no ha sigut d’hora... ara sí, ja tinc i he patit totes les seqüeles de la sortida de Solsona i d’aquets dies de fangars ... La història va començar a forjar-se ja divendres , com sempre (quin remei) aquella tarda vaig posar-me a posar a punt la bici per la sortida del dissabte. Primer la netejo , bé bàsicament l’hi trec fang , canvio pastilles de fre i em poso a mirar-me el canvi que fot sorolls estranys i no canvia gaire bé... Començo a tocar però ràpid veig que en pinyons petits la cadena se surt de la rodeta de més a baix... La rodeta té un joc acollonant i les dents fetes pols així que escarvo per el ‘baul de los recuerdos’ i trobo un canvi DX amb més de deu anys al damunt que curiosament te la rodeta més nova que l’actual. Si és que ja no es fan els coses com abans!! Faig l’arreglo i a esperar què tal l’endemà...

Dissabte 7: Ens aixequem a les 8:00 amb intenció de sortir a fer els exploradors, no tenim gps ni catxarros d’aquets hi hem decidit que aprofitaríem aquest cap de setmana per investigar uns camins i fer una bona tiradeta aprofitant que no tenim compromisos.
Sortim vora les nou direcció Castellar, es curiós ara ja feia setmanes que no sortíem sols i avui podem anar al nostre ritme ‘anar fent’. La cosa pinta bé, baixem al riu, agafem pista i comencem a visualitzar Castellar. En tot arriba una pujada, l’Ada s’escapa no vegis com apreta la paia!! Em poso serio i em llenço a la persecució però a la primera pedalada escolto:
Crackkkkkkkkkkkkk!
Collons que malament que sona, la cadena noto que s’enganxa i paro immediatament, penso:
- La rodeta que vaig muntar ahir que haurà sortit corrents...
M’ho miro i veig el canvi a can pistraus,la rodeta al seu lloc.... Em costa entendre-ho però quan m’hi fixo es ben fàcil:
Patilla del canvi trencada!!!!




Lo primer que em ve al cap es la Noe que fa poc va passar per el mateix ,quina putada!! Miro per intentar arreglar algu però el tronxacadenes que porto està en pitjor estat que la patilla... Així que desmunto canvi i provo d’engranar la cadena d’alguna manera que hem permeti moure’m .
La cosa queda amb la cadena en plat gran i pinyó gran però com és d’esperar la cadena no s’està quieta. A les baixades deixant-me caure i pedalant a l’hora perquè la cadena no s’enganxés als radis i als plans l’Ada remolcant-me i jo pedalant com podia... A les pujades directament corrent!!

Al poc ens creuem amb l’Adrià i intentem retallar la cadena però sembla que avui no es el dia i la cadena es resisteix.. Ho deixem estar i continuem el nostre periple , gràcies Adrià! Per sort fins la tenda on portaria la bici nomes tenia uns 7-8 quilometres . Arribo a Cicles Jove i ara ve lo millor, el mecànic en Jordi, que em veu hi em diu:
- I ara que hem de fer???
- Doncs... no sé buscar la patilla del canvi i...
- Però volieu sortir no?
- Sí, què hi farem...
- Doncs agafa aquella bici i continueu la sortida , ja la setmana que ve m’he la tornes i m’entres busco una patilla.
Jo em quedo al·lucinat i encantat de la vida, això es tracte al client !! Així que surto de la tenda amb una ProFlex doble.
Bé ,segona oportunitat de sortida, aquest cop canviem d’itinerari i marxem cap a Galliners a fer uns corriols per allà per provar la ‘bici nova’ . Aquí podria explicar una prova completa de la bici, haig de reconèixer que és divertit això de sortir a provar bicis. De l’experiència amb la doble destacaria:
- Que còmode que és tant per les suspensions com per el sofà que porta de seient i la posició de passeig que te també!!!
- Lo bé que es baixa i lo que costa pujar-la ahhhhh!!!!
- Com es troben a faltar els automàtics....
- Quin gran invent el bloqueig de les suspensions!
- Els frens de disc Lx no van gens malament, una sorpresa.

Així que al final hem salvat el matí bastant dignament, he provat una bici , l’Ada ha descobert més camins per fer bones rutes i hem fet 54km’s.

Maig sobre rodes!

Quan vem acabar el mes d'abril amb gairebé 500kms de mtb a les cames vem pensar que no ho podríem superar.... però aquest mes de maig sembla que potser sí que hem tocat sostre: mes de 820 kms!!!!!!!!! Això sí que és PURO MOUNTAIN BIKE!
Si tenim en compte que la pluja ha fet de les seves i que el fang ha estat omnipresent, encara costa més de creure!

Aquest mes ja veurem, però serà difícil apropar's-hi.

La traca final del maig: la Montserratina

Ens llevem aviat que avui toca ruta llarga amb la Penya Mussolenca. Arrenco el mòbil i bones noticies, la Noe al final ve, acaba de sortir de Cabrera, me'n alegro!

Després de la rutina matutina i un parell de trucades de la Noe ens plantem a Plaça Catalunya i comença arribar gent fins a formar una colla de 21 bikers. Deu n'hi do, i entre ells 4 noies, tot un luxe! A part de la Noe també hem enredat els Santis (amb qui vem compartir la Trans-transvasament no fa pas massa).

Després de les degudes presentacions arranquem. Els primers kilometres ens serveixen per saludar-nos i ens adonem que qui més qui menys visita el nostre blog, gràcies per seguir-nos!!

Sortim de la city i ens encaminem cap al nostre objectiu: Montserrat! El dia està núvol però sembla que, de moment, es comportarà.

Abans d'arribar a Matadepera en Tom té problemes amb una coberta i ens ha de deixar. Llàstima, un de menys al grup. Passem Matadepera per la riera i encarem la primera pujada del dia per la ziga-zaga que ens enfila al Turó de Roques Blanques.

Després d'un petit descens prosseguim fins a la casa de l'Obac, o la Pastora, és una pista ampla que va pujant a trossos més que d'altres i el grup s'estira força. Aquí aprofitem per esmorzar, alguns per fer un cafè, una cola, d'altres per pendres el primer gel del dia i alguns amb el bonobici ben justet ja han de fer mitja vola, el Quiles i el Carlos tornen cap a Sabadell, en quedem 18.

Ja fa estona que la divisem, però d'es d'aquí les vistes de Montserrat són ideals, ja venim!!

El Juan Carlos, que avui és qui fa de guia, bueno, ell i el seu hippie-ese (com l'ha batejat la Noe, jejeje) ens ensenya un camí que no coneixiem per baixar a Rellinars, ens deixem portar i avall cap el poble. Un cop atravessat Rellinars, perseguint una furgo que fa el repartiment del pa per les urbanitzacions, seguim direcció Vacarisses i anem a enllaçar amb el camí de la Matagalls-Montserrat. Aquí la muntanya ja es veu més a prop.

Ens enfilem dalt un turó on podem divisar Monistrol de Montserrat als nostres peus, és evident que toca baixar però des d'allà fa basarda veure la pujada que ens espera. Així que comencem a baixar, el grup capdavanter emocionat, se salta el trencall i per més que els cridem no hi ha manera d'aturar-los, per no separar-nos decidim baixar per on ho han fet ells i anem a parar a la carretera.

Com que som prop de Castellbell i el Vilar, la resta que han de ser a dinar a casa se n'hi van a buscar el tren, així que el Siscu, el Tolpedo, el Plh22 i el Treladan ens deixen, i en quedem 14! Seguim doncs un trosset per carretera fins l'estació del cremallera de Montserrat. Aquí comencen uns 15 kms de pujada fins a Santa Cecilia, els primers fins la Calsina són més durets, hi ha alguna rampa que es fa difícil, sento la Noe:

-uf me duelen las piernas, falta mucho? Ella tan bromista, com sempre!

Davant de tot i a una distància considerable el Santi junior, sort que no es coneix el camí sencer i ha de parar a esperar-nos! A la Calsina, proposem pujar fent més volta però evitant la carretera i al grup li sembla bé. Llàstima que al arribar a la urbanització de Sant Cristòfol el German, en una curva plena de grava, pateix una caiguda, sort que anem tots ben preparats i comencen a sortir botiquins, iboprofens, una veïna ens dona una gerra d'aigua per netejar la ferida... i tot i el cop a la cadera i l'esgarrinxada al colze segueix endavant.

Sortim de l'urbanització i tornem a pujar de valent, aquí comença la pista, flanquejada per xiprés que porta a Santa Cecília. Un cop arribes a la cadena, no hi ha rampes fortes però la pujada és constant i es fa llarga. El grup es torna a estirar i anem arribant a Santa Cecília, alguns es demanen uns entrepans per dinar al monestir i d'altres es recuperen de la pujada, cal agafar forces, ara falten uns 5 kms fins l'entrada al Monestir de Montserrat, cal agafar un tros de baixada de la carretera i entrar al parquing del Monestir, atravessar-lo sempre és esgotador i aquest cop no ha estat menys.

Nosaltres, com ja és tradició, anem a "atracar" la paradeta de formatges i mermelades per comprar un merescut pastís de formatge. Aquest cop els tenders fins i tot ens reconeixen! I a més els hi portem nous clients, que em sembla que quan tornin a pujar repetiran. Com diu el Santi: haurem de demanar comissió!

Amb la compra feta anem a dinar a les portes del Monestir, al costat de la biblioteca, la Noe, que té por que els convidats japoneses d'un casament que hi ha li robin la bici, la deixa ben lligada, no se sap mai:


Alguns visiten la verge m'entre d'altres fan el cafè i un cop hem arrasat amb el jalar toca continuar la ruta, que encara ens falta tornar.




Perquè no ens acostumem al bon temps, comencen a caure gotes, així doncs, que entres el xim-xim i la fresqueta em poso el xubasquero i avall. Passat Sant Benet, agafem una pista que surt a l'esquerra per anar a parar a la Calsina i d'allà a Monistrol baixem per on havíem pujat ara la cosa és més relaxant, jejeje!

A Monistrol l'Adrian té la intenció de deixar el grup i anar a Castellbell a buscar al tren, però en veure que ho ha de fer sol, el convencem per seguir amb nosaltres. Segons el Juan Carlos la tornada ha de ser suau, però per sortir de Monistrol, hem d'enfilar-nos un altre cop! Tot s'ha de dir, superada aquesta pujada, la tornada és un anar fent bastant planer, això sí, acompanyat d'una pluja intermitent, que fa que cada dos per tres ens anem treient i posant els xubasqueros.

Passem Vacarisses i la seva estació de tren, tot i que hi ha temptacions, ningú no ens abandona. A l'estació de Torreblanca igual, tots endavant i seguim cap a Terrassa, però potser si alguns haguessin sabut unes rampes tremendes que ens esperaven haguessin agafat el primer tren que hagués passat, però ja no hi eren a temps. Afrontem aquesta pujada amb una bona quilometrada a les cames però el Santi i jo aconseguim fer-la sencereta, que bé!! Això que el Santi arrossega un "tiron" darrera el genoll esquerra des de Solsona. Es noten les rutes llargues que hem estat fent últimament.

El track ens porta ara a la carretera, n'hem de baixar un trosset perquè la pista segueix per l'altra banda, el Juan Carlos para un moment a posar-se el xubasquero i la resta, com que fa baixada seguim avall. Llàstima, hem de tornar enrera i aquestes alçades a més d'un no li fa cap gràcia, l'Adrian convenç a la Raquel per anar directes cap a Sant Quirze, som a prop de Terrassa i se saben el camí.

Ens retrobem amb el guia i continuem, anem seguint el track que de cop i volta ens porta a un lloc que sembla que no tingui sortida, però entre els arbustos s'intueix un caminet, a peu, és clar, que finalment ens porta a una riera. Després de creuar-la un munt de vegades, arribem on comença la pujada de la Pineda, que tan bé coneixen els de Terrassa, oi Seven?

D'aquí a Terrassa és un moment. Arribem a Matadepera i proposem baixar pel bosc de Can Deu per acabar amb algun corriol divertit i després de reparar un parell de punxades d'última hora, arribem a Sabadell!! L'Ana i el German s'han desviat cap a Sant Quirze, el Jorge agafa el tren a Plaça Espanya, el Seven té el cotxe per allà i els Santis també es despedeixen. El Juan Carlos ens deixa a prop del Corte Inglés, així doncs que arribem al punt de sortida el Nando, el Valquia, la Noe, el Santi i jo. Els dos primers segueixen amb les bicis que encara tenen uns quilometres i nosaltres ens despedim de la Noe fins la pròxima locura, que no sabem quan serà perquè te l'agenda ben complerta (24 hores, Pedals de Foc...).

En resum una ruta esplèndida, 118 kms, 2500 metres de desnivell i molt contenta d'haver gaudit de la ruta amb molt bona companyia i amb les forces a tope, és un gust rodar sentint-se bé, espero seguir així! El millor és que ha sigut en dissabte i avui hem pogut tornar a sortir, ens han sortit uns 100 kms més: no que és broma, avui ha tocat descansar!

Solsona passada per aigua

Últimament sembla que no escoltem.. es passen la setmana dient que el cap de setmana pluges i nosaltres què fem... doncs de camping cap a Solsona. Així dissabte ben dinat marxavem cap a Solsona amb l’intenció de deixar els trastos ràpid al camping i anar a Sant Llorenç de Morunys a veure la crono de la copa Catalana. Mare meva quines presses que te el personal, uff m’estressava de veure passar la gent treien el fetge per la boca!! Entre aquets uns quants coneguts que aprofitem per animar, Nuri, Miki, Arnau, Mercè, Sandra i d’altres.. Be tota una experiencia això de mirar-s’ho tranquil·lament m’entres els altres esbufeguen jejejeje!!!


Bé fem el turista una estoneta i cap al camping a sopar que demà ens toca a nosaltres patir en la Marxa del Solsones. Despres d’un soparet al bar (ens quedem sense gas per cuinar...) a dormir. A l'estona ja comença a ploure i ja no pararia fins... a parat ja??? Ens aixequem al matí amb la pluja, amb trastos per recollir que havíem deixat fora, corre cap aquí corre cap allà.. Un desastre i a més a més una certesa de que avui no agafaríem la bici, que era de bojos... Recollim tot i se’ns ocurreix la genial idea de passar per Solsona per veure com pinta la sortida, arribem i veiem tot de sonats amb impermeables preparant-se per sortir... mare meva i ara què fem, doncs seguir la tònica i posar-nos l’impermeable i plantar-nos a la sortida tot enganyant-nos dient algú així com:
- Fem la curta i ja serà molt...
Així que ja estem els tres en el lio, l’Ada,mon germà i un servidor, bé i la omnipresent pluja!!!
Comencem la ruta i la baralla amb el fang, en un principi intento apretar una mica però ràpid m’adono que el meu cos encara no sap que carai fa allà .. M’ho prenc mes tranquil·lament el recorregut per si sol ja es prou duret i en aquelles condicions encara mes .

Veig que a l'Ada l'hi costa seguir-me i això si que m'estranya... parlo amb ella i hem comenta que avui es ella qui no es troba gaire bé de la panxa, quin parell! Tot i això quan arriba el trencall entre la curta (30+-) o les altres(48 o 65) de lo pensat a la sortida res de res, els dos cap a les opcions llargues, si és que!!

El temps segueix en la seva línia,plovent i el terreny cada cop mes relliscós. Durant el camí coincidim amb un dels de Guissona (no recordo el nom..) que vem conèixer a la Pedals , faig un trosset amb ell tot comentant que sembla que encara portem les alforges posades, com costa de moure la bici.

En el quilòmetre 26+- arribem al segon avituallament, només baixar de la bici em ve el company de Guissona pot d’oli en mà i m’engrassa la bici! Si senyor ,bona gent!! En aquest avituallament hi ha el trencall definitiu entre la llarga i la mitjana, on òbviament tal com està el terreny la majoria opta per la mitjana.. l’Ada ho te clar la panxa li està donant el matí i avui no es el millor dia per invents, així que amb molt criteri decideix fer la mitjana. Jo de criteri mes aviat poquet i de seny doncs tampoc... M’esperen per davant 44km, uns 1500mt de desnivell + , molta aigua i encara més fang! Davant meu veig un parell que deuen estar tan centrats com jo i fan la mateixa tria...

I aquí com no per si el dia no era prou dolent va aparèixer el senyor Murphy, al quart d’hora de rodar es va fotre a ploure a bots i barrals com si no plogués prou ja ,quins collons!! D’aquí endavant ja vaig tenir clar que la decisió no va ser la correcte. Ara ja tot era un autèntic fangar, la meitat de les pujades havia de baixar ja que no hem movia de lloc,allò era ciclocross i del bo jeje!

Arribo a l’avituallament on tant a mi com als altres dos que seguien ens miren amb una cara com dient:

- Nanos s’hi us veiéssiu la fila que porteu de fang fins les orelles i xops de cap a peus, plegaríeu ja!!

L’home de l’avituallament per exemplificar-ho ens comenta que el trencall de la llarga l’han agafat uns 50 però que fins a l’avituallament han arribat poc mes de 20.... és a dir que la gent ha agafat tot de camins alternatius per retallar.... Continuo una miqueta desanimat, és molt frustrant intentar rodar amb tant fang i els quilometres costen molt de passar, a mes pràcticament vaig sol tota l’estona. Passo estones de tot, llocs on no puc anar recte del fang, pujades que toca caminar, algun bassal on quasi m’hi banyo de profund que era, la típica paret que et trobes i has de fer a peu però amb tant fang que vas més enrere que amunt, és igual que les rampes d’Humor Amarillo!!!

Un dels moments curiosos va ser quan m’adelanten un parell de motos,penso: vaig l’últim, això es de bojos i ara em diran que si vull plegar o algu... Doncs no, passen de llarg sense dir res, jo segueixo com puc i als 200mt. me’ls trobo parats esperant-me amb una ampolla d’aigua!!! Sensacional, això es servei per els patidors jejeje. Van passant les hores i segueix plovent i jo encara ben lluny... Quan veig que son la una tinc una alegria penso, l’Ada ja haurà arribat però el següent pensament és, a mi em queda més d’una hora, amb sort.....

Quant arribo a l’últim avituallament en teoria ja només queden uns cinc quilòmetres yuhuhuhu, surto motivat però resulta que el tema encara podia empitjorar.... resulta que ara ve una trialera llarga i complicada i com no podia ser d’un altre manera em quedo sense pastilles de fre de darrera, quin horror!! Vaig baixant com puc ,apretant les dents i en alguns moments inclús ajudant-me amb les bambes per frenar, patètic!! Fins que arribo un lloc amb un cartell molt simpàtic que posà ‘Molt Dificil’ i jo tossut i sense frens que m’hi poso. I es clar acabo sortint volant per davant la bici amb tombarella inclosa... D’aquí al que queda de trialera hem passo al ciclocros es a dir a córrer baixat de la bici!! Bé semblava que no arribaria mai el moment però per fi arribo a la carretera que hem porta a Solsona, un parell de rotondes i al fons veig la plaça de l’arribada, sprinto de l’emoció i veig la figura de l’Ada sota un paraigües animant, oeoeoe,a mon germà i a la Maria Júlia. Arribo i la gent de l’organització aplaudint, segur que era per la mala pinta que feina jejeje!!! Finalment 70 km i 6h 40min de pluja!!! Recullo els obsequis i l’Ada m’indica literalment on hi ha un rentat de cotxes per rentar la bici i a mi!!! Ah i tot i trobar-se malament m'assabento que l'Ada ha arribat la primera del recorregut mitjà,molt bé!!

Acabem dinant a Solsona tot explicant batalletes i recuperant temperatura....

Us presento el Joan i el Marc

La setmana passada vaig anar a veure la Irene, el Rafa i els seus nens. El Joan i el Marc ja tenen 4 mesos i estan més que esplèndits!!

Marc ......................................Joan