dimarts, 27 de maig de 2008

Solsona passada per aigua


Últimament sembla que no escoltem.. es passen la setmana dient que el cap de setmana pluges i nosaltres què fem... doncs de camping cap a Solsona. Així dissabte ben dinat marxavem cap a Solsona amb l’intenció de deixar els trastos ràpid al camping i anar a Sant Llorenç de Morunys a veure la crono de la copa Catalana. Mare meva quines presses que te el personal, uff m’estressava de veure passar la gent treien el fetge per la boca!! Entre aquets uns quants coneguts que aprofitem per animar, Nuri, Miki, Arnau, Mercè, Sandra i d’altres.. Be tota una experiencia això de mirar-s’ho tranquil·lament m’entres els altres esbufeguen jejejeje!!!


Bé fem el turista una estoneta i cap al camping a sopar que demà ens toca a nosaltres patir en la Marxa del Solsones. Despres d’un soparet al bar (ens quedem sense gas per cuinar...) a dormir. A l'estona ja comença a ploure i ja no pararia fins... a parat ja??? Ens aixequem al matí amb la pluja, amb trastos per recollir que havíem deixat fora, corre cap aquí corre cap allà.. Un desastre i a més a més una certesa de que avui no agafaríem la bici, que era de bojos... Recollim tot i se’ns ocurreix la genial idea de passar per Solsona per veure com pinta la sortida, arribem i veiem tot de sonats amb impermeables preparant-se per sortir... mare meva i ara què fem, doncs seguir la tònica i posar-nos l’impermeable i plantar-nos a la sortida tot enganyant-nos dient algú així com:
- Fem la curta i ja serà molt...
Així que ja estem els tres en el lio, l’Ada,mon germà i un servidor, bé i la omnipresent pluja!!!
Comencem la ruta i la baralla amb el fang, en un principi intento apretar una mica però ràpid m’adono que el meu cos encara no sap que carai fa allà .. M’ho prenc mes tranquil·lament el recorregut per si sol ja es prou duret i en aquelles condicions encara mes .


Veig que a l'Ada l'hi costa seguir-me i això si que m'estranya... parlo amb ella i hem comenta que avui es ella qui no es troba gaire bé de la panxa, quin parell! Tot i això quan arriba el trencall entre la curta (30+-) o les altres(48 o 65) de lo pensat a la sortida res de res, els dos cap a les opcions llargues, si és que!!


El temps segueix en la seva línia,plovent i el terreny cada cop mes relliscós. Durant el camí coincidim amb un dels de Guissona (no recordo el nom..) que vem conèixer a la Pedals , faig un trosset amb ell tot comentant que sembla que encara portem les alforges posades, com costa de moure la bici.

En el quilòmetre 26+- arribem al segon avituallament, només baixar de la bici em ve el company de Guissona pot d’oli en mà i m’engrassa la bici! Si senyor ,bona gent!! En aquest avituallament hi ha el trencall definitiu entre la llarga i la mitjana, on òbviament tal com està el terreny la majoria opta per la mitjana.. l’Ada ho te clar la panxa li està donant el matí i avui no es el millor dia per invents, així que amb molt criteri decideix fer la mitjana. Jo de criteri mes aviat poquet i de seny doncs tampoc... M’esperen per davant 44km, uns 1500mt de desnivell + , molta aigua i encara més fang! Davant meu veig un parell que deuen estar tan centrats com jo i fan la mateixa tria...

I aquí com no per si el dia no era prou dolent va aparèixer el senyor Murphy, al quart d’hora de rodar es va fotre a ploure a bots i barrals com si no plogués prou ja ,quins collons!! D’aquí endavant ja vaig tenir clar que la decisió no va ser la correcte. Ara ja tot era un autèntic fangar, la meitat de les pujades havia de baixar ja que no hem movia de lloc,allò era ciclocross i del bo jeje!


Arribo a l’avituallament on tant a mi com als altres dos que seguien ens miren amb una cara com dient:

- Nanos s’hi us veiéssiu la fila que porteu de fang fins les orelles i xops de cap a peus, plegaríeu ja!!

L’home de l’avituallament per exemplificar-ho ens comenta que el trencall de la llarga l’han agafat uns 50 però que fins a l’avituallament han arribat poc mes de 20.... és a dir que la gent ha agafat tot de camins alternatius per retallar.... Continuo una miqueta desanimat, és molt frustrant intentar rodar amb tant fang i els quilometres costen molt de passar, a mes pràcticament vaig sol tota l’estona. Passo estones de tot, llocs on no puc anar recte del fang, pujades que toca caminar, algun bassal on quasi m’hi banyo de profund que era, la típica paret que et trobes i has de fer a peu però amb tant fang que vas més enrere que amunt, és igual que les rampes d’Humor Amarillo!!!

Un dels moments curiosos va ser quan m’adelanten un parell de motos,penso: vaig l’últim, això es de bojos i ara em diran que si vull plegar o algu... Doncs no, passen de llarg sense dir res, jo segueixo com puc i als 200mt. me’ls trobo parats esperant-me amb una ampolla d’aigua!!! Sensacional, això es servei per els patidors jejeje. Van passant les hores i segueix plovent i jo encara ben lluny... Quan veig que son la una tinc una alegria penso, l’Ada ja haurà arribat però el següent pensament és, a mi em queda més d’una hora, amb sort.....

Quant arribo a l’últim avituallament en teoria ja només queden uns cinc quilòmetres yuhuhuhu, surto motivat però resulta que el tema encara podia empitjorar.... resulta que ara ve una trialera llarga i complicada i com no podia ser d’un altre manera em quedo sense pastilles de fre de darrera, quin horror!! Vaig baixant com puc ,apretant les dents i en alguns moments inclús ajudant-me amb les bambes per frenar, patètic!! Fins que arribo un lloc amb un cartell molt simpàtic que posà ‘Molt Dificil’ i jo tossut i sense frens que m’hi poso. I es clar acabo sortint volant per davant la bici amb tombarella inclosa... D’aquí al que queda de trialera hem passo al ciclocros es a dir a córrer baixat de la bici!! Bé semblava que no arribaria mai el moment però per fi arribo a la carretera que hem porta a Solsona, un parell de rotondes i al fons veig la plaça de l’arribada, sprinto de l’emoció i veig la figura de l’Ada sota un paraigües animant, oeoeoe,a mon germà i a la Maria Júlia. Arribo i la gent de l’organització aplaudint, segur que era per la mala pinta que feina jejeje!!! Finalment 70 km i 6h 40min de pluja!!! Recullo els obsequis i l’Ada m’indica literalment on hi ha un rentat de cotxes per rentar la bici i a mi!!! Ah i tot i trobar-se malament m'assabento que l'Ada ha arribat la primera del recorregut mitjà,molt bé!!


Acabem dinant a Solsona tot explicant batalletes i recuperant temperatura....


8 comentaris:

geryan ha dit...

Enhorabona campions!! L'Ada per acabar primera y tu per haber fet la llarga en aquestes condicions, quins collons!!
Doncs sembla que aquest cap de setmana estareu en la vostra salsa, sembla que torna a ploure pero per avosaltres no serà res, Jeje!!
Fins aviat!

Noe ha dit...

jajaja, que cara Santi, se nota que has pasado bien, jajajaj
Madre mia, es que no nos,libramos ya del barro? Yo tambien los pocos 40kms que hice del Soplao, acabe asi como tu, con barro hasta en los dientes. Ya empiezo a echar de menos el terreno seco.
Enhorabuena a los dos, que valor. Ufff

Marc Masague V. ha dit...

Molt bo lo de les rampes d´humor Amarillo, ja m´imagino al Santi apretant el cul a la trialera pq no li sortís el Grano de Café o algún d´aquells personatges d´aquell concurs tan freak.

Salutacions Ebis

Santi ha dit...

Geryan la nostra salsa ja està massa aigualida l'hi fa falta algo consistent jeejeje!! Ens veiem dissabte parella!!

Hey Noe! Pasarlo bien... me pase media salida recordando tus enseñanzas, eso de:
- Se tiene que aprender a sufrir..
Uf de valor poco pero ya que estabamos ahi jiji!!

Marc entre tots els personatges que erem allà vaig veure "El Chino Cudeiro" i al seu cosí jeje!!

Maria ha dit...

Nen!quin riure! sempre que entrava al vostre blog anava tan ràpid que amb prou feines mirava les fotos. però en aquesta ocasió he dit: què carai! vaig a veure què diuen aquest parell... I puc dir que tot i que no he fet ni la llarga, ni la curta ni la mitjana és com si ho hagués patit en pròpia pell! molt bo, de debò!I felicitats evidentment! (encara em pregunto com podem ser germanes....jejeje)
PD: per cert és la primera vegada que deixo un comentari en un blog i no sé si ho hauré fet bé...

Ada ha dit...

Doncs, ho has fet estupendo!
Sí, sí ha quedat molt afavorit el cunyat! però s'ha de dir que la llarga només la van fer uns 20 valents!
Visitans quan vulguis! Benvinguda al blog!

Marc Masague V. ha dit...

A la segona prova surt el invertit amb tirabuixó de la trialera d´en Santi , fixeuvos´hi no té desperdici
http://es.youtube.com/watch?v=LHCJh28P220

Ebis

Santi ha dit...

Molt bo Marc!! Aquesta era la rampa jejee, uff la paia de la pertiga encara deu tenir secueles... El chino Cudeiro ha muerto!!!