Un entreno de luxe!

Després de superar els controls dels mossos, hem arribat els primers a Can Ribi & Noe a Cabrera de Mar. Mica en mica va arribant la resta, l'Ebis i en Power, en Raah, el Totgas, el Wizard i el Alkon, la Carol i 4 maresmeños. Passen pocs minuts de les 8:00h i comencem a pedalar. Estem nerviosos des del dijous, quan la Noe ens va proposar una ruta ben sucosa, 150 kilometrets de no res amb força desnivell... i és que n'hi ha que s'han d'entrenar pel Soplao o per la Pedals NonStop, d'altres com nosaltres, simplement estem com una cabra, i és que a qui se li acut fotres en aquets follons??

Com no pot ser d'una altra manera, per dirigir-nos al Montseny, primer hem de creuar la serralada Litoral i és clar, toca pujar, aquest cop cap el Santuari del Corredor. Evidentment, tot el què puja baixa però no sé perquè normalment les pujades predominen en la memòria i aquest és el cas de les pujades d'avui: Santa Fe del Montseny i Matagalls xic... després d'un petit descontrol en un corriol baixant del Corredor, on ens pensem que hem perdut el guia, seguim cap a Gualba, allà fem el merescut "atracament" al forn i tot seguit comencem amb la senyora pujada, res, 18 kilometres d'insistent pujada. Avui sembla que no és el nostre dia, jo, des de que hem sortit que tinc les cames anquilosades i el Santi ressacós dels problemes de panxa que ha tingut aquesta setmana a més té problemes amb el canvi de la bici: no accepta el plat petit i amb les prespectives d'avui no és la millor noticia! Així que remugant anem fent xino-xano per la cua del peloton. Tot i que divisem núvols amenaçadors, el sol apreta i converteix la primera part de la pujada en una sauna humida, sort que a mesura que ens enfilem la pista passa a ser coberta, la fageda està magnifica! Tot el contrari que nosaltres, el Santi segueix patint sense poder posar el plat petit i jo m'hi solidaritzo, a part, no puc evitar recordar quan el 2002 varem pujar d'Arbucies a Santa Fe del Montseny amb el meu cunyat... uf allò sí que va ser dur! I sinó mireu quines cares un cop d'alt:

Superada la pujada a Santa Fe i amb el canvi del Santi arreglat (gràcies Power!), ens abandonen l'Alkon i en Raah que per avui ja n'han tingut prou. Nosaltres ataquem els entrepans, qui pot s'abriga i a baixar fins a Viladrau, seguim una mica per carretera fins un trencall on agafem el Meridià Verd cap a Sant Segimon (aprox) i aquí en Ribi ens avisa que venen uns 7-8 kms amb dures rampes, agafat-hi!! La noticia és desmoralitzadora, i fa el seu afecte en més d'un i és que comencem l'ascensió amb més de 80 kms a les cames!

Reemprenem la marxa i noto una millora considerable, les cames han decidit posar-se a funcionar ara, quina alegria, més val tard que mai! Això s'ha d'aprofitar i tiro amb alegria amunt! S'ha de dir que hi ha uns rampots que foten por! De cop diviso en Totgas descansant ajagut a l'herba, uf un descans, és font Pomereta (gràcies Jorge!) i aprofitem per fer una paradeta i alguns remullar-se els peus.

Seguim la pujada cap al Matagalls xic el bosc deixa pas a la muntanya pelada i a l'esquerra divisem Sant Segimon. Hi ha boira i es mou ràpidament. Després d'empènyer la bici per un trosset més pedregós comencem a baixar cap a Coll Formic, on toca berenar, arrasem amb les galetes Principe del bar. Per si no fos prou, hem d'arribar al Pla de la Calma, el terreny va pujant amb suavitat (sort perquè a hores d'ara) i la boira ara sí, fa acta de presència de ple.

La baixada a Vallforners, se'm fa llarguíssima, com pot ser que l'altra dia pugéssim per aquí? Acabo amb les mans i els peus baldats de tanta pedra, sembla que quantes més n'intentes esquivar més te'n menges!

Som a Cànoves, aquí sembla que ha caigut un bon ruixat, sort que avui hem esquivat la pluja. Ja hem fet lo gros però per arribar la furgo ningú ens salva d'haver de remuntar la serralada litoral de nou. Sort que els "jefes" es porten bé i tornem per una zona suau, de Cardedeu pel Collet i llavors ja de baixada cap a Cabrera. Ho hem aconseguit!! 150 kms i 3500 metres de desnivell: new record per nosaltres! Gràcies Noe & Ribi per la ruta i la resta per la companyia! Noe no sé com t'ho fas però cada vegada que sortim amb vosaltres ens superem, com bé ha dit en Ribi: ara però ja serà difícil! I és que o posen més hores al dia o haurem de fer servir els frontals!