Ruta de l'Ermità: Primer assalt

Divendres amb totes les presses del món carregàvem la furgo per anar cap a La Closa, allà haviem quedat amb la resta de l'expedició o comando com anomenarem d'ara endavant , Noe i l'Esther . Cap allà quarts de deu el comando es reuneix per primera vegada , passem a sopar i comencem a comentar la jugada, el tema de conversa més repetit es el desnivell de la ruta , Noe insisteix que són uns 8000 i pico i la resta ens tremola tot el cos de pensar que això pogui ser cert així que no ens ho volem creure!!

El comando

Despres del soparet corre a dormir però es clar sembla que com que encara no estem reventats de donar els pedals la cosa no és tan fàcil , als deu minuts de silenci atac de riure colectiu encara no sé el perquè!!!!

Al matí diana de les que fan mal, a les 6 sona el despertador de la Noe i posa en un moment tot el comando firmes!! Quina energia que tenen algunes per el matí!!

Baixem a esmorzar,montem les bosses a les bicis , els roadbooks i cap a les 7:30 comencem l'aventura, quins nervis!!

Los Angeles de Charlie

Ja en ruta tots concentrats ja que no portem gps i ens hem de valdre del roadbook per arribar a lloc, al quilómetre ja veiem que no serà fàcil, el roadbook que diu cap a la dreta i el camí bo que cap a l'esquerra....

Ja per el camí correcte passem per uns corriols i unes zones complicades xules si no fos que anem carregats és clar... Amb aixó i que el roadbook és molt complicat de seguir (no te parcials i alguns errors..) lo que pensàvem que seria un momentet tardem una eternitat. Avui la missió és fer tres etapes i aquesta primera de nomes 26 teòrics quilómetres se'ns està consumint el temps i no ens sobra...

Finalment després d'un terreny d'allò més variat: corriols, pista,carretera, pujades impossibles on tocava arrosegar la bici.... aconseguim el primer objectiu, arribar a Coll de Merolla anb uns numeros que lluny d'animar-nos ens posen els nervis al cos:

La Closa --> Coll de Merolla :

Km's : 33 km , en teoria eren 26,700

Desnivell: 837

Temps invertit: Molt!!!! Unes quatre hores....

Així que d'aquí al final del dia per els nostres caps passava la idea de passar una "noche romántica" com deia l'Esther si el recorregut no millorava i no podiem pujar la mitja (+- 9.8km/h)

2ª Etapa Coll de Merolla - Arderico 25,1km

Esmorzem rapidet i continuem que anem tard!!! Als pocs quilómetres ens tornem a ficar en uns corriols molt monos però que ens compliquem molt la batalla contra el rellotge, aixó i les continues parades per mirar el roadbook ja que hi han molts trencalls.. En el quiometre 19 ens toca pujada fins al Pla del Capellà i mare meva per posar-se a tremolar quan el roadbook posa:

- Forta Pujada

Forta pujada...... un rampot del 32%!!!!!!!!!!! Que la feina vaig tenir per fer-l'ho arrosegant la bici..

Després del pujadot fem una baixada ben maca per el mig d'una fageda que ja ens deixa a la pista que porta al refugi d'Ardericó.

Aquí arribem prou castigats, fem uns beures tot comentant la jugada amb l'home del refugi que ens diu que la mitja normal fins allà es d'uns 6-7 per hora.... Mira't així encara anem prou bé,llàstima que son les 16:15 i ens queden més de quaranta quilómetres...

Km's: 27

Desnivell: 868

3ª Etapa Ardericó - Erols 42,8 Km.

Estem bastant cansats però si no volem dormir al bosc toca apretar. D'aquesta manera en quasi la totalitat de l'etapa pocs comentaris feiem només per decidir quin camí agafar, el comando s'havia posat seriós! Els dos primers quilómetres els fariem baixant per alegria nostre, quin luxe veure el conta per sobre dels 10km/h però s'acabaria ràpid.. La pista es va començar a enfilar tot buscant el Coll de la Ceba i d'allà cap a la Roca del Catllaràs . Per arribar-hi cal superar un altre rampot d'un mig quilómetre i d'un desnivell d'allo mes obscè que ens obliga a carregar les bicis..

Un cop en la Roca del Catllaràs fem el Collet Llobató on podem veure unes vistes priviliejades sobre el Pedraforca i una magníficada baixada yuhuuhu on puc veure (de lluny) lo rápid que baixa l'Esther, mare meva!!!

Ara sí, sembla que aquesta etapa és molt més ciclabe, no és tant trencat el terreny i per fi comencem a tenir esperances d'arribar de dia a lloc!!!

Després d'una estona rodant amb alegria arribem a Sant Julià d'on agafem una pista que ens puja fins al Coll de Jou , son vora 4 quilómetres de pujada pronunciada així que en aquells moments del dia el plat petit ja treu fum per tot arreu.

D'aquí encara pujem una miqueta més, ara per asfalt fins a la Collada de Falgars.

Portem uns 25km, mirem el perfil i la cosa aparenment pinta millor. Primer fem una pista bona i rápida cap a la Pobla de Lillet, ben bé uns 6km's sense cap pujada , un luxe!!!

De la Pobla al final ja és un altre història... primer ens toca agafar la carretera, de pujada és clar, fins a l'antiga fàbrica Asland, uns quatre quilometres de port. Un cop allà agafem un trencall on hi ha un cartell que ens informa que només queden quatre quilometres per l'Alberg.

Els primers en passar per el cartell son la Noe i l'Esther que al llegir-ho fan un crit d'alegria i ens ho diuen per animar-no's.

Ada i jo anem mes enrere, el cansament és notable i per si no fos poc l'Ada ja fa una estona que no es troba be... La pobra te l'esquena carregadíssima i no era estrany, totes les baixades que haviem fet estaven literalment invaides de pedres i la forquilla de l'Ada no absorveix gens així que ja us podeu imaginar qui es menjava tots els cops.....

Agafem el trencall i comencem una pista sorrenca, ample que va pujant constantment, en el meu cap penso: quatre quilómetres, un últim esforç i en un moment estem a l'alberg!! A mes eren quarts de nou passats i teniem el temps just per arribar amb llum a dalt, no pintava malament...

Res més lluny de la realitat, aquella pujada semblava que ens absorvia, no hi havia manera d'avançar, posem 'platillo' però ni així... Aquí si que l'Ada s'acaba de trobar malament del tot . L'espero i anem pujant lentament mentres que la llum ens va abandonant i l'alberg no arriba... van ser un dels quatre quilómetres mes llargs que hem fet mai,interminables!!!

A l'arribar ja practicament sense llum i vora les 10 veiem l'Esther i ens comenta lo mateix que la pujada havia sigut un infern i que no s'acabava... I Noe doncs més de lo mateix que havia parat a pendre un gel a dues corbes de l'arribada!!! En fi que no era ni el Turo de l'Home ni el Tourmalet ni tan sols un port de estricte plat petit però ens va rematar ben rematats a tots quatre!!!!

Km's Etapa: 42.15

Desnivell Etapa: 1404 mt

Total del primer dia:

Km's: 102

Desnivell: 3187

La resta, doncs un bon soparet ben guanyat i distret explicant batalletes de la ruta i a dormir que amb lo matxacats que estàvem no va ser una tasca gaire complicada!!!

Recuperació activa

3 setmanes després, havent abandonat les bicis i fotent-nos les botes per Polònia, el dijous vem tornar a la realitat precipitadament, estàvem molt perjus!! La ruta per Collserola ens va deixar acollonits, ens hem de posar les piles com sigui!

Posant-nos les botes per Polònia:

Així que dissabte al matí, cap a les 7:30h sortim de casa amb un objectiu clar, arribar a Sant Celoni, amb dues grans incògnites: aguantarem físicament? Recordarem el camí? Aquesta ruta només l’hem fet una vegada amb els Galleteros quan vem fer el Turó de l’Home, com que seguim sense GPS hem de recórrer al sistema tradicional: tirar de memòria! L’objectiu clar, després de la trucada de la Noe de divendres tarda, s’amplia i ens plantegem fins i tot pujar al Turó, ja ho veurem, sobre la marxa.

La primera part és fàcil però avorrida, resseguir el Ripoll fins a Montcada, d’allà cap a Santa Coloma i buscar el camí que ens porta a la Serralada de Marina, la primera pujada forta del dia. De l’altra vegada que hi vem passar recordava clarament la pujada al dipòsit, llarga i amb fortes rampes, el què no recordava és que abans la major part del camí ja era de pujada, vaja que arribo a les rampes del dipòsit amb el pinyó gran traient fum i els quàdriceps desitjant un descans, doncs no: amunt!

La meva cara ho diu tot!

Sort que després d’una pujada ve una baixada i vem trobar els corriols i tot, distrets anem fent direcció Alella. Quan arribem a l’urbanització Alella Parc fem un mos i després d’un intent frustrat trobem el trencall correcte que ens torna a portar per camins. Creuem la carretera que va d’Alella a Vilanova del Vallès i seguim per pista ample amb lleuger ascens per la serra però ara en direcció Teià. Arribem a un encreuament de pistes, per aquí devíem passar xerrant alegrament i ni el Santi ni jo tenim clar per on és, decidim seguir la pista principal que, com no, fa pujada. Aviat ens adonem que no ens és gens familiar, i que ens sonava més un camí a l’esquerra, tornem a baixar però pel camí preguntem a dos ciclistes, ens deixem enredar, tot i sabent que l’altre cop no vem anar per allà i tornem a agafar la pista general, que ens porta a un mirador de fusta on es pot veure bona part del Maresme i Barcelona.

------------------------------------------------------------------------------------------------ --

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Les vinyes d'Alella
Prosseguim, de lluny diviso una pujada que mes familiar i efectivament, arribem a l’encreuament de la Creu de Can Boquet on empalmem la ruta original. Aviat ens plantem a l’ermita de Sant Bartomeu, trobem a faltar la Sra. Montse que no hi és, llàstima ens feia gràcia tornar-la a saludar. Sortim decidits i anem seguint el GR, error, la memòria em porta a agafar el camí que mesos enrere ens van ensenyar el Ribi i la Noe, el camí val la pena, sobretot pel Santi que es diverteix enfilant-se pels corriols, sort que està recuperat del cop a l’espatlla, però per altra banda perdem força temps. Recuperem la pista i ens dirigim a Can Bordoi, com no, pujades per arribar-hi però quan ens hi plantem ens fotem l’esmorzar com a recompensa, mentrestant ens ve a visitar un gos d’allò més simpàtic, primer s’obsessiona a netejar la bici del Santi i després amb unes ganes de jugar tremendes em porta un préssec perquè li tiri, se’ns planta davant de panxa enlaire... ens hi entretenim una estona i ens posem a pedalar de nou cap al Santuari del Corredor.

Blanc i vermell, com el GR El nostre amic de Can Bordoi

La pista que hi porta es ampla i no té pèrdua, recordo de l’altra vegada que el final se’m va fer una mica llarg, amb rampes no molt fortes però pujada continuada, el primer tros anem fent distrets, xerrant i fins i tot ens prenem el luxe d’apretar una mica, però just després d’una baixada quan tímidament comencem a pujar un grup de ciclistes que venen de cara ens donen ànims: això vol dir dues coses que devem fer cara de petats i que comença la pujada del Santuari.
Se’ns fa llarga i la calor apreta, arribem i ens tirem de cap a les fonts d’aigua fresqueta que hi ha al costat de l’entrada, és glòria. Ja refrescats ens mirem el Turó de l’Home, cada vegada està més ennuvolat. De fet al sortir de casa hem agafat els xubasqueros perquè el cel pintava perillós però de mica en mica el dia s’havia aclarit i ja ni ho recordàvem...

Abans de començar la baixada, ara sí ens toca baixar, aviso al Santi que és fàcil que ens perdem, amb la velocitat no recordes tant els detalls i per aquí hi hem passat tant amb els Galleteros com amb la Noe i el Ribi i no ho tinc molt clar... el primer corriol el trobem ràpidament, ara però ens hi ha posat un impediment, unes tanques de fusta, no hi ha cap senyalització que prohibeixi entrar-hi amb les bicis, així que hi entrem. Ens divertim una estona pels corriols fins que retrobem la pista amb el GR, curiosament per aquest tram no hi havíem passat mai, seguim de baixada i en una curva on s’incorpora un camí retrobem la ruta cap a Sant Celoni, esplèndit! Finalment arribem abaix, creuem l’AP-7 per sota i amb una gana important arribem a Sant Celoni. Són les 14:45h, fem balanç: el Turó està cada cop més negre, a Sant Celoni ja no hi toca el sol i bufa un airet de tempesta, en resum, és tard i vol ploure i a sobre tenim més gana que una altra cosa i estem satisfets de l’excursió, així que dignament ens rendim, ens assentem al primer bar que trobem i deixem el Turó per un altre dia, que total no és mourà. Això sí, a canvi decidim tornar a sortir demà.

Els núvols sospitosos

Al final 86 km, dos lloms amb formatge i 3 colas, les sensacions millor que el dijous, ens fan mal les cames pujant però recuperem, que ja és molt!

Bloggueras bloggueros, Ja som aquí!!!

Desprès de tres setmanes pràcticament sense agafar la bici tocava posar-se les piles .Per davant teníem quatre dies disponibles, quants seriem capaços d’aprofitar això era un misteri...

El passat dijous va ser el dia del retrobament amb la bici com que no ens sobren els dies es va optar per començar amb una ruta una miqueta canyera per posar-nos les piles :

Sbd -> Puig Madrona -> Creu Olorda -> Muralla Xina -> Torre de comunicacions de Sant Pere Màrtir -> Font Groga -> St.Cugat -> Sbd

Arrenquem i ja a St.Quirze les primeres rampes on ràpidament veiem que les vacances han estat bones, uff com costa moure la bici! Un cop a dalt la cosa es calma i ja ens dirigim a buscar el primer cim, el Puig Madrona. Mare meva la cosa no pinta gaire bé encara no hem arribat a les rampes dures i ja tenim feina .. així que quan comencem les rampes de veritat no ens queda mes remei que parar per recuperar aire. Be tornem-hi , apretem les dents i arribem a dalt, ja tenim el primer, fotos,esmorzar i continuem la ruta per la trialera que surt del mateix Puig Madrona.

Per fi una miqueta de diversió, aquí comença el meu aprenentatge amb la bici nova i per el moment les sensacions son bones i lo millor és que l’espatlla ja no em molesta yuhuuuuu!!!!

Prosseguim cap a la segona pujada important del dia la que ens portarà fins al ‘merendero’ de la Creu d’Olorda ,aquesta la fem amb una miqueta més de gràcia però les cames es segueixen queixant, ens hi haurem d’acostumar! Un cop a lloc mengem una miqueta mes i prosseguim.

Ara per compensar toca divertir-se una estoneta mes ja que agafem la ‘Muralla Xina’ , un corriol bastant llarg i estret que te de tot, pujades tècniques,trams trialeros.. lo necessari per aixecar els ànims !!!

Tot lo rebentats que estem decidim fer una pujada extra, la pujada fins a la ‘Torre de Comunicacions’ , es una ascenció curta però amb una pendent exagerada (15%-20%) , d’aquelles que fan posar lo millor de cadascú i quedar-te ben reconfortat un cop a dalt! En aquesta, sembla que la meva neurona es reescalfa i no pensa amb lògica ja que decideixo intentar coronar en plat mitjà, ho aconsegueixo però les poques forces que tenia m’he les deixo allà .... Ja a dalt l’Ada aprofita un cotxe d’uns municipals per posar-hi la càmera per fer una foto, els municipals eren a dalt de la torre de Guaita i quan veuen que l’Ada deixa algo al damunt del cotxe i es posa a córrer... per un moment es posen nerviosos jejeeje! Al final baixarien i ens farien ells una foto, bona gent.

Encara queden algunes pujades i uns quants quilometres per acabar la sortida però d’aquí al final el meu estat serà de fos! Sort que com a bons globeros passem per la carretera de les aigües i agafem aire. Ja a St. Cugat ens arrosseguem literalment fins Sbd i com tot s’ha de dir arribem en un estat lamentable però amb bona cara ja se sap el retorn és dur!!!

Al final 68,5 km i adolorits de dalt a baix

Divendres: Decidim descansar amb la intenció d’encarar el cap de setmana amb forces, el dia no tindria gaire cosa més si no fos perquè a la tarda l’Ada rep una trucada amb una proposta molt deshonesta per la setmana vinent!! Està vist que ja no hi ha prou amb posar segons quins correus a la safata de ‘No deseados’ hi ha gent molt persuasiva que inclús truquen!!!!! Veritat Noe?

De la proposta ja la comentarem al seu moment , només dir que són dos dies, molts quilometres i encara més desnivell!! Així que aquesta novetat ens obliga a preparar una sortida encara mes canyera per dissabte...

Moment Tandem

Avui hem anat al Slowinsky Park, suposo que us queda clar on no? Be aixo esta per la part nord de Polonia,en la costa del Baltic. Lo primer que t'inpressiona quan arribes per aquestes latituts son cartellets de carretera que indiquen llocs de Bielorrusia o be per agafar el ferry per anar a Estocolm!! Uff que estem lluny, be a lo que anavem, aquest parc la gracia que te es que hi han unes dunes acollonants i la que l'hi hem trobat nosaltres a mes a mes ha sigut anar-hi en Tandem!

No us podeu imaginar els riures que hem arribat a fer, mare meva i els que feia la gent quan ens veia tambe!! Lo millor es que ho veieu i si podeu ja ho sabeu una volteta amb tandem son uns riures assegurats!!!!

Polonia Tour

Com que no tenim temps pengem un parell d'afotillos:

Per aqui hi ha uns castells de nassos

A les carreteres polaques s'hi pot trobar de totritmo bisonte... com alguns dirien

Ja som a Polonia!

Despres de creuar Franca, Alemanya i la Republica Txeca ahir al mati vem arribar a Polonia!

Abans pero vem voler rememorar l'estiu del 2004 i vem fer una paradeta a Praga a fer unes cervesetes: que bones que son!!! De Praga es podrien dir moltes coses, tal esglesia, tal monument... pero per aixo ja teniu el google, el que si que us podem dir es que les millor birres son alla!

De moment la gent de Polonia molt simpatica i mes oberta del que ens imaginavem, d'angles poca cosa pero hi posen moltes ganes! Despres de visitar alguns poblets petits (que us sonaran a xino), Karpack, Jelenia Gora, Swidnica i avui la ciutat de Wroclaw, a tope d'esglesies gegantines i amb una placa del mercat espectacular. Aqui teniu una foto, la resta les hem perdut, se'ns ha mort la targeta de memoria de la camara, oohhhhhhh!!

Dema continuem cap a Cracovia, mes noticies en el seguent cyber que se'ns creui pel cami!

PD: aqui es menja per 3-4 euros el menu, ens estem posant les botes!!

Do widzenia !!!

Doncs això, que marxem!! Pengem les bicis i ens tirem a la furgo (però només per uns dies...). Marxem amb moltes ganes i il.lusió a fer una bona ruta per Polònia, això sí, tenim els nostres remordiments perquè dins dels plans no hi ha el d'entrenar i abans de marxar ens hem llençat a la piscina i ens hem apuntat a la Volta a la Cerdanya. Vaja que quan tornem ens haurem de posar les piles!

Molt bones vacances a tothom i no entreneu gaire! Ens veiem a la tornada!