Pedals de Foc 1ª Etapa

Vielha (Refugi Conangles) – Les Esglésies.

Desprès de fer nit en el Refugi de Conangles ens aixequem amb els nervis de saber que ja no hi ha marxa enrere... Aquest és el dia i fot un fred que pela, així que part de la roba que pensàvem deixar al cotxe ens la emportem posada. Just en el moment que nosaltres comencem arriba un autocar amb tota la troupe de la Pedals organitzada , deu n’hi do quanta gent! Sortim i encarem la primera pujada, als pocs metres en German es dona compta que anem malament i fem mitja volta amb la sorpresa de veure que portàvem una trentena de ciclistes seguint-nos!!! Ara sí ja tenim el camí bo i comencem a fer el turista, has vist allò, fes una foto aquí, oh que maco!! Be us ho podeu imaginar..

Anem fent camí tot travessant pobles diminuts i en alguns casos semiabandonats, Forcat, Vinyal, Ginast i arribem a Vilaller, el poble que hi ha just abans del primer coll. Aquí l’Ana i el German no dubten un moment i quan veuen el forn directe dintre!! Sortim amb un parell de cocs de botifarra i tonyina espectaculars!! Al llarg de la ruta aquest parell ens demostrarien que són autèntics especialistes en deixar pelats els forns!!! Ja amb la panxa plena comencem el Coll De Serreres 1355 m. , sort que es el primer ja que son 3,8 quilòmetres al 9,3%. Un cop amunt baixem fins arribar a Llesp on agafem el camí de l’Aigua, un corriol vora el riu amb trams enrevessats de pujada, molt trencacames i tècnics per lo carregats que anem!! D’aquest camí no teníem present la seva duresa i ens deixa amb les cames ben calentonetes!
Desprès d’escalfar bé.... ara un bon port de muntanya, pista en pujada constant que ens porta fins al mític poble de Iran on intentem dinar en Casa Joanot però una invasió de XurriBikers ens fa prosseguir fins el pròxim poble .

A Irgo res de menjar, així que continuem pujant pel Coll de St Salvador 1399 m. Ja a dalt menjar no trobem... però hi ha una ermita preciosa i després de les fotos de rigor el camí comença a baixar tot passsant per Gotarta, Raons, i en Malpàs (nom mític també!!) preguntem on menjar, (passen de les tres i estem desmaiats...), i ens indiquen una masia al damunt de la muntanya d’enfront,pugem unes rampes d'asfalt "que te cagas" motivats per una idea: Menjar!! I finalment arribem a L'Abadia a Castellars on fem unes torrades de formatge divinas de la muerte!!


Prosseguim la ruta amb la sorpresa de veure i notar que encara ens quedava una bona pujada fins al Coll Major on l’Ada que l’hi prova molt bé el formatge ens fot un bon pal!! Passem per Erta i un altre coll, el de Sas 1518 m.. Ara ja comencem a veure el final de l’etapa, per fi baixem!! Primer cap a Sentis i a continuació el fi de la primera etapa, Les Esglesies. Dormim a Casa Batlle en un apartament molt apanyat però que només surt la dutxa calenta per alguns... Un cop nets i frescos (cony de dutxa), engreixem bicis ,arreglem una punxada i a SOPAR!!!!
Cap queixa , abundant i bo!!. Macarrons,pollastre,xai i postres i el vinet que no falti!


Aquí teniu la gràfica de l'etapa, als comptas ens van sortir 82km, ja se sap volta amunt volta avall... I 1830 mt. de desnivell acumulat.

Pedals de foc!! Espectacular!!!

Ei aquesta nit hem tornat de Viella, hem fet la Pedals de Foc en 3 dies! Tot un repte per nosaltres, ha estat dur però molt gratificant, esplèndit! Hem estrentat la Pedals 2008 i n'estem ben orgullosos!
Això sí, els 4 integrants del grup hem arribat a una conclusió: per poder-la fer Non-Stop s'ha d'estar com una cabra, vull dir, molt i molt fort!!!


La crònica quan tinguem una estoneta...

Fent el Turista

Això es e l que semblàvem aquest diumenge,turistes be en concret cicloturistes! El cas es que aquest diumenge es presentava ben emocionant i sofert , la idea sortir de ruta amb alforges, un concepte del tot inèdit per nosaltres. Ens aixequem i lo primer muntar les alforges, en principi trivial però com sempre surten problemes i les pinces que tenen per aguantar-se en el porta no quadren ni en broma així que tirem d’un dels millors invents,brides!!! Un cop muntades improvisem l’equipatge, unes bambes,xancles,tovaioles,eines.. el tema es carregar!

Un cop tot al seu lloc arriba el moment de moure’s i uff els primers metres no animen gaire,la bici costa de moure’s però trobem la solució, parem a la benzinera i li donem pressió al tema. Ara molt millor , la bici ja es mou amb mes alegria! Decidim fer un Puig de la Creu per fer una ruta no molt llarga i poder fer una pujada bona per veure les sensacions. Ara explico aquestes, un cop en camí la bici es porta bastant be, les alforges no es mouen i el conjunt es molt mes estable de lo esperat, això si per fer un canvi de camí ,una corba o qualsevol cosa banal ho faig concentradíssim i amb mil ulls pe r triar el millor camí. En les baixades sorprèn com agafa velocitat i que ara costa mes frenar-la.... En el primer lloc pintoresc que passem , parem a fer fotos com autèntics turistes ,es divertit veure la cara que fa la gent quan es creua amb nosaltres, es deuen pensar que venim de no se on...

Quan arribo a la pujada del Puig sembla que vagi a fer el Tourmalet , tinc una mica de nervis i ben concentrat! Però això abans de començar per que un cop comencem la pujada , comencem a xerrar per els descosits ,a fer-nos fotos en marxa i sense donar-nos compte arribem a dalt amb cara de sorpresa!!!

Tant es així que decidim allargar una miqueta mes l’excursió per arribar a Guanta i provar e l tema amb un baixada important. La conclusió es ràpida ,costa frenar la bici i s’ha d’anar amb mil ulls. Finalment acabem la ruta de la millor manera, en una terrasseta fent unes birres i unes braves

com a bons turistes!!!!!

Atenció,Averia!!!

Aquest dissabte sortideta Mussolenca, en Tom havia muntat una ruteta per Collserola i com res millor que deixar-se portar, doncs cap allà. A les 8:30 teòrica sortida de St.Quirze, teórica ja que finalment marxaríem vora les 9:00 per problemes tècnics . Als 200 mt. , primera punxada del grup, tot un presagi del que vindria.... pugem Galliners i anem cap a Bellaterra per un corriol la mar de distret i tot seguit St.Cugat i el Pi d’en Xandri on el pobre Jorge feia mes de mitja hora que ens estava esperant !! Entrem ja en zona Collserola i aquí fem tot un clàssic de camí, Can Borrell – St.Medir i pujada cap a la Font Groga. Pujant cap a St.Medir el pobre Juan Carlos trenca la cadena i això que era nova!! Sort que es molt apanyat i l’arregla. Desprès de la Font Groga prosseguim cap al Tibidabo no sense abans patir un altre seguit d’averies. Primer en Siscu punxa i aquí es fan dos grups, els que continuen cap amunt i els que ens quedem amb ‘l’averiat’. Jo intento quedar-me però als cinc minuts hem ve una reacció al·lèrgica a no se que i començo un espiral d’esternuts la ostia d’emprenyadors.. Com que el camí ja el conec continuo cap amunt abans no hem quedi sense Kleenex, l’Ana i l’Adrià aprofiten l’avinentesa per acompanyar-me . Anem pujant i a poquet d’arribar a l’aparcament del Tibidabo ens trobem el primer grup, que estrany... tenia explicació un altre vegada la cadena del Juan Carlos!! Està clar que avui era un dia per quedar en el bar a fer la buti ja que les averies ens persegueixen!!! Ens agrupem tots i un cop tot arreglat pugem al Tibi on fem les fotos reglamentaries de grup.



D’aquí tornem cap a la Font Groga i desprès en Jorge ens ensenya un corriol molt catxondo que baixa fins a Can Coll on per solidaritat amb les averies m’afegeixo punxant!!! Tot i aixó un corriol ben divertit .


De Can Coll a casa poc a explicar ja que agafem direcció Moncada i allà el riu fins a Sabadell (quin camí mes aborrit!!!). Finalment fem 52 quilometrets els quals a l’Ada i a mi ens van la mar de be per provar la bici amb el porta-paquets posat . Quina andromina!!!

Una Sabadallauta pel Vallès Oriental!

Avui és un diumenge atípic, surto amb bici però el Santi no ve, necessita una cura de son. Confirmo que encara no plou i que el German i l’Ana no s’han fet enrere i encara traient-me les lleganyes descarrego la bici de la furgo, tal qual es va quedar ahir després de fer la Selènika i la carrego al Ibiza.

A la Repsol de Sant Quirze em trobo amb els Geryan, el Santi (Tolpedo) i la Raquel, un cop han anat a buscar tot el què s’havien deixat, inclòs la roda d’una bici!!, fotem el camp cap a Lliçà d’Amunt que anem tard.
Arribem i ja ens estan esperant, l’Oscar (Gralla), el Jose i el Luis, després de les primeres bromes matutines ens posem en marxa. Mare de Déu que patirem! A la primera pujada d’asfalt, si es que se’n podia dir pujada, els quàdriceps es posen durs com una pedra, tot i que jo em faig la dissimulada, ells s’encarreguen de recordar-me a base de bé que ahir vaig fer la Selènika, així doncs que poso la reductora que acabem de començar!!
L’Oscar té por de fer tard al restaurant que ha reservat exclusivament per nosaltres i per evitar-ho el Jose s’encarrega d’anar tirant del grup, l’Ana, que tot i diu que està cansada??, acompanya al grup capdavanter. Pel meu consol el German està com jo (amb el teu permís German!), al menys no sóc l’única que avui la ruta se’m farà més dura de lo normal.
Faig un stop aprofitant que l’Ana para un moment per posar la cadena a lloc tot just passat un superreguerot prop de Santa Eulàlia de Ronçana, i de reüll em sembla veure un mallot vermell del Basoli, és el Marc (Ebis)!! Quina sorpresa i el més increïble és que decideix quedar-se a fer la rutilla amb nosaltres, de conya!
Seguim cap a Sant Feliu, ara em trobo una mica millor, encaro les pujades amb més alegria que al principi fins i tot faig algun duet amb l’Ana i després arriba la zona de trialeres, que bones! I sinó que li diguin al Oscar, i els crits d’emoció que fotia! Ens divertim una estona, alguns més que d’altres, per trialeres i corriols, el terreny està molt bé, una mica humit de les pluges d’aquests dies, ideal perquè agafi una mica més.
Però el divertimento no pot durar tot el dia i prosseguim per uns camins més planers cap a Caldes, un cop allà i després d’intentar-nos convèncer perquè omplíssim els bidons a la font del Lleó (nooooooorrrrrr), el Gralla ens guia vorejant la riera fins al Restaurant Can Burgues, on ens fotem l’esmorzar del segle, butis i més butis!
I és clar, un esmorzar d’aquest calibre no pot ser bo, i és que després reprendre la marxa costa, tant que fins i tot alguns es van desorientar... Aviat vem reagrupar i seguir cap a Lliçà, tot el què havia recuperat abans d’arribar a Caldes ho he perdut amb l’esmorzar, ara a més de les cames em pesa la panxa, anem de mal en pitjor! Només faltaria que plogués....
Prop de Lliçà comencem a perdre integrants del grup, en Luis, el Jose i finalment el Marc, que tot i que li temptava l’última trialera del dia un xàfec momentani l’acaba de decidir a triar el camí més recta cap a Sta. Eulàlia. Nosaltres prosseguim cap a Lliça, més ben dit, cap a la casa de l’Oscar que té ganes de fer-nos les dents llargues i decideix ensenyar-nos el piset amb piscina on viu amb l’Anna i el Pol que surten a saludar-nos!

Altre cop al Intermarché carreguem els cotxes i tornem cap a casona, on m’hi espera la segona sorpresa del dia: el Santi m’ha preparat un Rissoto amb mascarpone i festucs espolvorejat amb parma!!! Mmmm... boníssim, en resum que m’he arrossegat pel Vallès veí però m’he alimentat que no vegis!
Totes les fotos de la ruta: http://www.slide.com/r/XG_ngYeZwD90simu6LfYl_cScttwrIFB?view=original

Selènika a la butxaca!

Quan ens proposen fer la Selènika'07, ens hi tirem de cap, personalment feia temps que en tenia ganes i el Santi també volia repetir-la però amb tranquil.litat, evitant el ritme més forçat que acostuma a implicar participar en una cursa organitzada.

Tot i que ahir va estar plovent fins la vesprada el dia s'aixeca clar i despejat, estupendo! Hem quedat amb l'Ana i el German a la Repsol de Sant Quirze i de seguida emprenem la marxa cap a Navarcles, on arribem després de fer uns kilometres de més pel Bages! Al baixar de la furgo fa més fred de l'esperat però un cop comencem a pedalar passa ràpid, sortim tot comentant l'atreviment del German que repeteix Selènika per segon cap de setmana consecutiu, i ens fa de guia durant els 87 kms que pedalarem.

Ben aviat passem pel costat del restaurat Monestir de Sant Benet i al fons veiem les muntanyes més que nevades del Pirineu, Montserrat, a l'altra banda, ens observarà durant bona part de la ruta. La ruta se'ns fa d'allò més distreta, és el què passa quan pedales per indrets nous, i tot i que el Santi ja l'ha fet ens comenta que entre la gentada i l'ambient sec i sorrenc de l'any passat el paisatge no té res a veure.

Passat el mas de Sant Esteve trobem les primeres rampes de la sortida, no seran les úniques... però cap al kilometre 16 i tot rodant per una riera apareix el conjunt de les tines de vi de Roviralta, val la pena fer-hi una paradeta, les construcciones són d'allò més curioses. Enfilem per una trialera pedregosa i anem fent passant per prats de pastura i borejant el Llobregat fins arribar al Pont de Vilomara, on aprofitem per menjar alguna cosa i omplir els bidons.

Llavors és quan comprovem que la memòria del German a vegades té alguns làpsus (jejejeje), li demano si seguim amb pujada o planejant per decidir si treurem el paravent o no i tot convençut em diu que ara segueix tranquil.lament pel camí ral, que si lladres, bandolers... el què no sabíem és que la seva ment havia borrat la llarga pujada amb la que comença el camí ral i que enfila per la Serra dels Trons. Un cop dalt la pista passa a ser un corriol força distret que ens porta a espategar a les ruïnes de la masia-hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. I ara toca baixar cap a Rellinars, ens trobem amb la primera i única trialera de la ruta, el Santi s'ho passa com un nen petit, i seguim per pista ampla fins a tocar del poble. L'Ana i jo no ho veiem clar, tant baixada no pot ser bona, ai de la pujada que ens espera!!






Parem prop d'una masia a fer un altre mos. Anem fent pujant i baixant direcció Mura, ja portem uns 40 km quan arriba la primera punxada del dia, ja se sap amb aquestes baixades per pista és fàcil enganxar malament una pedra... i li ha passat al German. Reparem i seguim rodant prop de la masia del Farell. I és aquí on comença el tram més dur de la ruta, el que ens portarà a assolir el temut Coll de l'Infern, aquest cop és practicable i no sense deixar-nos-hi les banyes aconseguim arribar-hi al cap damunt. Yuhhuuu! Prova superada i ara toca..... carquinyolis!!

Baixem fins el Puig de la Balma, es genial la masia incrustada a la roca, i la mestressa que ens explica, després d'haver-nos servit unes coles i els famosos carquinyolis, que la masia conserva documentació des del 1170 i que des de llavors ja són 26 generacions de la mateixa família qui se'n han fet càrrec, tot un récord!! Com sempre, fem uns riures, recuperem forces, carreguem d'aigua i prosseguim que comencem a agafar fred! Seguim de baixada fins a la carretera que porta de Mura a Rocafort, lloc on a la Selènika 07 hi havia situat el segon avituallament i on vaig passar una estona ben distreta ajudant a l'organització a guiar els ciclistes que anaven arribant fins que va arribar l'empolsat, vull dir el Santi!

Seguim, el pròxim objectiu és Talamanca, el camí s'enfila, no és particularment dura la pujada però les cames ja noten els prop de 55 kms i cada cop costa més pujar... sort que després de la pujada, arriba la baixada i aquesta és llargota i diverta, per sort no és pista i ens porta fins la llera d'una riera que remuntem un trosset per agafar una nou camí. Aquest però transcorre per zona totalment cremada, cosa que no anima al grup, estem tots desitjoso de divisar Talamanca, perquè hem decidit que allà ens cruspirem l'últim entrepà! Però veure Talamanca no es garantia de res, i això ho sap perfectament el Santi, li té jurada a aquest poble i especialment a la pujada d'asfalt que ens hi farà arribar, així que decideix que aquest any pot més ell que la pujada i de cop i volta es despenja del grup per atacar-la cara a cara! Aquest cop sí!



La paradeta ens ve que ni pintada, ideal per encarar els 18kms que falten, després d'una fort descens fins la Riera de Talamanca comencem a pujar i pujar, uns 8 kms d'ascens que no venen de gust a ningú però com que sabem que son els últims xino-xano ens els anem polint, fins al punt que un cop arribats al dalt del Coll de la Mussarra, a l'Ana li surt espontani un:
-no era tant!!

I és que és més fàcil dir-ho quan ja ho tens coll avall, o més aviat cames avall i saps que només queda.... l'esperada baixada fins a Navarcles. Això sí, no podia faltar la mascletà del dia, baixant pel corriol l'Ana peta la coberta del darrera, amb alguna pedra ha descarnat un tac i toca posar-hi enginy per solucionar-ho, ara que només ens falten 5 kms!! Amb molt bon humor, mentre uns descansen, l'Ana ens dona unes classes de com canviar una càmara i deia que no en sabia, no ens enganyis més!!!
Les cares de satisfacció que feiem al entrar a Navarcles ho deien tot: Hem fet la Selènika!! Ens ha costat lo nostre però hem gaudit d'allò més i ens ho hem passat teta amb l'Ana i el German i això és del què es tracta, així que quan vulgueu repetim. Bueno, quan vulgueu però el cap de setmana vinent no, eh!

I aquí un fotomontatge de la sortida gentilesa d'en German:

TramDur

Despres de la sortida de la semana pasada aquesta estavem motivats per repetir kilometrada,així que cap a la TramDur!! El cap de setmana ha estat d’alló mes especial ja que per estalviar-nos el madrugon , el dissabte pillavem la furgo i cap a dormir a un poblet al costat de Lleida, Vilanova de la Barca. Fins aquí no tindria molta historia si no fos per que havíem quedat allà amb la Noe,Power i Ebis . Els quals no van esperar el diumenge per fotren’s el primer pal, ja per l’autovia ens van adelantar!!!
Un cop en el càmping ens retrobem tots i veiem amb satisfacció noves incorporacions, Vicky i Silvia amb les quals no pararíem de riure en tot el cap de setmana. Fent un resum de la jornada de càmping algunes de les coses mes sorprenents van ser:

- Els espectaculars tuppers de la Noe, increïble portava de tot i quantitat (1.5 de pasta per set persones i dues truites!!) !! Vam gaudir d’un sopar completíssim entre lo que portàvem tots ,pasta,truites,salses varies,postres ...

- L’apartament de la Vicky, no es pot anomenar d’un altre manera la seva tenda, nomes l’hi faltava la tauleta de nit!! Espectacular,encara riem al veure-la aparèixer amb el matalàs inflat per encabir-lo dintre la tenda .

- La tenda d’en Power, sort que no l’havia de muntar jo si no encara i soc ... que rara!!

Amb tot desprès de sopar i una visiteta al bar per recuperar temperatura marxem cap a dormir que tot i ser a prop de Lleida toca aixecar-se a quarts de set...

Al matí com es normal tots mig adormits i mandrosos , tots? No! La Noe s’encarrega de posar-nos les piles a tots, recollint,organitzant. Espectacular quina energia que te aquesta dona per el matí ! Desprès d’unes voltes turístiques per Lleida arribem al lloc de sortida i ja es respira un bon ambient. Un cop allà ens trobem amb TotGas,Spaguetti Power, una colla de Pons que vam conèixer a Eivissa,gent de les carreres de la Selva i molts altres, que es petit el país!
De la carrera doncs no hi molt per explicar, pista pista i mes pista!! Uff no estic fet per aquets circuits, a la mitja hora ja mirant el rellotge i amb símptomes d’enyorança de corriols... però be es el que toca. Anem tirant a ritmet i consumint km’s , be l’Ada consumint km’s jo consumint-me per seguir-la!! Com a punts curiosos cap allà el km 60 descobrim una espècie nova de ciclista , la qual podríem anomenar-la com a parasitaria o sangonera... Un paio sens enganxa a roda durant un munt de km’s fins al punt que parem a un avituallament i el galtes s’espera per sortir a roda!! Però be ja se sap allò que diuen a tot Porc li arriba.... A prop del 80 repetim una pujada feta amb anterioritat, la de Castelldans , a mi les forces hem comencen a desaparèixer i afluixo per no morir en l’intent, l’Ada al contrari apreta i el paràsit intenta seguir-la ... . L’Ada ja tiraria fins al final i jo xinxo-xano (mig ocellot..) peró encara m’esperava un moment de satisfacció jeejeje, un parell de quilometres endavant hem trobava el paràsit parat en un marge devorant una barreta amb una ‘pajara’ de cuidado!!! A partir d’aquell punt hem quedaven uns 30km per davant i la moral bastant baixa però per sort en aquest mon tot no son paràsits i en un d’aquells moments de solitud ,hem passa un paio i hem diu:
- Et posses a roda?
- Vinga ,merci!!
I d’allà fins al final vam anar el noi de Centelles (no m’enrecordo el nom)i jo fent relleus fins l’arribada, així es fan les coses!! A l’arriba hem trobo l’Ada i m’explica que per lo vist ha anat tota la cursa tercera sense saber-ho!!! Però en els últims quilòmetres l’han passat.. que hi farem!!
La rebuda per part de l’organització fantàstica, pizza , entrepà i beure. Així que cap a la gespa a estirar-se i dinar!!. Com sempre molt contents d’haver acabat que era l’objectiu i de haver passat un cap de setmana envoltats de molt bona gent!!

Per cert , per si no eren prous al final van sortir 118km !!! Salutacions al que va marcar el recorregut.... Ah i la Noe primera, Felicitats!!!

Salut!