Per fi 100! Pic del Sui by Noe & Ribi

Diumenge 6 d'abril

Un diumenge per recordar!! Hem quedat amb la Noe i en Jaume (Ribi) perquè ens treguin a passejar. Uf, fem tard, a les 8:30 hem de ser a Cabrera de Mar i ahir a la nit no vem preparar res, quin desastre. Ens costa però arribem a l'hora en punt, gràcies al super mapa que ha fet la Noe amb el Paint, tota una proesa!
La Noe i el seu poder de convocatòria, s'han encarregat de mobilitzar el personal i al final som una bona colla, van arribant la Núria (Tnt), en Miki, un Jaume, un altre Jaume (Rider) i en Francesc (Power). Comencem a pedalar i tot just arrencar encarem la primera pujada del dia, aquesta d'asfalt, ideal per escalfar de cop, i és que ja se sap quan se surt de nivell de mar és difícil esquivar les pendents. De seguida en Ribi ens porta per unes bones trialeres de pujada i de baixada que hi ha al voltant del castell de Burriac, no és el meu terreny, molta arrel i apareix la meva part més patosa, la resta s'ho passen teta! La Noe se n'adona i ja m'està organitzant un curs avançat per la pròxima sortida per la seva zona!!! Em farà falta!
Seguim direcció Òrrius, per pista i uns corriols de baixada, ara sí del meu gust, esplèndid. Seguim cap a Sant Bartomeu i ens avisen que entrem en la zona dels granollerins i aviat aquests, com que s'ho coneixen ens van deixant, així que ens despedim dels Jaumes, el Miki i la Núria, això sí, se'ns uneix un nou membre disposat a encarar la part més dura de la ruta, és en Víctor (Wizard) i el seu maxi-bidó!
Seguim baixant prop de la Roca, la zona m'encanta, corriols estrets però poc tècnics per baixar gaudint. Parem a omplir bidons i el Power i la Noe ho aprofiten per realitzar els seus entrenaments habituals, que si sortir a entrenar amb la flaca, que si rodillo... però el què realment els hi va son els parcs infantils!!!

A mesura que ens hi anem apropant tota la colla ha agafat la mania d'anar-nos ensenyant al Santi i a mi una muntanya amb el pic pelat que hi ha en direcció al Montseny, és el Pic del Sui i és on ens haurem d'enfilar!! La veritat és que impressiona i a més portem ja a les cames 45 kms i 1400 metres de desnivell, i perquè no se'ns faci més dur del què és parem a Cànoves a agafar forces.



Ara sí que no hi ha marxa enrera, comença la llarga pujada, seran uns 12 kms de pujada continuada: ens estrenem amb unes rampes dures (no podrem dir que en Power no ens havia avisat), deixem a mà esquerra el pantà de Vallforners, la pista cada cop és més pedregosa i tot i que el desnivell no és tan pronunciat com el principi, arribar a la masia de Vallforners (no sé si es diu així) se'm fa foooorça llarg, a més el seient que estic provant no m'ajuda, sembla que el Duopower ha decidit recordar-me que les proves es fan en distàncies curtes i no quan vas a fer la ruta del segle!
Vinga que no ha estat res, toca seguir pujant, després d'un petit descans en Ribi i el Power surten disparats cap al Pla de la Calma, la Noe, que fins ara ha anat reservant forces els segueix, no els vol deixar escapar, es coneix el terreny i tenia ganes de desafiar-lo de nou. Aviat també perdem de vista en Wizard. Nosaltres anem fent xino-xano, intento mantenir-me a roda del Santi, no diem res però anem pujant, lo important és no parar, de cop ens trobem en una rampa d'aquelles que fan història, força pendent i pedregosa, ha pogut amb en Wizard, passem però jo no aguanto gaire més, paro un moment a recuperar i reprenc la marxa de seguida que puc, en Santi segueix... un cop superat el rampot, la pujada no acaba, ni molt menys, però va fent més suau, cosa que em permet de nou atrapar el Santi i tornar-m'hi a enganxar com una lapa, com m'agrada!! Per acabar-ho d'adobar la calor apreta, em sap greu pel tema sequera però em refresco amb una mica d'aigua per la cara, si a hora d'ara estic així al agost què faré??
El paisatge ens va avisant que estem arribant, els arbres cada vegada estan mes pelats i com que les ganes em poden i les forces em falten, li pregunto al Santi: ja arribem, oi?? Jo esperava un SÍ per resposta, però ell tan prudent com sempre em respon un: ja falta menys... la meva intuïció no falla dues curves més i arribem a una recta que ens deixa veure damunt un prat verd la Noe, en Ribi i en Power descansant al vell mig del Pla de la Calma, collonut hem arribat!! Baixo de la bici i em deixo caure, les vistes són magnífiques, llàstima que la visibilitat no és massa bona. Uns minuts després arriba en Wizard, ens explica la seva odissea particular de pujada i en lloc d'estirar reclama una foto per immortalitzar el moment.

Per acabar-ho de fer bé del tot hem de coronar el Sui i per això encara ens queda pujar una mica més... un cop dalt i feta la foto de rigor el guia ens informa que la baixada és pel dret, no hi ha camí que valgui, campi qui pugui i entre roc i roca comencem el descens, alguns disfruten d'allò més i en Wizard i jo decidim prendre'ns-ho en calma que la nostra tècnica no arriba a aquest nivell i és preferible arribar sencers a casa! Quan el camí comença a ser més factible la coberta de darrera d'en Power decideix que és hora de fer-li treure el MacGyver que porta dins i apareix un "tajo" dels bons, sort que és un manetes i l'apedaça suficientment per poder acabar la ruta.
Baixem per pista fins a Cànoves no sense abans para a visita el Castanyer gegant de Cal Cuc, impressionant. A Cànoves berenem una trista coca-cola asseguts a l'acera del carrer principal, el bar misteriosament acaba de tancar just nosaltres arribar. Es tard, passen de les 18:00h i em d'anar tirant, ens deixa primer en Power i a Cardedeu en Wizard, i nosaltres agafem la directa primer cap a Dosrius i després cap a Mataró per la riera, estem arribant portem un munt de kilometres però la sensació és bona, hem fet un munt d'hores sobre la bici i ara sembla que el meu cul està millor sobre el Duopower que al kilometre 50, ja té nassos la cosa.
Apunt d'arribar a la Casa Nova la Noe m'informa que hem superat els 100kms!!! És el meu rècord i ella ho sap!! Al final quasi 102 kilòmetres i més de 2600 metres de desnivell això sí que és una bona ruta i el demés són tonteries!! Ens despedim dels guies i amfitrions i esperem poder rodar un altre dia amb tots ells. Amb la Noe i el Power (potser en Wizard també s'anima) ens veiem el diumenge vinent a la Tramdur, el pròxim repte!!Ben contents amb en Santi tornem cap a Sabadell comentant la ruta i les sensacions, llàstima que aquest dia 100% puro mountain bike (com diuen per Eivissa) s'acabi amb una caravana a l'autopista!!