Una Sabadallauta pel Vallès Oriental!

Avui és un diumenge atípic, surto amb bici però el Santi no ve, necessita una cura de son. Confirmo que encara no plou i que el German i l’Ana no s’han fet enrere i encara traient-me les lleganyes descarrego la bici de la furgo, tal qual es va quedar ahir després de fer la Selènika i la carrego al Ibiza.

A la Repsol de Sant Quirze em trobo amb els Geryan, el Santi (Tolpedo) i la Raquel, un cop han anat a buscar tot el què s’havien deixat, inclòs la roda d’una bici!!, fotem el camp cap a Lliçà d’Amunt que anem tard.
Arribem i ja ens estan esperant, l’Oscar (Gralla), el Jose i el Luis, després de les primeres bromes matutines ens posem en marxa. Mare de Déu que patirem! A la primera pujada d’asfalt, si es que se’n podia dir pujada, els quàdriceps es posen durs com una pedra, tot i que jo em faig la dissimulada, ells s’encarreguen de recordar-me a base de bé que ahir vaig fer la Selènika, així doncs que poso la reductora que acabem de començar!!
L’Oscar té por de fer tard al restaurant que ha reservat exclusivament per nosaltres i per evitar-ho el Jose s’encarrega d’anar tirant del grup, l’Ana, que tot i diu que està cansada??, acompanya al grup capdavanter. Pel meu consol el German està com jo (amb el teu permís German!), al menys no sóc l’única que avui la ruta se’m farà més dura de lo normal.
Faig un stop aprofitant que l’Ana para un moment per posar la cadena a lloc tot just passat un superreguerot prop de Santa Eulàlia de Ronçana, i de reüll em sembla veure un mallot vermell del Basoli, és el Marc (Ebis)!! Quina sorpresa i el més increïble és que decideix quedar-se a fer la rutilla amb nosaltres, de conya!
Seguim cap a Sant Feliu, ara em trobo una mica millor, encaro les pujades amb més alegria que al principi fins i tot faig algun duet amb l’Ana i després arriba la zona de trialeres, que bones! I sinó que li diguin al Oscar, i els crits d’emoció que fotia! Ens divertim una estona, alguns més que d’altres, per trialeres i corriols, el terreny està molt bé, una mica humit de les pluges d’aquests dies, ideal perquè agafi una mica més.
Però el divertimento no pot durar tot el dia i prosseguim per uns camins més planers cap a Caldes, un cop allà i després d’intentar-nos convèncer perquè omplíssim els bidons a la font del Lleó (nooooooorrrrrr), el Gralla ens guia vorejant la riera fins al Restaurant Can Burgues, on ens fotem l’esmorzar del segle, butis i més butis!
I és clar, un esmorzar d’aquest calibre no pot ser bo, i és que després reprendre la marxa costa, tant que fins i tot alguns es van desorientar... Aviat vem reagrupar i seguir cap a Lliçà, tot el què havia recuperat abans d’arribar a Caldes ho he perdut amb l’esmorzar, ara a més de les cames em pesa la panxa, anem de mal en pitjor! Només faltaria que plogués....
Prop de Lliçà comencem a perdre integrants del grup, en Luis, el Jose i finalment el Marc, que tot i que li temptava l’última trialera del dia un xàfec momentani l’acaba de decidir a triar el camí més recta cap a Sta. Eulàlia. Nosaltres prosseguim cap a Lliça, més ben dit, cap a la casa de l’Oscar que té ganes de fer-nos les dents llargues i decideix ensenyar-nos el piset amb piscina on viu amb l’Anna i el Pol que surten a saludar-nos!

Altre cop al Intermarché carreguem els cotxes i tornem cap a casona, on m’hi espera la segona sorpresa del dia: el Santi m’ha preparat un Rissoto amb mascarpone i festucs espolvorejat amb parma!!! Mmmm... boníssim, en resum que m’he arrossegat pel Vallès veí però m’he alimentat que no vegis!
Totes les fotos de la ruta: http://www.slide.com/r/XG_ngYeZwD90simu6LfYl_cScttwrIFB?view=original