Emboscada Total!

Poc s’imaginava el Santi el divendres que el sopar romàntic que teníem previst es convertiria en la segona emboscada de la setmana i aquest cop va ser en forma de FESTA SORPRESA! Hi tant si va ser sorpresa, no es va imaginar res fins que estava baixant les escales del restaurant, quan va deixar anar un:
- això fa pinta a “encerrona”!

Després del primer instant en què es va quedar fora de joc, ens ho vem passar molt bé, retrobant amics que feia anys que no veiem, recordant batalletes… al final dels 19 que vem començar els 6 més valents vem acabar al nostre pis a les 8 del matí fent els últims quintos (sort que es van acabar, sinó encara hi seríem)!!

La veritat és que només veient la cara del Santi quan li vem regalar la bici i el dia de la festa ha valgut la pena aquest mes d’estrés que he passat. Inventant-me excuses cada dos per tres per encarregar i anar a triar tots els components de la bici, mil trucades d’amagatotis per convocar a tothom, buscar restaurant… i sobretot nervis, molts nervis per no saber fins l’últim moment si hauria encertat: diria que SÍ!!

Gràcies al Nando (Greywolf)i al Miquel (Totgas) amb qui he pogut compartir el meu neguit quan no hi havia manera de que arribessin les rodes NOPE, com m’han fet patir els de Actionsports, a tothom li arriba tot en 2-3 dies i les rodes es van fer esperar lo seu, sort que van arribar just, just a temps!

I tornant al cap de setmana: el dissabte, més ben dit el què quedava de dissabte quan ens vem llevar a les 14:00h, recollir quatre trastos i cap a Solsona, s’ha d’aprofitar que ara hi tenim casa. Com que a part del sant-aniversari del Santi el divendres també era el sant del meu pare i el meu cunyat i el dissabte el de la meva sogra vem quedar tota la family el diumenge per celebrar-ho a Solsona i nosaltres ens vem presentar a les 9:00h al punt de trobada de la gent del BTT Solsonès amb l’esperança de trobar-hi algun biker que ens ensenyés alguna ruta per la zona, per sort, hi van aparèixer el Pere i el Josep. Després de les presentacions i l’espera de 15 minuts de rigor per si arribava algú més ens posem en marxa, a nosaltres la ruta ens és igual, no ho coneixem pas l’única premissa que tenim és arribar cap a les 13:00h per dutxar-nos i entaular-nos.
El Pere fa de guia, primer cap a Can Pallarès de baix, Can Pallarès de dalt, Can Bajona i no sé quantes masies més, sempre per pista fins que arribem al Pi de Viladric, un dels pins monumentals que hi ha per la zona.
D’aquí ja ens avisen que per carretera arribarem a Sant Climenç i així és de baixada ens plantem al poblet, però la sorpresa del Pere arriba quan agafem el què havia de ser una pista que ens havia de portar fins Sant Miquel de Llaberola i s’ha convertit en una carretera, està completament asfaltada! El pobre Pere es vol fondre, ens expliquen que d’un temps ençà estan asfaltant la major part de les pistes de la contrada, comença a ser preocupant. Què hi farem tirem fins a Sant Miquel, que està enfilada a un turó que deu n’hi do! El Pep que surt força amb la bici de carretera es troba en la seva salsa i no vegis com puja, el Santi amb la bici nova aconsegueix no perdre-li la roda i jo els segueixo d’aprop. A dalt fem un petit avituallament i prosseguim fins a Solsona per asfalt. Vaja que avui més ens valia haver sortit a passejar les “flaques” que no tenim!
De totes maneres ens han sortit més de 53 kms i a una mitja de 19’5, ha estat un bon entreno i més pel Santi que encara s’està recuperant de l’espatlla i tampoc li convenia massa fer el cabra per trialeres i corriols.

Per acabar de rematar el cap de setmana res millor que una trobada famíliar amb un bon dinar!