Transcat08. Ripoll - Vic

Després d'una setmana d'allò més moguda, arriba per fi el finde de la Transcat'08 organitzada pels Galleteros.

Agafem el tren a Sabadell-Centre i ens trobem al cap de res amb l'Ana i el German a la següent estació. A Plaça Catalunya hem de canviar de tren i allà ens trobem amb el Jaume, que vem conèixer fa un parell de setmanes i el Carles amb qui havíem coincidit en una ruta per Collserola el novembre passat. Estem tots deleitosos de començar la ruta però inquiets pel temps, ara que ja semblava que el fantasma de la pluja ens havia deixat per una temporada, però aquest finde torna a amençar... a Arc de Triomf ens retrobem amb l'Armand i ens presenten el Joan B i l'artífex de la ruta: el Miguel Ángel.

En el trajecte cap a Ripoll intento dormir una mica però no me'n surto, així doncs que canvio dormir per esmorzar i anar coneixent els companys de ruta. Sortim de la capital amb sol radiant però a mesura que ens apropem al nostre destí, el cel s'ennuvola lleugerament.

Arribem a les 9:00 tocades a Ripoll i hi fa fresca, així que ens posem en marxa, tenim per davant uns 120 kms i no és qüestió d'adormir-s'hi.

Agafem la ruta del Ferro en direcció Sant Joan de les Abadesses, el ritme és fortet i a mi em costa arrencar. Els primers ciclistes que avancem veuen els bucles del Santi que són inconfusibles i ens reconeixen, mireu si és petit el món que vem coincidir al Triador fent la Pedals!

Aviat ens toca refrescar-nos creuant un riu força ample, cadascú amb el seu estil. El Jaume aconsegueix creuar sense mullar-se les bambes ni els peus, aquí comença a fer gala de tècnica i de saber triar bé el camí. A la bora del riu el Santi aprofita per canviar la càmara del darrera que ja li perd: comencem bé..... a veure si no ens convidaran més!

Aviat toca començar a pujar però val la pena, la pista és molt maca, ombrívola i envoltada de vegetació verdíssima, això promet! Mentre li fotem als pedals anem xarrant.

Ens deixem anar en mig de la boira ploranera fins a Olot, quina rasca! I a partir d'aquí comença una ruta espectacular, uns paissatges preciosos i un terreny dur envoltats amb la complicitat que poc a poc es va creant entre la colla.

Sortim d'Olot ja recte amunt en direcció als volcans, sentim les escridassades dels amos d'unes cases la mar de mones que es veu que no els hi agrada que hi passem a prop, com si els camins fossin seus! La terra es va enfosquint, i com que la zona és humida, l'herba i la vegetació hi contrasten d'allò més, la pista, a estones corriol, és complicada, plena de pedres mullades que dificulten el pedalar, però ens hi esforcem i ens anem animant els uns als altres. Arribem a una pista just davant del volcà del Croscat, ens creua el tren turístic de la zona volcànica i arribem al aparcament del volcà de Santa Margarida, omplim bidons a una font i ens encaminem cap al cràter. Comencem pujant per entre els fajos i després d'una curva a mà dreta se'ns apareix la pujada "violenta", batejada així per el Pequeñin (Carles), així doncs que ja us debeu imaginar com era la punyetera, el balanç final, si no recordo malament, van ser només dos valents que la van superar amb èxit, el Santi i el Jaume.

No ens desviem per anar a veure l'església que hi ha al mig del cràter sinó que seguim una pista en direcció la Fageda d'en Jordà, tot i que aviat també la deixem. Després de pujar una bona estona amb unes pendents força pronunciades, ara toca baixar cap a Sant Feliu de Pallerols, és l'hora de dinar però els organitzadors ens expliquen que toca una bona pujada i que és millor que dinem a dalt per no pujar amb la panxa plena. Ara que si haguéssim sabut la que ens esperava... Des del poble divisem el Santuari de la Salut, que és on ens hem d'enfilar, m'imagino una pista de pujada llarga, d'aquelles que un cop li agafo el ritme em sento bé pujant, a no, però res d'això, es veu que per aquesta zona les pistes escassegen: passat una masia moníssima, que el Miguel Angel i l'Ana no oblidaran ja que tenia un pontet ben relliscós davant, comença un corriol ben entretingut, amb ziga-zagues, esberzers, ortigues, pedres, que continua amb una camient més ample però pedregós a més no poder i amb rampes considerables, així doncs que tornem a posar-nos a prova, es tracta d'avançar quants més metres millor dalt de la bici, cada pedra humida és un nou repte. Arriba un moment que toca patejar i carregar les bicis a l'esquena, fem cua pel sender i aprofito per picar alguna maduixa silvestre, jejeje! Ens retrobem amb el corriol complicat, alguns prefereixen reservar forces i en fan troços caminant, també s'ha de tenir en compte que el Joan porta una Ventana de més de 14 Kgs! Tot i el desgast que suposa estic contenta de la pujada, estic convençuda que és cosa del Santi però m'ho passo bé lluitant contra el terreny i intentant seguir-lo per les rampes impossibles! S'ha de reconèixer però que alguns moments només pensava en arribar a la pista.

Va costar però al final la vem trobar, i amb ella aviat vem arribar a la Salut, quina alegria i quines vistes!!!!

Aprofitem la parada per alimentar-nos, descansar, la majoria netegen i engreixen les bicis, els que ens coneixeu sabreu que nosaltres no, es que no tenim remei! La cola fresqueta m'entra més bé! Llàstima que aviat començo a agafar fred. El dia segueix aguantant però ennuvolat, és un luxe perquè al menys el sol no et cau a sobre amb tota la seva calor aturdidora però en canvi fa xafugor i a les pugades xorregem a base de bé.

Sortim de la Salut en direcció Tavertet, primer en mig d'un bosc tan dens que sembla que es faci fosc, després pel costat de camps de cereals acabats de segar i finalment reseguint una cinglera preciosa amb vistes al pantà de Sau. Creuem per la part de dalt una cascada, que més endavant el Jaume m'ensenya de lluny, si no vaig errada es diu el Salt de Sallent. Em sento d'allò més afortunada, penso que l'any passat aquesta època el paissatge hagués estat esgrogueit i la cascada desapareguda per culpa de la sequera, ara però gaudim de paissatges verdíssims, exuberants, això sí, plens d'ortigues gegantines i esberzers que ens deixen a tots marcats. Però al cap i a la fi: ens és igual!

Agafem una pista de baixada cap al Pantà de Sau, ens deixem caure avall. Parem a solucionar un problema amb la cala que té el Miguel Angel i prosseguim, el cel amenaça pluja... Per arribar a l'alçada de la presa del pantà hem de fer una pista de pujada, m'enganxo a la roda del Pequeñin i no perdem contacte visual amb el Jaume i el Miguel Angel que s'han picat pujant i quina sorpresa m'emporto quan van de dret cap al parquing del pantà: el nostre anfitrió ens tenia reservada la sorpresa de la jornada, el dia abans havia pujat el cotxe i havia baixat amb la bici de carretera. Total que obra el maleter i amb un moment ens monta el millor avituallament, aigua, sucs, aquarius, plàtans, xocolata i no sé quantes coses més. Alucinem i l'omplim a agraiments. És genial gaudir d'una ruta fantàstica i a sobre conèixer gent que encara ho és més!

De cop però la pluja fa acte de presència, ja tardava, amb les piles recarregades recollim la paradeta i el Miguel Angel amb el genoll tocat de la caiguda en el pont i el Jaume que ha d'arribar a Vic a temps per agafar el tren baixen amb el cotxe. La resta decidim fer els 22 kms restants per carretera, ja que el ruixat cada cop és més fort. Dels 22 la meitat, els del principi, són de pujada o falsos plans, amb l'aiguat que cau se'ns fan eterns, anem fent relleus... tot i que porto el xubasquero al cap de 5 minuts vaig xopa, m'entra aigua per no sé on, les ulleres no serveixen de res, on són els limpies? Passat un petit túnel per sort arriba la baixada, sembla que plogui una mica menys i ens afanyem per arribar a Vic i poder posar-nos a aixopluc. Després de donar un parell de voltes per Vic trobem l'alberg, un luxe de lloc, ens donen una habitació de 4 per el Santi i per mi i una altra pel German i l'Ana, l'aigua de la dutxa raja calentona i ja nets i polits endrapem els macarraons i les croquetes del sopar mentre revivim el dia viscut!

Havent sopat el German, tan solidari com sempre, ajuda al Miguel Angel a fixar la cala a la bamba, el Pequeñin dona un cop de mà al Joan que ha punxat arribant a Vic i la resta la fem petar que en això som uns experts! A les 11:00 som al llit, avui dormirem plans i satisfets!

Al final 126 kms i 2600. El recorregut des del Google Earth: