TransCat08 Vic - Sabadell

Segon dia de ruta, el despertador sona a les 7:30 i ens llevem ja una miqueta putejats, un parell de mosquits s’han fotut un banquet a costa nostre... be de bon matí ja se sap que tot són problemes, els culottes encara estan mullats,cames cansades,cul... Però bé arrenquem el dia, lo primer netejar una miqueta les bicis i desprès lo millor d’aquets llocs: bufet lliure d’esmorzar yuhuuuu! Cereals, donuts,ensaïmades,embotits ,un festival! Amb tot rebem la visita de noves incorporacions, en Beatle i en CapGarfio que han pujat per compartir la ruta.
Ja va bé gent fresca per animar el tema perquè costa arrencar,també ens assabentem que a l’estació ens espera en Jaume , quin crack ahir pallissa amb la bici, torna com la ventafocs a casa i avui unes hores mes de tren per continuar la ruta.
Bé sortim de l’alberg cap a l’estació a buscar-l’ho i allà ens trobem amb la grata sorpresa que amb en Jaume ha pujat també en Miquel(TotGas). Ara si que ja hi som tots.
De moment el camí fins a Tona es tranquil·let i jo que me’n alegro ja que si normalment em costa agafar el ritme desprès de la pallissa d’ahir no us explico...
A Tona el tema ja es comença a enfilar una miqueta i passem per una esglesia ben mona on aprofitem per fer foto de rigor.

Continuem i en poc comença el Mambo, l’objectiu és pujar al capdamunt dels Cingles de Bertí i per fer-ho agafem un camí - corriol amb una pendent important bastant tècnic, aquí al·lucino sembla les rampes que havíem fet el dia anterior per pujar a la Salut. La pujada està plena d’arrels i pedres per sortejar i un s’ha de concentrar al màxim per aconseguir pujar sense posar un peu al terra ,com una zona de trial, m’ho passo teta!! No se si es masoquisme o què però m’encanten aquestes pujades que et posen a prova tant físicament com tècnicament suposo que per això les cames en aquest moment (yuhuuu!) tornen a la vida i es porten fantàsticament fins dalt.
Un cop a dalt les vistes son impressionants, llocs com aquets et compensen tots els esforços , quina passada! Realment estic al·lucinat ja que la jornada d’ahir va ser espectacular de paisatges però es que avui continua alegrant-nos les retines !!!

Per qui dalt anem per un corriolet ben maco però que intimida de mala manera ja que a l’esquerra tenim un precipici de molts i molts metres... Anem tirant, be algun tros quasi esprintant ja que tenim en TotGas davant obrint camí i sembla que corri a casa s’ho coneix pam per pam .
Desprès d’aquest passeig per les alçades arribem a una mena de palau abandonat ben curiós i per la pinta ens recordem haver llegit un comentari de l’Ebis sobre ell . Darrere d’aquesta misteriosa imatge de Castell hi havia un intent de fer un hotel!!! Així que de Castell res de res... crec que el lloc es diu Castell de Clascà.

D’aquí fem un intent de descobrir un camí nou però no prospera i seguim el pla original. En aquest punt ens separem d’en Miquel(Totgas) que s’havia escapat furtivament per poder rodar amb nosaltres i ara l’hi tocava tornar a temps a casa!

Continuem amb l’idea d’agafar un corriol on el bo d’en Miguel Àngel dies abans havia pujat expressament per netejar-ho . Aquest home es un Crack!!
Però al arribar al lloc ens trobem una desagradable sorpresa, en qüestió de dos dies per allà havia passat un Bulldozer i lo que abans era corriol ara és una pista.....

Ens resignem, llancem un quants improperis tot maleint aquestes maneres de cuidar els boscos... i continuem . En poc arriba un dels plats forts del dia en quant a terreny, toca agafar un corriol de 4 km de llargada que va a espetegar a St.Miquel del Fai.
Comença la baixada, davant obrint camí tenim els endureros , en CapGarfio i en Joan Blanch que baixen volant ! Darrere sortim a la carrera en Miguel Angel i jo amb les nostres rígides amb recorreguts de broma...

El corriol és espectacular i a cada metre l’adrenalina em puja més, m’ho estic passant de collons i em trobo molt còmode baixant qual cosa feia temps que no em succeïa (serà per portar neumatics nous..) . El camí és super intens tota l’estona esquivant pedres, passant per algun esglaó que altre i encara aprofitant els pocs plans que hi havia per apretar una miqueta. Que bo! Tots dos passem les zones tècniques volant i en tot que arribo a un d’aquets plans llençadet, esquivo una pedra que sobresortia o això em crec.... la roda de davant sí que passa però quan l’hi toca a la part de darrera impacte de ple amb un tros que sortia una mica mes.... Resultat: Jo volant per els aires i la capa de SuperMan a casa....
Aterro uns metres enllà directament amb l’espatlla dreta, sort que com a mínim la pista d'aterratge és ben neta. Arriba en Miguel Àngel que evidentment al·lucina de veurem tan còmodament estirat ... Em diu si estic bé, provo de moure’m, la part esquerra cap problema però quan intento desenganxar l’espatlla dreta del terra ... veig més que les estrelles, tot el firmament!!!

Així que en Miguel Àngel m’ajuda a posar-me de peu i lo que queda de corriol ho faig caminant i la bici m’he la baixen entre el M.A i en Jaume. Gracies!!!! Ja a baix en Carles(Pequeñin) em fa de metge i per sort descartem cap trencadissa. Uff per moments em començo a marejar entre el cop,la gent,la gana i el solet que cau en un momentet estic ben blanc. Menjo una miqueta, en Carles em posa voltaren i pregunto on està pensat dinar. La resposta es a St.Feliu de Codines i per sort per arribar-hi es per carretera.
Arrenquem i tinc el braç ben inútil ,la motxilla no la puc portar i l’hi toca carregar-la a la pobre Ada,ets un sol!! Per la carretera vaig amb el cap ple de ‘cabories’ com el Montilla jeejeje! Si plegar,continuar,baixar per carretera.... bé decideixo aguantar fins dinar i desprès ja veurem.

Abans d’arribar a St. Feliu parem a una font a omplir, aprofito per seure i l’Ana em don una ensaïmada (de l’esmorzar de l’alberg!) que em va estupendament per començar a recuperar color, Gracies Ana!
Prosseguim i ja en el poble busquem el bar. Trobem el bar i el German i l’Ana ja hi eren (en temes de menjar són els més ràpids! ), aquí em foto una cola i un entrepà de truita, a cada mossegada noto com recupero color, collonut.

Ja fora, el bo d’en Carles em torna a posar Voltaren , gràcies! I decideixo continuar, no se si adequadament.... Això si amb la motxilla no podia i lo que quedaria de sortida la portarien entre l’Ana,el German i l’Ada, quina bona gent!!
Continuem, ara toca agafar direcció Caldes. Entrem per camins i no se qui cony el convida però apareix el senyor Murphy! Ara que necessitava camins planets, pistes amples i sense pedres.. doncs i una mer** ! Baixades pedregoses,corriols complicats i per si no fos prou trams d’empènyer la bici!

Quina mala sort, cada vegada que arrenco o que haig de parar veig alguna que altre estrella lluny de relaxar-se l’espatlla cada vegada la tinc pitjor... alguns trams directament baixo de la bici i passo corrent rollo ciclocros ...

El grup fantàstic en tot moment animant-me i ajudant en tot lo possible, jo per la meva part tot hi estar patint bastant procuro no perdre el bon humor i correspondre al grup amb bona cara.
Per fi s’acaba el calvari de camí i enllacem amb una pista ample que ens porta fins a Caldes, aquí aprofito i vaig descansant el braç tot el que puc.
Un cop a Caldes els camins ja em son coneguts i ja ser que el pitjor ja ha passat , això hem motiva i em dona forces.
D’aquí cap a Castellar, no se si em fa menys mal el tema o ja m’he habituat però ja vaig una miqueta millor, la sort es que de cames m’he trobat bé tot el camí ja que al anar fastidiat d’una banda en alguns trams semblava que feia una clase d’spinning quan diuen allò de :
- I ara nomes feu força amb l’esquerra !
Així que pedalava tot raro i si les cames no m’arriben a respondre ...
Arribem a Castellar,nomes entrar-hi una plaça amb una tanda d’escales que fan les delícies dels endureros:

Com que ara estem en el nostre territori ens prenem la llibertat de fer de guies , be jo proposo i l’Ada guia jeje! Lo primer pugem a la plaça del Puig a omplir bidons uns i jo a descansar el braç.. Parlem del recorregut i decidim (el comando Vallès) portar als turistes a fer un parell de corriols i visitar el Torrent de Colobrers .
Jo aprofito que jugo a casa i mentres acaben d’omplir vaig tirant d’aquesta manera m’asseguro un altre paradeta per descansar l’espatlla.
Ens rejuntem i cap a Colobrers , un cop allà tal com ens havia advertit en German ens trobem l’entrada ben tancada i el rètol de prohibit bicis.

Es al·lucinant i indignant , el Torrent de Colobrers es un caminet molt idíl·lic que transcorre per el mig d’una gorja amb pasareles que van creuant un riuet . En resum que per allà en bici passes a ritme de senderista , és impossible córrer i per lo tant erosionar el camí . I com a nota del cinisme del cartell en aquesta zona està projectat que passi el quart cinturó...... serà que l’asfalt erosiona menys que nosaltres???

Bé per tot això i algu més ignorem el cartell i visitem el Torrent amb tot el respecte per l’entorn, com esperàvem a tothom l’hi agrada molt i a nosaltres ens alegra haver pogut posar el nostre granet de sorra a la sortida.

Sortim del Torrent i ja arribem al riu Ripoll a l’alçada de Sabadell, aquí toca acomiadar-se de tota la secció Barcelonina desprès d’un cap de setmana impressionant on han estat tant espectaculars els paratges vistos com el bon ambient entre tots!

Jo per la meva part molt content d’haver aconseguit arribar a casa, tot espatllat però arribar! Ara com a mínim cada vegada que em molesti l’espatlla durant la setmana em vindran records d’una sortida molt especial!