diumenge, 1 de febrer de 2009

Bescanó: Un altre Guarrada!!!

O com fer un màster de conducció damunt fang!!
Doncs sí avui tocava Open de la Selva i en contra de tota lògica i hem anat !! I dic això perquè anar a córrer a un lloc on porta dos dies seguits plovent i les possibilitats de que no plogui son ben poques no és lo més lògic!!
Així que agafem autopista i cap a Bescanó que falta gent, per el camí el temps pinta fatal però encara aguanta si més no fins que arribem a Bescanó i es fot a ploure... quina sort la nostra!

La roda nova,encara neta.... Tractament de fang gratis, yuhuuu!!




Sembla que això de la Selva enganxa ja que no som els únics que hi anem, ens hi trobem uns quants i entre ells uns bons coneguts (Ribi,Miquel,Núria,Miki,Charlie,Carol i altres il·lustres masoques jeje!!)
A un quart de la sortida s’anima a ploure més, deu ser per treure’ns el dubte de si agafar l’impermeable o no... Amb aquest panorama ens plantem a l’arc de sortida sense escalfar ni res, això promet, bé promet un bon patiment!!!

Es dóna la sortida i arrenquem per una bona i llarga pujada asfaltada, surto amb les cames ben gandules i per més que intento apretar no hi ha manera , l’única resposta que rebo és mal de cames i ofecs uff que serà llarga la cursa... l’Ada la tinc uns metres més endavant però sabent lo ràpid que surt normalment crec que també se l’hi està entravessant la pujada i més quan veig ja ens els últims metres d’asfalt que l’avanço.

Aquí finalment trenquem per un camí a l’esquerra i comença el festival del fang, ‘tremendu’!! D’aquí endavant la preocupació més gran es aconseguir que la bici vagi per on l’hi dic, quin panorama!! Tot i això desprès de rebre pals per tot arreu en el tram de carretera aquí en el fang em trobo millor, fins i tot algun que es deixa el paso jejee!!

D’aquí endavant el circuit segueix l’esquema clàssic de la Selva, molts corriols tècnics i en definitiva bastant trencacames , es clar que això l’hi sumes tres capes de fang i el resultat es espectacular. En les trialeres apretant les dents per aconseguir mantenir la bici dreta i no fer un tractament terapèutic de fang i en les pujades de tot una mica des de les que en un dia normal les faries amb plat mitja i avui vas amb el ‘platillo’ treient fum per aconseguir moure la bici fins a les que directament toca pujar caminant... uff això d’empènyer la bici em carrega els bessons d’una manera...

Vaig fent amb mes o menys bones sensacions i tot i la pasterada fins i tot em diverteixo, baixant es clar!!
Anar tirant em trobo la Núria i el Miki i rodem un parell de minuts junts tot fen bromes, no sabeu lo saludable que es un moment de distensió en mig de la cursa i la meva pinta donava molt per això ja que portava una pernera amunt i l’altre avall de tot... això d’ensenyar cuixa es una tàctica per despistar els altres corredors, ja sabeu veuen una rossa com jo jejee!!!!

Segueixo endavant i començo a notar que vaig sospitosament molt tou de darrera, per les pujades em tracciona molt be però quan passo una arrel o una pedra l’hi noto tot el relleu... amb les presses del moment segueixo tirant però en una d’aquestes pujades de caminar aprofito per mirar la roda i la porto escandalosament desinflada!! I jo que em pensava que tot ho notava tant tovet per el fang, paro, busco la manxa i vinga a reanimar la roda sort que sembla que això del latex funciona i l’aire es queda dintre... Durant la maniobra de reanimació tornen a passar el Miki i la Nuria que sàviament em recorden que això es per córrer massa, ojala!!
Ja fins l’arribada la roda va aguantar bé, millor que les meves forces que tenien tendència abandonar-me. Es curiós per no dir una put*** , tant a Maçanet com aquí quan et creus que ja has superat lo mes complicat i només et queda arribar plàcidament al poble et trobes els pitjors trams de fang que obliguen a fer una llarga pujada a peu i demanar clamorosament l’hora, somiar amb la buti i la tranquil·litat de l’arribada.







Mira que es poden arribar a fer llargs els últims cinc quilometres però ho aconsegueixo i només arribar faig una carrera cap a la furgo per agafar la càmera de fotos i muntar guàrdia per veure arribar l’Ada i fer-l’hi unes fotos, bé i per fer-me una foto a mi que faig una cara ben curiosa, per dir algu...



Em situo a 500 mt. de l’arribada per veure-la arribar, passa una corredora de l’Esteve i m’avisa que l’Ada ja ve i sí en un parell de minuts apareix, foto i carrera per fer-l’hi un altre foto ja a l’arribada.






Entrepà,donuts,rentar bicis, podí (de l’Ada és clar.) i rentar-nos nosaltres que fotiem una pinta...


I això es tot, un altre carrera feta, un altre enfangada èpica i la setmana vinent més (espero que sense fang....)

10 comentaris:

Noe ha dit...

Ada, que bien te senta la equipacion :)
Estais locosssss, yo ayer cuando vi la que estaba cayendo, pensé en Maçanet y dije: NI HARTA KALIMOTXO.

Sergio ha dit...

Me sumo a la opinion de Noe de cómo te sienta la equipación, con el permiso de Santi, of course! Aunque he de confesar que a mi me queda mejor, parezco Gazpacho, Mochilo y el tomate ese de los fruitis.

Y, como dice Noe, NI HARTO DE CALIMOTXO!! Estaba cayendo la de Dios, el ciento y la madre, y todo lo que se me ocurra!!

Ada ha dit...

Ei, pues al Santi també li queda mooolt bé l'equipació!
Per cert, ell no fa podis però ho està fent de conya ;)

Clara ha dit...

Pensa que sent una guarrada, et compensa l'estar en el podium, ja ja. Mira la part positiva, el fang és bo per al cutis, ens veiem

MarionaBTT ha dit...

En comptes de Campionats de la Selva s'haurien de dir "Campionat de fangoterapia de la Selva" je je Un bon dia per estrenar l'"esmoking" de l'equip!Sort que després de tanta guarrada hi ha la recompensa en el podi.
Molt bona la táctica del Santi, anar ensenyant la cuixa perquè deixin passar a la rossa, je je je

totgas ha dit...

Ahir va ser un plaer tornar a pedalar amb vosaltres, anim que ho esteu fem molt be, ens veiem a Riudarenes, amb fang o sense, tant fa.

Power ha dit...

Que macus ells de vermell :)
I que valents tots!Aviam si a la propera manimho.
Ada,a els podis,la segona va a la dreta de la primera...

Power ha dit...

Santi!Ja tinc la teva liçencia ;)

Ada ha dit...

Mariona, aquetes tàctiques del Santi em preocupen, què li deu estar passant... jejeje!
Igualment Miquel però sense fang, si us plau!!
Power m'hi hauré d'esforçar més per anar a la dreta de la Núria...la llicència la portes tu el diumenge?

Juan B. ha dit...

Moltes felicitats! I podis, caram...

Tinc ganes de tornar a coincidir amb vosaltres.