divendres, 15 d’octubre de 2010

3 dies de MTB dels Cingles. L'esforç recompensat

Vinga a pel segon dia!
Doncs sí, hem superat els 3 dies dels Cingles amb uns resultats molt bons tant el Santi, com jo, ell 6è de la seva categoria i jo 3ª entres les noies. Això sí, ha estat molt i molt dur, al menys pe mi i també molt estressant... no estic acostumada a aquest tipus de competicions, lo nostre és de deixar-nos moltes hores sobre la bici, amb algun control de pas a tenir en compte però sense aquesta pressió de penalitzar si entrés a partir de certa hora i de que les classificacions es facin en funció d’uns trams cronometrats que has de fer bé sí o sí. Què vol dit tot això, doncs que al acabar la primera etapa i veure que anava 4a a poc més de un minut de la Núria Espinosa vaig pensar que tenia opcions de podi però és clar m’havia d’esforçar de valent i deixar enrere les males sensacions del primer dia, a més al acabar tant a prop a la classificació preníem la sortida juntes, quina pressió, quina era la millor tàctica a seguir llavors? Després de molt donar-hi voltes no en tenia ni idea, i no me’n vaig adonar que ja estava a la zona de podi esperant que ens donessin la sortida ...




El Dani apareix amb la mà ben embenada per una caiguda del dia abans... però fora bena i al ataque!

Concentració!!



Què faig? tiro jo, que tiri ella??? Quin estrés!



En resum el dissabte vaig decidir sortir apretant, a donar-ho tot preferia tirar jo davant, així que al poc de sortir en baixada vaig passar a la Núria i al primer sector selectiu vaig poder-li retallar distàncies, després ella va donar gas, em va passar i no la vaig veure fins a les dutxes a l’arribada. Totes les noies vem penalitzar i és que havíem de fer 85 kms en un temps límit de 5:30h, la Núria va penalitzar 6 minuts menys que jo però com que jo vaig fer millor els sector selectius al final vem quedar més o menys a la mateixa distància del dia abans, a 1 minut i mig, però sumant el del primer dia ja me'n portava 2 i mig.



Va ser el dia que millors sensacions vaig tenir, tot i que la ruta no va ser tan rodadora com deien els organitzadors, després de tota la nit plovent el tema es perfilava d’allò més enfangat i així va ser sobretot després de Collsuspina quan a més a més ja feia un bon rato que tornava a ploure. Per sort no feia fred i ni em vaig posar el Gore en cap moment, i això que passat Castellterçol vem estar a punt de nedar més d’una vegada remuntant i travessant una riera que probablement deu baixar gairebé seca però que aquest cap de setmana baixava amb una aigua marró que amagava més d’una sorpresa.



I jo sense saber que la segona especial era de baixada!


Sorpresa! un forat amagat!


Ui, ui, ui...


Saps què millor passo a peu!




Vinga va aquest el provo, com me la foti amb la càmara aquí...



El tercer sector selectiu estava fatal de fang, cada pedalada en pujada no servia per avançar sinó per arrancar la bici del fangar i el quart molt tècnic, massa, això sí pels qui no l’heu fet és espectacular les visites que té de Sant Miquel del Fai, nosaltres ja el coneixíem de quan vem anar a Collsuspina seguint el track del Juan Carlos. Però la combinació tècnic + mullat + sense fre = no aconsegueixo pas avançar ràpid i després d’apretar tota l’etapa vaig acabar penalitzant.



Que em tregui el fang de la cara? si home i el peeling facial, què!




El tercer dia tothom a visitar el servei tècnic, quina cua.. sort que tenien pastilles per mi!

El tercer dia de cursa em presentava a la sortida amb la tercera posició bastant assegurada, la Mercè el dia abans havia tingut problemes mecànics que li van fer perdre força temps a partir del 3er sector selectiu. Però com que estava a prop de la Núria ho havia d’intentar, així que vaig sortir de nou a tot drap, tornàvem a sortir juntes, quins nervis i vaig fer el mateix que el dia anterior, avançar-la a la primera baixada de pista per arrencar jo davant al primer sector selectiu i tot i que les cames em feien un mal important em va anar molt bé, vaig atrapar la Mercè que havia sortit un minut abans que nosaltres però em va passar el què em temia, em vaig desfondar i és que tres dies són tres dies i amb aquestes apretades, a més van retallar una mica l’etapa de tal manera que els 3 primers sectors selectius van quedar més que enganxats, sense temps de descansar de l’un a l’altre. Així que el primer em vaig sortir, el segon el vaig aguantar d’aquella manera i el tercer el vaig patir mentre veia com la Núria m’anava agafant metres i metres.


Corre, corre que ja els tens!




Va que això s'acaba, última crono!

Després ja només quedava aguantar l’etapa per mantenir el tercer lloc, si no tenia cap averia i aconseguia acabar l’últim esglaó m’esperava.



Ei Jordi!! Gràcies pels ànims i les fotos!


Nen, estic rebentada, sort que hem acabat!!


Cada dia a poc més de un minut.. no he pogut posar-hi remei!




Waaaw quina il.lusió de podi!!!




Com sempre ha conegut a molta gent aquests tres dies, a més com que érem pocs i al sortir esglaonats ens anàvem trobant durant la ruta hi havia moments que compartíem amb gent de tots els nivells, i sinó quan tindré l’oportunitat de rodar mini moments amb cracks com el Trayter, la Sandra, l’Umbert, l’Oulego, el Toni Pacios... que m’animaven i feien conya al avançar-me?

ja, ja lo millor quan el massatgista va dir que eres el que portaves les cames pitjor, això et passa per apretar tant!

I sobretot m’encanta poder donar les gràcies a les meves competidores, la Mercè per animar-me quan ja no podia amb la meva ànima i gràcies a la Núria per motivar-se amb la meva pressió, cosa que m’ha motivat a mi!

La nota negativa ha estat però la lesió del Dani, que baixant la trialera de Sant Llorenç es va fotre la clavícula enlaire, una llàstima haver de tancar així d’espectacular temporada que t’estaves marcant... ara a recuperar-se i l’any vinent a rescatar aquest podi que gairebé ja tenies! Molts ànims!!

I finalment només em queda renyar al Santi, on vas així pel món? Tu creus que em pots passar com un coet cada un dels tres dies, tenir aquestes bones sensacions, apretar fins al final el tercer dia de competi i quedar 14è de la general? Doncs sí que ho pots fer, és més: fes-ho. Però comença abans home, que ara ja s’acaba la temporada!! FELICITATS!!




Un bon pal cada dia, sí senyor!
Les classificacions

12 comentaris:

Aleix ha dit...

Felicitats nois!!!Com sempre la cronica espectacular!!!Esteu tots dos molt be,ara podreu disfrutar d´una gran temporada de btt!Un sempre ha de creure k va be,,,,,la resta nomes son manies!!jajaja

Salut i pedals!

xavi ha dit...

Enhorabona per les classificacions i la crònica! Quina pu....... Santi el forat al riu! Ada amb aquestes fotos als podis amb talons de pasta gegants ja ets una autèntica PRO! jajaja... Pinta bé aquesta cursa!

totgas ha dit...

Felicitats, que forts que esteu tots dos, ara ja en fa por sotir amb vosaltres

Nava ha dit...

Ara si que ja no podeu dir que no sou Pro's joder con los jovenes ! Enhorabona a tots dos.

Anònim ha dit...

Després del patiment ve la recompensa, si senyor!!!! Un boníssim final de temporada per tots dos!!!;-)
Quines fotos que s'han currat els de l'organització!!!
Fins aviat!
MARIONABTT

senselimits ha dit...

Sou uns cracks!!!
Només tornar-vos a felicitar una altra vegada.

Clara ha dit...

Moltes felicitats parella, buf quin patiment,eh!! Pero la recompensa de 300 euros , umm quan dius que anem a sopar...

Nava ha dit...

Per cert, vaig quedar flipat ahir diumenge, quan al 33 feien un programa on sortia un reportatge super complert de aquest 3 dies que heu fet, una cosa, quina xupada de càmera que heu fotut deu meu, sortiu fins i tot a sota las pedres, jajaja, a veure si el trobeu, que de segur sortira al youtube o alguna pagina de tv3, es superguapo, edemes em va fer molta il·lusió i a la mateixa vegada emvega sana, de els moments que estàveu passant, allà al vídeo es veu de conya. Un plaer.

sílvia ha dit...

Enhorabona! Quina cursa mes canyera i a sobre podi! A veure si ens veiem en alguna rutilla, ara, que aquest ritme...jjj... vagi bé màquina!

Anònim ha dit...

Mieeedo, tengo mieeedo!!!

A partir d'ara no podrem anar amb vosaltres. La gent us anirà parant a cada moment per demanar-vos un autograf o una foto i així no hi haurà manera de fer quilòmetres, jajaja!!!

Com diu en Nava va estar força bé el reportatge del 33 d'ahir al vespre. Tant vosaltres con en Dani sortiu sovint. Ada, sempre sonrient, se la veu sortint a una carretera apretant amb una marxa molt llarga. Recorda que tens més pinyons dóna, que desprès et quedes sense cadència. Fa gràcia com apareixen Oulego i dos o tres pros més passant el riu i cauen. Llavors arriba el filigranes d'en Santi per darrera i es fa més tros. A la trialera de Sant Llorenç en Santi torna a fer de les seves i també en Dani abans de tenir la mala fortuna de caure.

Felicitats CAMPIONS!

Rubén

Ada ha dit...

Gràcies a tots!
jejeje Ru i no has vist que el Santi neteja la bici molt millor que el Morata, jejeje!
però de Pro's res, he si veu veure el reporatge ja veu sentir que el Trayter deia que era per bikers amb nivell bàsic, així doncs era ideal per nosaltres!!

Mario ha dit...

Ei cracks!! Moltíssimes felicitats!!
Us torno a felicitar, que aquestes classificacions s'ho mereixen!!
Així que es una cursa de nivell bàsic.. Aquestes coses desmoralitzen una mica al globerillos amb bones intencions..