Després de tanta cursa les nostres bicis i els nostres bodies necessitaven un reset així que portem un parell de setmanes fent de tot però deixant de banda les bicis. De fet no les hem tocat des del dia 17 que vem sortir per Castelló i fins aquest dilluns que era festa que vem treure-les a passejar un parell d’horetes. Mentrestant però al Santi li han arribat uns nous complements per baixar pes, és evident que li convé, jejeje:
Així doncs que res de bici però mentrestant una mica de tot, entre setmana gimnàs i un parell d’intents de nedar i el cap de setmana caminar, bolets i molta xerrameca.
El diumenge 24 vem fer un geocatching per la Mola, va ser molt entretingut, especialment la visita a la Cova del Manel i el Morral del Drac.
El diumenge 24 vem fer un geocatching per la Mola, va ser molt entretingut, especialment la visita a la Cova del Manel i el Morral del Drac.
Qui ho havia de dir que després d'aquell pas estret s'obriria aquesta àmplia sala, casi s'hi podia ballar... |
La meitat no em fan ni cas i el Power s'amaga... quina colla! |
Aquest dissabte 30 vem anar amb el Santi a conèixer el Castell de Popa, des de que el 2008 vaig llegir la crònica del Marc de la visita que va fer a aquest castell que m’havia quedat amb les ganes d’anar-hi i per fi vem trobar el moment, l’excursió molt maca i el castell ben curiós, val la pena fer-hi una escapada.
Rarament, ens vem entendre i quan ja el veiem de ruta amb nosaltres una furgo el va venir a buscar, que trapella el Floc! |
I és que aquest any ha estat un any exuberant de bolets, sense buscar-los anant a la Mola vaig trobar un rovelló i rossinyols..
I també aquest mataparent molsut |
Caminant de Castellcir al Castell de Popa, va caure un altre rovelló i vem veure bolets curiosos com aquestes potes de perdiu amb formes poc habituals o bé aquest elegant bolet de tinta.
Així que davant l’evidència finalment aquest diumenge 31 vem anar a buscar bolets i amb molt bona companyia! I sí, en vem trobar uns quants:
Rovellons, rossinyols, camagrocs, llengua de bou, trompetes de la mort, mollerics, alguna llenega i carlets, sobretot molts carlets.
I dilluns les ganes ens podien i vem retrobar-nos de nou amb les bicis, que de gust que pedalàvem al nostre aire, sortint a les 10 de casa, sense les presses de les curses i perdent-nos pels camins, sí, sí perdent-nos perquè vem voler innovar a prop de Castellar i un error de càlculs ens va fer sortir a la carretera per un punt no esperat, llavors vem veure una colla que agafaven una pista direcció cap on volíem anar nosaltres així que ens hi vem afegir.
Curiosament entre el grup terrassenc hi havia la Maria José, una coneguda de la Noe d’algunes marxes de carretera així que sobre la marxa vem decidir unir-nos al grup per acabar pujant a Mont-rodon, no sense abans haver d’improvisar una cadena humana per tornar a la pista quan el sender selvàtic per on anava es va acabar de cop.
Practicant barranquisme |
Per fi arribem a Mont-Rodon |
Una volteta de 30 kms perfecte pel retrobament beteteru i per obrir gana per anar a celebrar el dinar d’aniversari de la meva germana, ideal per tancar el pont amb la panxa contenta i plena de panellets de fabricació artesanal de cal Val-Xinxó.
13 comentaris:
caram com us ho munteu parella! molt xules les rodes Santi,d'aqui uns dies recolla els raids (sapim??)venen fluixos, però vosaltres no heu de rebaixar pes de la bici, us hauran de posar pedres a la motxilla!!
p.d. crec que has muntat el monorail al revés.
Ohhhh, veig material de nivell.
Vols dir que us fa falta rebaixar gaire pes a voslatres dos..... no ho veig clar! La resta haurem d'entrenar molt per segir-vos.
Wooo!! Com mola!! Si es que sou cracks en allo que voleu fer!
Qué barbaridad! Cuántas máquinas juntas.
Cómo lo pasáis :D
Ei cracks. Crec que vam fer més km's emputxant la bici que sobre d'ella oi?
Un altre dia veiem el Mon Rodó tal i com és, per la ruta tradicional.
Sort que us vam trobar, sino encara estem allà per baixar les bicis jeje.
Per cert, qualsevol dia també ens trobem a la Mola, la fem molt sovint.
Ens veieeeemmmmmm
Ostres tu, això si que és gaudir de la vida. Quin relaxxxx! Ei, la foto on sortiu que teniu al darrera la roca amb el castell a sobre és igual que "la cima de los vientos" del Senyor dels Anells, on claven el punyal a en Frodo (perdoneu sóc una mica friki) jajaja...
Per cert Ada ningú diria que és la teva germana, no us assembleu gaire. (evidentment, to irònic) jajaj...
Bones rodes Santi!
Realment "raro, raro, raro" veure que no neu en bici, però teniu raó no tot es bici. Bolets, rodes noves, aniversari, caminata, amics, això es vida, i mes amb bona companyia, que os quiten lo vailao, que collons, bon apetit.
Quins boletaires que esteu fets!!! 4 cistelles i 3 bosser a petar de bolets!!!
I els panellets... "ya no te digo na", quina pinta!
Això si que és un pre-temporada com déu mana!
Fins aviat!
Marionabtt
La ultima foto fa mooolta enveja!
Ostres Santi com t'has firat!!
Quina por les "Supernenes" esportivament parlant esclar..! que a la foto esteu totes molt maques.
A més boletaires professionals!
Carai!!! com us ho munteu, això si que és un bon descans hivernal de bici. Quins boletaires!!
Collons santi quines rodes que t'has comprat!!! a disfrutar-les!!!
jo, Jordi ara haurem de desmuntar el tubeless per girar el monorail, amb lo que va costar que agafés sellés...
Merijou, benvinguda al bloc ;)
Xavi,ets un frik, jajaja!
Doncs sí, a casa som boletaires de tota la vida però sempre que hi havíem anat amb el Santi no havíem trobat gran cosa, per fi s'ha estrenat!boletaires panellerus!
Si si i això que diuem que la pretemporada es mes tranqui-la, ja ja..Si no parem eh...I a mes a mes et queda temps per fer de boletaire i no ens has convidat a la truita de bolets..
Apaaa quines rodes eh Santi, que les estrenares a 3 hores de resistència?
Publica un comentari a l'entrada