Pas de Gosolans, Espectacular!!!!!

A quarts de 6 ja sona el despertador, avui la cosa es posa seria però la gran incògnita del dia era l’Ada, ahir al  vespre no estava gens clar si avui podria sortir desprès de la patacada però valenta que es ella surt disposada a tot! Lo primer esmorzar, com no un altre fantàstica coca, aquesta de xocolata, carregar-ho tot i marxar cap al mirador de Gresolets on començarem la ruta i on hem quedat amb els companys de Sentmenat.

Imponent Pedraforca

 Un cop a lloc comença la màgia, semblava una il·lusió les imatges tant espectaculars que se’ns presentaven davant, unes vistes increïbles per les quals no tinc adjectius però si unes fotos que parlen per si soles:

 Arriben el Sentmenat Team, salutacions i nosaltres que anem tirant per veure com es porten les ferides de l’Ada, aquests rai que no els costarà gaire atrapar-nos i més si venen frescos  .

Sentmenat Team al complert

 Arrenquem suaument per una pista que va tirant amunt però amb calma, em fa la impressió que avui les cames els hi costarà despertar però les meves preocupacions s’acaben ràpid, trencall a l’esquerra, terreny trencat i pujada important!!!!

Pujada de la mort!!

 Pocs minuts que portem i ja estem prement les dents, ara que lo millor per vindre.... això anava pujant fort, prou fort però quan portaven una estoneta així agafàvem un caminet estret amb pedres que era una autèntica paret , l’objectiu era clar intentar arribar lo més a munt possible pedalant i puc donar fe que tots ho vem provar  sense concessions, a mort!!!!!!  Fins acabar, com no amb la bici a l’esquena!!!

IronAda

 Muntanya generosa que ens obliga a fer un esforç brutal però ens torna a obsequiar amb unes vistes de pel·lícula, quin país més espectacular que tenim!!

Impressionant!

 Anem carenejant una mica fins plantar-nos a la falda del nostre cim, una paret que ens portarà fins al Pas de Gosolans, tot caminant com no!

 Els últims metres de la pujada difícils d’oblidar, prou còmics!!  Vaig davant amb la bici a l’esquena i veig que s’acosta ràpidament el Francesc i es clar com som pitjor que nens acabem els dos corrents carretejant la bici a vore qui arriba abans!! Però lo còmic del tema es que per l’altre banda acabaven d’arribar un grup d’excursionistes, cofois de fer el cim fins que ens veuen a nosaltres corrent com si fes baixada!!!!! Un d’ells ens va dir algu així com:

-         Home no ens feu això!! La feina que em tingut per pujar i vosaltres arribeu corrent amb la bici a l’esquena!!!! 

Arribant a Pas de Gosolans (2400mt)

 Certament no era gaire normal però vem riure una estona!! Com ja us ho podeu imaginar les vistes eren.... estic bavejant el teclat recordant-lo!!

No hi ha res que l'aturi!

 Si per arribar tocava caminar per baixar cap a la banda de la Cerdanya també, una pendent, unes pedres i sobretot una timba.... que feien posar el peu a terra amb convicció a tots, be a tots menys al Dani que no es gaire humà!!!

 Un cop perdem alçada i apareix el bosc, un regalet en forma de corriol bastant més practicable, xulo xulo!!!!

 Anem baixant fins arribar a Bellver on fem una estupenda parada a esmorzar al Cafe Nou gestionat per una companya de l’Ada on ens cuiden d’allò més!!!!!

Ben Entaulats

 Desprès de la parada la cosa canvia, fot una calor de por que ens obliga anar fent sense córrer massa per no morir, a més la pista que agafem cap als Cortals de l’Ingla sembla la ronda de Dalt,  millor dit la Bonanova ja que està plena de cotxes ostentosos amb famílies que han decidit gaudir de la natura en estat salvatge còmodament dintre del cotxe, ben be semblava que feien un safari i nosaltres erem les bèsties....

més de 30º!!

 Per sort passat el refugi encarem cap el Coll de Pendís amb molta més intimitat, la pujada en conjunt era suau però llarga, uns 10km i molt solejada!!

Coll del Pendís

 Ja a dalt del Coll, més vistes  xules i un corriol molt guapo i llarg, gran recompensa a l’ascensió que amb aixo i un tram curt de carretera anem a parar a Bagà on a diferència de l’esmorzar, aquí triem molt malament ... el Xiringuito!! Res d’entrepans i unes coles de 20cl  que no servien per gran cosa.... en fi per no encantar-nos massa dinem barretes, poc engrescador però fa el fet.

El xiringuito...

 Curiosament la continuació es com la de l’altre parada, en pujada i molta calor però ara la pujada fa ni més ni menys que 20km!!!!!

 Aquí si que tinc temps de tot, d’anar be, d’anar tocat, d’anar fent... quan ja quasi acabàvem l’ascensió  i per lo tant anàvem ben curtits ens sobrevolen un munt d’ocells d’aquests negres i grossos, no se si eren trencalossos però feien respecte i arribaven al moment més oportú jejee!!

Gallina de piel!!

 Ah us he explicat que durant tota la ruta las vistes eren ‘ de gallina de piel’ ?

 Superat el tema ja nomes quedava deixar-se caure fins al mirador on havíem aparcat !!!

Que dir més de la ruta ?  que ja es dijous i encara no me la puc treure del cap, tremenda però això si amb uns numeros també un xic ‘tremendus’...  en poc més de 80km calçàvem vora 3100 mt de desnivell positiu!!

Un cap de setmana d’alçada i com sempre amb molt bona companyia!!!