Terra de Maquis 1a etapa canyera canyera!

Nosaltres no volíem però al final… Després d’un mes de maig molt intens i rematant-lo amb la Tracks del Diable Non-Stop pensàvem que el més sensat era descansar aquest cap de setmana,  però al final no ens hem pogut resistir davant l’oportunitat de “patir” un cap de setmana envoltats d’una bona colla d’amics i disfrutant del què ens havien venut per una ruta molt corriolera: la Terra de Maquis!

La cosa prometia, 230 kms per endavant i 7.000 metre de desnivell, repartits en dos dies, dissabte 130 i diumenge 100, i com que no som els únics sonats d’aquest planeta, el Madre Mia Nan@ al final el vem formar 7 aspirants a maquis, millor dit 6 aspirants a maquis i 1 maqui consagrat, el Ramon, ell l’any passat ja va fer la prèvia a aquesta cursa i ens en havia parlat molt bé.

El divendres a quarts de 10 arribem a Santpedor però no arribem sols, semblava que ja havia parat de ploure però no, cau una tromba d’aigua impressionant, ostres! Si demà estarà tot impracticable! Intentem no pensar-hi massa, trobem una pizzeria on tot i ser festa major ens donen de sopar i cap a la zona de les piscines a dormir. Allà veiem que també hi són la Núria i el Jose però ja deuen dormir perquè ni rastre de vida humana fora del vehicle.

Una superamanida al Bambú de Santpedor, sort que era per compartir

Seguim carregant-nos d'energia...

Encara plovisquejant ens disposem a dormir que gairebé se’ns han fet les 12. I a les 5:30 el despertador ja ens posa les piles, al cap de res sortim de la furgo per veure com pinta el dia i sorpresa ja arriba el Ramon! Ben despert i animat, com sempre.

Esmorzem, ens vestim, mentre va arribant la resta, com sempre som els últims, tots estan a punt i nosaltres tenim un escampall considerable, el Santi canvia les pastilles del meu fre de davant, jo preparo menjar, eines, etc... tot entre les típiques salutacions pre-cursa.

Matinem, segurament els maquis per passar desapercebuts també ho feien

Tot i que hi ha una versió una mica més assequible, de 170 kms en lloc de 230, som pocs els participants, menys de 70, però tots amb moltes ganes de marro!

Un que té estil per tot, quin crack!

Madre Mia Nan@! l'equip al complert!

El Raül fent-nos un mini-brifing abans de sortir

Com que el Santi i jo només tenim un gps des de que ens vem apuntar ja teníem decidits d’anar junts i sense apretar més del compte, no toca pas, total inicialment aquest finde ens tocava descansar.... però tot i així es dóna la sortida i he de frenar al Santi que animat surt prou esperitat. Un momentet per pista i de seguida agafem els primers corriols amb unes rampes importants, preludi del què serà gran part de la ruta: mola!

Després de la primera zona tècnica, ens toca rodar ràpid uns quants kms

Terra humit i ple de bassals de les pluges de la setmana

Els primers quilòmetres ens anem trobant amb el Toni i el Bernat del Bicisprint

Tan bon punt s’estira el grup rodant per pista i un senderó que ressegueix  el Francesc, el Ruben, el Santi i jo ja fem pinya, amb tantes curses feia dies que no rodàvem junts i ja ho trobava a faltar. Així que és com si estiguéssim fent una de les nostres superrutes de pretemporada.

Els primers quilòmetres no tenen massa desnivell i anem fent a un ritme alegre, que s’enlenteix quan agafem un corriol molt revirat i amb esglaons i zones de pedra molls que el fan més difícil tècnicament, aquí per variar el Ru i el Santi ens posen les coses complicades per intentar seguir-los, sort que apareix un noi que posa els punts sobre les is i els hi fot una repassada també a ells. Llavors encara no ho sabíem però acabaríem compartint molts i molts quilòmetres amb ell, l’Albert de Sant Pere de Torrelló, un luxe de companyia.

Zones tècniques d'allò més ben trobades

La trialera ens deixa als peus de l’eix transversal, just en una zona on estan fent obres, voltegem una mica per anar a trobar un túnel que creua a l’altra banda de l’eix i aviat tornem a estar corriolejant, és la tònica del dia, corriols de pujada i baixada d’allò més entretinguts i aquest cop continuen per la zona de la riera de Rajadell, que bonic! 

Esperem que el temps es porti que ja està tot prou enfangat!

Altre cop arribem a la zona d’obres de l’eix i ens trobem el primer avituallament on parem, és bàsicament de líquids però jo començo a tenir gana, como que no hi ha plàtan, doncs agafo una poma, no em diuen res, de fet no en menjo gairebé mai, són avorrides, així que me la veig menjant amb desconfiança a veure si em farà mal que el meu estomac no hi ha està acostumat, jejeje

Què millor que rodar en grup

Arribem a un avituallament, hi ha gana

Anem direcció Rajadell, però per arribar-hi em de salvar un turó i ens hi enfilem com no via corriol, unes bones rampes plenes de pedra fan que descobreixi que gràcies al fang que estem trobant el plat petit amb pinyó gran em torni a fer el burro com en els quilòmetres finals de la tracks, per sort a la que puc netejo una mica les roldanes i la cosa millora. Anem agafant alçada i el corriol es converteix amb un sender aeri d’aquells que em fan una mica de yuyu per la timba que et queda al costat, aquí el Ru porta la veu cantant. Com que ja hem pujat el turó toca baixar-lo, alguns amb més gràcia que d’altres, jo camino bastant els passos estrets amb pedra molla no em fan bona pinta i més val no arriscar, de fet des de la caiguda dels 100 de les Guilleries que d’aixo que se’n diu arriscar... no arrisco massa. 

Senderons i més que senderons, collonut!

A baix ens espera el Raül càmera de vídeo en mà, i ens informa d’un petit canvi de rumb degut de nou a les obres de l’eix. El Ru ens porta uns metres d’avantatge i així arribem al avituallament de Rajadell, on repostem i engreixem les bicis.

Apa, un avituallament més, van caient els kms més planers

Portem gairebé 40 kms, m’he deixat el perfil a la Petitona però si la memòria no em falla ara toca la pujada bona del dia, i la visualitzem aviat...

jiji jaja que ara bé lo bo....

Són uns 8 kms de pujada per pista els primers amb força pendent que comencen just passar una masia. Arrenquem tots junts però aviat les coses es posen al seu lloc, el Francesc i el Santi tan panxos pugen xerrant, em treuen uns metres i jo n’hi trec uns quants al Ru, així pim pam anem pujant. Ja força amunt la pista planeja una mica i en un trencall ens trobem a un noi del Impuls Medes Bike que va sense Gps i seguim amb ell fins el cim, mare meva és inevitable el joc de paraules, pujar al Cogulló costa un colló i part de l’altre! S’agafa un corriol que primer baixa per, un cop arribem a un prat d’herba ben verda, començar a enfilar-se descaradament muntanya amunt, au a carregar les bicis toca!

Darrera la masia s'endevina el camí a seguir, mama por!

I sí, puja

I a aquests dos se'ls veu tan àgils!

Igualet que el Ru i jo, mare meva quina cara, sort que al menys fa núvol

Costa avançar però alguns s'esforcen per aconseguir-ho

Però al final toca caminar sí o sí

A l’últim tram passem a un parell i arribant a dalt, a 877 metres d’alçada, trobem un avituallament amb forces bikers carregant piles, les vistes de Montserrat són magnífiques.

Ja som al Cogulló

Jo ajupint-me per no tapar les vistes....

Ara sí, Montserrat!

Sortim ja més acompanyats, a part del noi de l’Impuls ens acompanya l’Albert, a partir d’aquí ja no ens separem. I els 6 anem gaudint de la baixada, són 400 metres de cop, primer per pista i després per un corriol ben amagat entre herbes, nosaltres el seguim bé perquè ja l’han trepitjat uns quants però els primers l’hauran hagut d’endevinar tot seguint literalment el track.

El corriol s’acaba i per un moment trepitgem asfalt de baixada, davant nostra divisem un noi i quan el gps ens marca que toca desviar-nos a l’esquerra ens fotem tots a cridar perquè l’altre ha seguit carretera avall.

El dia es comença a animar i els núvols prims que fins ara havien mantingut la temperatura d’allò més agradable ens abandonen per fer-nos suar de valent les rampes que ens apropen al Castell Castellar. I el Santi davant la mirada plena d’enveja de tots plegats se les puja totes fins dalt. Que bèstia!

Arribant a Castell Castellar

Continuem direcció Aguilar de Segarra i comencem a reconèixer camins de la Marató que hi van fer el febrer. Abans d’enfilar-nos al poble trobem un avituallament, on els reis són els croissants de xocolata, quina obsessió amb la xocolata, tots endrapant-ne menys jo que per variar ja fa estona que tiro de plàtans, llàstima que estan una mica verds. 

El plat buit és on hi havia els croissants de xoco... 

Per pujar a Aguilar i anar cap a Fonollosa fem exactament el circuit de la Marató, així que ja m’ho conec, quan ho veig a venir em mentalitzo per la pujada que la recordo perfectament amb les seves rampes dures un cop deixes la carretera per agafar la pista, després ja un cop la pista s’acosta a la zona cremada fa uns anys ja puja més tranquil·lament. Un cop d’alt agafem el corriol que a la Marató algun graciós va desmarcar i arribem per pista a Fonollosa, on ens espera un nou avituallament, emparats per l’ombra de la carpa mengem, posem oli al peu del Francesc i fem un massatge a les bicis, o era al revés? No ho sé, la calor començava a fer de les seves, jejejeje

Sortint d'Aguilar de Segarra en fila india

A Fonollosa a l'Albert l'esperen amb un iogurt!

El Francesc posant-se oli al peu

A la pujada hem perdut al Impuls i sortim de l’avituallament 5 intrèpids maquis a la recerca d’un botí en forma de dinar a Castelltallat. L’Albert, que igual que el Ramon ja és maqui des del 2010 feia estona que ens parlava d’un castell enfilat a la muntanya, així que l’objectiu estava clar, arribar al castell, la forma.... doncs com poguéssim! La pujada se’ns fa llarga a la majoria, primer és suau, després rampes més pedregoses i dretes i arribem al castell! A no, que això no és cap castell! És una masia pintada de color rosa... el Francesc, l’Albert i jo bromegem, la deuen tenir llogada a mitges, la Barbie i la Kitty, un cap de setmana cada una que amb la crisi s’han de compartir despeses, jejeje

yeah! Una altra ruta compartida i avui és un dia especial ;)

Fort amunt maqui!

Més, més que això no s'acaba!

Un tram de baixada enganyosa per seguir pujant dret amunt, aquí el Francesc i l’Albert porten la veu cantant i finalment arriben els primers a Castelltallat, ara sí: el dinar! i arribem a l’hora bona, més o menys a les 14:20h.

Bifurcacions i Castelltallat que no arriba

Una altra tanda de rampes, mentre no siguin a les cames!

Per fi, ja divisem Castelltallat!

Tot i que sigui el dinar jo menjo el mateix que en els altres avituallaments però ració extra, plàtan, poma,  beure molt i la pasta la deixo pels atrevits, que no sigui que se’m posi malament amb la calor del migdia,  la resta però s’acomoden  mentre jo faig petar la xerrada amb els de l’avituallament. 

Un descans merescut

Una bona colla tot dinant

Olles de pasta i voluntaris la mar de simpàtics

Uns 20 minuts després sortim a encarar els 50 kms finals de ruta. Sortim amb uns quants bikers més i tots ens saltem el primer corriol que havíem d’agafar, sort que el Ru i el Santi se’n adonen aviat i rectifiquem abans no haver baixat gaire per la pista. Aquí s’hi ha corriol s’agafa, faltaria més!

Aquest terreny no abunda a la Terra de Maquis, només és un descans abans de....

Acabem la baixada per pista, els altres bikers ens han avançat però lo bo bé ara, ja sabíem que tocaria pujar però mare meva, quina manera més dreta de fer-ho, una pista serpenteja Costafreda amunt, ho donem tot per no baixar de la bici, el Santi, l’Albert i el Francesc posen la directa i comencen a guanyar posicions ràpidament, jo més discretament també vaig guanyant llocs i acabo coronant amb el Francesc que per fi ha claudicat i ha parat a treure’s la màniga llarga, no sé com l’ha aguantat  fins aquí.

Recoi com pica, on són els núvols d'abans? 

Les rampes fortes s’han fet dures però les he pujat bé, a l’últim tram que ja no picava tant però m’he començat a trobar-me una mica marejada. Al avituallament de seguida començo a agafar fred, mala senyal perquè de fred no en fa pas, així que a la que arriba el Ru li comentem que el Santi i jo anem baixant i ens dividim. L’Albert ens acompanya. 

El Ru coronant a Costafreda

Sortim de l’avituallament pensant que toca baixada però el sender que ens toca fer ara encara puja una mica més fins unes antenes i després cresteja una mica la serra pel costat d’un filat. Finalment ens posem a baixar amb les vistes de Súria que ens acompanyen, l’Albert i el Santi em van esperant perquè el corriol cada dos per tres està travessat per un reguerot que el talla i entre el mareig i que vaig parant baixo a pas de tortuga però cada cop en trobo millor i arribo a Callús ja refeta. 

Això és trampa, que s'havia de pujar fins les antenes!

Abans d'arribar a Callús passem per l'antiga colònia d'Antius

Entrant al poble hi ha un avituallament, on trobem un dels participants agafant aire assentat en una cadira de càmping, em sembla que tampoc li ha agradat gaire la baixada. Per variar aprofitem per estirar les cames, omplim bidons i menjar alguna xuxe que són quarts de 5 i ja és hora de berenar!

Quan marxem de l'avituallament arriben un parell de Nanos més :)

Ens queden uns 20kms, no sembla molt però si haguéssim sabut com eren! En definitiva molt entretinguts i corriolers, com no! Encara no hem acabat la primera etapa i vaig farcida d’esgarrapades, aquest és un bon indicador del grau de pista del recorregut, al Soplao això no et passa, jejejeje! Sortint del Callús i després de saludar una senyora d’edat avançada, carregada i amb unes bambes d’allò més fashions, deixem la pista i el corriol de torn s’enfila per apropar-nos a un bosquet, des de d’alt sentim el Francesc que ens crida des d’abaix. El sender és guapíssim, dolces ziga-zagues entre arbres i per sobre la pinassa, gaudim com a nens petits.

Sortim del bosc i travessem una zona de camps per agafar de seguida un corriol que transcorre per una zona humida i on hem de creuar el Toll de la Por, on podem veure algun saltant d’aigua i tot! 

Descobrint nous indrets, mola!

Sortim a una pista i al Albert li torna a fallar el Gps, d’aquí al final som 3 amb un sol Gps, en principi no ha de ser cap problema. I sorpresa, just abans d’arribar a una granja ens trobem un cartell que ens indica que falten 10 kms per meta, això sona bé! De nou tornem a agafar corriol i al girar ens trobem de cara amb un porc vietnamita que passeja al seu aire junt amb un gos de la granja, quines coses. 

Fauna ben diversa pel Bages!

Després d’intentar esquivar uns quants bassals gegants, arribem a una urbanització, mira que hi ha carrers per agafar, tots fan baixada menys una pista d’allò més empinada a la nostra esquerra. Evidentment a l’època dels maquis hi havia més números de que hi fos la pista que no pas l’urbanització així que toca tirar amunt, com no! Arribem a un dipòsit i el Santi ens vol fer creure que el track puja per un corriol molt i molt dret que surt d’enmig de les instal·lacions, l’Albert i jo ens mirem amb cara d’estupefacció, n’estàs segur? Per sort tot queda amb un error de càlcul i hem de seguir per la pista principal.

Com no podia ser d'una altra manera, plat petit i cap d'alt!

Els espirants a maquis però comencem a estar cansats i els 10 kms no acaben de passar mai, i a cada corba pensem que ens trobarem de morros amb la casa de colònies però en una nova cruïlla toca desviar-se de nou, per una estoneta prenc la iniciativa que no se’m desmoralitzin aquests dos xicots, no pot pas faltar massa! 

Ànims nois que això ja ha d'estar al caure!

Finalment el Santi veu el final del track, coi ja hem arribat? Però si aquí no hi a res, només una caseta en runes, mmmm jo la casa de colònies me la imaginava més gran, i amb més gent! No sabem perquè se’ns ha acabat aquí el track, per sort en aquest punt hi ha una de les cintes grogues que ha posat la organització per indicar l’entrada d’algun dels corriols i just al arribar veiem com un noi s’hi acabava de ficar, així que correm per no perdre’l, li preguntem i ell porta el track. Estem salvats!

Ben aviat arribem a una altra urbanització i aquí l’Albert ja recorda el camí, agafem un últim senderó on sentim per fi música que ve de la casa de colònies, hem arribat!!!

L'esforç recompensat, ja estem una mica més a prop de ser maquis

Benvingut al equip Albert!

A la meta ens estan esperant el Raül i un munt de gent de la organització, mare meva quantes atencions, fotos, obsequis, opinions, indicacions per les habitacions, sopar, rentar bicis, tot cuidat fins l’últim detall. Ens reben també el Dani i el Jordi que han arribat els primers en un grup de 3, com no...

Quina rebuda, tothom més que atent!

Ole, dos recompensats més!

Francesc, treu pit, jijijiji

El maqui major arribant, que gran el Ramon!

Les classificacions de la primera etapa Maqui: CLASSIFICACIÓ ETAPA 1

Neteja de bicis, dutxeta i fer-la petar però també s'han de preparar les coses pel dia següent i per acomodar-nos a la casa de colònies, el Santi però s'entreten per aquí i per allà, a llegeix una revista, i vaig i li deixo anar:
-Santi evoluciona!
jjejeje, ja tenim la frase del què queda de dia i l'endemà... segurament durarà una bona temporada...

Un bodegó ciclista

L'església romànica de Castellnou de Bages m'ha encantat!

Diuen que en el seu fossar hi ha enterrat un dels últims maquis, en Caracremada

L'efecte Focus

Tothom a sopar!!

El Pedro ha vingut des de Madrid, tothom vol ser un maqui!

I entrega de premis, per tothom o gairebé tothom!

Pel Ramon, el Jordi i per mi unes tanques Alpcross! Quina sort! això sí, millor muntar-les bé...

Així doncs la primera maqui etapa ha complert les espectatives amb escreix, apa tots a dormir que demà en toca més!

Bona nit!!