diumenge, 16 d’octubre de 2011

5a Volta al Penedès, un cop més sensacional!

 1 i 2 d'octubre de 2011:


Un any més hem anat a passar un finde de btt espectacular a Pontons, a la 5ª edició de la Volta al Penedès, la 3ª per nosaltres. La veritat és que cada any gaudim d’allò més en aquesta prova per parelles de dos dies seguint el roadbook i amb trams d’orientació en un ambient molt familiar.

Per si no tenien prou feina, aquest any els Metalbikers ens han obsequiat amb una novetat,  pròleg el divendres per definir l’ordre de sortida de la primera etapa de la Volta. Sortim a quarts de 7 de Sabadell el Dani, el Santi i jo amb la Petitona ben carregada, a Pontons ja ens espera el Vicenç que farà parella amb el Dani. A Vilafranca divisem la furgo del Ribi i aprofito un semàfor per colar-m’hi, jejejeje, em desil·lusiona veure que la Noe no l’acompanya però en canvi em diu que ell participarà amb l’Iñaki que finalment ha decidit venir des de Madrid per gaudir de la Volta.

Arribem a la casa de colònies de Penyafort, punt neuràlgic de la volta, just a temps per canviar-nos, fer una volta de reconeixement al circuit de pròleg, molt curt però prou tècnic, recollir els dorsals i posar-nos a la línia de sortida. El pròleg el disputem en grups de tres parelles, cada parella ha de fer 4 voltes al circuit, el primer participant de cada parella surt en intervals de 30 segons. En el nostre cas surt primer el Santi i fa dues voltes i després jo, dues voltes més, mare meva quina manera d’ofegar-me i tossir! Sí, sí i és que un inoportú refredat, amb febre a principis de setmana, no és el millor aliat per un cap de setmana intens de btt, però com que aquestes coses no es trien, doncs resignació i a pedalar.

La novetat d'aquesta edició, apunt per un pròleg nocturn?
De les 15 parelles que prenen la sortida en el pròleg, acabem fent el segon pitjor temps del pròleg, però tot i així demà sortirem dels últims perquè la majoria de parelles (en total en som 37) no han arribat a temps a participar-hi, i totes aquestes sortiran abans que nosaltres, entre elles la Nuri i el Francesc, així que ens tocarà intentar atrapar-los. A l’hora del sopar-briefing sí que ja hi som gairebé tots, això de la Volta és com una gran família, cada any hi ha gent nova però la majoria repetim, per alguna cosa deu ser.
Metal-briefing!
Havent sopat tothom a dormir, alguns a casa, d’altres a la casa de colònies i nosaltres a l’àrea de caravaning que hem improvisat amb l’autocaravana del Vicenç, la caravana del Jordi i el Franc i la Petitona, un veïnat ben avingut!

Ens toca sortir a les 7:53 i ens posem el despertador a les 6:30, uf, quina mandra llevar-se i a més fa fred... ai l’encostipat, no sé jo si serà la millor teràpia per treure-me’l de sobre, ja ho notarem. Esmorzem, ens vestim de romans, aquest cop ben abrigadets, encara que està clar que al migdia passarem calor, visita al lavabo, col·locació dels roadbooks i apa a intentar seguir-lo bé i no perdre’s.
Abans de les 8 del matí la càmera encara no funciona...
Quina grupeta!! Iñaki siempre sobresale ;)
Quan fa temps que no fas res amb roadbook, costa una mica familiaritzar-s’hi però a la que portem 4 vinyetes la cosa ja va més en dansa. De seguida passem algunes parelles que s’ho prenen amb més calma i a la primera pujada ens passa la parella més jove de la volta, ens agafen una mica de distància i veiem que agafen un trencant a mà esquerre, quan hi arribem nosaltres el parcial encara no ens coincideix així que agafem una altra pista a l’esquerra però uns metres més endavant, acabem de sortir i n’hi ha que ja es perden!

No ens podem encantar si no volem que la Núria i el Francesc, que han sortit 9 minuts abans que nosaltres, se’ns escapin més del compte però amb el meu refredat em costa molt posar un ritme fort, m’ofego, tosso, els mocs em col·lapsen el nas, així que el Santi adapta el seu ritme al meu refredat i jo vaig més ocupada que de costum entre el roadbook, marcar els parcials al compta, el mocador... així que aquest cop poques fotos faig. Per si no tenia prou pegues, el canvi comença a fer el tonto, ho noto en una zona de vinyes, però agafem una baixada plena de pedres i reguerots que passo amb penes i treballs mentre veig avançar-nos com una bala el Ribi i l’Iñaki. Superat el tram tècnic tornem a pujar i tornen els problemes amb el canvi, no se’m aguanta cap pinyó...quan puc faig parar al Santi i mirem el canvi, ostres cable del canvi trencat! Ara feia temps que no em passa, just un any, ja que l’any passat a la Volta també se’m va trencar però el segon dia en lloc del primer.

Estem parats just a la última vinyeta de la segona pàgina, on el roadbook marca un total de 8,31 kms recorregut i ja ens toca reparar, quina llàstima perquè el Santi ja havia divisat al Mia i al Torras. Intentem donar-nos pressa però ens passen la majoria de parelles que van participar en el pròleg i que per tant han sortit darrera nostre, el Vicenç i el Dani, el veïns d’acampada (el Jordi i el Franc), el Xavi Guàrdia i el David, un parell de grups dels Oxigen... i la parella de jovenets que sembla que, de moment, han retrobat el camí correcte.

Acabem de reparar, sembla que el canvi no ha quedat mal sincronitzat, així que reprenem la marxa, a la recerca del Control 1 (C1), abans d’agafar un corriol de puja i baixa, saludem al Ton que està amb el tot terreny en una cruïlla, buf, no hi ha manera d’agafar el ritme, el refredat em mata i les pujades també perquè he de posar tot sovint peu a terra per culpa del neumàtic de darrera gastat que no em tracciona. El Santi no va gaire millor, ahir al vespre va veure que la roda del davant li perdia aire i gràcies al Dani i el Vicenç van reomplir-la amb líquid sellant, després va inflar la roda amb més pressió de la normal, total que va amb la roda rebotona i que li marxa a les baixades. Quin parell estem fets!

Després d’una pujada per pista, on ens passa el Ton amb el cotxe, arribem al C1 just quan marxen el Mia i el Torras. Intentem tallar el cable sobrant amb unes mini-estenalles que té el Grimi però no serveixen així que el deixem enrotllat, total si no es desenrotlla no fa pas nosa.

Després del C1 la cosa tendeix a pujar direcció Torre Milà, primer però hem de passar per Aiguaviva i una mica abans sortint d’un corriol que cresteja ens trobem una parella de cara i una altra parada, es pensen que no van bé, són el Mia i el Torras i el trio dels Malalts de Bici de Piera, nosaltres ho tenim clar, així que continuem i els deixem allà tot discutint la jugada.... poc després d’Aiguaviva ens tornem a trobar una altra parell de cara, aquest cop són uns nois que pel què parlen deuen ser alemanys, tot convençuts reculen mentre nosaltres enfilem unes bones rampes amb pedra solta cap a Torre Milà, els parcials ens van quadrant perfecte, així doncs anem bé. 

El Santi s'adapta al meu ritme encostipat
Va passant l’estona i cada vegada fa més calor, però no em vull desabrigar no sigui que passi fred en alguna baixada i empitjori el constipat, arribem al C2 i aquest cop mirem quan fa que han passat la Nuri i el Francesc, uns 30 minuts, 9 no compten perquè han sortit abans però ja ens porten més de 20 minuts, impossible atrapar-los a no ser que es perdin molt en el tram d’orientació i nosaltres no...
La típica barreta energètica amb pinta de biquini 
Cada vegada que tornem a arrancar m’agafa un atac de tos, sort que no em dura molt. Agafem un corriol guapíssim fins el Coll del Montmell on agafem un tram de pista per tornar a enllaçar amb un altre corriol que té l’entrada ben amagada.

Però és clar, després de tant divertimento toca tornar a pujar. Tot dirigint-nos el C3 atrapem al trio dels Cuadrado, que com molts d’altres són uns assidus de la Volta i cada any rodem alguna estona junts. Pel què diu el perfil hem fet una pujada força llarga, però al anar entretinguda amb el roadbook i el comptaquilòmetres em passa més ràpid de lo habitual. Ja de baixada arribem al C3 on comença el tram d’orientació del dia. Quan arribem “els veïns” arrenquen amb l’orientació i també hi ha el Xavi Guàrdia i el David, el Xavi decideix deixar-ho estar, té problemes musculars i el David espera als alemanys per continuar amb ells.
El Cuadrados Team! Un any més no fallen!
El Tutu ens dóna el mapa i a simple vista sembla bastant senzill, més que els altres anys segur... a més com a pista en el briefing ens havien dit que es tractava d’anar seguint campanars. Mengem una mica, omplim bidons i sortim sols a fer el tram d’orientació, creuem el poblet en baixada i al primer creuament de camins ens equivoquem perquè anem a parar directe a una masia, per sort no ens cal tornar enrere perquè trobem un caminet que ens permet baixar a una pista que hi ha al costat d’unes vinyes. Seguint per aquesta pista aviat veiem la línia d’alta tensió que surt marcada en el mapa, si seguim paral·lels a la línia anem direcció a les Pobles on s’acaba l’orientació. Sortim a una pista asfaltada i d’allà ja es veu el poble, embalats baixant ens equivoquem i anem a parar a les portes d’una granja, reculem uns metres i al tornar a agafar la pista bona, al Santi li rellisca la roda de davant i gairebé m’escombra, per sort no s’ha fet res, d’una revolada s’enfila a la bici i apa pugem fins el poble on, davant l’església trobem el C4, fi del tram d’orientació. Tenim la sensació d’haver-lo fet bé, ja que al arribar-hi ha molta gent, a part “dels veïns” reparant una punxada, també hi són els Oxigen i alguna parella més que es posen en marxa quan arribem.

Sortim amb els veïns que acabaven de reparar una punxada a la bici del Jordi però de seguida hem de parar perquè el meu comptaquilòmetres ha deixat de marcar. Després d’un parell o tres de parades aconseguim que el compta torni a funcionar, just passat Santes Creus, on comença la pujada llarga del dia.
Ara fot calor!
Anem fent, com sempre entretinguts amb el roadbook, la veritat és que els quilòmetres passen més ràpid distrets entre vinyetes i parcials. Aprofitem un tram de carretera per menjar alguna cosa que portem a les butxaques i encarem les rampes fortes ja divisant altre cop als veïns. Que bé, tenir un objectiu per motivar-nos a pujar, jejeje, ens esforcem a superar les rampes i cada vegada menys metres ens separen d’ells fins que aconseguim passar-los, a aquesta hora la calor apreta i per fi aconsegueixo respirar una mica millor de l’encostipat, ara el Santi passa per un moment no tan alegre però arribem al control del dinar, a l’església de Montagut on encara hi ha els equips de l’Oxigen i els Btterus delVendrell i aprofitem per recuperar energies.
Els Btterus del Vendrell a la fresca

Arribem al C5 i tots marxen corrent
Això sí, només sortir del control no acabem d’entendre bé el roadbook i baixem més del compte per la carretera al no trobar però cap trencall a mà dreta reculem i agafem la pista correcte cap a la Font Jubany, encara toca acabar de coronar. Un cop d’alt amb moltes ganes agafem la baixada pedregosa, és un parcial llarg de 1,15 quilòmetres i quan miro de nou al manillar per veure quan falta pel proper parcial el comptaquilòmetres ha desaparegut! No, altre cop no! cada any a la Volta trenco el cable i perdo el comptaquilòmetres, com pot ser? Els altres anys però el trobàvem però aquest cop no, tot i que estem uns 10 minuts buscant-lo, pugem a peu fins a l’últim trencall on he posat el parcial a 0 però els esforços i la pèrdua de temps són en va, no el trobem. Resignats i havent perdut dues posicions, mentre busquem ens avancen els veïns i també el Xavi i en Lito, reprenem la ruta i fem els quilòmetres que ens separen de Penyafort jo fixant-me més en el roadbook i el Santi controlant sol els parcials. Al final uns 90 kms i 2320 de desnivell

Finalment arribem a meta a la posició 16, a 40 minuts de la Nuri i el Francesc, quin desastre, nosaltres que volíem dóna’ls-hi guerra! Això sí per sorpresa nostre el tram d’orientació l’hem fet de conya i hem aconseguit la 8a posició, al menys en això hem guanyat als nostres rivals més directes, jejeje
Preparant el recuperador màgic 226
Després de la dutxa ve el millor, tota la tarda per fer la petar i al vespre, abans de sopar, els pocs que ens quedem a la casa de colònies gaudim en primícia de les fotos del dia i el sopar com sempre amb la família Metalbiker.



Llenties amb arròs, es pot repetir?
El diumenge sortim revolucionats, la major part de coneguts i rivals directes surten darrera nostre així que apretem les dents per aconseguir que tardin el màxim possible en atrapar-nos, en especial el Francesc i la Nuri. Segueixo amb atacs de tos de tant en tant i expulsant mucositat però al menys puc respirar millor perquè el Santi té ganes de guerra... i només ell porta comptaquilòmetres, així que jo estaré atenta al roadbook.
Briefing de bon matí, que dur amb els ulls encara mig enganxats
Tots a punt per la segona jornada
Sortim per davant dels veïns, objectiu: que no ens atrapin! jejeje
Ja es veu que avui anem animats!
Al final de la primera pujada comencem a avançar parelles i a la segona pujada, tinc clar que ho pagaré, igual que l’any passat el Santi aprofita les rampes fortes per imposar un ritme fort i guanyar posicions, a nosaltres dos se’ns uneixen a la pujada la parella dels Malalts de Bici de Piera i ja arribant a dalt fem un grupet gran i en massa arribem al C1, nosaltres, els de Piera, el Xavi i el Lito, el trio dels Cicles Sans...

Un dia més passem al Cuadrado Team amb el catxondeo de sempre!
Caos en el C1, signant a tota llet que marxen!
Aquest any hem pogut rodar amb els del Cicles Sans!
Per una vegada només parem per firmar i prosseguim la marxa per un tram de carretera tots plegats i atrapem també al Mia i al Torras, el grup es va estirant i deixem la carretera amb uns metres d’avantatge respecte la resta i continuem pujant per pista direcció Mas Bermell, just abans de trencar a la dreta cap a la Font Jubany, on ja vem passar ahir, sentim veus que s’apropen, són l’Iñaki i el Ribi, han tardat gairebé 20 kms en atrapar-nos, no està malament!

Ens passen però de seguida ja els hem d’avisar que es salten el trencall, al cap de no res, els veiem en un corriolet al costat de la Font Jubany, que per aquí no és!! Total que els hem de cridar unes quantes vegades perquè no es perdin i en un parcial una mica més llarg ens deixen enrere i ens atrapen el Víctor i el Raul. Arribem al creuament on ahir vem tirar per la dreta i vaig perdre el comptaquilòmetres però avui toca baixar per l’esquerra.

A mitja baixada ens tornem a trobar al Ribi i l’Iñaki pensant-se que van malament buscant no sé quin camí...  però si anem bé, aquest parell van ben despistats i això que porten unes presses... en fi, nosaltres a la nostra i per un corriol arribem al C2, on hi ha el Llibert i on comença el tram d’orientació del dia.
L'Iñaki i el Ribi, al C2 just abans de començar l'orientació més perdedora de la seva història, jejeje
Mentre mengem alguna cosa i ens mirem el mapa, van arribant unes quantes parelles, entre elles el Ribi i l’Iñaki, el Xavi i el Lito... com que el Xavi domina li faig una pregunta del mapa i em suggereix que els seguim, ok, així arribarem bé segur, que aquests ahir van fer primers a l’orientació. Així que deixem que altre parelles marxin, entre ells l’Iñaki i el Ribi i el Víctor i el Raul. Quan estem a punt de marxar nosaltres arriben el Vicenç i el Dani, com que ahir a nosaltres l’orientació ens va anar bé, ells decideixen seguir-nos però sortim i encara no estan a punt.

La sortida és de pujada i és intentar pedalar i les cames comencen a fer-nos un mal important, sobretot a mi, m’és impossible seguir al Xavi i al Lito, buf que malament ho passo, i ells es juguen guanyar l’orientació de la Volta al Penedès així que han de fer la seva i no pas esperar-nos que sinó no guanyaran, així que mica en mica els anem perdent. Per una vegada ens va bé que les pistes estiguin tan seques, així que quan arribem a un trencall mirem per on s’aixeca més polseguera i tirem cap allà confiant que l’hagin aixecada ells.

En un creuament però veiem als de Malalts de Bici i ens posem per on passen ells, mala elecció, anem a parar a un camp de patates, a l’altra banda ja es veu el convent i la pista que hi porta i per la pista el Vicenç i el Dani, ostres, tot i estar-nos seguint, arriben abans que nosaltres al C3, que bo!

El Dani i el Vicenç ens foten el pal al últim moment, quins cracks!

Ens hidratem i prosseguim que toca pujar a Puig Castellar, aquí no anem seguint a ningú i al anar al nostre ritme les cames responen una mica millor. Aquesta pujada ja ens la coneixem, a la Volta al Penedès de fa dos anys, a la mateixa zona teníem un control i començava també el tram d’orientació i vem pujar a Puig Castellar per la mateixa pista. Pujant ens passa una parella que tenen molta pressa i ara som nosaltres els que atrapem al Víctor i al Raul. Arribant a Puig Castellar apareix el David Teixidó amb els germans alemanys preguntant pel C3, estan fent el tram d’orientació i s’han enfilat fins aquí dalt! Mare meva i això que el David amb això de l’orientació controla...

Baixem de Puig Castellar primer per un tram trialer curt ja conegut i després per pista fins la carretera que l’agafem un moment, lo just per tornar-nos a encorriolar, és un corriol una mica puja i baixa i jo vaig amb les cames ben calentones, però tot i intentar anar ràpid ens atrapa alguna parella i arribem una bona colla al camp de futbol de la Llacuna on el Grimi ens espera amb el C4. No ens encantem massa per no perdre el grup, vaig petada però som al quilòmetre 35 i la Nuri i el Francesc encara no ens han atrapat, ens imaginem que els tenim trepitjant-nos els talons però no ens volem donar per vençuts i sortim disposats a no quedar-nos sols. Aviat comença la pujada i el grup es compacta, a més és un tram on has de parar molta atenció al roadbook ja que transcorre per senders molt guapos però amb alguna entrada una mica amagada.

Som unes cinc parelles, el Víctor i el Raul, el Xavi i el Lito que tot hi anar-se queixant li van fotent, els menorquins, el trio dels Yaencontré i nosaltres. Anem juntets en els senders però a la pista ens despengem una mica, vaig petada i no els puc seguir. Però llavors entrem en un corriol de baixada molt guapo amb un parell de tobogans espectaculars que ja havíem fet a la ruta de les Serres de Mediona a principis d’any. Sortim a la carretera i tot i que em costa molt pujar, avancem als Yaencontré que un dels 3 va més fotut que jo i arribem al C5. Li demano al Santi un gel per afrontar els 15 kms que queden però només n’havia agafat un per cada un i ens l’hem fotut fa estona... així doncs que endrapo els fruits secs i plàtan que hi ha al control, estiro una mica les cames que les tinc com pals i sortim pujant cap al Coll de la Barraca.
Arribant al últim control, s'han de treure forces d'on sigui!
Passat el Coll de la Barraca la pista encara puja una mica més i sorprenentment tornem a atrapar als cracks de l’orientació i els menorquins, ens posem a baixar per un corriol guapíssim ple de pedres, m’ho passo de conya intentant no posar peu i concentrant-me per no caure fins que atrapem també el Raul i al Víctor. La baixada és llarga i en un tram tècnic posterior un dels menorquins cau, degut un reguerot molt profund que trenca la pista, el pobre s’ha fotut una bona pinya però sembla que es va recuperant, en Xavi ens diu al Raul i a mi que anem tirant, ja que el Víctor i el Santi són davant i no se’n han pas adonat.

Lo bo s’acaba i ens queda una última pujada abans d’arribar, la fem junts amb el Víctor i el Raul, el Santi i el Víctor van bé, però el Raul i jo... estem que demanem l’hora! Com ens costa i més quan arribem a la carretera asfaltada, allà hi ha els de Malalts de Bici que han trencat la cadena, els Santi els hi deixa eines i anem fent amb un únic objectiu, arribar a meta ja!! Amb aquestes una altra sorpresa, ens apareixen de cara el Dani i el Vicenç, que s’han liat amb el roadbook, els hi confirmem que van bé i quan ja retroben la vinyeta veiem com es van allunyant ràpidament.

Amb penes i treballs acabem de pujar, per fi! L’última baixada i a Penyafort hi falta gent! Baixem ràpid, tot el què puc, tot i els neumàtics gastats, la pedra solta i la pista seca no tinc la sensació d’anar a poc a poc. Per rematar-ho l’últim esforç, uns metres de fals pla cap amunt i arribem a meta, que bé! Tenim la sensació d’haver-ho fet bé, tot i que no porto comptaquilòmetres el Santi ho ha portat genial i no ens hem perdut gens, i el Francesc i la Nuri en 62 kms no ens han atrapat, la bomba però és que ens diuen que hem entrat a meta 3ers! Darrera dels que van guanyar ahir i del Vicenç i el Dani, la resta encara no han arribat, la major part s’han perdut, que fort!

El Raul, el Víctor, jo mateixa, el Vicenç, el Dani i el Santi
I comença el degoteig de parelles, estranyament l’Iñaki i el Ribi i la Nuri i el Francesc van passant els minuts i no arriben, aprofitem per anar picant alguna cosa i passats 47 minuts arriben la Nuri i el Francesc, avui els hem guanyat però com que ells havien sortit més tard que nosaltres la diferència de temps no és suficient i amb els 40 minuts que ens van treure ahir ens guanyen per menys de 2 minuts, jejeje la cosa ha anat ben disputada! El Ribi i l’Iñaki encara tarden 50 minuts més en arribar, els hi hagués sortit a compte fer tota la ruta amb nosaltres, a poc a poc pel seu gust però sense perdre’s!
Amb el Xavi i el Lito!
Arriben els veïns, l'any vinent haurem de desempatar!
Abans de dinar surten les classificacions, tot i entrar 3ers a meta avui hem fet 8ens i entre els dos dies al final fem 9ens! Per fi un Top10! I d’orientació de conya també, al final 6ens de la general.

Ara ja hi som tots! Quina aventura alguns...

Un cop més ens hem divertit com mai a la Volta al Penedès i això que a les incidències habituals de cada any, és a dir, trencar el cable del canvi i perdre el comptaquilòmetres, li hem hagut de sumar el meu refredat de campionat, sort que veure tota aquesta colla de gent tan maca que ens trobem cada any a Penyafort, m’ha fet millorar espectacularment! A poder ser l’any vinent hi tornarem i serà la nostra 4a!

7 comentaris:

Oscarjet ha dit...

Joder, m´ancantan les vostres aventures i les croniques !bona setmana!

xavi ha dit...

Power vas guanyar per la Núria, jejejej...

lluis ha dit...

Collon pareu una miqueta que no pus seguir-vos ni desde casa!!
Molts records i si un dia passeu fent alguna volata ja ho sabeu!!

Clara ha dit...

Bufff quina colla, quanta gent coneguda..Si es que cada cop que us llegeixo, tinc la sensació que les vostres aventures son molt fàcils de fer ..Moltes felicitats parella

francjc ha dit...

Ei! molt bona crònica.
M'ha encantat veure'm com el veí per allà el mitg... al final no us vam poder donar més guerra, esperarem a la propera!

pablo.bk ha dit...

Qué buena pinta tiene esta prueba y qué cantidad de caras conocidas. Qué suerte tenéis, Ada... Cuánto tenemos que aprender de la cantidad de cosas que organizáis por allí. Muuuucha envidia, y no se si sana, jaja.
Mejórate ese catarro.

Àngel btteru ha dit...

Ei!! que tu ni refredada pares jejej , i a nosaltres encara ens vas treure amb bona cara perqué....maremevaquinapenitència!!

Res salutacions parella i fins la propera!!