dijous, 3 de maig de 2012

Trek12 Wild Wolf Series, tot fen el hàmster per Corró d’Amunt

Doncs sí, fa mesos que li anava dient al Santi que tenia ganes de provar-ho, donar voltes a un circuit tinc clar que és una modalitat de cursa que no m’agrada, per això no som d’anar a Opens Bcn, Copes Catalanes... però fer unes 12 hores és una bona prova de resistència tan física com mental i si per fer-ho no hi ha més remei que fer el hàmster doncs ens hi posem fulles.

Al Santi no li feia molta gràcia, ell sí que sap què és enfrontar-se a una prova d’aquest tipus, així ho va fer a les 24hores de Madrid el 2010 quan jo hi participava en equip femení de quatre, però com que som un tàndem al final també s’hi anima i al Francesc només fa falta comentar-li perquè s’inscrigui a corre cuita.

Divendres al matí aprofito per anar a veure el circuit, la intenció era donar-hi dues voltes però no aconsegueixo fer-ne ni una de sencera, han tallat un munt d’arbres i en varies ocasions el track que m’ha passat el Ribi queda tallat així que vaig improvisant segons els camins que estan oberts i els trams que ja estan marcats, sense acabar-ho d’encertar del tot, arribo a meta, on hi ha gent de l’organització preparant tot el “tinglado” per l’endemà, fem conya amb el meu intent de volta de reconeixement i marxo pitant que sinó faré tard a treballar. Això sí, una cosa està clara, per les parts que he pogut fer el circuit serà dur de nassos...

I per fi arriba el dia, passem a buscar al Francesc per Granollers i abans de les 9:30h ja estem aparcant al costat de la flor i nata de les curses de resistència, avui serà un gran dia, si més no això està ple de molt bona gent, la cosa promet! Ja se sap lo primer anar a buscar els dorsals mentre anem saludant a tothom, el Charlie, la Noe i el Ribi, el Víctor Echevarria, el Vicenç i el Toni Pacios, la Muix Na amb la Núria Surià i tot el seu team, el Sergi i l’Amàlia, el Mario i el Toni Trujillo... i vinguts expressament des de Madrid l’Iñaki i la Isa, quina il.lusió retrobar-los!

Només per retrobar-nos val la pena haver vingut! Amb la Isa, la Noe, l'Iñaki, el Francesc, el Vicenç i el Ribi

Més bona gent per corrió, amb el Mario i el Toni, amb qui jo diria ens tornarem a trobar aquest any...


Recollim els dorsals i m’alegra saber que de noies en som 8 i totes en categoria individual, si senyor quina colla de xalades, jejeje.
3 de les 8 valentes :) La Muxi Na tropical i l'Amàlia
Qui ho diria que no volia venir!
Tornem a la furgo per preparar les nostres coses a la zona de parada dels individuals però es veu que aquí no existeix, el Santi i jo convençuts que seria com quan vem anar a Madrid, que els que corrien en categoria solo tenien un espai a prop de la zona de relleus on deixar les coses que poguessin necessitar durant la cursa, menjar, roba de recanvi, els llums, etc... però es veu que aquí no, has de sortir de la zona de les carpes i anar fins al cotxe o on tinguis el teu material, sort que els Bicisprint ens munten una carpa just al costat de la furgo i com que són bona gent ens hi deixen guardar les nostres coses. Superat aquest petit entrebanc, omplim les butxaques, de jalar i eines i a les 10:30 ens criden pel briefing. S’acosten les 11, quan comença la cursa, el briefing no s’acaba i jo m’estic pixant, així que me’n vaig al poliesportiu i aprofito per posar-me l’okole que de ben segur avui em farà prou falta.
Avui els Bicisprint i els Ravets van ben camuflats, gràcies per deixar-nos compartir carpa!
Aquesta mirada... sort que hi ha el Santi per desmentir-ho, jajaja
Aquests del Surià són molta colla
Quan torno al camp que han habilitat per la zona de boxes ja està tothom a la sortida, ai que aquests no m’esperen, jejeje! El primer tram serà neutralitzat, més val, perquè només sortir han tirat grava en una baixada que acaba en corba cap a l’esquerra i s’intueix la mar de perillós. Pel què m’han explicat els experts en aquest tipus de curses, aquí és important marcar la volta ràpida de la teva categoria, si acabes empatat a voltes guanya qui té la volta ràpida, i per fer-ho has d’aprofitar les primeres voltes. Tinc clar que aquí qui porta la paella pel mànec és la Noe, té molta experiència en curses de 12h i 24h en individual i com sap tothom l’experiència és un grau, només aquest any ja ha participat a les 3 curses que s’han fet d’aquest mateix campionat i no va líder en noies perquè una d’elles se li va creuar, sinó ja duria el maillot groc des del principi, això sí, avui és el seu dia per enfundar-se’l!

Arrenquem!


Sortim, nosaltres tres amb el Vicenç des de darrera de tot, però com que es va amb xip no et comença a comptar la volta fins que passes per l’alfombreta, a la Noe l’he vista a primera línia de sortida així que des d’un bon principi no li puc pas seguir la roda, imagino que té intenció de fer la volta ràpida així que jo també ho intento tot i que la primera, amb tanta gent, segur que ha de ser complicat.

I comencem a rodar pel circuit que durant les següents 12 hores serà el nostre company inseparable, primer la corba xunga i en baixada plena de grava cap a l’esquerra, un tramet de pista per agafar un camí que han desbrossat fa poc i està bastant brut, en sortim, creuem una pista i agafem la primera pujada del circuit, aviso al Santi, aquesta és la pujada més constant i pistera del traçat, encara anem frescos i se’m passa prou lleugera, arribem dalt, mini corriol a la dreta i baixada, el principi es fa prou bé però després tot i ser per pista, està molt trencada, amb uns reguerots de por on s’ha d’anar en compte, aviso al Santi al entrar-hi però com sempre ell fa de les seves, no sé com se’m acut seguir-lo, volent fer la volta ràpida baixo amorrada a la seva roda i de cop i volta veig un forat, recoi quin tros de forat! I ara què...

Doncs intento saltar-lo, però la cosa es queda amb un intent, aixeco la roda de davant però segurament no lo suficient, no caic però gairebé surto del camí i de cop em trobo parada, amb els dos peus fora dels pedals i mitja bici dins el bosc, a més com que és la primera volta i el grup s’ha estirat poc gairebé me’n passen 3 per sobre. Apa, primer ensurt del dia, reemprenc, quan torna a fer una mica de pujada veig el Santi bastant més endavant a aquest ja no el veig fins que em dobli, penso, i el tio s’ha saltat el forat com si hi hagués passat tota la vida, serà possible!


Acabem de començar i ja se'm ha encongit la bici, això que encara fa bon dia

Intento tornar-me a concentrar, pujadeta curta, agafem caminet a l’esquerra i de nou una baixada amb reguerot al mig, és l’especialitat de Corró, només hi ha una traçada bona per sort està ben marcada i el de davant la fa bé, així que aquest cop l’encerto. Ara arriba un tram que, tot i intuir-ho, encara no sabia que acabaria odiant-lo i molt. És un corriol, primer força ràpid però que cap a la meitat comença a pujar i a sobre es torna enganxifós i brut, és boterut, també l’han desbroçat per l’ocasió així que és ple de branquillons i per no faltar al costum se’m en enganxa en els pinyons i la roldana inferior del canvi, apa, ara torna a parar per desenredar la liana aquesta, està clar que aquesta no serà la meva volta ràpida.

Per acabar-ho d’adobar al final del corriol hi ha una pilona palplantada al vell mig, això sí marcada amb cintes perquè ningú se la mengi, i una bona rampota, curta però intensa. Sortint d’aquí arribes a un peralte bonyegut  i entrem en una zona ràpida i amb tobogans suaus, és divertida i si aprofites bé l’inèrcia i esquives unes branques de pi que hi ha per terra, t’estalvies una mica d’energia per la pujada següent. Acabes la pujadeta, un descans i apa corba a la dreta i corriol amunt, no és molt dret, es fa amb mitjà perfectament, tot i tenir reguerots la traçada és ben clara i un cop dalt una mica de ziga-zaga avall fins una pista rapidíssima fins encarar l’última pujada del dia.
Vaig analitzant on puc apretar per intentar que la següent sigui la meva volta ràpida, aquesta ja la dono per perduda. Així que poso plat gran i la baixada pistera es fa de conya, no té corbes tancades fins al final, on m’he d’assegurar d’haver tret el plat gran abans d’arribar-hi i a poder ser haver pujat algun pinyó perquè la baixada s’acaba de cop i amb un gir de 180 graus, on a més hi ha una alfombreta de control de xip.

Encarem la tercera i última pujada del circuit, és punyetera perquè té 3 rampes dures, a més ahir no la vaig fer perquè aquest tros el vaig enganxar just del revés, de baixada estava molt bé, però em tocarà pujar-lo i més d’una vegada. La rampa del mig és punyetera perquè només té una traçada bona, la de l’esquerra i és bastant perfilada, més val no dubtar i apretar les dents amunt. Ja a dalt un tram de pista on també han passat amb la màquina per fer el camí més ample i això vol dir que el terreny està tou i amb restes d’arbres i troncs, pobrets, segur que no feien mal a ningú i ara jeuen a banda i banda del camí.

Ben curiós, durant més de 11 hores donant voltes a 7kms i no ens vem trobar en cap moment
Baixada corba a la dreta des d’on veus la gent que està acabant la primera pujada i pista bona gairebé fins a meta, això sí, em sembla que no sóc l’única que estic a punt de fotre un recte a la primera de les corbes tancades que hi ha abans de les vinyes, un cop allà ja es veu la zona de meta, algun graciós però ha decidit escampar tot de grava al tram final de pista que has de fer just abans d’agafar un corriolet que porta al camp segat on han instal·lat totes les carpes. I aquests són els 7 kms de circuit que ens aprendrem fins a la sacietat aquest dissabte, el tema està en què a més a més són prou costeruts, depèn de l’aparell que ho marqui però són entre 220 i 250 metres de desnivell per volta, tela marinera...


I ara sí a trompicons passo per primera vegada per línia de meta, no paro massa atenció a res tot i que sento gent animant-me, però ara estic capficada amb la idea d’anar a per la volta ràpida, si no la faig ara quants més quilòmetres porti a les cames serà més difícil. Així que passo per l’alfombreta, faig la primera corba i em poso de peu per aconseguir creuar el camp més que ondulat tot guanyant velocitat.


Trepitjant la patata ondulada gegant, quin fart de bonys!


De seguida m’emporto una sorpresa, tot començant la primera pujada atrapo la Noe, veig que es mira el colze que el té una mica tocat, li pregunto si li fa mal i em diu que li molesta una mica però que res important, que ara s’ho pren en calma que ella ja ha fet la seva volta ràpida a la primera volta, però com que jo no tinc els deures fets marxo pujada amunt.

Les pujades a tope se’m fan dures, sort que hi ha les baixades per descansar i la primera m’encanta, ara que ja li he trobat la traçada i he pogut esquivar perfectament el forat on quasi m’hi deixo les dents a la primera volta. I la tercera pujada, que de dura ho és molt, psicològicament se’m fa menys pesada perquè a cada volta sempre és l’última pujada i això la fa més portadora.

Creu-ho la meta, no tinc ni idea de amb quant temps he fet la volta, a la primera volta no me’n he recordat d’engegar el pulso fins a la primera pujada i quan he passat per meta al començar la segona volta tampoc he pensat en marcar una lap així que... si he fet volta ràpida bé i sinó també... ara sí m’hi fixo més, m’animen el Sergi Fdez., que avui no pot córrer per una lesió, l’Alejandro que està esperant al Dani per un relleu, el Mario... i la Núria Teys amb gent, que, igual que el Robert, han aprofitat la seva sortida amb bici per acostar-se a Corró i veure el cotarro.

Robert, tinc alguna cosa al canvi, oi?


Come,ça la tercera volta i, igual que comença la tercera en comença una quarta, una cinquena, una sisena... vaig fent, intento pensar en altres coses però m’és molt difícil, el meu cap no para de repetir la volta que estic fent en aquell moment, com menys hi vull pensar més difícil és ignorar-ho, vet aquí la importància del factor psicològic. Per sort em distrec quan m’avança algú o quan atrapo algú, miro si porten xip al turmell, si és així és que estan fent relleus i sinó doncs són sonats que com nosaltres s’han apuntat a fer el hàmster en solitari. El millor és quan comparteixo alguna estona amb algun conegut, la Muxi Na, la Isa, l’Amàlia, el Vicenç, l'Àlex de Redciclista, el Ribi i els seus grans consells... i especialment m’ho passo teta la 10a volta que comparteixo amb l’Iñaki, ell va junt amb el Nazario, en aquell moment han perdut al Ribi, i ens passem ¾ de volta xerrant, com que van de tranquis aprofito la rampa d’abans de començar la segona pujada del circuit per fotre-ls-hi un palillo, jejeje, em tracten de boja i seguim. Els perdo però a la última pujada, ja fa estona que el plat petit fa de les seves i quan vull canviar molinillo i peu a terra, apa ja se’m han escapat.


El super Vicenç m'avança dos cops amb l'excusa de que ell para més... jejeje

Acabo la 7a volta amb molt bona companyia, llàstima de la lesió Isa, a recuperar-se!!


Entre tanta volta, en algun moment determinat apareixen la Clara i el Carlos per animar a base de bé, quina alegria, al menys et passa l’estona més distreta i els hi puc preguntar com va el Santi, em diuen que bé, que va rodant amb el Francesc, good news! Unes voltes després també rebo els ànims de l’Esteve Serra, i en algun altre punt del circuit de la Sílvia Vilardell, alegria pel cos i sobretot per les cames!


Que bé, han vingut la Clara i el Carlos per fer somriure al Santi

Jo també m'hi apunto!

No m’he plantejat ni quantes voltes fer ni quan parar, així que no faig la primera parada fins que se’m acaba el primer bidó, això és en acabar la 8a volta, quan porto 4 hores de cursa, surto del circuit com puc, la veritat és que he d’anar preguntant com arribar a la zona d’avituallament, per on tornar al circuit.. abans de començar no hem tingut temps d’estudiar el sistema i ara és tot nou i no val a cagar-la si ho fas malament et poden penalitzar. Em limito a anar directe al avituallament, molt pobre per cert, m’omplen el bidó d’isotònic, em prenc un gel i bec una ampolleta d’aigua i apa de nou a donar voltes. Surto i a per la 9a, la 10a.... es nota que el cos cada vegada està més cansat, ja que al acabar la 12a volta he de tornar a parar per omplir de nou el bidó, me l’he acabat en la meitat de voltes que el primer!

M’he anat trobant a totes les noies menys la Noe i la Núria Surià, sé que la Noe té molta experiència en aquest tipus de proves i sap molt millor que jo què ha de fer, quan parar, com fer-ho per perdre el menor temps possible, què portar a sobre que pugui necessitar... també penso que són elles dues les que han pogut fer volta ràpida... cada vegada que passo per meta tinc l’esperança que algú dels que ronden per allà em doni algun tipus d’informació, tens la volta ràpida, o la té la Noe o,... el què sigui però tenir alguna referència. Però no, ningú m’informa de res, llàstima, així que vaig fent pensant que vaig primera, això ho tinc bastant clar, he passat a la Noe a la segona volta i sé que ella anava primera i després jo no he parat i quan he parat mirava al circuit i no ha passat cap altra noia, així que si els càlculs no fallen vaig davant. No és fins la volta 11a que el Ribi em diu que tinc la Noe a uns 8’ per darrera, això em confirma la posició, ara em falta saber on para la Núria.


Núvols amenaçadors i jo sense fixar-m'hi...

A partir de la 12a volta el peu dret em comença a fer la punyeta, la part anterior de la planta del peu em fa mal a cada pedalada, intento moure el peu dins la sabata, no tinc la sensació de dur-la ni massa apretada ni massa baldera, aparentment tot normal però noi el peu no sé què té... doncs res a compartir voltes amb el mal de peu.

Passo per meta, i començo la 15a volta és llavors quan sento que pels altaveus ens recorden que a partir de les 19:00 s’han de portar els llums i encesos. Per un moment m’entra canguel.lo no tinc ni idea de quina hora és, m’he centrat tant en saber per quina volta passava que m’he abstret totalment de en quina hora vivia.. i si són les 18:55? Per fer una volta tardo entre 30-35 minuts, llavors no arribaria pas. Quan surto de la zona Ruffles busco l’hora al pulsòmetre, són les 18:20, cap problema, just per fer la volta i entrar a boxes a buscar els llums.

Quan surto del circuit em creu-ho amb el Santi que ja ha fet la seva parada tècnica i emprèn ja la seva 16a volta. A mi la parada em va de conya perquè al baixar una estona de la bici se’m relaxa el peu dret i al tornar-hi ja no em fa mal, a més ara sí, pregunto als de la carpa com vaig, però ningú ho ha mirat, sort que hi ha l’Àngel allà per anar-ho a mirar. Es veu que porto una volta d’avantatge a la Noe i també tinc la volta ràpida, yuhu! Quin alleugeriment, ara es tracta de mantenir-ho, col·loco els llums davant i darrera, menjo un plàtan que hi ha per allà, canvio de bidó, em poso les ulleres de vidres clars i em poso l’armilla a la butxaca per si refresca al caure la nit, em prenc un segon gel, xerro una mica amb el Vicenç, el Toni i el Bernat i vinga a fer el hàmster una altra vegada. 
es va fent fosc i comencen a ploure, ara si que ja hi som tots


Ara però sí que ja no sé on sóc, la Noe haurà parat ja? Haurà anat més ràpida que jo? La tinc davant o darrera? Res, de respostes no en tinc això sí, les pobres Isa i la Muxi Na lesionades, fa estona que ho han hagut de deixar estar però m’animen a cada volta.

Vinga surto i endavant amb la 16a volta, com que és obligatori engego els llums tot i que de moment no fa pas falta, s’hi veu perfectament. En un moment determinat tinc la sensació però que el llum s’ha apagat, poso la mà davant i efectivament comprovo que no se’m il.lumina, i el torno a engegar, al cap d’una estona igual, sembla que estigui apagat... total que cada dos per tres al llum li dona per apagar-se sol, fa algun contacte xungo.. quina jugada i llavors me’n adono que no he agafat el frontal de recanvi.

Començo la 17a volta i el llum segueix fent el tonto però a més a més arriba la pluja! Ara sí que ja hi som tots, és un primer ruixat suau i que no dura massa, així doncs no m’emprenya massa, el què m’emprenya més és assabentar-me de que el Madrid va guanyant al Barça, quina murga!

Es va fent fosc i lo del llum va de mal en pitjor, així que al passar per meta paro i vaig a la carpa per agafar el frontal, al sortir del circuit em torno a creuar amb el Santi ell ha parat per agafar l’impermeable i ja està entrant altre cop al traçat. Enfurismada per la jugada del llum volo cap a la carpa i em col.loco el frontal al casc i aprofito per agafar l’impermeable, surto pitant de nou cap a la pista i a la primera pujada el llum decideix apagar-se definitivament, només li faltava l’aigua, així que vaig només amb el frontal però no veig res, paro i el trec del casc i me’l poso al front, entre les ulleres i mateix casc, se’m clava tot i em fa mal però mala sort.

El frontal il·lumina molt poc, a les baixades vaig casi parada i molt tensa, a més cada vegada està tot més enfangat i relliscós, per sort apareix abans d’hora el meu Sant Jordi particular i em salva del drac de la foscor, arriba per darrera parat de veure’m allà li explico tota la història mentre se’m posa a roda i em va il·luminant tot el què queda de volta, la 19a ja. Em diu que ell para ja, que ja n’ha tingut prou i m’ofereix el seu llum, així que quan aconseguim passar per meta sortim del circuit i a la zona permesa fem el canvi de llum, amb molta mandra torno al circuit amb la decisió presa, vaig a fer l’última volta!

Ostres que dura que es fa és la 20a, mentre l’estic fent ja estic flipant, he donat 20 voltes a un circuit de 7kms? Això vol dir que hauré fet uns 140 kms, hauria pogut anar de casa fins a Figueres amb bici però no m’he mogut de Corró d’Amunt, de bojos!

Per sort coincideixo amb el Toni Trujillo i vagi fent més entretinguda, em despedeixo dels nois de l’organització a qui he anat saludant a cada volta, ara s’amaguen entre la foscor, no els veig però sé que hi són perquè em responen, jejeje. Estic fent l’última pujada de l’última volta i me’n adono que arribaré a meta poc després de les 22:00h, recoi encara em donaria temps de fer-ne una altra, em venen tots els dubtes, la Noe haurà parat? Amb tots els problemes del llum i la pluja he baixat molt el ritme i he hagut de fer dues parades extres i si mentrestant m’ha guanyat una volta?

Decideixo sortir i intentar assabentar-me d’on és ella, si segueix rodant o no i segons el què em diguin sortir corrent a fer-ne una altra. No em fa falta, passo per meta i ja veig el Santi amb el Jordi i la Mireia que han vingut a animar, senyalant-me la sortida, em confirma de seguida que la Noe ja fa estona que ha parat. Així doncs s’ha acabat fer el hàmster, buf, quina passada, estic cansada però molt i molt contenta! Repte superat i amb bona nota, i el meu polar, tot i haver-lo engegat tard marca 142 kms i 4.600 de desnivell, fredament no sé pas si un hàmster ho aguantaria, jejeje


Compartint un caldito amb la Noe, soy minero!
Amb la Noe i la Núria, quina il.lusió de podi!
Aquest campionat no podia tenir millors líders i amics, l'Iñaki i la Noe, bravo!
 Per cert, la crònica de la Noe de la cursa és molt divertida, hi surten uns grans mites dels dibuixos animats:
 
Està clar que tot és culpa del coyote eh!


I aquest pont com que no en teníem i a més l’havíem de combinar amb compromisos familiars, dels que mereixen una bona celebració, doncs hem aprofitat per fer un parell de rutes i estrenar l’equipació 2012.


Dissabte ruta pel Vallès, 70kms i 1700 amb rampes de les bones

Diumenge d'aniversari que 90 anys no es fan cada dia, Per moolts anys padrina!
I dimarts cap a Montserrat
Un dia espectacular i les muntanyes ben nevades al fons

Descobrint algun camí nou per la zona, amb ensarronada inclosa

I no hi pot haver un Montserrat sense carregar  pastís de formatge i mel ara ja podem tornar
Ai no, que ens faltava la foto de rigor!!

Mentrestant tenim a 4 companys d’equip a la Titan, la Fátima i el Dani en parella mixta i el Pau i l’Alfredo cadascú al seu aire, vinga nois a fer-vos vostre el desert! El mateix dic per tots els coneguts que estan rodant per allà.

3 comentaris:

Quique ha dit...

Ada, felicitats. Cada vegada al·lucino més amb les vostres aventures, reptes i amb els teus resultats... no està malament per ser la primera vegada, no?. Doncs res, que esteu fets unes bèsties.
Salutacions Gironines.

Clara ha dit...

Moltes felicitas parella, cada cop esteu mes lluny, progresseu molt rapid,i aixo m'agrada..Apaa a gaudir de las rodes

Fátima ha dit...

Ahora a apuntarse a una de 24h en individual. :-P