dimarts, 12 de febrer del 2013

Pedalant per la Índia. Narkanda- Bhimakaali Sarahan 2a etapa


Dilluns 26 de novembre. Narkanda – Bhimakaali Sarahan en BTT

L’etapa d’avui és llarguíssima, uns 140 kms, tenim clar que no els farem tots amb la bici, no és plan de forçar tant el turmell el segon dia però anirem fent fins on ens sembli prudent.

Recollim tots els trastos i ja apunt per començar a pedalar anem a recepció a fer el check out de l’hotel, bàsicament pagar el sopar i el te d’ahir perquè l’habitació ja està pagada, però a recepció no hi ha ningú. Esperem, saludem amb veu alta,... finalment apareix el senyor del restaurant, troben la nota però no ens poden cobrar, ha de ser el gerent de l’hotel qui ho faci i no vindrà fins d’aquí força estona. Per no perdre el temps fem una foto de la nota i quedem que li donarem les 452 rúpies al Narender i ell i el Hastpa Team ja s’ho faran venir bé per pagar el compte de part nostra.
2 tes, 2 sopes de xampinyons i 2 plats d'espaguetis 452 rúpies, uns 6 euros

Davant de l'hotel a punt per emprendre la marxa
Al pati del hotel
El Narender acabant de posar a punt la pick up i com no parlant pel mòbil, no para

Ahir a la tarda el pati estava infestat de monos però es veu que aquesta hora encara dormen
Carreguem la pick up i ens posen en marxa, no diem res però els dos creuem els dits perquè el nucli de la bici del Santi aguanti. Són les 8 tocades però tot just comença a ser clar, el sol va sortint tímidament mentre anem fent via per una pista ampla on no perdem gaire alçada, sortim de gairebé 2700 metres d’alçada i anem rodant durant 40 kms entre 2500 i 2800 metres. Gaudim d’allò més els primers quilòmetres de la pista, uns arbres enormes ens envolten, caients d’aigua glaçada ens deixen bocabadats, vistes de muntanyes nevades i el Narender, que finalment no ha aparegut amb l’amic que ens havia dit, avui ens deixa anar molt més al nostre aire.
Els cartells de l'autopista abans de sortir de Narkanda

Va clarejant i la pista puja i planeja, la qüestió és no perdre gaire alçada
Al anar carenejant tenim vistes tota l'estona
Al Narender avui el veiem molt menys, va al seu aire, perfecte!
Tota mena de cotxes circulen per la muntanya
En un tram de baixada se’m deixa anar la bossa del manillar on porto la càmera de fer fotos, barretes i el Gore-Tex, com que la porto lligada amb una cordeta al deixar-se anar del suport em fot una batzegada que quasi me’n vaig al terra, però salvo la caiguda. Parem, ho fixem bé i apa continuem gaudint de la ruta. Avui la zona és menys poblada que ahir i de moment una mica menys transitada.
Casetes aïllades, muntanyes nevades al fons... 
Creuem un petit poble
Amb un dels camions típics de la Índia que trobem aparcat a la pista, m'encanten amb tanta coloraina!

Anem crestejant, un puja i baixa bastant suau que ens permet gaudir de l’entorn relaxadament. En un encreuament de camins ens trobem al Narender i aprofitem per fer una barreta. 
El què dèiem , ara ve un autobús per la pista

Paradeta per fer una barreta

Seguim pistejant, ara un poblet, ara un parell de nanos caminant amb l’uniforme del col·legi, ara passa un cotxe... però tothom molt amable i saludant efusivament. 
I al mig de la muntanya escoles desperdigades, no és estrany que hi hagi nens caminant pista amunt i pista avall.


Construccions típiques d'aquí, amb munt de finestres.
Un altre poblet tot ben desperdigat per la muntanya
I a la font un parell de noies rentant roba



Però lo bo sempre s’acaba i els últims quilòmetres de puja baixa suau es compliquen per l’estat del terreny, tous de sorra fina, talment com si fos de platja, amaguen una pista pedregosa a sota, costa avançar i a més patim de braços. 
Vinga sorra i pedres amagades a sota
Una construcció típica amb taulada peculiar que fan servir per assecar coses al sol
Portem 3 hores i uns 40 kms així que parem a descansar una mica, mentre fem la barreta arriba el Narender, es queixa de l’estat de la pista, diu que se li trencarà el tot terreny, la veritat es que porta els neumàtics molt gastats però... així que ell segueix en compte, ara toca baixar.

Esmorzar amb bones vistes
Una família de pallers
Uns quilòmetres més endavant, en un collet on la pista ja es més bona i comença a baixar més alegrament hi ha quatre cases i el Narender parat fent un beure, és Sungri, nosaltres però no tornem a parar, saludem i li diem al Narender que anem fent, de moment avui anem seguint el track sense problema.
Arribem a Sungri
Més de 40 kms després de sortir trobem la primera baixada llarga del dia


Arribem al riu, això vol dir que s'ha acabat baixar
Un cop a baix creuem un riu i comencem a enfilar-nos per la vesant solejada d’una muntanya esquitxada per un munt de cases de colors. Al perdre alçada els arbres enormes han desaparegut i gràcies al bon dia que fa i la pujada comencem a tenir calor però el Narender no ens atrapa fins bastants quilòmetres després. Quan ho fa li deixem les jaquetes i sortim abans que ell.
Venim de la muntanya d'allà al fons :)
Més construccions originals, i com els hi agraden els colors vistosos
Parem a l'ombreta que tenim calor, al fons un altre poble prenent el sol
Arribem a Branch Bahli, un poblet situat en un coll on hi ha un creuament de camins, els nens fan classe a la teulada d’un dels edificis del poble i hi ha força gent assentada a les entrades de les cases. No veiem clar per on hem de seguir així que parem a esperar al Narender, fem fotos, xerrem amb un grup d’homes i ell tarda bastant pensem que potser ens hem equivocat però finalment veiem el 4x4 apropant-se per la pista.
No sabem pas què hi diu però les muntanyes del fons són ben altes
No es veu però en el sostre d'aquest edifici a mig fer els nens del poble hi estan fent classe

I més vistes des de Branch Bahli
Nosaltres hem perdut el track però el Narender pregunta i diu que hem de tirar per la pista que surt a la nostra dreta, així que ens tirem baixada avall. Ara toca baixar per la vessant ombrívola de la muntanya i no hem pensat en posar-nos les jaquetes, anem agafant fred però a les baixades li traiem força avantatge al Narender i tot i que parem a admirar com volen uns voltors enormes continuem i encara no ens ha atrapat.
No parem gaire que no sigui que tinguin gana, jejeje

Templets als marges de les pistes

Però cada vegada tenim més fred i al final parem i l’esperem per abrigar-nos. Que bé que es baixa amb la jaqueta! Arribem a un poble molt gran, amb un camp de futbol ple de nens jugant, és el pati del col.legi. Hem perdut el track definitivament, ara el Narender no tarda en arribar i ens indica que creuem el riu i tirem cap a la dreta. 
Aquest poble és enorme!

Creuem el poble i continuem pujant per la pista asfaltada endinsant-nos en una gorja forjada pel pas de l’aigua i el temps.



Creuem de nou un altre riu i la pujada és més dura, li comentem al Narender que no estem seguint el track però no li dóna importància, segons ell anem bé. A banda i banda de la pista hi ha gent treballant, tallant arbres i fent el manteniment de la pista i sembla que viuen allà mateix, en un descampat on hi ha tendes de campanya fetes amb plàstic.
El pont per passar-hi nosaltres fa bona pinta però saber que hi passen camions i busos tot el dia...

A ple estiu aquest racó ha de ser la piscina perfecta!
El campament
Aquests dos són dels pocs que no aconseguim fer-los somriure...
Seguim pujant, el turmell me’l noto però no em fa mal, em recorda que hi és i que tampoc cal abusar, és el segon dia i portem ja 87 kms, són les 14:30h i decidim acabar la ruta d’avui amb el cotxe, encara falten uns 50kms per arribar al lloc de dormir.

Poca abans de parar, ja fa més de 6 hores que hem sortit de Narkanda
Bicis, caixes i motxilles tot a la pick up, per sort no hem tornat a veure l'aranya d'ahir
Avisem al Narender i ho carreguem tot a la pick up i aquí comença el nostre periple, la pista cada vegada està en pitjor estat i segueix enfilant-se per la muntanya tot creuant poblets de tant en tant, el Narender està nerviós, té por que se li trenqui el cotxe i va repetint que falten molts quilòmetres. Com sempre hi ha gent caminant per la pista, uns amunt, d’altres avall, uns molt carregats, d’altres només una mica i una parella gran ens atura. L’home li comenta no sabem què al Narender i la senyora, amb penes i treballs s’enfila al seient del copilot.

Quina pell més colrada, els pòmuls ben marcats i ens somriu. Li tornem el somriure i seguim el nostre trajecte muntanya amunt. La senyora xerra però el Narender ens explica que només s’entenen a mitges, es veu que ella només parla un dialecte de la zona que el Narender no coneix, tot i això el Narender li pregunta quina edat té i ella li diu que no ho sap del cert, entre 80 i 89 anys i la senyora anava caminant pel mig de la muntanya fins ves a saber on!

Anem una bona estona els 4 la senyora ben agafada perquè la pista està fatal i anem tots botant dins el 4x4. De cop el Narender para i amb feines la senyora obra la porta del cotxe i es posa a vomitar, es veu que s’ha marejat! Continuem encara més a poc a poc i ja molt amunt de la muntanya la senyora arriba al seu destí, ens dóna les gràcies i al mig de l’expectació dels seus veïns baixa de la pick up i nosaltres continuem. El Santi i jo tenim claríssim que no hem agafat el camí correcte però el Narender insisteix que és per aquí, la veritat és que a hores d’ara i amb tot el què ens hem enfilat no té sentit fer marxa enrere, ho hauríem d’haver fet quan hem vist que no anàvem sobre track però clar en teoria el Narender s’ho coneix molt millor que nosaltres.

Per fi coronem, ens hem enfilat fins a 2850 metres per una pista desastrosa, i nosaltres hem deixat de pedalar a 1580, quin tute. Però aquí dalt no hi ha res, ni cap poble, ni molt menys cap hotel, i ara toca baixar el port de muntanya per l’altra vesant. Déu meu quina por, corbes molt tancades, la pista feta pols i el Narender nerviós, no és una bona combinació però qualsevol li diu que no corri tenint en compte que tenim números perquè se’ns faci fosc.

Era inevitable, estem perduts i el sol s’amaga rere les muntanyes, la claror natural no aguantarà gaire més, anem picant alguna coseta però el Santi i jo estem morts de gana i arribem a un poblet on el Narender pregunta, ens falten encara més de 25 kms per arribar, per flipar! Estem fent una volta de collons i ara sí cau la nit, arribo a pensar que el tot terreny no té llums perquè el Narender tarda molt a encendre-les però finalment resulta que sí que en portem, sort!

Però les coses no milloren deixem el poble i ens anem endinsant a una fondalada i arribem a un riu, la que ens faltava la pista ara transcorre penjada en una gorja, de nit, amb poca llum, mig esllavissada i el Narender a tota castanya, ara sí, li demano un parell de vegades que no corri tant, a aquestes alçades no ens vindrà pas de 5 minuts.

Finalment divisem llums al horitzó, sembla que això ha de ser Bhimakaali Sarahan, segur! A més nosaltres engeguem el gps i veiem el track en aquella direcció confirmat, sembla que arribem. Creuem tot el poble i el nostre hotel és l’últim edifici que hi ha, just al costat del temple més famós de la zona, però només l’intuïm, està tot molt fosc i nosaltres molt cansats, finalment hem fet 87kms amb bici + 80kms amb cotxe, quin tute!

Baixem de la pick up i ho descarreguem tot però els ensurts no s’han acabat per avui, després del periple per arribar a lloc ara resulta que ens diuen que no tenim cap reserva! El Narender es posa a trucar a la gent del Hastpa i finalment ho arreglen, només ens hagués faltat ara buscar un altre lloc per dormir.

Fem una dutxeta de les nostres, curta però ben aprofitada, no ens fiem de que l’aigua calenta duri massa estona. Ens abriguem bé, a la nit la temperatura cau en picat, i sortim a donar una volta però no trobem cap lloc on sopar, hi ha quatre cases i molt poca llum, així que tornem al hotel i sopem allà sense treure’ns ni l’anorac, quin fred que hi fa!
No sabem si veure'ns la sopa calentona o tirar-nos-la per damunt
Increïble, no pica!
Fem unes sopeta de pollastre i fideus ben calentona i que, evidentment pica, estranyament però el pollastre a la salsa fosca (així es diu el plat) no en té res de picant, que bé! I amb la gana que tenim ens entra tot com si fos aigua. Ja alimentats sessió de lectura i a descansar que demà seguim pedalant per la Índia!
L'habitació de Narkanda amb estufeta i tot!

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Jo de gran vull ser com vosaltres ;-) Una abraçada

Xavi ha dit...

Per cert Ada, els grip shift què tal? Pots explicar una mica les sensacions objectivament, merci guapa