dimarts, 13 d’agost de 2013

Cap de setmana World Cup!

Cap de setmana d’alló més intens, ja que ens toca treballar l’estiu la millor manera es esprémer a fons el finde.

Dissabte la tria era senzilla, Copa del Mon de Mtb a Andorra, aquestes oportunitats  s’han d’aprofitar, veure en directe els pros és un autèntic espectacle,  així que com que tenim la Petitona malaltona agafàvem el cotxe i cap amunt, tot deixant les bicis a casa .

Sabine Spitz
La veritat és que el muntatge espectacular i si li sumes el paratge idil·lic de les muntanyes de Vallnord doncs per llogar-hi cadires, a part de les carpes dels pros i tot això estava xulo que no paràvem de trobar-nos companys de ruta però tots vestits de carrer i ben relaxats!!


De les curses què dir, espectacle del bo, primer la de les noies on les veteranes es posaven xules i donaven molta guerra, com va molar quant vem veure passar primera a la Gunn Rita , que gran!!! Com grans van ser les nostres representants, la Sandra i l’Anna que s’ho van deixar tot!! El circuit per lo que es va portant últimament sembla que no era molt tècnic però en canvi de físic ho era una estona, tenia unes pujades que feien por...
Sabadell!!!

Anna Villar


Dues cracks ben relaxades!

Go Rita!! Que gran!

Sandra!!!! 

La mini Flash del Cooper
La cursa dels homes tremenda també, molt espectacle, primer l’Absalon que es despenjava només sortir per problemes mecànics i ens oferiria espectacle totes les voltes rodant a un ritme brutal per intentar recuperar les places de podi, desprès vem anar a veure un tram de senderó de baixada i encara bavejo recordant a la velocitat que van passar per allà el Nino i el Fontana, mare meva quin nivell!!! Podrien ser generosos i repartir una mica de tècnica per els presents! I per acabar segurament el corredor amb qui vem flipar més i amb un nom gens exòtic, en Ramon Sagues! El paio va fer unes voltes sensacionals, deixant-se la vida, rodant en alguns moments a escassos segons de Kulhavy! Ohhhhh va estar molt gran!
Panda animals

En Nino, quina clase!

El gran Hermida!!!

Alle Absalon!!

Bisonte Sagués!!

En Kullavy arrosegant-se..
I lo dit si es te oportunitat s’ha d’anar a veure aquests fieres tot i que un desprès marxa una mica frustrat, acomplexat però es clar els pros son ells!! Ah i a Andorra s’està molt bé però per més be que s’estigui cal posar-se crema del sol!! Naltros ho vem fer però amb poca gràcia i vem tornar rostidets cap a casa...

Diumenge, ara si tocava que nosaltres sortíssim a pedalar i la ruta triada te una història simpàtica darrera, sempre que pugem per la Ap7 direcció Girona a l’alçada de Sant Celoni l’Ada li clava l’ull a un castell que hi ha i l’últim cop ja va dir molt seriosament que hi volia pujar. Així que una mica d’investigació i trobem un track que surt d’Hostalric i passa per el Castell de Montsoriu el nostre objectiu això si per plantar-nos a la sortida primer hem de superar un gimcana de trens.

Santa Barbara
 Ja a lloc comencem a rodar, terreny pistero i una xafogor  important i a poc a poc el camí va enfilant cap amunt passant per Sant Feliu de Buixalleu i coronant a l’Ermita de Santa Barbara, avui sembla que les cames volen treballar així que tot i ser els primers quilòmetres pugem aquest port a un ritme valent, xerrant poc i bufant prou!  Prosseguim reculant una mica el camí i en poc ens tornem a enfilar fins unes antenes per tornar a baixar, sembla que els que van fer el track anaven carregats de forces i volien coronar-ho tot..

 Ara si, baixem una mica tot agafant aire i passem per l’encantador poble de Joanet on tornarem a enfilar-nos aquest cop direcció Sant Hilari Sacalm o Sant Mordor per els amics.. i ja es nota.. la pujada ens obsequia amb alguns trams drets i relliscosos on perdre l’alé i es que anar a Sant Hilari mai es senzill! Això si com la vegada que vaig pujar amb el  Francesc per fer la Trona toca parada obligatoria al bar del poble per fer un beure, que mare meva quin fart de suar!!
Bona vida!
 Parada agraïda per hidratar-se, portem 30 kms així que merescuda! Desprès d’això intuïm que els del track estaven menys frescos  ja que esquiven les pujades dures de la zona per pujar per la carretera, tot sigui dit que es puja molt còmode i amb una absència total de cotxes, animats encara ens permeten el luxe de passar un parell de carreteros...
 
 El port corona als 1000 mts d’alçada i amb la feina feta en res sortim de la carretera per agafar camí de baixada una bona estona i ben variat, inclosos trams de bardisses... fins ara pràcticament nomès pujavem però ara estem una bona estona cap a baix fins a Arbucies que està a 300 i pico metres només
 
 Travessem el poble i agafem una pujada on  ja veiem cartells que indiquen el castell, portem uns 50km,  òbviament tocar pujar i jo en aquell moment penso que el Castell no deu ser gaire més alt de 500mts... així que no se el perquè decideixo pujar a gastar tots els cartutxos, a ritme alt, l’Ada no ho sé si tenia l’intenció d’apretar però  activa el mode persecució jeje!
 
 Anem fent la pista va alternant trams més suaus amb alguna rampa important però tot sobre terreny fácil així que es va rápid, llàstima que l’altímetre va acumulant i jo no veig el Castell per enlloc!!  Portem uns 5 quilometres pujant quant superem aquesta alçada... i amb les cames bullint encara ens toca enfilar-nos gairebé 3 kms més fins arribar al... Castell? Doncs no!! Fins arribar a una urbanització , ondia quina depre.. m’he deixat mitja vida pujant i res... lo pitjor es quant rodem uns metres i veiem el castell a la muntanya del davant!!!!
Castell de Montsoriu
 Quin cop moral... així que agafem baixada per l’urbanització, no fos cas, i ens plantem davant d’un altre pujada, aquesta si la del Castell! A diferencia de l’anterior començo a pujar ben tranquil, bàsicament per que estic fos.. sort que en res passem un cartell que indica 2 km fins dalt, així que l’agonia serà breu.


  Assolim l’objectiu del dia de pujar al Castell de Montsoriu, ben maco i a més equipat amb lavabos, piques i dutxes!!! Certament fem una visita breu, son més de les 14:00 i estem afamats i assedegats. Baixem rapidet pensant que tenim el temps ben just per arribar a Hostalric i agafar el tren però es clar quin plan si tornem sense dinar... així que aprofitant que la ruta abans passa per Breda i el tren també decidim ‘sacrificar’ deu quilómetres de ruta per un parell de entrepans bons!!!  Sabia decisió!



Lavabos i dutxes!!

Quina felicitat!
 De la tornada en tren podríem fer una crònica, mare meva tot el viatge fins Sant Andreu en un tren ple sense aire.... era un forn!!!
 
Quin luxe de transport públic...