Cap de setmana d’alló més intens, ja que ens
toca treballar l’estiu la millor manera es esprémer a fons el finde.
Dissabte la tria era senzilla, Copa del Mon de
Mtb a Andorra, aquestes oportunitats
s’han d’aprofitar, veure en directe els pros és un autèntic
espectacle, així que com que tenim la
Petitona malaltona agafàvem el cotxe i cap amunt, tot deixant les bicis a casa .
 |
| Sabine Spitz |
La veritat és que el muntatge espectacular i
si li sumes el paratge idil·lic de les muntanyes de Vallnord doncs per
llogar-hi cadires, a part de les carpes dels pros i tot això estava xulo que no
paràvem de trobar-nos companys de ruta però tots vestits de carrer i ben
relaxats!!
De les curses què dir, espectacle
del bo, primer la de les noies on les veteranes es posaven xules i donaven
molta guerra, com va molar quant vem veure passar primera a la Gunn Rita , que
gran!!! Com grans van ser les nostres representants, la Sandra i l’Anna que
s’ho van deixar tot!! El circuit per lo que es va portant últimament sembla que
no era molt tècnic però en canvi de físic ho era una estona, tenia unes pujades
que feien por...
 |
| Sabadell!!! |
 |
| Anna Villar |
 |
| Dues cracks ben relaxades! |
 |
| Go Rita!! Que gran! |
 |
| Sandra!!!! |
 |
| La mini Flash del Cooper |
La cursa dels homes tremenda també, molt
espectacle, primer l’Absalon que es despenjava només sortir per problemes
mecànics i ens oferiria espectacle totes les voltes rodant a un ritme brutal
per intentar recuperar les places de podi, desprès vem anar a veure un tram de
senderó de baixada i encara bavejo recordant a la velocitat que van passar per
allà el Nino i el Fontana, mare meva quin nivell!!! Podrien ser generosos i
repartir una mica de tècnica per els presents! I per acabar segurament el
corredor amb qui vem flipar més i amb un nom gens exòtic, en Ramon Sagues! El
paio va fer unes voltes sensacionals, deixant-se la vida, rodant en alguns
moments a escassos segons de Kulhavy! Ohhhhh va estar molt gran!
 |
| Panda animals |
 |
| En Nino, quina clase! |
 |
| El gran Hermida!!! |
 |
| Alle Absalon!! |
 |
| Bisonte Sagués!! |
 |
| En Kullavy arrosegant-se.. |
I lo dit si es te oportunitat s’ha d’anar a
veure aquests fieres tot i que un desprès marxa una mica frustrat, acomplexat
però es clar els pros son ells!! Ah i a Andorra s’està molt bé però per més be
que s’estigui cal posar-se crema del sol!! Naltros ho vem fer però amb poca gràcia
i vem tornar rostidets cap a casa...
Diumenge, ara si tocava que nosaltres
sortíssim a pedalar i la ruta triada te una història simpàtica darrera, sempre
que pugem per la Ap7 direcció Girona a l’alçada de Sant Celoni l’Ada li clava
l’ull a un castell que hi ha i l’últim cop ja va dir molt seriosament que hi
volia pujar. Així que una mica d’investigació i trobem un track que surt
d’Hostalric i passa per el Castell de Montsoriu el nostre objectiu això si per
plantar-nos a la sortida primer hem de superar un gimcana de trens.
 |
| Santa Barbara |
Ja a lloc comencem a rodar, terreny pistero i
una xafogor important i a poc a poc el
camí va enfilant cap amunt passant per Sant Feliu de Buixalleu i coronant a
l’Ermita de Santa Barbara, avui sembla que les cames volen treballar així que
tot i ser els primers quilòmetres pugem aquest port a un ritme valent, xerrant
poc i bufant prou! Prosseguim reculant
una mica el camí i en poc ens tornem a enfilar fins unes antenes per tornar a
baixar, sembla que els que van fer el track anaven carregats de forces i volien
coronar-ho tot..
Ara si, baixem una mica tot agafant aire i
passem per l’encantador poble de Joanet on tornarem a enfilar-nos aquest cop
direcció Sant Hilari Sacalm o Sant Mordor per els amics.. i ja es nota.. la
pujada ens obsequia amb alguns trams drets i relliscosos on perdre l’alé i es
que anar a Sant Hilari mai es senzill! Això si com la vegada que vaig pujar amb
el Francesc per fer la Trona toca parada
obligatoria al bar del poble per fer un beure, que mare meva quin fart de
suar!!
 |
| Bona vida! |
Parada agraïda per hidratar-se, portem 30 kms
així que merescuda! Desprès d’això intuïm que els del track estaven menys
frescos ja que esquiven les pujades
dures de la zona per pujar per la carretera, tot sigui dit que es puja molt
còmode i amb una absència total de cotxes, animats encara ens permeten el luxe
de passar un parell de carreteros...
El port corona als 1000 mts d’alçada i amb la feina
feta en res sortim de la carretera per agafar camí de baixada una bona estona i
ben variat, inclosos trams de bardisses... fins ara pràcticament nomès pujavem
però ara estem una bona estona cap a baix fins a Arbucies que està a 300 i pico
metres només
Travessem el poble i agafem una pujada on ja veiem cartells que indiquen el castell,
portem uns 50km, òbviament tocar pujar i
jo en aquell moment penso que el Castell no deu ser gaire més alt de 500mts...
així que no se el perquè decideixo pujar a gastar tots els cartutxos, a ritme
alt, l’Ada no ho sé si tenia l’intenció d’apretar però activa el mode persecució jeje!
Anem fent la pista va alternant trams més suaus amb
alguna rampa important però tot sobre terreny fácil així que es va rápid,
llàstima que l’altímetre va acumulant i jo no veig el Castell per enlloc!! Portem uns 5 quilometres pujant quant superem
aquesta alçada... i amb les cames bullint encara ens toca enfilar-nos gairebé 3
kms més fins arribar al... Castell? Doncs no!! Fins arribar a una urbanització ,
ondia quina depre.. m’he deixat mitja vida pujant i res... lo pitjor es quant
rodem uns metres i veiem el castell a la muntanya del davant!!!!
 |
| Castell de Montsoriu |
Quin cop moral... així que agafem baixada per
l’urbanització, no fos cas, i ens plantem davant d’un altre pujada, aquesta si
la del Castell! A diferencia de l’anterior començo a pujar ben tranquil,
bàsicament per que estic fos.. sort que en res passem un cartell que indica
2 km fins dalt, així que
l’agonia serà breu.
Assolim l’objectiu del dia de pujar al Castell de Montsoriu, ben maco i a més equipat amb lavabos, piques i dutxes!!! Certament fem una visita breu, son més de les
14:00 i estem afamats i assedegats. Baixem rapidet pensant que tenim el temps ben just per arribar a Hostalric i agafar el tren però es clar quin plan si tornem sense dinar... així que aprofitant que la ruta abans passa per Breda i el tren també decidim ‘sacrificar’ deu quilómetres de ruta per un parell de entrepans bons!!! Sabia decisió!
 |
| Lavabos i dutxes!! |
 |
| Quina felicitat! |
De la tornada en tren podríem fer una crònica,
mare meva tot el viatge fins Sant Andreu en un tren ple sense aire.... era un
forn!!!
 |
| Quin luxe de transport públic... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada