dissabte, 28 d’octubre de 2017

Testejant la Selva Mtb Rutes de l'Aigua

Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat, d’anar a fer de testers d’una nova ruta que recorre la comarca de La Selva, La Selva MTBRutes de l’Aigua. És una ruta dividida en tres etapes, la primera va de Blanes a Santa Coloma de Farners, la segona de Santa Coloma a Sant Hilari Sacalm i l’última torna al punt de partida, Blanes.

El Santi i jo ens vem afegir a la comitiva el dissabte a Santa Coloma, el divendres una colla havien fet la primera etapa guiats per l’Anscari i amb Melcior Mauri com a ambaixador de luxe. Ens els trobem esmorzant i després de les degudes presentacions arrenquem a pedalar, de seguida hi ha molt bon feeling i ens anem coneixent tot pujant a Santa Bàrbara, primer punt emblemàtic de la ruta d’avui.
Aquests encara no em coneixen i jo fent de les meves, hehehe
Parades obligatòries per gaudir del paisatge
Pedalant entre castanyers
Fem una parada tot gaudint de les vistes, que curiós que no hi havíem estat mai i en un parell de mesos i hem pujat dues vegades. Després de les fotos de rigor, toca baixar cap a Anglès on trobem el primer avituallament de la jornada, amb entrepans, coca, fruits sec, isotònic... ben complert.
El David, el Josep, el Fran, el Melcior, nosaltres, el Sergio i l'Anscari, la grupeta del dissabte al complert
                           

Amb la panxa plena i les butxaques del maillot també, prosseguim uns quilòmetres pel carrilet fins just abans d’arribar a Amer, on prenem una pista a mà esquerra i comencem a pujar de valent cap a Sant Martí Sacalm. Una pujada exigent entre castanyers i cirerers d’arboç, que es troba força trencada, ens obliga a serrar les dents per enfilar-nos sense posar peu, com m’agrada!

I després d'una gran pujada... a recuperar, sort que el Sergio porta menjar per passar una setmana, heheheh
Tímidament la tardor va fent-se notar

L’esforç val molt la pena, un cop dalt de l’altiplà se’ns apareix majestuosa la cinglera del Far, inevitablement se me n’hi envà la vista cada dos per tres. Al petit nucli urbà hi trobem el Jaume Coca i el Yannick, que van recopilant material audiovisual de la ruta. No podien haver triat un lloc millor.
El Far, el Far...

Amb dues de les tres pujades del dia a les cames, encarem amb ganes la baixada cap al pantà de Susqueda, on trobem el Joan i l’equip de Cycling in Costa Brava amb l’avituallament del dinar a punt. 

La cinglera del Far ens té captivats i a mitja baixada tornem a parar per gaudir-ne una estona més
Creuant el pantà de Susqueda
un luxe poder compartir ruta amb el Melcior Mauri
                         
Agafem forces i la fem petar a la presa del pantà, el sol escalfa i fa certa mandra reprendre la marxa, no podem fer la migdiada? Però és posar-nos a pedalar i se’m treu la son de les orelles, resseguim força quilòmetres el pantà, ben bé uns 10, tot esquivant els grans bassals de les pluges caigudes, per fi, dimecres i dijous.

Després de resseguir el pantà i poder veure l’ermita de Sant Martí de Querós que cau just a l’altra riba, toca pujar, comença la tercera pujada del dia. A partir d’aquí ja gairebé no pararem d’enfilar-nos fins assolir al nostre objectiu d’avui: Sant Hilari Sacalm.
El guia obrint camí
I al "carretero" no se li dona gens malament la btt...
Ens trobem pedalant pel bell mig de les Guilleries i aquí el nom de “La Selva” rellueix, falgueres enormes, fagedes que s’alcen imponents i bolets gegants ens fan companyia i s’alternen amb les plantacions d’avets que ens recorden que ja no falta tant per Nadal, tot i que per la suada que estem fotent ningú ho diria.



Última parada per agafar forces i arribar a Sant Hilari


Passem per les ruïnes de la casa on va néixer el mític bandoler Serrallonga i seguim enfilant-nos fins el coll de Querós on gaudim d’una mica de baixada per acabar, ara sí, d’enfilar-nos a Sant Hilari on ens estan esperant tota la troupe amb les brases preparades per alimentar-nos amb pa torrat i botifarra.
I una cerveseta per acabar l'etapa
Quins records ens porta al Santi i a mi el pavelló de Sant Hilari, d’aquí sortien dues de les curses més emblemàtiques per nosaltres, a partir de les quals se’ns va desfermar la bogeria per la bici, la Sant Hilari Express i els 100 de les Guilleries, tantes hores perduts arrossegant les bicis per aquests boscos de bandolers. I va ser justament amb la crònica de la nostra primera Sant Hilari Express naixia aquest blog el març del 2008, gairebé farà 10 anys. Nostàlgics marxem cap al hotel Ripoll i, després de la indispensable dutxa, anem amb el Melcior, el Josep i el Sergio cap al Balneari Font Vella, com ens cuida l’organització!

La piscina de 12º quasi acaba traient fum després de les nostres incursions, cal recuperar després dels 76.5kms amb 2700m que ens hem marcat avui, així que ens relaxem i ja ben arrugats tornem a l’hotel per sopar. Un sopar d’allò més interessant coneixent-nos tots una mica més i escoltant les històries del Melcior Mauri, en Jaume Coca i els creadors del Cuaderno del Joan Seguidor, ciclisme en estat pur.

Després d’una jornada tan complerta toca descansar, que falta ens fa per seguir pedalant demà.
Dormo com una nena petita i a les 8 baixem a esmorzar tota la colla, ens falten però el Fran i l’Anscari que avui no ens poden acompanyar, a canvi però venen en Josep i el Gerard, pare i fill de Sant Quirze, així doncs tornem a ser vuit de colla.
Un plaer conèixer l'Iban i el Toni
Què nois, esteu a punt?
Sobre el paper l’etapa d’avui ha de ser facilona ja que de Sant Hilari a Blanes bàsicament és baixada, però tots sabem que sempre acaba apareixent alguna pujada o altre, aquest cop ens tocarà enfilar-nos al Castell de Montsoriu, però ve de gust, és un lloc molt maco i amb bones vistes.
I la grupeta del diumenge sortint de St. Hilari, el David, el Melcior, el Josep, el Sergio, el Santi, el Josep i el Gerard 

Arrenquem pel centre de Sant Hilari, fa fresqueta però un dia clar i pinta que el sol ens acompanyarà durant la ruta, no es pot demanar més. Els primers quilòmetres passen ràpid, algun tram d’asfalt, pistes i sobretot el GR que ens porta fins Arbúcies.


Creuem el poble enmig del murmuri del mercat dominical i anem a buscar la pista que puja cap al Coll de Castellar. Ens hi anem enfilant primer per pista bona i després per un sender preciós tot seguint les indicacions del Castell de Montsoriu, quina sorpresa quan de cop i volta el veiem treure el cap enmig de la densa vegetació, això sí, encara sembla prou amunt...
Montsoriu que venim

Efectivament, arribem al coll, la pista està asfaltada i ens porta fins els peus del Turó de Montsoriu, on la gent aparca els cotxes i puja caminant al castell. Compartim pista amb els excursionistes i ens enfrontem a les rampes més dures del dia, les cames es queixen de la ruta d’ahir però encara ens queden forces per enfilar-nos fins dalt el castell on ens espera la comitiva. Primer però gaudim de les vistes des de Breda i fins el mar, la ferma paret del castell flanquejada per les indispensables torres i després d’immortalitzar-ho tot plegat ens abraonem sobre els xuxos casolans, l’element estrella dels avituallaments d’avui. Que bons!
Superant les rampes més dures de pujada al castell

Val la pena enfilar-s'hi, per les vistes
I pel castell
En Jaume totalment absort en el reportatge
Sergio, que la pell no es menja! hehehe
Molt bona gent aquests bikers de la Costa Brava!
Mentre ens avituallem en Josep rep una trucada sorpresa, l’Anscari ens espera a Breda, de conya, torna el guia! Anem a buscar-lo. Desfem la pista del castell i n’agafem una altra de molt ràpida cap a Breda. El Santi, el Sergio i jo anem buscant els trams més tècnics mentre la resta prefereixen baixar per la pista.
De seguida el Castell de Montsoriu queda lluny

Un cop a Breda recollim l’Anscari i prosseguim. En un primer moment ens hem d’enfilar a l’ermita de Santa Anna però en essència ja som a la plana, així doncs entrem en uns quilòmetres molt rodadors, tot i que fins arribar a Hostalric les ondulacions del terreny ens sorprenen amb alguns pujadors on el David i el Josep i ens demostren que encara tenen cames per jugar-se’ls al esprint.
L'ermita de Santa Anna a tocar de Breda
Darrera nostre el castell d'Hostalric


Als afores d’Hostalric trobem l’últim avituallament, això ja quasi ho tenim fet i la satisfacció es respira en l’ambient. Sortim amb el cap posat ja a Blanes, voltegem Tordera per evitar el mercat i cap a les 14h ens plantem a Blanes. Amb el solet que fa ja m’estic veient banyant-me al mar, la llàstima però es que acabem a la zona esportiva que es troba just a la part interior de Blanes, doncs res, haurem de deixar el banyet per un altre dia.  
Sant Cebrià de Fogars...ja queda poquet
Satisfets i amb un altre gran cap de setmana a les cames tanquem la inauguració de La Selva Mtb Rutes de l’Aigua amb un bon entrepà i fent-la petar i comentant la jugada. Nosaltres, a part d’un parell de dies pedalant per un entorn magnífic, ens tornem carregats del què més ens agrada, noves coneixences i una història més per explicar!
Queda inaugurada La Selva Mtb Rutes de l'Aigua!