dimecres, 10 de juny de 2020

Un desconfinament ple de contradiccions


Fa uns dies vaig escriure sobre el nostre confinament. Personalment el vaig viure molt millor de lo esperat i amb una actitud molt positiva. No puc dir el mateix del desconfinament, tot i poder començar a sortir amb la bici, cosa que m'ha generat alegria i cert alliberament, també m'ha provocat angoixa i preocupació.  



Sabadell, fase 0

Anem per pams, després de 48 dies de confinament, marcats en vermell al calendari, entrem en la fase 0 de desescalada, és a dir comencem el desconfinament. És una molt bona senyal però l'objectiu de retrobar-nos tota la família, es veu lluny, ja que ens trobem en regions sanitàries diferents, i arribar a la fase 3 ara per ara sembla un moment llunyà.
Seguim amb les family videotrucades!

Seguim amb les cuinetes
i celebrem Sant Jordi el 6 de maig...

Centrem-nos doncs en els moments més propers i potser pel camí tenim sorpreses. Així que 49 dies després tenim permís per sortir, quina alegria! Això sí, les restriccions són nombroses, pel què fa a nosaltres ens fixem principalment en el què afecta el poder fer esport, podem sortir de 6 a 10 del matí o de 20 a 23 del vespre*, sense sortir del terme municipal de Sabadell i de manera individual. Perdona? De manera individual? M’estàs dient que no puc sortir a fer esport amb qui he estat confinada 48 dies 24hores al dia? A passejar sí que pots sortir amb qui estàs confinat però a fer esport no. Quin sentit té? En fi, decidim que sortirem mantenint la distància de seguretat, l’anomenat distanciament social, de 1’5m – 2m. 
Junts però separats, contents de tornar a gaudir de l'aire lliure

El terme municipal de Sabadell no dóna per gaire tenint en compte que és una ciutat de més de 215.000 habitants, així que divendres m’estudio el terme i el dissabte a les 7h sortim al exterior a pedalar, yuhu! Sembla que estiguem enfadats, els dos pedalant a certa distància, això sí, sentint l’aire a la cara, ens anem girant contínuament mirant-nos, gaudint del moment i amb una sensació ben estranya tornant a pedalar damunt les mtb, després de tants dies pedalant estàticament en el curró. 

En un primer moment més o menys anem fent, però aviat ens adonem que, com era d’esperar, tothom tenia unes ganes boges de sortir i s’han llançat a fer esport, la cosa és complicada. La baixada al Ripoll és el primer eslàlom del dia i encara no sabíem que aquella densitat de runners i caminaires seria poca cosa comparat amb el què havíem de veure encara. Però bé, que hi hagués molta gent ens ho imaginàvem el què no ens pensàvem era que trobaríem colles de gent que han quedat por sortir. Això sí que no m'ho esperava i m'emprenya, nosaltres preocupats perquè l’esport ha de ser individual i trobem grups de 4-5 o 6 persones que, és més que evident que no han passat el confinament junts, i es troben per sortir a caminar, fer bici o córrer? I el primer dia que ens deixen sortir. Quina GRAN decepció. La veritat, no m'ho esperava i menys el primer dia.
No tothom ho fa malament :)

Ens és impossible mantenir la distància de 1'5m
3/4 de 10 la majoria tornem cap a la city però molts cops hem trobat gent entrant al bosc... 


Diumenge tornem a sortir, faltaria mes, hahahaha i després d’un primer cap de setmana acotant els camins del terme municipal de Sabadell i comprovant que a partir de les 8h hi ha una gentada que ni a les portes del Corte Inglés al primer dia de rebaixes, decidim que no hi ha una altra que llevar-se a les 5h per sortir a les 6h del matí i al menys gaudir d’una mica més d’intimitat en els camins. Què hi farem ens hem d'adaptar per poder gaudir d'aquesta semillibertat que ens dóna vida.
Bon dia, són les 6 del matí! I no és bonic veure sortir el sol?

Bon dia, són les 6 del matí! qui té son? nosaltres!
 I les postes de sol també en són de boniques

Corre Santi que se'ns fa de nit



De la mateixa manera vist que és impossible en molts llocs passar a més de 1’5m de la gent, decidim sortir amb buf i quan ens apropem a llocs on la densitat de gent és important ens tapem boca i nas, això sí, com vingui una pujada ets pell, t’ofegues, però no trobem una altra opció.


El dilluns 5/05 decidim, per primer cop, sortir en el torn del vespre, a les 20h, ja que el Santi comença a teletreballar a les 8h, cosa que implica llevar-se a les 5:30 per fer escassament 1:30h de btt. Déu meu, se’m posen els pèls de punta, hi ha moments que m’angoixo, vull gaudir de la bici i no puc, posa’t el buf, esquiva gent, intenta no veure aquell grup de 12 adolescents en rotllana fent-la petar com si no hagués passat res, aparta’t que et ve de cara un amb bici i sense casc que no sap ni on té els frens, atenció amb les tres senyores que han sortit a córrer ocupant tot l’ample del camí i paren en sec per fer-se una foto, en fi, quin desgavell. I amb tot això gent amb gossos sueltos, gent amb auriculars posats... això ja em posa de mal humor normalment doncs imagineu-vos ara. Espero que els casos de Covid baixin perquè els accidents de gent a l'aire lliure segur que pugen, quin perill!
No tinc fotos dels moments angoixants perquè prou feina tenia a tapar-me, no atropellar a ningú... però en aquest carril bici hem arribat a veure autèntiques barbaritats

Així doncs, la desescalada, per mi està molt mal gestionada des del punt de vista de persona que té sort d’estar sana i no haver estat directament afectada per la Covid-19 i com a esportista. Quin desastre. Si vols prendre mesures de distanciament no provoquis aglomeracions. És molt diferent un poble que una ciutat de més de 200.000 habitants amb poc espai verd. Gràcies per amuntegar-nos a tots com a borregos. Personalment hagués preferit dues setmanes mes de confinament estricte que el campi qui pugui de 6h a 10h i de 20h a 23h.

Ai, perdó que m’estic queixant i no puc fer-ho, perquè si et queixes molta gent t’acrivilla, doncs sí, em queixo, no m’he queixat amb tot el confinament, s’ha de fer i s’ha de fer, però que facin mesures que aconsegueixen l’afecte contrari? És una cosa que m'ha molestat molt. 
Descobrint i redescobrint els racons del terme de Sabadell. 






Sabadell, fase 0'5

En fi, seguim amb la desescalada. 16 dies després, el 18/05 a Sabadell, que pertany a la zona sanitària àrea metropolitana nord,  passem de la fase 0 a la fase 0’5, la qual cosa significa que, els que estem federats, al menys podem sortir del terme municipal per fer esport, es mantenen els horaris però podem anar als termes de les poblacions veïnes. Que bé! I per nosaltres no és poca cosa, ja que, per exemple, en el nostre dia a dia normal si tenim 1:30h per sortir no ho fem pas pel terme de Sabadell, sinó que acostumem anar a Sant Quirze, ho tenim molt més a prop de casa que la majoria de camins que pertanyen a Sabadell i a més el terreny és més agraït, hi tenim senders i algun turó més. Si tenim més temps també podem anar cap a la zona de Matadepera i Terrassa. Mare meva quantes opcions! Hahahaha.
Ampliant territori! Terme de Sabadell explotat, toca explotar el Vallès!





I arriba la primera averia de desconfinament
Just el dia que hauríem d'estar gaudint del Raid Maqui

Això els horaris segueixen sent els mateixos, així que si volem fer 4 hores de mtb, o sortir el matí abans de que el Santi comenci a teletreballar, toca llevar-se a les 5:30h.... sí, és preciós veure sortir el sol, però la màgia de veure sortir el sol és que ho veus pocs cops l’any, veure sortir el sol 3 o 4 cops a la setmana passa de ser màgic a provocar somnolència. Perdó però algú ho havia de dir.
"jetus" a quarts de 6 del matí, he de dir que no sempre he estat de bon humor



No m'agrada fer la migdiada... però aquests dies alguna n'ha caigut
Piltrada...

Amb la fase 0’5 i podent sortir del terme la veritat és que es nota millora pel què fa a la quantitat de gent, suposo que alguns que no feien mai esport i van començar a fer-ne el 2/05 ja no estan tant motivats i tenint més camp per córrer la gent no s’aglomera tant al mateix lloc, però en realitat el què estàvem esperant amb candeletes era la fase 1 perquè obrissin les terrasses.
Escapades urbanes per Sabadell



El barri


Sabadell fase 1

I, a la nostra zona sanitària, el dia assenyalat arriba el 25/05, ara sí que es nota una davallada d’esportistes, entre els que ja se n’han cansat i els que prefereixen una bona terrassa a una bona caminada, la veritat és que es nota. Perquè és clar, a prendre quelcom en una terrassa hi pots anar a l’hora que vulguis però a fer esport perdut per la muntanya no...sense comentaris. Aprofitem l'obertura de terrasses per anar a dinar amb la meva sogra, l'Ana, que la pobra porta un confinament ben solitari, si és que és més valenta! 

I seguim matinant... si a mi no em fa res llevar-me d'hora

Però llevar-nos a les 5:30 per fer 4 horetes 

I a les 10 a casa... amb tot el dia per endavant

Confirmat, cada dia surt el sol ;)

Una altra novetat de la fase 1 és que l’esport deixa de ser individual, per fi les colles poden quedar! Nosaltres no tenim pressa per fer-ho, però al menys no em faré tan mala sang al veure les grupetes... ara segueixen quedant, com el primer dia de desconfinament però ara ja és permès fer-ho. Tot plegat comporta una sensació estranya, sóc un bitxo raro? Sóc l’única que té por de contagiar-se? I ja no és per mi, que al no ser factor de risc la teoria diu que ho passaria i endavant, però i si contagio a algú que sí que és factor de risc? A mi se'm fa estrany que hi hagi gent que passi de tot, o que, per exemple, m’hagi animat a quedar o a sortir del terme.

Dins de la fase 1 el dilluns passat, dia 1/06, es produeix una novetat, l’annexió de les regions sanitàries de l’àrea metropolitana i això  vol dir que la gent de Barcelona port moure’s per l’àrea metropolitana i viceversa,  així doncs ens podem veure amb la sister!! Una altra cosa no, però això sí que ho hem aprofitat i el dimarts vem anar a sopar a la seva terrassa del pis de Barna, 101 dies després hem pogut gaudir de la companyia mútua en viu i en directe, sense abraçades ni petons però rialla  rere rialla.


Ara ens falta però poder veure els pares, amb ells ho tenim més complicat, al estar a Solsona, fins la fase 3 no comptem veure’ns i això anant bé seria a finals de juny o principis de juliol. Una mica més de paciència.
De moment la primera quedada "a lo grande" just el dia abans d'entrar en fase 2, retrobament amb el Magí amb remullada sota la pluja inclosa

I pel què fa el nostre dia a dia en desconfinament, a part de poder sortir amb bici en els horaris establerts la nostra vida no ha canviat en excés. El Santi segueix teletreballant i jo des del 14/05 he afegit a la meva rutina un voluntariat, em vaig inscriure al registre de voluntaris esportistes i vaig a farmàcies que ho sol·liciten a buscar medicaments i dur-los a gent de risc que és millor que no surti de casa. Així em sento una mica més útil. Aquí trobareu una entrevista a Radio Sabadell.





Sabadell fase 2

Aquest dilluns 8/06 la nostra zona sanitària va entrar en fase 2, ja falta menys per arribar a la 3! De moment no hem pogut sortir, s'està fotent un fart de ploure...

Així doncs que, de tant en tant, seguim fent rodillo, encara que sigui per quedar amb els companys de Thomson



*Franges horàries del desconfinament en una població de més de 10.000 habitants com és Sabadell:

6h a 10h passejar i fer esport entre 14 i 70anys
10h a 12h majors de 70 anys
12h a 19h nens fins a 14 anys
19h a 20h majors de 70 anys
20h a 23h passejar i fer esport entre 14 i 70 anys 









Cap comentari: