Cap de setmana de traca i mocador, quin gran país el nostre!!

Difícil de posar un adjectiu a l’alçada d’aquest llarg cap de setmana, de principi a fi a estat ple de somriures, emocions, admiració, fascinació i sobretot omplint de vida les hores!

Arrencàvem el divendres visitant uns amics, en Francesc i l’Anna, que ens presentaven el seu acabat de néixer fill, en Pol, no cal dir que tot i l’esgotament que duien només transcendia felicitat en ells. Moltes felicitats Quinyos !

Benvingut Pol!!

 I d’aquí eixíem cap a un destí molt especial per nosaltres on per un nap o una col feia anys que no hi anàvem, Cadaqués, podríem dir que és com un bon amic que encara que encara que no hi parlis en molt de temps saps que sempre està allà. I efectivament ens rebia com sempre, amb tots els seus encants, la seua pau malgrat la gentada, els nostres vells records i la capacitat de generar de nous.

Així que el divendres el passàvem fent tot un exercici d’hedonisme, regalant-nos un dinar espectacular, recreant-nos tot passejant amb els paisatges, fent uns beures a la platja amb un concert a pocs metres, senzillament despreocupats fruint del moment. Millor deixo que les imatges parlin que segur que s'expressaran millor:  

Un caneló surrealista i boníssim!!

Ohhhhhh!!

Cocteleria!

Ens aixequem dissabte i que fem? Doncs si, ja apareixen en escena les bicis, certament ja era estrany en nosaltres tantes hores de vida contemplativa J . Arrenquem ruta i en no res ja estem pujant per un sender empedregat posant-nos a prova, metre a metre cada cop més espectaculars les vistes aèries de Cadaqués enfilant-nos fins als 200mt en l’indret de la Muntanya Negra sota el Puig dels Bufadors, la vegetació ben diferent a lo acostumats, pocs arbres i moltes argelagues i ginesteres, un paisatge sens dubta tocat per la tramuntana amb un aspecte dur, feréstec on res es fàcil, com el camí ens recorda a cada pedalada. D’allà progressem cap a un dels moments crucials de la ruta, un lloc on el track es creua i toca decidir cap a quina direcció l’agafem!! Al final del dia descobriríem que la nostra tria va ser una reinterpretació del track.. un sentit diferent però que ens va encantar així que trenquem directes cap a Cala Taballera.

Sortint de Cadaques per el GR

Mare meva quina cala més espectacular, des de la Tracksd’Eivissa que no veiem res semblant, fantàstica!! No podíem marxar sense banyar-nos així que disfressa de ciclista fora i cap a l’aigua, mare meva que gelada estava!!!

Quin luxe!

Per sortir d’allà un bon fart d’empènyer la bici però cap problema es el just preu a pagar per gaudir d’un indret així.

I no es maco això!

D’allà seguim amb senderons divertits de baixada i exigent de baixada direcció a Port de la Selva tot passant per l’Ermita de Sant Baldiri de Tavallera , un conjunt de construccions, església, cases, torre, prou curiós tot i que l’estat es prou enrunat.  I res entrem al terme de Port de la Selva per la zona de la cala Tamariua però aquesta no baixem a veure-la, curiositats de la vida al passar per allà trobem a uns amics germans, en Pau i en Didac de Selva de Mar.

Senderons divertits

Sant Baldiri de Taballera

En Didac i en Pau

Travessem Port de Selva, fem uns centenars de metres per la carretera de Cadaqués i enfilem per un sender de pujada extremadament exigent, en aquell moment recordo que l’explicació del track deia algu això com que s’arribava a Port de la Selva per un sender de baixada  espectacular... així que efectivament estem fent el track del revés i ens obsequiem amb uns rampots de por que ens fan alternar el pedalar amb el caminar. Òbviament més vistes espectaculars.

Port de la Selva

Duríssim sender amb vistes espectaculars

Això si per la zona del Mas Vell fem un sender fantàstic on xalem com a nens, estret i sinuós, molt divertit fins tornar a enllaçar la cruïlla del principi on rematarem aquesta ruta tan maca arribant a Cadaqués per el GR92, aquest cop de baixada!

Baixant cap a Cadaqués!

Cadaqués!!!!!

I amb la gana més que feta acabem la ruta en una terraseta fent un bon mos. Un autèntic plaer redescobrir Cadaqués i els seus vorals a cop de pedal, aquesta ruta del dret o del reves es de les que deixa empremta, senzillament sensacional!

Amb tot això el cap de setmana ja es podia qualificar de sensacional però lluny de conformar-nos diumenge anàvem a fer L’Esperxada!! 

La Muxina, el terratrèmol de Banyoles!

Oscar,Yolanda,Abel, bona gent!

I què puc dir d’aquesta cursa? Doncs ho puc resumir en una paraula: Tornaré! Ja tenia molt bones referències però fins i tot així va superar expectatives, un recorregut molt exigent cap amunt i molt tècnic cap avall, d’aquesta manera aconseguien que durant 6:30 no tinguéssim temps d’avorrir-nos un segon, tot un luxe

En Johnny, un senglar baixant!

La cursa la vaig compartir tota amb l’Ada i vaig gaudir molt veient com baixava i el ritme constant que portava, per sort els astres estaven ben alineats i aquell dia i els dos vam tenir bones sensacions ja que en cas contrari es podia fer molt llarga la cursa amb els seus 2900+ en 70km....

Va ser un dia de corriols interminables i de pujades infernals, allò que diríem btt del bo, aquesta gent de Banyoles te una zona espectacular per divertir-se.

Molt feliços a l'arribada

Les campiones: La Cristina i l'Ada

Osona Limits Team vigilant de prop la Fideuà!

 I d’aquesta manera acabàvem 3 dies confirmant tota una obvietat: Tenim un país sensacional!!!

cara de preocupats??