El descobriment d'una nova cursa per etapes ens va portar a viatjar a finals de gener a Nova Zelanda!
28/01/16 Arribada a Christchurch, Nova Zelanda
Després d’un llarg viatge, 35 hores, 4 vols, uns 19.500
quilòmetres, el 28 de gener arribem a
Christchurch i les bicis també! Primera fase superada, ja som a les antípodes!
 |
| Bicis empaquetades |
 |
| Aquest cop carreguem bé les bosses de les bicis perquè només podem facturar una maleta per cap |
 |
| Després de 4 vols hem perdut el compte de quants cops dinem/sopem o esmorzem en 35hores |
 |
| Volar amb l'esquena fotuda és una llauna |
 |
| Molt útil l'enganxina perquè et despertin si porten menjar quan estàs fent una capcinada |
 |
| Últim vol! |
 |
| Nova Zelanda ja som aquí i les bicis també! |
 |
| Al·leluia, un llit! |
Christchurch és una ciutat que ens sorprèn, el 22 de febrer
del 2011 varen patir un terratrèmol de 6.3 graus a l’escala de Ritcher, varen
morir vora 200 persones i el casc antic va quedar molt malmès, pocs edificis
queden dempeus, de fet, el què queda de la cèntrica catedral segueix apuntalada
i envoltada d’edificis a mig derruir, contenidors de port aguantant façanes,
grues construint-ne de nous i molt i molt color, hem pogut descobrir que Christchurch
s’ha convertit en la ciutat emblema de l’art urbà. (En aquest
enllaç trobareu més fotos de l'art urbà de Christchurch)
Així una ciutat que podria
semblar sòrdida, a mig fer, ens sembla càlida i plena de vida, construint-se,
fent-se de nou a si mateixa i sobretot amb una gent molt simpàtica i agradable,
és meravellós amb el somriure i la il·lusió que t’atén tothom, sigui el
conductor de l’autobús, la dependenta d’una botiga, el recepcionista d’un
hostal... dóna gust.
 |
| El què queda de la catedral |
Passem la tarda passejant per la ciutat i descobrint-ne
bocabadats els seus racons. Dinem tardíssim per ells, cap a les 16h i ens
quedem sense sopar, sí, sí, resulta que ens decidim a anar a una pizzeria a
quarts de 10 i descobrim que aquella hora els restaurants s’han convertit en
discoteques i una filera de jovenalla fa cua a la porta per entrar-hi, que bo.
Fa fresca, sobretot un ventot geladet així que fem mitja volta i tornem a
l’allotjament, demà serà un altre dia, el d’avui ha estat molt llarg, ja ens va
bé anar a descansar.
 |
| Dinant a l'hora de sopar si això és el jet lag, cap problema |
 |
| escultures fetes amb trossos de xapa entre edificis construïts amb contenidors |
 |
| Més colors al jardí botànic |
29/01/16 Christchurch – previ cursa – muntar i provar bicis
Ens llevem amb les piles carregades ni jet lag ni punyetes,
estem una mica estrets però muntem les bicis al mini apartament on ens estem.
Tenim un petit problema amb el meu canvi que no sabem com però ha donat una
volta sencera, després de mirar-ho del dret i del revés aconseguim posar-ho bé
i sortim a rodar. No sense abans anar a fer un bon esmorzar.
 |
| La cara que fan a recepció quan sortim amb les bicis de l'habitació... |
 |
| Demanem l'esmorzar i ens porten un plat combinat, cap problema, ens el menjarem |
Amb un mapa de Christchurch a les mans ens decidim a anar
direcció Port Hills. Sortim en compte, s’ha de circular per l’esquerra i primer
costa una mica acostumar-s’hi. Està núvol però a la que comencem a pujar la
calor es fa notar. Agafem una pista al atzar que s’enfila muntanya amunt,
comencem a descobrir els paisatges nova zelandesos, ovelles pasturant, camps
verds i aparicions del mar quan menys t’ho esperes.
 |
| Ràpidament agafem alçada i avall deixem Christchurch |
 |
| Com ens ha agradat el Farm Track i això que acabem de començar |
Estem tan entretinguts descobrint la zona que se’ns passa
l’estona volant, acabem fent 43 kms amb 1300 tot pujant al Mont Cavendish
(445m), el Sugarloaf (496m) i descobrint un autèntic bike park gratuït, on ens
ho passem teta baixant pel Flying Nun, un sender peraltat amb vistes d’insomni
i que més endavant descobrim que el farem a l’etapa pròleg.
Espectacular descens pel Flying Nun al Marley Hill (Christchurch -New Zealand) from
Ada Xinxo on
Vimeo.
Com que ens hem entretingut ens hem saltat l’hora de dinar,
així que parem en un forn que trobem obert per berenar. Un cop a la dutxa
comprovem que el sol aquí apreta de valent, ha sortit 10 minutets i tenim els
canells apebrotats i la marca a les cuixes també, la crema solar aquí és
imprescindible, resulta que hi ha un forat a la capa d’ozó just a sobre i per
tant la irradiació és molt forta, sort que sempre portem la factor 50 amb
nosaltres.
 |
| Mmmm... berenar |
Molt contents amb el dia i pensant amb tot el què hem de
preparar per l’endemà, anem a sopar un bon tros de carn per anar agafant forces
per la cursa, demà toca recollir dorsals, passar controls i presentació, la
cosa es posa emocionant!
 |
| Uns chicken fried steak fingers per començar... |
 |
| I una de les especialitats del The Bootleg, les costelles de porc |
 |
| Sembla que ens han agradat... |
30/01/16 Christchurch – Dia previ a la cursa
Hem quedat amb la Cate i l’Alberto, els altres catalans de
la The Pioneer a les 10h. De fet nosaltres quatre i el Matt Page, que coneixem
de l’IronBike, som els únics europeus inscrits a la cursa, la resta són
majoritàriament neozelandesos, australians, americans i canadencs.
Abans d’anar a la zona d’inscripcions preparem una mica les
maletes, les bosses de les bicis les hem de dur a l’organització perquè ens les
portin directament a Queenstown, on acaba la carrera i les coses que
necessitarem els 7 dies de cursa les hem de posar en una maleta que ens donaran
ara quan recollim els dorsals. Ara ens hem d’endur la bici, el casc i les
motxilles amb el material obligatori per passar els controls.
 |
| Photocall de rigor |
Arribem una mica abans de les 10h i ni rastre de la Cate i
l’Alberto, els esperem una mica i comencem a passar els controls. Primer de tot
ens revisen les bicis, de conya, perquè jo duia el disc de darrera una mica
fluix i el Santi portava la roda una mica frenada, per la resta ens donen l’ok.
També passem el control de material, ja estem fet tots uns experts en aquest
tema, sobretot després de l’Alta Via. I finalment ens donen els dorsals,
tindrem el 259 i serem una de les 27 parelles mixtes, quin èxit de categoria!
 |
| Passem el primer control |
Ja amb la feina feta i sense trobar a aquell parell tornem
al hotel a preparar les bosses de cursa, una parella de canadencs que hem
conegut perquè s’estan als mateixos apartaments que nosaltres, ens han dit que
les podem portar aquesta tarda, així demà al matí no cal que anem tan carregats
cap al pròleg. Fem mitat i mitat i en portem una a la tarda i l’altra la deixem
per demà al matí.
 |
| Anem a dinar al lloc on vem esmorzar ahir, sabent que fan uns esmorzars contundents |
Aprofitem també per anar a comprar una targeta SIM autòctona
per així poder tenir dades sense haver de buscar una wifi desesperadament. Hem
tornat a quedar amb la Cate i l’Alberto a les 17h per la presentació i ara sí
que ens trobem!
Apa, comença el briefing i de seguida percebem que no ens
enterarem de res, aquests kiwis parlen molt ràpid i amb el nostres nivell
d’anglès... en fi, sort que la Cate domina més. Això sí, semblen molt simpàtics
perquè es foten tots un fart de riure, quina ràbia no pillar les bromes.
 |
| Impressionant, això comença bé, cervesa gratis! |
 |
| Estupefactes davant la Haka maorí |
I no hi ha cursa per etapes sense una pasta party i aquí no
són menys, però aquest a més a més compta amb barra lliure de cervesa artesana,
yuhu! Tornem al apartamentet, demà ens llevem d’hora i comencem l’aventura de
la The Pioneer, és l’últim dia que dormim en un llit, ens esperen 7 nits de
tenda de campanya, així que s’ha d’aprofitar, a descansar.
 |
| En 7 dies creuarem l'illa sud de Nova Zelanda de nord a sud |
31/01/16 Pròleg The
Pioneer a Christchurch i trasllat a Geraldine
Sort que ahir ho vem deixar tot preparat. Esmorzem, ens
carreguem com a mules, sobretot el Santi, que jo encara m’estic recuperant d’un
mal d’esquena que em persegueix des de principis d’any i cap al Hagley Park on
es donarà la sortida a la primera edició de la The Pioneer.
 |
| Tot a punt per marxar cap al pròleg |
 |
| Una maleta amb bici! |
El pròleg té els 6 primers quilòmetres neutralitzats, ja que
hem de creuar la ciutat i el tram cronometrat comença als afores. Per no
entorpir molt en el trànsit ens han dividit en dos grups, el primer surt a les
8h, amb tot els pros i només una parella mixta, la Kate Fluker i el Mark
Williams, ella s’està preparant per les olimpíades a Rio, amb això està tot
dit. La resta de mortals sortim a les 8:15h.
 |
| Lloc de sortida i arribada neutralitzades del pròleg, som-hi! |
 |
| el Catalan Team a punt per la The Pioneer! |
Un cop fet el tram neutralitzat anem sortint per parelles
cada 20 segons, nosaltres som dels últims en sortir de les parelles mixtes.
Mare meva, quan temps sense treure el fetge, el primer tram és rodador, ens
esforcem i anem avançant parelles, algunes aprofiten i se’ns posen a roda, però
quan comencem a pujar van quedant-se enrere.
 |
| Esperant el nostre torn per la crono amb la Bern i el Simon |
 |
| A treure el fetge! |
Ens encanta! Creuem un prat d’herba verdíssima i comencem a
enfilar per un singletrack, l’única pega es que agafem una mica de cua, la gent
es va apartant però quan troben el lloc adient ja que és un sender molt marcat
i costa trobar espais.
 |
| Donant-ho tot |
 |
| Gaudint-ho molt |
Seguim remuntant durant tota la pujada i arribant dalt de
tot passem una altra parella mixta, ell la va empenyent, el primer dia i ja
estem així? Som dalt del Marleys Hill i ara comença el divertimento, el single
track que vem fer abans d’ahir, el Flying Nun, així que ens posem les piles i
avall! Atrapem uns quants, entre ells la Cate i l’Alberto, mal lloc per passar-los
però tothom hi posa de la seva part. Estem avançant força gent.
 |
| Vull tornar al Flying Nun! Peraltes de la muerte |
S’acaba el sender però continuem de baixada fins que creuem
una carretera, una micarrona de pujada que fa mal a les cames i rematem amb una
baixada final on no afluixem. Creuem la final del pròleg cronometrat i toca
tornar al parc de la sortida pel nostre compte, aquí és quan coneixem el Cliff
i el Patrick, dos neozelandesos de Nelson amb qui farem bones migues aquests
dies.
De nou a Hagley Park recuperem forces, descansem una mica i
anem a agafar el transfer cap a Geraldine, demà començarem l’etapa allà. Ens
carreguen les bicis a un camió i a nosaltres ens porten amb bus, tot ben
organtizat i puntual. Durant el trajecte miro la web de la cursa i ja han posat
els resultats, hem fet 3ers de 27 parelles, ole!
01/02/16 Etapa 2 The Pioneer. The Geraldine a Fairlie
Avui ens esperen 106kms i 2480m, estem força animats tot i
que el primer dia al campament sempre costa, hem d’anar-nos fent a la rutina.
Ens vestim de romans i anem a esmorzar, a les 7:30 obren la parrilla i hi ha
corredisses per tots costats, amb els gps i l’alimentació a mig muntar anem cap
allà. Hi ha diferents portes segons la classificació, nosaltres estem a la B.
Mentre esperem acabem de preparar-ho tot, cap problema,
tenim temps per fer unes fotos i enviar-les per whatsap als de casa, allà són
quarts de 8 del vespre i rebem tot d’ànims en un moment.
 |
| Amb el Justin i la Peg |
 |
| Amb la Erin i la Kath, les líders de parelles de noies |
Es dóna el tret de sortida, com a bojos! Els que van quarts
i cinquens a la general volen canya i després d’una primera pujadeta toca rodar
i rodar i ens passen, però si ells poden nosaltres també, rodar no és lo nostre
però ens posicionem bé i acabem passant-los.
 |
| Aprenent a rodar |
Així que rodant i rodant els primers 25 kms, ennuvolats i
creuant tot de rius, els fem a una mitja de 29km/h, llavors ve un tram amb una
mica més de pujar i baixa fins al avituallament del km.37.
 |
| Sort que no tot és rodar per carretera ;) |
 |
| Water! |
 |
| Concentrats per fer un bon paper |
Portem de tot, ens
prenem un gel just abans d’arribar-hi i no parem. Seguim rodant en fals pla cap
amunt amb una altra parella que ja fa estona que ens acompanya, un d’ells porta
un culot i maillot ple de flamencs roses força hortera. Tot i que ens anem fent relleus
nosaltres dos portem la veu cantant, sobretot el Santi.
 |
| Seguint el Santi amb la mirada |
Ja fa estona que els núvols han decidit desaparèixer i el
sol cada cop pica més, això no ajuda el Santi, a més no hi ha ni una ombra,
estem pujant a només 1000 metres però ja fa estona que hem deixat els arbres
enrere, sembla el Pirineu però com si ja estiguéssim a 2.000m, on desapareix
la vegetació més alta.
Veig que els que ahir van fer quarts ens estan atrapant, els
hi costa bastant però al final ho fan a l’última de les tres pujades que estem
enfilant. Animo al Santi tot el què puc i li dono la poca aigua que ens queda,
resulta que no trobem l’avituallament on
ens surt marcat en el perfil i això no ens ajuda en els ànims del Santi que es
comença a enrampar i li costa menjar res.
 |
| Un altre portet i l'avituallament que no apareix... |
 |
| Tenim set i fa molta calor! |
Finalment arribem al segon avituallament, al km. 80 després
de l’última baixada i just abans de començar els últims quilòmetres del dia que
seran... rodadors! Encara hi ha el Justin i la Peg però marxen quan ens veuen
arribar, nosaltres ens prenem el nostre temps, el Santi ho necessita, la pega
de parar és que ens quedem en terra de ningú i això vol dir que ens tocarà fer
els 26 kms rodadors que queden sols com a mussols.
Efectivament, sortim de l’avituallament i comencem a enllaçar
rectes interminables una rere l’altre, primer per carretera asfaltada i després
per pista, vaig davant intentant parar tot l’aire que puc al Santi, que gasti
el menys possible que per poc que sigui és molt, el pobre pateix unes rampes
terribles però no para, dóna tot el què pot. Quan ja em pensava que seria tot
així fins al final, girem a la dreta i immediatament a l’esquerra entrem en un
sender on trobem el cartell de 10kms a meta, que bé!
 |
| Sort que hem deixat la pista i els últims quilòmetres són per sender |
Però arribar a Fairlie es fa llarg, quan ja sembla que estem
arribant encara ens toca creuar un riu que baixa animat, entrem al poble pensant
que ja hi som però encara ens queda un quilòmetre i mig pels carrers de cases
enjardinades que tots voldríem tenir aquí.
 |
| Sorpresa, per rematar-ho un riu, i déu ni do la força que té |
Per si no en tenim prou el Santi ha
punxat en el cartell de 5kms a meta, que en realitat en són 7... sembla que el
làtex a fet la seva feina però va amb la roda molt baixa, per no parar arriba
com pot a meta, etapa superada!! 110kms en lloc de 106 i amb el Santi patint
més del compte.
 |
| Com dirien alguns el Santi ha fet un asepeyo dels bons, quin globus que ha pillat! |
Ara toca pensar en recuperar per demà. En un primer moment m’ocupo
d’anar a buscar beure i menjar mentre el Santi es va recuperant a l’ombra. Li
costa però aconsegueix menjar-s’ho tot. Ja amb la panxa més plena, anem a localitzar a la tenda i després ens instal.lem a la zona “social lounge”,
una carpa amb seients molt còmodes ideals per fer una bona sessió de Compex, a
veure si recuperem les cames del Santi de les rampes d’avui.
 |
| Al menys després de la cursa el Santi va recuperant la gana |
 |
| Moments de relax o no... com li agrada al Santi el compex! |
Amb la recuperació en marxa anem a rentar les bicis (és
obligatori fer-ho cada dia) i a veure què li passa a la roda del Santi. L’analitzem
i té un munt de tallets, algun més gran que l’altre. Tot i que sembla que ha
segellat decidim, per no jugar-nos-la, comprar una coberta nova. Així que ens
gastem els quartos amb els mecànics de la cursa i canviem la coberta, no tenen
molt on triar, com que sembla tot força rodador agafem una Ikon 3T TR que per sort
es deixa tubelitzar amb una manxa de peu. Apa, averia reparada.
 |
| Com m'ha dit algú Ada druida, administrant el carregament de 226ERS |
L’hora de sopar arriba aviat, a les 18 ja s’hi posen. Així
que sopem, briefing i cap a les 21h a la tenda a descansar, bueno, nosaltres
ens entretenim una mica més però tampoc no gaire que el despertador sonarà a
les 6.
Tot i haver pillat, la valoració de l’etapa no és tan
dolenta. Hem perdut la 3a posició que se’ns l’han quedada la Peg i el Justin i
ara ens treuen 8’5 minuts, respecte els 5ens, el Tony i la Aby tenim una mica
més de 2 minuts. A veure com va la cosa demà. Ens esperen 74kms i 2500, és a dir, uns 30kms menys que avui però més o
menys el mateix desnivell, tot i que en el perfil també s’aprecien trams rodadors
sembla que s’adapti més al nostre estil, sobretot perquè comencem amb una
pujada de 1000 metres de desnivell que pinta xula, xula. Demà es veurà!
Classificació de l'etapa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada