Descobrint la Transmaurienne. Premier Duo Mixte!

I de nou tornem a ser als Alps francesos i com ens agraden! Aquest cop ens hem animat a última hora a descobrir la Transmaurienne, una cursa amb molta solera, enguany la 29a edició, i que teníem pendent a la llista. A més a més bons amics s'hi havien inscrit, motiu més que suficient per acabar-nos d'animar.

Ah i ja hi ha dates pel 2018 del 23 al 28 de juliol ;)

Passem a prop del mític Galibier, a la majoria els hi ve al cap la bici de carretera, a nosaltres l'Ultra Raid de la Meije, hehehe

I per Grenoble! grans records de les nostres primeres vacances fora del país i quina por vaig passar en el funicular!

Dimarts tot el dia de viatge, arribem just a temps per entrar al càmping d'Aussois, aquests francesos segueixen anant molt d'hora pel món.

Després d'un llarg viatge.. un gran sopar amb cervesa artesana de la zona!

Aussois, un bonic poble de la Savoia

Envoltat de muntanyes i fortificacions

Dimecres 19 de juliol, el pròleg

Dimecres ens llevem i fa un dia excel.lent tot i que la previsió dóna pluja, així que aprofitem per visitar el super del poble i fer reconeixement i fotos del pròleg que està previst a partir de les 17h.

Esmorzaret al càmping abans d'anar a inspeccionar el terreny

La nostra casa per uns dies

El pròleg és de només 9 kms però té de tot, pujades d'infart, senderons entretinguts de baixada, passejada per dins d'un fort... què més es pot demanar? Ens queda clar que a ritme de cursa serà dur.

Gaudint dels entorns d'Aussois abans de patir-los al pròleg

I per què no? una mica de postureo ;)

fortificacions que ens recorden una etapa de l'Ironbike i també alguna de la Alps Epic...

Quin parell de guapus!

Improvisem un dinar amb la Sílvia, l'Isidre i el Jan, just abans de que faci el primer ruixat del dia i la temperatura caigui de cop, però no dura massa i es van alternant clarianes, núvols... anem a recollir dorsals i comencem a preparar-nos pel pròleg mentre arriben la resta de coneguts, la Sílvia i l'Oskar, en Min, en Joan i el Juanma, quina grupeta catalana!

Ja hi som tots!

La foto oficial del team Tracks Ibiza a la cursa, ens la va haver de repetir no sé quants cops perquè no li agrada com quedàvem, jajajaja

Sembla que no plourà, ja preparats anem cap a la sortida a veure a quina hora ens toca, es surt de quatre en quatre cada minut i sorpresa... el Santi i jo que som el dorsal 425 no sortim a la llista! primers nervis, parlem amb l'organització i tot solucionat, comproven que l'inscripció està ok i ens diuen que ens toca sortir cap a les 17:30 amb les altres 6 parelles mixtes.

Els equips Tracks!

Les tres parelles mixtes catalanes a punt per donar guerra

A la Transmaurienne hi ha dues categories de competició, la Parcours 9000 i la Parcours 6000, nosaltres estem inscrits a la 9000 que és la opció competitiva llarga. A part la Randonnée, que fan els mateixos recorreguts que la 6000 però sense classificació i també hi ha pedalades familiars, infantils... tothom hi té el seu espai, tot i que hem pogut comprovar de mans de l'Isidre i el Jan que les pedalades familiars són força exigents.

Apa, ara sí, l'escalfada del dia, surto a pinyó i el Santi darrera pel mig dels carrers de Aussois, hem sortit amb una parella masculina i la resta de parelles mixtes surten darrera nostra així que no tenim referències, som els perseguits. Passem per un petit bike park al mig del poble i ara ja el Santi porta la veu cantant, em passo tot el pròleg amb problemes per respirar en condicions, estem entre 1400 i 1500m, i perseguint aquest home que després em dirà que no pot amb mi, i un be negre!

A uns segons de la nostra sortida

Calenton de pròleg perseguint la bèstia del Santi

Yeah! aixecant polseguera, ojo que vinc darrera!

Ho donem tot i arribem a meta amb un temps de 32 minuts 41 segons, estem satisfets i a la nit quan surten les classificacions comprovem que hem quedat primers en parelles mixtes, darrera nostra una parella d'italians i després la Sílvia i en Min. Al vespre torna a ploure a estones sí a estones no, però li va fotent i a la nit segueix, un bon ruixat a les 3 i un altre a les 7, just quan sona el despertador...

Pròleg fet!

I un refrigeri per celebrar-ho, no?

Pasta party una mica passada per aigua... però no ens hem mullat al pròleg!

Dijous 20 de juliol 1a etapa 45kms

Sí, sí, sona el despertador enretirem la cortineta de la Petitona i pinta fatal, pluja, núvols baixos, tot ben gris...quina putada sortir plovent. Esmorzem, mandregem i finalment decidim sortir amb els baggies, per evitar mullar-nos el culote, samarreta tèrmica sense mànigues, buff, maniguets i el xubasquero, però a mitja hora de la sortida sembla que la cosa s'arregla una mica. Així que deixem el xubasquero a la butxaca, pugem a 2300 i si ens plou allà farà falta, si aquí baix fa fred a dalt...

Anem a escalfar una mica i comença a sortir tímidament el sol, anem a la sortida i ja ens estem fregint, quin temps de bojos! Però no ens queixarem pas mentre no plogui nosaltres contents.

No ens ho esperàvem pas però surt el sol! a passar caloreta, yuhu!

Una mica tard es dóna la sortida i apa de seguida apretar el cul per atrapar els italians que han sortit de davant de tot del calaix 2 quan ens tocava a tots els mixtes sortir al calaix 3, en fi, cames pesades i respiració que no acompanya però anem apropant-nos i quan deixem l'asfalt per agafar la pista tenim a la italiana a tiro. Ens quedem un parell de corbes darrera d'ells recuperant l'alè i després els passem, procurem no mirar enrere i anem agafant el nostre ritmet, sembla que després d'uns minuts lo de la respiració també ho portem millor i ens anem enfilant muntanya amunt.

Primera etapa i ja ens enfilem a 2250m, com ens agrada

Ja cap als 2150m, quan portem una bona estona pujant deixem la pista i agafem un "balcony single track" al més pur estil Alps Epic. Baixem un xic per un sender fins on arriba el telecadira de l'estació d'esquí, em recorda moltíssim l'Eiger Bike Challenge, les muntanyes, l'estació d'esquí, els llacs... en voregem dos, i agafem la baixada, toca avançar els de la opció randonnée que fan menys quilòmetres però els trams tècnics no els hi perdona ningú, això si, demanes pas i no tenen cap problema en posar-se en el primer racó que troben.

I amb unes vistes així encara millor

Estic contenta amb la baixada, força tècnica i amb trams amb arrels molles, i de nou arribem al poble, Aussois, toca fer el segon bucle de l'etapa. El Santi omple el bidó al avituallament i tornem a fer una de les pujades dures del pròleg i l'enllacem amb el principi de la pujada d'avui just on hem passat als italians, fins agafar un sender de puja baixa enmig del bosc.

Tot seguit baixada fins al riu Arc que creua la vall, el creuem i arribem al un avituallament on omplim els bidons i seguim, ara per pista fins a entrar a un conjunt de forts conegut amb el nom de Barriere de l'Esseillon, brutal anar-los creuant un a un. Passem un pont que creua una gorja que fa molta impressió i ens anem enfilant fort a fort, rampa a rampa fins arribar al càmping on estem instal.lats i des d'on s'arriba ja a la línia de meta. Primers en parelles mixtes!

Una part de la  Barriere de l'Esseillon... impressionant passar pel mig dels forts

Un cop arribats el Santi m'informa que fa 20kms que va amb la tanca de davant trencada, la roda té molt joc però per sort està prou apretada per no sortir de lloc. Són quasi les 13h, preguntem a l'assistència mecànica de cursa però no porten tanques, a les dues botigues de bicis del poble tampoc en tenen, ens arriben a suggerir que la comprem per internet, però si la necessitem per demà! i finalment al comentar-ho al David i la Coralie resulta que ells en porten de sobres, quina sort, problema resolt, estupendo!

A l'arribada amb l'Eric Garcia, l'speaker de la cursa, molt canyero el tio

Amb la Coralie i el David, una sort haver-los conegut a l'Alps Epic l'any passat

Anem a dinar unes pizzes amb tota la colla i a les 16h tornem al village de la cursa per l'entrega de premis, tot i que en un primer moment ens havien dit que per la categoria Duo Mixte només hi havia podi l'últim dia de cursa, finalment, per sorpresa nostra ens fan pujar amb la resta de guanyadors d'etapa.

Fem bona cara després de dinar ;)

Amb l'Emmanuel que surt al diari perquè el tio s'ha fet gairebé totes les Transmaurinnes!

Primers en parelles mixtes

Entre ruixat i ruixat el Santi i jo anem a sopar al poble i anem a dormir cap a les 23h, demà l'etapa també surt a les 9h del matí però la sortida és a un altre poble, a Termignon, a uns 12kms d'Aussois i hi baixarem amb la Petitona.

Aquí amb tants ruixats els arcs de sant martí van baratos

fot-li cap dins!

Divendres 21 de juliol, 2a etapa 62kms

Avui toca l'etapa llarga, que per nosaltres no deixa de ser curta per lo què estem acostumats, el perfil marca 65kms i 2000m de desnivell. Però ja a corralines entenem que han escurçat per algun lloc i que en lloc de 65kms en seran 60, el què no hem entès és on, ja ho notarem.

A priori el perfil no ens és massa favorable, ja que del km.14 al 40 sembla força planer. A veure què tal ens va.

En Joan saluda a càmera tot esperant la sortida

Avui ja sortim tots els de la categoria del mateix calaix, i tenim els italians, la Simona i l'Andrea darrera nostre. A totes les noies de la cursa que corren en individual a la 9000 avui les fan sortir des del segon calaix que cada dia està més ple. Nosaltres intentem col·locar-nos davant de tot del 3er calaix.

No sortim gaire endavant però tot i anar primers no ens deixen passar als calaixos davanters...

La primera pujada és agònica, una gentada de por on ens costa trobar el ritme, degut a la respiració forçada i haver d'avançar gent en una pista força estreta i on tothom vol trobar pas. Quan ja ens hem fet més o menys el nostre lloc arriba una baixada per pista on perdem algunes posicions i on em salta una pedreta just directe a la boca, que no sé perquè la duia una mica oberta i me l'empasso. Espero digerir-la bé, això encara no m'havia passat mai.

Creuem un parell de poblets amb estacions d'esquí a tota castanya intentant no perdre roda del grupet amb el que anem i on hi ha la noia que va segona, és una bona referència per nosaltres, tot i que avui la que ahir va fer tercera li està donant guerra. Superem aquesta zona ràpida amb èxit i enfilem pujada amunt amb unes rampes dures al final, just abans de baixar direcció al primer avituallament.

No parem pas que encara tenim de tot i ara ve el tram llarg de rodar, tot i que no ho fem malament ens passen alguns bikers però per sorpresa nostra comença una pujadeta curta on diviso a la Simona i l'Andrea els portem força a prop, així que no ens podem encantar. Agafem un corriolet xulíssim de baixada on recuperem alguna posició i tornem a la vall Maurienne, pedalant com a bojos.

Quins boscos i quina pujadeta...

La vall, que dona a la cursa és preciosa però el recorregut aquí no ens agrada tant, deixem la pista i agafem un bon tram de carretera, ens atrapen un grupet de 4 o 5 i arribem amb ells a Bonneval-Sur-Arc, al fons de la vall i on hi ha el segon avituallament. Seguim tenint de tot i anem amb presses així que no parem.

El Santi s'ho pren en serio això de rodar

Concentració màxima, mirada perduda, hehehehe, Santi no corris... hehehe

Ara toca seguir pedalant a fondo desfent camí direcció Termignon però per l'altra banda de la vall. Cames ajudeu-nos, tot i que ja no veiem als italians ho donem tot que no estem en el nostre terreny i poden aparèixer en qualsevol moment. El què apareix però de cop i just en el moment d'agafar una zona tècnica de corriols són els participants de la 6000, la Randonnée i la familiar, així que toca anar demanant pas.

Una mica de baixada per agafar aire

Jo segueixo perseguint al Santi... hehehe

Abans d'arribar al tercer avituallament, del km. 48 fem un corriol tècnic i llarguíssim i amb trams de balcony on per on també passen la ruta familiar i la randonnée, per flipar el nivell que té tothom a França, incloent la canalla.

Precisament un fotògraf enganxa el Joan de Menorca avançant l'Isidre i el Jan en un corriol de baixada

Apa, parada al tercer i últim avituallament per omplir bidons i prendre'ns un gel i encarem la pujada llarga del dia, 5.5kms per fer-nos feliços, ens esforcem d'allò més i agafem un ritmet maco que ens permet anar guanyant posicions i acabar de presenciar la guerra ferotge entre les noies, la que va tercera de la general, a qui atrapem tot pujant, és avançada de mala manera per la segona, la Laurane, que semblava que avui no era el seu dia però deu resultar que li passa com a nosaltres, que rodar no és el seu fort i quan ha vist la pujada li han sortit ales!

Distrets amb la batalla arribem al final de la pujada i agafem una baixada descomunal que ens deixa als peus de Termignon. Té trams de tot, i una pujadeta al mig que fa pupa però en general un sender tècnic i exigent per fer-nos acabar l'etapa amb bon sabor de boca i entrant avui també primera parella mixta amb un temps de 3:46h, 17kms més que ahir però només 2 minuts de més per fer l'etapa. Al cap de poc arriba el Joan de Menorca i amb un temps de 4:03h arriben la Simona i l'Andrea. Amb el pròleg i les dues etapes portem quasi 40 minuts d'avantatge, el Santi i jo estem que no ens ho creiem.

El Santi rodejat de femmes, hehehe

Amb el Joan que cada etapa ens trepitja els talons

Amb la parella italiana, la Simona i l'Andrea

I ara arriba el millor moment del dia, relax, dinar i fer-la petar. Per recuperar cametes anem a remullar-les al riu Ars, ja que hem estat tot el dia donant-li voltes què millor que fer-nos-hi un banyet. No som els únics que hi anem però sóc de les poques que m'hi fotu sencera, com m'agrada l'aigua freda! i el Santi tot fent el tonto acaba banyant-se sencer també, quin momentàs!

Aigua fresqueta pel body i rialles per la ment:

The authentic glasses fisherman from Ada Xinxo on Vimeo.

Tota la colla anem a dinar a una braseria, entrega de premis i la Sílvia & family i nosaltres tornem a Aussois al càmping on comença a ploure a quarts de sis de la tarda i no para fins ben entrada la nit... com que no para de ploure ens encabim en una de les furgos per sopar, quins bons moments.

Una altra etapa i una altra copixuela, hehehe

Tonem a Aussois, es passa tota la tarda plovent...

Dissabte 22 de juliol, 3a etapa 50.7kms

De nou baixem a Termignon, aquest cop amb la Sílvia i apunt per enfrontar-nos a l'etapa reina de la Transmaurienne, no és la més llarga però marquen per avui 48kms amb 2700m de desnivell, tot i que en el perfil que ens han donat no sembla que hi surti tan desnivell, ja ho notarem.

Aparquem al mateix lloc que ahir, som gent de costums, ho preparem tot, barretes, gels, maniguets que avui pugem a 2600m, pressions de les rodes... visita al roca i cap a la sortida, quina obsessió que té la gent per estar allà plantada 20' abans de sortir i per no haver de fer-ho darrera de tot nosaltres també al tercer calaix de la sortida, un pèl per darrera dels italians.

Tornem-hi! etapa 3

La sortida comença igual que ahir, però aquest cop perseguint la Simona i l'Andrea i amb les cames queixoses de l'esforç de les etapes anteriors. Tot i així els avancem i anem trobant la nostra posició durant la pujada.

És una pujada llarga, molt llarga, 17 kms de pujada, tot i les cames feixugues i algun xuparodes que se'ns ha enganxat anem pujant contents fins que ens passen els italians, i a més se'ls veu pujar fàcil, renoi què s'han pres avui. Impossible seguir-los i ens cau una mica la moral als peus, però no defallim i anem enfilant-nos muntanya amunt, se'ns fa llarga la pujada, sobretot al Santi, ahir es va esforçar molt per marcar un ritme bo als planers i ara ho està pagant.

Apretant les dents a la caça dels italians

Tot i que les estem passant magres les vistes impressionants són la part amable de l'etapa 

Tot i així a mesura que ens enfilem desapareix el bosc i podem veure que els italians no han marxat tant, a més no sé perquè patim si tenim 40' d'avantatge. Les vistes són descomunals i bufa un airet fresquet, passem pel primer avituallament on no parem i seguim muntanya amunt, és molt bonic. Paisatge tipus Ironbike, per arribar al Col de Sollieres, on comença la baixada, deixem la pista i agafem un sender, i acabem de fer la pujada, m'encanta.

Hem de pujar fins el Col de Sollieres, a la dreta de la foto

Un cop al coll toca baixar!! Aquí atrapant a un parell de bikers en un entorn... no calen paraules

Arribo amb uns metres d'avantatge sobre el Santi al coll però no l'espero, prou que m'agafarà a la baixada. Com xalem tot baixant direcció el llac de Mont-Cenis i atrapant a la Simona. El problema és avançar-la, hi ha cua darrera seu i estem baixant per un sender molt estret amb marges d'herba alts a banda i banda on no hi ha alternativa. Fins que no arribem a la pista no podem passar-la i aquí tenim poc marge per treure-ls-hi  avantatge, què hi farem.

Baixem ben bé fins el llac i li donem tota la volta, al passar per la presa decidim prendre'ns un gel i al afluixar una mica ens tornen a passar els italians. Passada la presa tornem a agafar alçada, tot passant de llarg del segon avituallament, ens veu arribar la mare de la Laurene i ens ofereix un bidó per beure, que maca.

al lac du Mont-Cenis hi falta gent

Ens enfilem uns 300m fins el Fort de Ronce on el camí passa a ser sender molt estret i amb puja - baixa ben entretingut, llàstima que en un tram et d'empènyer la bici trobem una mica de tap. Així que quan arriba la baixada anem amb el mode persecució "on" i tornem a passar de llarg del tercer avituallament, no hauríem de tenir problema d'aigua perquè, segons el perfil bàsicament queda tot baixada.

La baixada té trams molt guapus, bike park peraltadet i de seguida diviso la Simona, que bé. Tot i que intento baixar alegre el Santi se me'n va i arribo en un trencall on no veig una cinta a l'esquerra i tiro recte avall, per sort quelcom em fa dubtar i paro ràpid, miro enrere i veig les cintes, merda, he de remuntar per recuperar el camí bo. El reprenc enrabiada per haver-me equivocat i trobo el Santi esperant-me una mica més avall, acabem de baixar junts i just on acaba la baixada enganxem a la Simona, està mirant enrere i l'Andrea no hi és, resulta que s'ha equivocat més que jo. I com que ve una mica de pujadeta i avui ens estan fotent canya pujant ens posem les piles i tirem a tope fins que ens atrapa el Joan de Menorca i arribem amb ell a meta. Només mig minut abans que els italians, pels pèls però ens emportem també la 3a etapa! Només en queda una.

Joan, avui sí, ens has caçat!

Companys ja li tenim un peu al coll, ens en queda una! 

Ja li hem agafat el gustet i repetim el banyet al riu, avui el Santi però no fa la seva actuació, quina llàstima, hehehehe. Quan ja ha arribat tota la colla anem a dinar, avui toquen butifarres savoianes o tartiflette, autèntica cuina de la regió. Ja amb la panxa plena i havent visitat el podi de nou tornem cap a Aussois al càmping, avui com que és la nostra última nit de vacances, el Santi i jo decidim anar a sopar al poble on acabem d'atipar-nos de valent.

A carregar piles i fer uns riures amb el nostre francès, sort que entre tots ens fem entendre, hehehe

Corre, corre que hem guanyat una altra copixuela!

quina llàstima... sopar de cloenda

Diumenge 23 de juliol, 4a etapa i última 40kms

Que ràpid passa el temps quan t'ho passes bé, i ja estem a l'última etapa aquesta tarda toca tornar cap a casa i fa molt mandra. Esmorzem a la Petitona com cada dia i acabem de recollir, tot i que ahir al vespre ja ho vem deixar tot prou enllestit.

Baixem de nou cap a Termignon on a les 9h començarem l'última etapa, avui el recorregut nostre, el de la cursa de 9000 i el de la cursa de 6000 és exactament el mateix, la sorpresa és que als de la 6000 els foten a tots al segon calaix i davant nostra es munta una apilotonada de ciclistes important, es preveu una sortida moguda i com no podia ser d'una altra manera la sortida és un caos.

hehehehe, que sortim a la tele!

Sort que avui hem escalfat una mica més que la resta de dies perquè la pujada d'inici és important, unes rampes de consideració que amb la gentada són difícils de pujar, jo per sort puc escapar-me de posar peu pujant pel mig d'un prat d'herba però el Santi no pot escapar-se d'entre les rodes de la gentada i finalment es veu obligat a pujar l'últim tram a peu. L'espero a la baixada mentre veig com se m'escapen els italians.

Per començar l'etapa amb alegria... pujada per les pistes d'esquí

Amb la gentada és difícil no posar peu a terra

Cap problema, arriba el Santi i ara si baixem a tot gas i fins i tot els podem avançar, això sí, quasi me la foto amb una arrel mal posada, faig una frenada in extremis i el Santi i els que venen darrera quasi se'm mengen amb patates, per sort tot queda en un ensurt, no com la Coralie, que la veiem uns metres més endavant que ha patit una caiguda quan se li ha creuat un altre biker.

Aviat però comença la pujada i tenim els italians a tocar, igual que ahir tornem a tenir una pujada molt llarga, uns 1000m de desnivell positiu, el Santi marca un ritme molt bo i aconseguim fer la primera meitat de la pujada per davant d'ells, però cap als 1700m ens passen, ens hi posem a roda una mica per pressionar però decidim tocar de peus a terra, és l'última etapa, tenim 40' d'avantatge a la general.. no passa res si ens agafen uns metres, no? Així que tornem al nostre ritme que falten encara 400m per pujar.

I la veritat és que no ens va pas malament, l'últim tram de pujada és per sender i els tenim a tocar, així que quan arriba la baixada de seguida els atrapem, de seguida el Santi passa la Simona, a mi em costa una mica més però quan ho faig poso la directa, si els hi traiem suficientment aquí l'etapa pot ser nostra. Baixo donant-ho tot, mare meva quina baixada, amb trams força complicats per mi i més amb el cansament acumulat, baixo esforçant-me al màxim, són 560m de desnivell negatiu en 2.7kms amb un promig de pendent de -21%. El Santi m'espera abaix, arribo eufòrica, crec que els hi haurem tret bastant, tot i que l'últim tram l'hagués pogut fer millor però la pressió d'altres bikers i el cansament m'han fet posar peu en algun pas.

Tenim ara un portet asfaltat que ens fa remuntar una mica, m'emporto el Santi que em maleeix amb l'apretada que li faig fer, per sort torna a venir baixada i la tornem a gaudir d'allò més, a tope fins l'avituallament a Bramans on, evidentment no parem, agafem d'una revolada un bidó, en fem un traguet i a Termignon hi falta gent. Sabem que els quilòmetres que venen ara se'ns faran durs, hem d'aguantar 14kms i ja ho tindrem. El Santi porta la veu cantant, creuem de nou el riu Ars i comencem a enfilar-nos, hem de fer un tram llarg de sender de pujada a peu, no ens ho esperàvem i com ens cauen les gotes de suor.

donant-ho tot fina al final, volem aconseguir 5 de 5!

Aconseguim deixar el sender enrere i després de baixar una mica deixem la pell per enfilar-nos encara 250m més. Quin mal de cames, però la recompensa es bona, una mica de baixada per pista i un tram de sender divertit ja quasi fins el poble de Sollières Sardières on al sortir-ne ja es veu Termignon però encara hi ha gat amagat, una mica més de pujada per entrar al poble per darrera, ara sí, la ditxosa rampa final de cada etapa a Termignon i la Transmaurienne Vanoise és nostra!! Quina alegria, mira que hem participat en curses per etapes amb parella però és el primer cop que en guanyem una!

Gracias Leen por captar el momento de nuestra llegada a meta!

Aconseguim pujar al calaix més alt en una cursa per etapes en parelles mixtes!

Va arribant tota la colla, tot i un fort cop al turmell que es va fer l'Oskar ahir aconseguim tots acabar la cursa, contents i satisfets, a més la Silvia i en Min han fet tercers en Duo Mixte, què millor que compartir el podi amb ells?

Amb el Juanma i l'Oskar i la Sílvia quin ambintàs a Termignon!

Amb l'Emmanuel fent-nos enveja ja que marxa ara a la Singletracks 6 al Canadà...

Molt bon rotllo amb l'Eric Garcia i la copia italiana

Satisfets amb l'experiència, d'haver-nos esforçat el màxim i d'haver-nos exprimit mútuament en un entorn magnífic i en molt bona companyia, toca tornar cap a casa amb recança de no quedar-nos per la zona a turistejar uns dies i és que com ens va dir un dels jutges UCI que hi havia per aquí i que ens té més vistos a nosaltres que a molt francesos: per què no us compreu una casa aquí? hehehehe

Així que anem al dinar de cloenda i després a l'entrega de premis i entre pitus i flautes marxem de Termignon gairebé a les 18h, sort que sarna con gusto no pica perquè arribem a Sabadell a les 4h del matí i dilluns a les 7h toca diana, però amb lo bé que ens ho hem passat aquests dies aquest últim esforç val la pena.

Podi d'etapa amb la primera parella masculina

Gaudint del podi final, amb el Ludovic de l'organització i acompanyats de la Simona i l'Andrea i especialment de la Sílvia i el Min!