Portugal Tour MTB, una nova aventura al costat de Celina Carpinteiro

27/02/19 Com va començar tot

-Hola guapa, qué tal? www.portugalmtb.com

-Busco pareja para esta carrera, te interesa?

I amb aquest missatge de la Celina Carpinteiro pel Messenger començava una nova aventura, pariticipar en parella femenina en un cursa categoria UCI de 6 dies per Portugal. Estic molt acostumada a córrer curses amb parelles però sempre tenint al costat algú de molta confiança, el Santi, tanta que no ens fa falta dir-nos massa cosa per saber com va l'un o l'altre i això posa les coses molt fàcils.

Amb parella femenina només tinc una experiència prèvia, la ABR del 2013 amb la Gemma Cabanas i no ha plogut res des de aleshores! Com anirem amb la Celina? No en tinc ni idea, hem coincidit en algunes curses, l'última crec que la MedXtrem 2017 però mai hem corregut juntes, hi ha una cosa però que em dóna molta confiança, tothom a qui li comento, Mercè Pacios, Sandra Santanyes, Sandra Jordà, me'n parla molt bé, així que anem com anem segur que passarem una bona experiència juntes, així que m'hi tiro de cap.

29/04/19 El viatge

Dos mesos després em trobo al Prat agafant un avió cap a Porto, el maletot de la bici i jo arribem amb una hora de retard a Portugal però amb temps de sobres d'agafar el transfer de l'organització. Al aeroport començo a fer amistats, el Mark d'Holanda, el Pablo i el Gustavo que venen de Brasil, un grup de suecs...  és fàcil identificar els bikers en una terminal, jajajajaja

Després de més de dues hores de viatge amb autocar arribem a Tabuaço i mentre espero que em vinguin a buscar la Celina i el Valerio vaig desempaquetant i muntant la bici.

Ja els tinc aquí i anem amb el seu cotxe fins a Pinhao on es fa l'entrega de dorsals i on demà hi haurà la sortida del pròleg. Anem a sopar amb un grup de brasilers amics seus, entre ells el Pablo, a qui havia conegut al aeroport i que de fet és brasiler d'adopció i argentí de naixament. El pobre es va trencar la clavícula fa dues setmanes i en lloc de quedar-se a casa ha decidit venir i em diuen que ens farà els avituallaments. A mi em va de conya, perquè tant ell com la Celina, també el Rafa i el Gustavo, parlen espanyol i puc conversar amb ells ja que quan parlen amb portuguès o brasiler només entenc paraules soltes però poques vegades puc seguir una conversa.

Havent sopat nosaltres tres marxem cap a Castro Daire on tenim l'hotel per aquesta nit i les dues següents, han preferit fer uns quants quilòmetres més avui i demà al matí i no haver-nos de canviar tants cops d'hotel. Ells són els anfitrions i jo em deixo portar amunt i avall.

Ja al hotel a descansar, ha estat un dia llarg que ha començat a les 6 del matí a Sabadell i acaba 23:30 a Castro Daire, que per mi serien les 00:30 ja que a Portugal és una hora menys.

30/04/19 Pròleg

Esmorzem al hotel i surto a provar la bici ja que ahir no vaig poder-ho fer. Aviat trobo cintes del què imagino que serà l'etapa de demà o demà passat, segueixo una mica les marques que em porten per una pista amunt dins d'un bosc prou frondós i amb falgueres arreu, fa bona pinta.

No faig ni 5 kms, torno cap el poble que hem d'anar cap a Pinhao, que està a uns 60kms. El Valerio ja ha carregat les seves dues bicis, carreguem la meva i marxem. Un cop a Pinhao la Celina passa una mica de nervis ja que fins 10' abans de la sortida no aconsegueix trobar els del seu equip perquè li donin els maillots nous amb els que ha de córrer aquests dies, així doncs entre una cosa i l'altra ens trobem a la línia de sortida del pròleg sense haver fet ni 5 metres juntes, cap problema, tenim 6 dies per anar-nos coneixent ;)

Som 4 equips a la categoria UCI fèmines elit. Les clares favorites són la Maaris Meier i la Greete Steinburg, les dues són d'Estònia però viuen a Portugal. La resta només conec la Ilda Pereira de la Mediterranean Epic de l'any passat, on teníem un nivell força semblant i vaig poder comprovar que és molt competitiva. Amb ella va la Dimitra Theocharis que ve d'Itàlia. L'altra parella són la Flavia i la Rita, dues portugueses que semblen molt jovenetes i que crec que són de la zona.

Sortim cada minut, nosaltres a les 13:13 després de la Maaris i la Greete i abans de la Ilda i la Rita. El pròleg, 30kms i 1100+ és força exigent i gairebé no té baixada, el què no comptava és amb la calor tremenda que fa i no bufa ni un bri d'aire. El pròleg transcorre entre vinyes, primer en puja baixa paral·lels al riu Douro i després enfilant-se fins el poble de Alijó.

Faig cas a la Celina en tot moment, ella és la que té experiència en córrer amb altres dones i la que controla el territori, l'any passat ja va estar en aquesta cursa i, tot i que les etapes són diferents en gran part, coneix la zona. Va provant, ara em fa passar a mi davant, ara ella, al principi vaig a la Maaris i la Greete però finalment les perdo de vista i darrera veig la Ilda i la Dimi apropant-se. 

A la segona pujada, aproximadament al km.11 ens passen, de seguida ve la baixada i les seguim d'aprop però en un trencall no interpreto bé una fletxa i on s'havia de seguir avall giro a mà esquerra de pujada i darrera meu la Celina em segueix, ens n'adonem de seguida però ja les hem perdut. Al cap de res, la Celina va davant i també s'equivoca en un trencall, quin parell! Ara sí que ja ni les veiem.

Arriba la pujada llarga i ens centrem en fer el nostre pròleg al nostre ritme, això tot just ha començat i queden molts dies i quilòmetres per córrer. A mesura que pugem els arbres desapareixen per complet i la calor és sofocant, gens d'aire, xafogor i un sol imponent espatega damunt nostres i jo amb la maleta plena de samarretes tèrmiques, maniguets, bufs... fins i tot els mitjons que he agafat són massa gruixuts i el peu fotut em comença a fer molt de mal. 

Pugem a un ritme molt portable i el Douro ha quedat prou avall, envoltat de vinyes, la Celina sap que vaig sempre amb la GoPro a sobre i em pregunta si puc fer una foto i desenfundo.

Passada la pujada forta, toquen uns quilòmetres més rodadors, el terreny de la Celina on la segueixo tant d'aprop com puc, quan ve pujada vaig més tranquil·la. Finalment arribem a Alijó, un poble amb un casc antic molt bonic, just on hi ha la meta. Pròleg superat i primers quilòmetres juntes, ens entendrem! A la meta no puc parar de beure, quina set! i diuen que estem a 36-37 graus, aquest tema de moment és el que més em preocupa i al meu peu també.

Per sorpresa, s'emporten el pròleg la Ilda i la Dimi, si que van fortes! Nosaltres hem fet terceres, ens esperem pel podi ja que els fan cada dia al cap de poc d'acabar, però la Maaris i la Greete no s'han esperat, potser no ho sabien i ja han tornat cap a Pinhao. 

L'Ilda i la Dimi ens han treta més de 5 minuts i les estonianes 3 minuts, en canvi amb les portugueses hem agafat un bon coixí, més de 16 minuts.

Apa, per completar el dia hem de tornar a Pinhao pedalant, són uns 15kms de propina, sort que bàsicament són de baixada. Tornem a carregar les tres bicis al cotxe i tornem al hotel de Castro Daire, on avui sí, tothom ja hi dorm.

Al arribar al hotel comença la meva rutina post etapa, dutxa, estiraments, netejar i revisar la bici, la Celina sí però jo no he agafat el pack mecànic, si no passa res greu, i espero que no, intentaré fer jo la mecànica. Briefing, aviat a sopar, una mica de Compex i a dormir, que demà tenim l'etapa de 82kms i 2200+, primera etapa llarga on es veurà per on van els trets.

01/05/19 Etapa 1 Castro Daire - Castro Daire

Ens llevem a les 6:50 per baixar a esmorzar a les 7h, carreguem força que ens farà falta. Resulta que l'hotel no és ben bé a Castro Daire i tenim 7kms fins la sortida, al briefing van dir que eren de baixada menys l'entrada al poble però ja sortim pujant... avui escalfem sí o sí. Al arribar a Castro Daire la Celina va a buscar el tracker, en donen un a cada parella de la categoria UCI per fer-nos el seguiment i jo vaig a buscar un bar per fer el pipi d'abans de sortida.

Apa, ja estem tots a punt, ens criden a la parrilla de sortida un a un i ens posen per ordre de classificació, molt professional tot. La Celina ja m'ha avisat que no té molt bona sortida i és veritat, sortim del poble per asfalt i veig com les dues primeres parelles van marxant. Amb aquestes que se'm planta al costat un tio igual que el Sane i se'm presenta, és el seu germà i em dóna records, que fort, són pastats.

Nosaltres a la nostra, la Celina va agafant el ritme i anem per un terreny que tendeix a pujar però amb puja baixa constant. En un tram de baixada em poso a tirar, veig que em segueix i avancem a tres parelles de tios, això sí que es estrany. Quan arriba la pujada recuperem el ritmet amunt i divisem la Ilda i la Dimi. Poc a poc ens hi anem apropant fins posar-nos-hi a roda. Ni rastre de la Greete i la Maaris, avui sembla que sí que es compliran els pronòstics i se'n van per davant.

Les avancem a prop d'arribar al primer avituallament, aquí no tenim assistència, la tindrem en els dos següents, que de fet és el mateix però que fem un bucle i hi passarem dues vegades. La Celina s'ha quedat sense aigua i com que sembla que jo vaig una mica millor de forces em demana si li puc omplir el bidó. Així que quan ja veiem l'avituallament me'l dona, l'obro en marxa i em marco un sprint per omplir-lo. Quan l'estic omplint sento que passa per darrera i em diu, Ada continuo. Acabo d'omplir, el tanco i surto volant... miro i han passat les tres, és una baixada per carretera però amb poc desnivell i van les tres juntes pedalant, així que em toca remar com una boja amb un bidó a la mà. Les aconsegueixo atrapar just abans d'arribar a la pujada. Déu meu quina maxacada, això sí que encara no ho havia fet mai.

L’Ilda i la Dimi se'ns escapen una mica a la primera part de la pujada per asafalt. A la que agafem terra la cosa es posa una mica tècnica amb bassals i pedra molla i les tornem a atrapar, pals per aquí, pals per allà i arribem al parc eòlic les 4 juntes. La Celina domina el cotarro, i em va dient, ara apreta, o calma, espera, i jo li faig cas. La idea és entrar a la baixada llarga abans que elles i en aquesta zona més rodadora les passem i ens llancem cap al segon avituallament, s'hi arriba per un petit tram de baixada més tècnic que no puc ni provar de fer perquè tothom baixa a peu.

Al avituallament el Pablo amb un braç i feines i treballs ens dóna els bidons nous en marxa i fotem el camp pitant, una mica més de pujada on aconseguim mantenir avantatge i ens tirem baixada avall com si no hi hagués un demà. 

M'esperava una baixada tècnica, però no és una pista molt ràpida però s'ha d'anar en compte perquè està força bruta. La Celina va darrera i de tant en tant crida, - Va, va!

Amb aquestes que em noto una picada al pit, merda m'ha entrar algun bitxo, m'obro el maillot per a veure si surt però no hi ha manera, vaig notant més picades i la Celina que m'avança tot preguntant què passa, dic - Un bicho! i em diu - Cháfalo!. Finalment sembla que l'aconsegueixo fer for i no matar-me.

La baixada ens deixa en una carretera i toca pujar de nou. No hi ha ni un trist arbre, ja fa estona, està tot ben palat d'alguns dels nombrosos incendis que hi ha a Portugal cada estiu, fa calor però a diferència d'ahir no tant i de tant en tant una mica d'airet ho fa més portable, també és més d'hora. Com que no hi ha arbres tenim visibilitat i abans de canviar l'asfalt per la pista les divisem més avall. 

La pujada s'endureix a la pista i veig com la Dimi i l'Ilda s'apropen, però arribem a dalt, de nou al avituallament encara per davant d'elles, el Pablo ens torna a donar bidons i seguim una mica més de pujada amb la Ilda i la Dimi trepitjant-nos els talons a escasos metres. 

Desfem el camí d'abans carenejant pel parc eòlic fals pla amunt, fals pla avall on m'esforço per seguir la Celina i no perdre la seva roda, és el seu terreny. Hem d'aconseguir altre cop entrar primeres a la baixada, que és molt llarga, els últims 20kms tendeixen a baixar, però amb pujadetes entremig i algun tram planer.

Aconseguit! Comencem a baixar fotent-li tant com podem, la baixada és punyetera, per una pista plena d'herba que amaga forats, pedres.... però anem fent bé, quan arriben trams de pujada o pla les cames es queixen però no parem de pedalar tant com podem. 

Que durs es fan els quilòmetres finals sembla que no arribem a Castro Daire mai, però finalment sí, uns quants carrers del poble i la meta! 4:35 de carrera pura i dura, entrem segones!

Com ja previa les estonianes han volat, ens han tret 9' i prenen el maillot de líders a l'Ilda i la Dimi que entren uns 4' darrera nostra, no són suficients per posar-nos segones a la general, ens mantenim doncs al tercer lloc a menys de 2' de la segona posició del podi.

Estem contentes amb l'etapa que hem fet, ens anem coneixent i vaig veient com la Celina enfoca la prova i li segueixo les instruccions tant com puc. El que no mola és que ara per tornar al hotel hem de desfer els 7kms d'aquest matí i ara sí que són majoritàriament de pujada, hem de sumar a l'etapa 250+, això sí, aquests els fem amb la calma. Abans d'arribar el hotel veig una benzinera i em quedo a rentar la bici, no hi ha rentat de cotxes però ens deixen una manguera sense posar-hi pegues. La Celina va tirant cap a la dutxa.

Un cop al hotel rutina que te vi, el què més mandra em fa és repassar la bici però quan abans ho faci millor, així que, un cop dutxada i amb una bona calorada, em poso per feina i deixo la bici llesta per demà. M'he guanyat una cerveseta!

Durant el briefing i el sopar quin pupurri d'idiomes...portuguès, brazileny, anglès, castellà, intento practiar una mica de català amb l'Umbert, el Sergi, la Maria i el Manuel i el Herman de Mallorca, no fos cas que se m'oblidi, hehehe.

Apa, planxa plena, la veritat és que el catering dels sopars està bo i hi ha quantitat així que em poso les botes. En canvi el dinar a meta justeja més, això sí em foto una de litres de liquid durant l'etapa i a l'arribada...una mica de Compex, xarxes socials mentre la Celina fa zàping i a dormir que demà tenim etapa reina!

02/05/19 Castro Daire - San Pedro Do Sul

La web diu 92kms i 3075+ però les males llengües ja diuen que sortirà més... al menys avui la sortida és davant de l'hotel, així que no hi ha sorpreses abans d'hora. Això sí, avui toca fer les maletes que l'etapa és lineal i canviem d'hotel, les tres properes nits dormirem a les Termes de San Pedro Do Sul.

Som a la línia de sortida, on ens han posat els jutges de la UCI, a la tercera fila, la Maaris i la Greete davant, darrera seu l’Ilda i la Dimi i nosaltres després. Fot un ventet gelat, així que passem fred uns minuts però a la que es dóna la sortida ens n’oblidem ràpid. Ara ja sé que a la Celina li costa arrancar i surto amb més calma, adaptant-me al seu ritme, mentre les altres 4 se’ns en van.

Tret de la pujada inicial per sortir del poble, els primers 20kms tenen tendència a baixar però les pujades que hi ha entremig ens fan perdre temps respecte a les altres així que apretem baixant. Hi ha un tram de baixada xulíssim fins el riu Pavia on baixem estupendament demanant pas entre les parelles de tios que ens han passat pujant, la Celina se’m posa darrera i arribem al riu amb un somriure d’orella a orella, llàstima que s’acaba lo bo. Un tramet molt curt de carretera i seguim per un caminet que surt a mà esquerra, però no tothom ha vist el trencall ja que veiem com dues parelles venen de cara per la carretera, se l’han passat...

Al km. 20, al poble de Reriz, just abans de la primera pujada llarga del dia trobem el primer avituallament, aquí no tenim el Pablo per canviar-nos el bidó, jo el tinc ple encara, així que fem com ahir i paro a omplir el bidó a la Celina mentre ella continua. Ara sí, encarem una pujadota on hem de guanyar uns 800m de desnivell, la Celina marca el ritme, la pobre està patint l’esforç d’ahir i pugem tranquil·les.

Amb aquestes que ens avancen l’Ilda i la Dimi, es veu que també s’han equivocat en el tram de carretera i han seguit recte en lloc de girar a l’esquerra. Les animem i se’n van amunt. La pujada se’ns fa llarga però de la meitat endavant la Celina agafa més bon ritme, deu haver estat al veure les antenes que hi ha al cim, i els últims quilòmetres recuperem algunes parelles que ens havien avançat, sempre va bé per pujar la moral ;)

Durant la pujada anem menjant i bevent bé, així quan arribem a dalt tenim el bidó ben buit per fer el canvi amb el que ens dóna el Pablo, de conya. Hem comprovat que pujant perdem temps així que quan arriba la baixada ens hi llencem com dos cavalls desbocats. Genial, a la que s’acaba i tornem a pujar divisem l’Ilda i la Dimi una mica davant nostra, encara no està tot perdut.

Arribem al poblet de Fujaco i just la Celina m’està explicant que les pujades que són constants i d’anar fent li van millor que les pujades que tenen molta inclinació que comença una pujadota de 3 kms amb unes pendents de treure l’alè amb trams continuats de rampes del 26%, toma Fujaco! 

En un d’aquests trams veig per davant que l’Ilda, la Dimi i altres bikers caminen i quan hi arribem nosaltres la Celina també però jo intento pujar-la sobre la bici, em recorda quan fa aquestes coses el Santi, segur que ell també ho intentaria així que pensant amb ell el 34 i jo ens anem enfilant Fujaco amunt, en un moment determinat quasi he de posar peu perquè el terreny a sobre està relliscós, però ho salvo i supero les rampes més dures. Yuhu!

Diviso el Pablo més amunt i s’apropa gravant un vídeo, em diu que ha deixat els nostres bidons al costat de l’avituallament que està una mica més amunt i baixa una mica a gravar la Celina. Però no puc arribar al avituallament m’he d’esperar una mica abans perquè hi ha control de xip i hem de passar juntes. Ara sí, passem el xip, agafem els bidons, parem uns segons al avituallament per beure un traguet de cola i prosseguim.

Avui el peu, tot i que em molesta, va molt millor, fa calor però no tanta com en el pròleg i de tant en tant bufa un airet bo. Fem uns 5 kms ràpids per carretera, les dues soles, donant roda a la Celina i apretant com una boja tot i que hem perdut referències i no veiem a ningú per davant. De cop la carretera s’enfila, és el Portal do Inferno... així doncs les rampes dures estan assegurades. Per sort són curtes i arribem dalt. Però no podem descansar, toca fotre canya baixant.

Quina baixada, la primera part una baixada amb molta pendent on s’agafa velocitat però s’ha d’anar amb mil ulls ja que és un terreny molt boterut ple de forats, herba que amaga pedres... i després s’agafa el camí de Drave, una calçada romana, amb lloses de pedra gegants, algunes més ben posades que d’altres que porta al poble preciós però abandonat de Drave. Després de tants dies sense fer res de tècnica començo patosa, a més el peu al baixar se’m posa a fer mal i no faig la baixada tan bé com voldria, deixo passar la Celina perquè em marqui el camí, a veure si em concentro més.

El paratge és idíl·lic però per sortir de Drave s’ha de carregar la bici a coll i caminar, crec que és l’únic lloc en tots els 6 dies que s’ha de caminar un tros amunt. I quan s’acaba la caminada seguim pujant però ara per pista. Hem de tornar a arribar als 1.000m d’alçada, és a dir, de nou a buscar els molins del parc eòlic.

Pedalada a pedalada ens anem enfilant i admirant els colors, lila i groc, de les muntanyes i arribem al avituallament del km. 60 on el Pablo ens espera per fer canvi de bidons. Apa, som-hi cap els molins. I cap el km. 62 passem pel costat d'on començarà la baixada final però abans hem de fer un bucle d’uns 20kms que paisatgísticament no aporta molt de nou però que endureix l’etapa.

En els trams de pujada vaig animant la Celina i a les baixades ens animem soles, jajajaja, com ens ho passem, això sí, quina marranada, per poc que agafem baixant hi ha uns bassals de fang negre que ens deixen perdudes en un moment. Finalment arribem al últim avituallament, no sabíem si hi seria el Pablo però sí, així que em dona el bidó petit i continuem disposades a donar-ho tot fins a meta. 5 quilòmetres més de pujar i avall que fa baixada!

Déu meu quina baixada, no s’acaba mai! 10kms amb els 5 sentits posats a baixar el màxim de ràpid possible però sense prendre mal ni perdre’ns, concentració màxima i rodant a mort en alguns trams més planers. Més de 20’ baixant cansen i molt, així que l’últim repatxonet per arribar al poble és la muerte, però finalment passem la línia de meta, després de 6:21h i entrant terceres!

El què no sabem és el temps que hem perdut, la segona posició de la general se’ns va escapant mica en mica, quina llàstima. Però engego el mòbil i ens animen les noticies, al portar el tracker a la web van donant temps de pas i el Santi informa que al últim avituallament perdíem 7’ respecte l’Ilda i la Dimi, però finalment hem entrat a 3’30 així que hem retallat força al final. Que bé, així doncs estem a uns 5’30 de la 2a posició de la general. A veure si avui recuperem bé que els 93kms i 3300+ d’avui han estat durs, les males llengües tenien raó...

Mentre esperem el podi del dia anem a remullar-nos les cames a la font del poble i ens hi trobem un grup de senyores que ens recomanen insistentment que no ho fem, que no es bo per la salut, jajajaja, si només fos això lo que no és bo per la salut.. lo bo del cas és que una d’elles té 103 anys!

Per arribar al hotel però hem de pedalar encara una mica, hem acabat l’etapa a Sao Pedro do Sul i l’hotel és a les Termas de Sao Pedro, uns 4 quilòmetres per deixar anar cames... l’hotel és raríssim, com un laberint, uns passadissos foscos que no s’acaben mai, finalment trobem l’habitació i ja podem començar amb el ritual. 

Avui però vaig a preguntar pel servei de massatge, no l’he contractat però m’agradaria fer-me’n avui, però quan em diuen que no tenen disponibilitat fins les 23h se’m passen les ganes, que aquesta hora ja estem dormint! Així doncs que vaig a netejar i revisar la bici per demà, que la feina no es fa sola i la bici ha quedat ben marrana avui. Això sí, un cop acabada la feina me’n vaig a trobar la grupeta portu-brasilenya, és hora de fer unes birres abans d’anar a sopar!

03/05/19 Vouzela – Vouzela

Apa, som-hi a per la tercera etapa que ve sent el quart dia de cursa. Esmorzem al súper bufet de l’hotel i hem de pedalar 4 kms de pujada suau cap a Vouzela, aquesta gent de l’organització estan en tot, s’asseguren que escalfem abans de sortir quasi cada dia, hahahah

La 1a fila de la graella, amb l'Umbert i el Tiago parlant de la tija de la BMC

Visualitzant l'etapa ;)

Sortida neutralitzada darrera el cotxe de cursa, comencem pujant intentant no perdre les rodes de les rivals i deixo que la Celina marqui el ritme. Se’ns en van una mica però la pujada d’inici avui és llarga, dura i tècnica i l’Ilda i la Dimi no marxen molt. En alguns trams un reguerot creua la pista i hem d’esquivar als que posen peu però nosaltres dues pugem amb esforç però sense problemes.

A mitja pujada trobem el Valerio i el David parats arreglant la bici del Valerio, al passar-nos a la sortida ja he sentit que li feia molta escandalera i resulta que va amb les dues rodes frenades! No necessiten res així que nosaltres continuem a la nostra.

Cap el km. 15 una mica de baixadeta per descansar i comencem a agafar els primers bassals, que com sempre són negres com el carbó. Seguim pujant i ens avancen el Valerio i el David. S’ha d’anar en compte els bassals amaguen alguna sorpresa, pedres, algun forat ben fondo... però avancem bé i anem atrapant l’Ilda i la Dimi, això sí, ja anem esquitxades de dalt baix.

Arribem al primer avituallament, cap el km. 17, on ja ens espera el Pablo, fem canvi de bidons en marxa i prosseguim trepitjant els talons a la Dimi i l’Ilda, acabem d’enfilar-nos fins un altre parc eòlic i toca baixada! Ja quasi les tenim. 

Una corba molt tancada a la dreta, deixem la pista principal i ve un tramet planer, apretem i les atrapem, miro enrere a la Celina i em fa que sí amb el cap, les avancem per la dreta, just abans de començar la baixada. Ara sí que ho hem de clavar, quina manera de donar gas baixant!

No és una baixada ràpida, és una baixada tècnica, amb trams em poca pendent, trams de via romana, trams d’esquivar roques, trams amb molts tolls, trams de fals pla, repatxonets en mig, però sabem que és la nostra oportunitat i no la volem deixar escapar, la Celina m’esperona – Vamos, vamos – i jo que intento traçar el màxim de bé.

Quin tip de disfrutar i això que hi ha trams durs, em recorda moltes estones lo què a la MedXtrem li diuen “azagadores” uns camins entre camps, marcats a banda i banda per murs de pedra i enmig ple de tolls de fang dens i fosc. Creuem uns poblets mooolt rústics, on ens animen les dones del lloc que van vestides talment com si es tractés d’un museu de la vida rural on t’ensenyen com era la vida a mitjans del segle XX.

Atrapem alguna parella i demanem pas, ens encanta. A les pujades que anem trobant intentem no encantar-nos i cap el final de la baixada algun tram més de singletrack em fa gaudir d’allò més. Però ens anem apropant a l’autopista i cap el km. 38 s’acaba lo bo.

Ara ens toca anar remuntant uns 9kms, passant pel segon i últim avituallament del dia, abans d’arribar ja anem cridant el Pablo perquè estigui atent i ens vegi arribar amb temps que el pobre amb la clavícula trencada prou que està fent.

Cap el km. 48 la Celina em diu que s’acaba la pujada, estem contentes la Dimi i l’Ilda no ens han atrapat, tot i que tampoc sabem quan els hi portem de marge. Així que posem la directa cap a Vouzela pedalant sense parar, en gran part és una baixada molt fàcil però sortint d’un petit poblet agafem un singletrack net i amb molt de flow, llàstima que sigui curt. Abans d’arribar alguna rampeta que ens deixa sense alè, però ja sentim la megafonia de meta així que apretem les dents, creuem un pont sobre el riu Zela i creuem la meta segones!

Estem contentíssimes amb l’etapa que hem fet i passen els minuts i la Dimi i l’Ilda que no arriben...ara sí, sentim l’speaker que anuncia la seva arribada, els hi hem tret gairebé 9’ i així doncs ens posem segones a la general! Ara tenim uns 3’30 de marge.

Tornem pedalant cap al hotel, em dutxo volant i a les 14:00h em planto a la zona de massatges, és just l’hora que comencem però encara no han arribat ni els pros, així que m’agafen a mi primera, quin luxe! Quan arriben el Tiago i el José, jo ja tinc el massatge mig fet ;)

La bici ha tornat a quedar enfangada total, però abans de posar-m’hi descanso una mica perquè em faci afecte el massatge, no sigui que el gasti abans d’hora. Això sí, després d’haver fet el ronso em poso per feina que quan més tardi més mandra em farà. Amb la feina feta em trobo al Javi i la seva dona, que vaig conèixer a la Madrid – Lisboa el 2016 i compartim una cerveseta. Com m’agrada el post etapes!

Sopant es dóna una situació curiosa, la Natasha i el Peter són uns eslovens que coneixen la colla portuguesa i brasilenya d’altres curses per etapes. En un moment determinat la Natasha se n’adona que no entenc el què diuen la resta, ella donava per fet que el portuguès i l’espanyol eren igual o molt semblants, per més inri jo li explico que normalment parlo català... a ells sí que ningú entén res quan parlen en eslovac.

Aviat a descansar que demà ens toca l’etapa de rally... sí, sí 3 voltes a un circuit de 9kms rollo cursa de XCO, esperem que sigui tècnica perquè a priori no és lo meu.

04/05/19 Termas Sao Pedro do Sul 4 voltes

Avui l’etapa comença a les 10:30 així que ens llevem una hora més tard. A més la sortida és a prop de l’hotel a uns 900m, al centre del poble, com la majoria empedrat i molt bonic. En aquest cas ple de fons d’aigua calenta. Només sortir de l'hotel ens trobem a l'Andreia que ens ha vingut a veure i a qui conec de la Volcat del 2014, com molen aquests retrobaments!

També me retrobo amb el Javi, i tota la colla, amb qui vaig pedalar coincidir a la Madrid - Lisboa'16!

La Celina vol anar a fer el reconeixement el circuit, el comencem però no ens dóna temps, anem fins al principi de la primera pujada, lo just per veure que només deixar l’asfalt comença un camí que està molt humit i amb pedres molles que, sobretot al sortir tots alhora, pot ser perillós, així que caldrà anar en compte. Tornem i ens posem a la graella de sortida, avui els àrbitres UCI ens guarden lloc darrera les líders estonianes.

El què havien de ser 3 voltes a un circuit de 9kms a 5’ de la sortida ens informa l’organització i els comissaris de la UCI que ho han hagut de canviar a última hora i que farem 4 voltes a un circuit de 6kms, que estrany, ens quedem tots una mica descol·locats, esperem que no hi hagi cap problema amb la senyalització del circuit.

Es dóna la sortida, girem a l’esquerra asfalt amunt i em costa seguir la Celina, deu ser el massatge d’ahir, entrem al camí i superem la baixadeta perillosa amb èxit, com havia dit la Celina ho fem tot per la dreta i sense problemes tot i que cal anar amb mil ulls amb tothom i per darrera nostre sentim alguns crits i sembla que alguna caiguda també. Hem pogut entrar al camí just per davant la Dimi i l’Ilda, a veure si podem mantenir-nos davant.

Arribem a la primera pujada i ara les cames ja em responen millor, que bé. Arribem dalt amb una gentada de por, l’Ilda ens avança però la Dimi no. Ens trobem una primera baixada que és per asfalt i arribem a la segona pujada del circuit, dins del bosc i amb una rampa dura, a la Celina se li fa una mica llarga i ens avança ja quasi a dalt la Dimi tot buscant l’Ilda que ja no sabem on para.

Sortim al asfalt, uns metres més de pujada, uns metres rodadors i entrem de nou al poble per un camí empedrat amb una corba a esquerres força tancada, baixem més i agafem un senderó a mà dreta, ole quin corriols més xulo! Una mica de flow fins a posar-nos paral·lels al riu, m’ha encantat aquest tros. El sender perpendicular al riu aquí té uns passos una mica complicats, amb canyes, troncs, un pontet, una passarel.la... estem a la primera volta i encara hi ha molt trànsit, just davant nostre tenim un noi i davant seu la Dimi que, en un pas d’aquests cau, li preguntem si està bé i diu que sí així que continuem mentre reempren la marxa.

Una mica més endavant sento – Ada! – em giro i veig que la Celina s’aixeca, també ha caigut en el pas de troncs, però veig que arrenca, així que tiro endavant. Sortim del sender i veiem l’Ilda esperant la Dimi, li expliquem que ha caigut. Creuem el riu Vouga pel pont i completem la primera volta, apa, ens en falten 3!

En el tram d’asfalt hi ha la zona d’equips, no canviem bidó en aquesta primera volta, si ni tan sols he pogut fer un glop... apretem a tope en el tram d’asfalt i en el camí de les pedres molles que ara ja podem fer amb menys trànsit tot i que hem d’esquivar un noi que cau just davant nostra, no sabem ni com però la Celina, que anava davant meu el passa per l’esquerra i jo per la dreta. Uf, obstacle superat.

Fem la primera pujada, la baixada d’asfalt i arribem a la segona pujada, si la superem sense que ens atrapin la Dimi i l’Ilda serà molt bona senyal. A la Celina se li fa llarga aquesta segona pujada, així que en el tram final d’asfalt li dono un cop de mà i la baixada ho donem tot per guanyar uns segons, el tema està que al entrar al sender trobem gent i no podem anar tan ràpid com voldríem però tot i així podem avançar prou bé. Passem la zona tècnica aquest cop sense caigudes i completem la segona volta entre els ànims de la gent.

Apa, ens en falten dues! Passem per la zona d’equips i aquest cop sí que la Celina fa canvi de bidó, jo bec però no em cal pas canviar, el Pablo em pregunta si avui faig l’etapa modo camell, hahahaha

Anem enxufades a per la tercera volta, al final de la segona pujada ens doblen el Tiago i el José, això vol dir que a tots els que doblin de la seva categoria ja no faran la 4a volta, nosaltres sí, el problema per nosaltres seria si ens doblessin la Greete i la Maaris però no creiem que passi! 

Així que seguim i encarem la quarta volta, amb el circuit amb molt poca gent, no afluixem però el podem fer la nostre aire. Quan tornem a passar pel tram tècnic al costat del riu sentim els ànims de l’Eudardo, un dels fotògrafs que crida – Celina! Xinxó! – hehehehe

Ara sí, el pont i la línia de meta en el carrer empedrat. De nou segones i en aquesta etapa de XCO no hi comptava pas! tenia l’esperança de poder arribar just darrera l’Ilda i la Dimi, així que estic molt contenta de la feina feta i haver pogut esgarrapar 2 minuts més que ens aniran genial de cara a l’última etapa, good job tàndem portucatalà! 

Fent el típic selfie amb el Mario i el David que avui també han fet podi!

Ens encantem una estona a la zona de meta xerrant amb l'Andreia i companyia i tornem al hotel però per poca estona, avui com que anem d’hora tenim temps d’anar a dinar en un restaurant, que bé! Mengem uns bons talla de vitela (vedella) acompanyats d’un caldo de mongetes amb verdures, patates i unes postres generoses, tot per 13€ per cap, estic a punt de tornar-hi per berenar, hehehe

I a la tarda això sí, toca de nou, posar a punt la bici i fer maletes, que demà acabem a Viseu i el matí hem de deixar les bosses a l’organització perquè ens les portin fins allà. Al briefing expliquen que la primera baixada de demà és endurera, és un punt a favor nostra, sort perquè la resta de perfil no ens és favorable, comencem en pujada, i els últims 15 kms també van cara amunt, i l’Ilda i la Dimi pugen molt bé, seran suficients els 5’20 que tenim d’avantatge? Haurem de jugar bé les nostres cartes.

05/05/19 Vouzela - Viseu

Ai mare quins nervis, que això s’acaba... arrasem el bufet per l’esmorzar com de costum, ens enfundem les licres i a pedalar cap a Vouzela. Ens han demanat que hi siguem a les 8:30 per fer una foto amb tots els bikers sobre el pont del riu Zela, arribem just in time. I per variar ja hem escalfat, 4kms cap amunt...

Amb la grupeta brasilera!

Vaig a fer el pipi d’última hora i cap a corralines falta gent. Ens desitgem sort tots plegats i es dóna el tret de sortida de l’última etapa, tonto l’últim!

Anem neutralitzats la primera part d’asfalt i el cotxe ens deixa a l’entrada d’un sender en pujada i una mica tècnic, amb la gentada que hi ha un posa peu, l’altre també, ens escapolim per un costat i aconseguim avançar l’Ilda i la Dimi, bé per nosaltres. Anem fent la pujada frec a frec, però aconseguim entrar a la baixada davant d’elles, això ens anima i la baixada encara més, que guapa, no té cap punt molt complicat però has d’anar buscant la traçada per no menjar-te cap pedra, m’encanta!

Com sempre les baixades s’acaben ràpid i entrem en un sender paral·lel a una carretera i que ressegueix un rierol, és a dir una marranada com una casa de pagès, hahahaha, però ho donem tot que aquest terreny és el nostre, que hi ha fang? Tan hi fa! Son uns 4 kms planers però no ràpids fins que arriba la segona pujada del dia, intentem agafar un bon ritmet i que no ens enganxin la Dimi i la Ilda i ho aconseguim.

Van passant els kms, amunt, avall i seguim segones de l’etapa, passem el primer avituallament, cap al km. 21 on el Pablo ens fa el canvi de bidons i prosseguim apretant de valent, sobretot quan es tracta de rodar o baixar.

Cap el km. 32 arriba una zona molt trencacames, un puja baixa constant, amb rampes fortes que dura força quilòmetres. En un dels rampots veiem que l’Ilda i la Dimi ens estan atrapant, així que intentem pujar amb una mica més d’empenta i aconseguim que no ens atrapin fins el km.51, de fet uns quilòmetres abans he de parar a posar squirt a la cadena i em passa la Ilda, però la Celina continua i amb la cadena ja una mica més silenciosa foto una bona apretada per tornar a recuperar la meva companya.

Sortint d’una finca vitivinícola, quan ens atrapen la Dimi i l’Ilda em penso que baixaran pinyons i ens deixaran però no, aconseguim quedar-nos a roda. És una pujada suau d’anar fent i el ritme que imposen és prou bo per nosaltres, anem còmodes. Si arribem juntes els 5’ de marge són més que bons per mantenir la segona posició a la general i així anem fins al final, les quatre juntes. Ara sí que ja ho tenim, arribem a Viseu per un parc, enfilem la vorera del carrer del centre comercial on acaba l’etapa i a pocs metres de la meta sento la Celina que em diu – Vamos! – i acabem emportant-nos la segona posició de l’etapa al sprint! Ara sí, som finishers i segones a la Portugal Tour MTB 2019!!

Molt happies!

Acabada la cinquena etapa els podis i el dinar final es fan al Palácio do Gelo de Viseu, ens anem a dutxar al gimnàs que hi ha a les instal·lacions i cap a la cerimònia de pòdiums. El dinar és a dalt de tot a la terrassa però els pòdiums al primer pis, la gent es dispersa i no veig a tothom per poder-me acomiadar, per mi no és el lloc adient per acabar la cursa però què hi farem. Ara sí, toca acomiadar-se de la Celina i el Valerio, han estat uns amfitrions collonuts. El Valerio m’apropa les maletes al hotel amb el cotxe i jo hi vaig pedalant amb uns quants dels brasilers que, igual que jo, comencen el seu viatge de tornada demà.

Al vespre toca desmuntar la bici i embolicar-la per demà anar cap aeroport, després visita turística pel casc antic de Viseu i un soparet a la fresca amb el Rafa, el Gustavo i el Wesley (també conegut com a Fredie Mercury, segur que endevineu quin dels tres és), bona gent aquests brasilers!

No puedo terminar esta crònica sin dar la gracias a Celina, la mitad del tàndem, por haberme propuesto compartir esta experiència con ella, más allà del gran resultado, ha sido una semana muy intensa donde he aprendido mucho a su lado, especialmente a remar como una loca en llano ;) Hemos sufrido subiendo y disfrutado bajando, me encanta su manera de analitzar la carrera y sacar provecho de los puntos fuertes de cada uno. Seguro que recordaré muchos de estos momentos en otras carreres y espero poder compartir contigo alguna otra aventura. OBRIGADA CELINA!! OBRIGADA también para VALERIO, siempre atento y listo para hechar una mano, nos vemos Mr. Modelitos ;)

Mención especial también para Pablo, nuestro team manager, que con sólo un brazo, lo ha dado todo para ir de avituallamiento en avituallamiento, acordandose de qué bidón me tendía que dar primero y haciendo malabares para entregarnoslos a la dos a pesar de pasar demasiado juntas. Y hasta tener tiempo de sacar fotos, pudiendo elegir si las queríamos en vertical o horitzontal, hahahaha GRACIAS PABLO Y ESPERO QUE TE RECUPERES MUY PRONTO!

OBRIGADA también a la organización, especialmente a Tatiana y Joaquim, que están pendientes de todo el mundo para lo que haga falta y a toda la organización en general. És una cursa variada, jo només hi afegiria una mica més de corriols. S’hi menja molt bé, la logística és un pèl complicada i no us en fieu dels números de les etapes, acostumen a sortir uns quilometrets i desnivell extra a cada etapa, però com s’acostuma a dir millor que sobri que no que falti!