Salut i Rauxa!!: Amb BH i l'Antonio Ortiz a la Carpathian Mtb Epic

L’any passat ja vaig veure que la gent de BH feien un concurs per anar amb l’Antonio Ortiz a la Mongolia Bike Challenge, volia participar-hi però al ser al agost no m’ho podia combinar amb les vacances i vaig deixar-ho estar. Aquest any al estar sense feina les vacances no eren un impediment així que vaig presentar la meva candidatura al concurs, aquest cop el destí era Romania: participar a la Carpathian MTB Epic.

Crec que el vídeo el vaig enviar al abril, anaven passant els dies i no hi havia noticies del concurs, vaig arribar a pensar que al final no ho feien. Però de tant en tant anava fent un cop d’ull al Insta de BH. I sorpresa, un matí estant de cursa al Canadà veig que han penjat unes stories els de BH i que estic entre els 5 finalistes del concurs. A corre cuita i havent perdut unes quantes hores per la diferència horària, envio whatsapps a tots els grups que puc perquè em votin, perdoneu per les molèsties! Però va fer efecte, uns dies més tard anunciaven el guanyador, collons que era jo!

Qui m’ho havia de dir el 20 de juliol arribem a casa des del Canadà i el 22 cap a Riders Boutique a buscar la BH Lynx que m’acompanyarà a l’aventura romanesa. Tenim poc més d’una setmana per fer-nos amigues. La veritat és que m’ho posa molt fàcil, m’han enviat una bici de les d’entrenament del equip BH Templo Cafes, sí, sí una bici full equiped de les que fan servir el Coloma, la Rocío o el Josep Duran per entrenar, que es diu aviat. Li canvio el manillar perquè és de 76 cms i és molt ample per mi i li poso un portabidó que em permeti dur un bidó dels grans. La resta tal qual me l'entreguen. Ens adaptem ràpid.

Primeres pedalades amb la Lynx

I el dimecres 31 em toca volar cap a Bucarest, bon vol i ràpid i una mica de nervis a la panxa pel fet d’anar-hi amb gent nova, de seguida però que em trobo amb l’Antonio, la Silvana i el Pedro sé que no tindré cap problema amb ells, ja tenim feta la grupeta BH! Qué majos son!

Cap a Bucarest hi falta gent!

Al aeroport també ens trobem amb dos participants belgues, dos d’holandesos i el Hans, tot un personatge, ambaixador de la Carpathian i qui porta la batuta del transfer. L’últim en arribar és el Pedro però tot i així marxem abans de les 17 cap a Transilvània, en concret a Cheile Gradistei Fundata, prop de Bran, un poblet famós pel seu castell on es diu que hi va viure el personatge que va inspirar Dràcula, però que en realitat no va ser així.

Ens han dit que el viatge pot durar fins a 5 hores així que ens hi posem amb la calma. De seguida podem observar la poca consideració al volant d’alguns conductors romanesos, em recorda la manera de conduir que fa molts anys vem patir a la República Txeca, en fi, ells s’entenen, espero! Fem una primera parada en un Lidl a la ciutat de Ploiesti on recollim el “Miguel” l’speaker heavy de la cursa.

A la que deixem la plana i ens endinsem a les muntanyes ens rep la primera tempesta, les previsions del temps no són bones però ja comencem així?

Arribem abans de lo previst, a quarts de nou, anem a recepció i ens diuen que podem anar a sopar fins les 22 o 22:15, arribem a les 21:45 després de muntar bicis i ja no ens fan sopar. En el ressort, sense cotxe estàs lligat de mans i peus, només disposes dels seus serveis i pel què fa a menjar només hi ha un restaurant. Així doncs improvisem sopar a l'habitació del Pedro, amb les coses que ells han comprat a la parada al super i un pernil boníssim que porta el Pedro, gràcies nois per donar-me sopar!

Apa, ja tenim el dia fet, me’n vaig a dormir a la meva habitació, la tinc més allunyada que la resta del Team però no em puc queixar, dos llits per triar, lavabo i balcó. Això sí, quin coixí més incòmode.

Pròleg 1/08 10kms 550m+

La idea per aquest matí, és anar a testejar el recorregut del pròleg de 10 kms i que començarà a les 16:30 i després recollir dorsals. Ens llevem i fa sol, anem a esmorzar i s’ennuvola, ens enfundem els maillots i quan ja ho tenim tot a punt per sortir a pedalar, a les 9:45 es posa a ploure amb ganes.

Esperant que pari de ploure canviem l’ordre i anem a recollir els dorsals primer. Esperem i esperem però no amaina i cap a les 12h decidim sortir a fer el pròleg plovent. Sinó no ens donarà temps de dinar i estar a punt a les 16h.

Antonio que esto ya está en marcha!!

Res, aquí asseguts a veure si para de ploure...o no...

La primera part és un circuit trencacames pels voltants de la zona del Village de la cursa, tot i que plou bé aquesta zona està poc enfangada. Llavors agafem una pista de baixada que ens porta a la baixada tècnica i llarga del pròleg, està per matar-se, rellisca el què no s’ha escrit i no hi ha manera de fer 2 metres damunt la bici, que patiré.

Plou a Transilvània...

Però això no és lo pitjor, s’acaba la baixada i comença una pujada infernal, rampes duríssimes i llargues que amb el terreny xop com està no tracciona gens, així que toca arrossegar la bici muntanya amunt... al menys ja no ens estem mullant, el sol torna a fer acte de presència però és impossible que eixugui aquest mullader en 3 hores.

Abans de començar la cursa ja hem de netejar les bicis, no vegis com s’han posat de caminar pel bosc, hahahaha. Amb un sol radiant anem a dinar.

Havent dinat vaig a preparar-ho tot pel pròleg, deixo impermeables, m’enfundo l’equipació BH nova de trinca i cap a les 16h me’n vaig cap al Village on l’Antonio i jo hem quedat amb en Cipri un nano del equip de Media per gravar unes imatges. Segueix lluint el sol però uns núvols amenaçadors s’apropen.

A les 16:30h comença el pròleg però les sortides s’allarguen fins gairebé les 18h ja que se surt cada 30 segons i nosaltres som dels últims, el Pedro surt a les 17:26, jo a les 17:34 i l’Antonio a les 17:42. I a que no ho endevineu? Doncs sí, a les 17:30h just abans de sortir jo, comença a ploure i no pas quatre gotes... ens cau el cel a sobre.

3,2,1 go!

Som 9 dones inscrites, i 5 correm en categoria Elit, des d’un primer moment l’Antonio m’ha deixat claríssim que BH ja té un equip de competició així que jo aquí vinc a gaudir i el resultat no és important per ells, em trec un pes de sobre perquè noto que he pagat l’esforç de la BC Bike Race i les meves cames no estan recuperades. Surto la segona, darrera l’Helena, una ballarina que s’ha passat a la bici, una combinació ven original. Vaig veient-la més o menys tota l’estona a la mateixa distància, i al tronar a passar per la zona del Village em passa la Hildegunn, la noruega vencedora de la Andalucía Bike Race 2018 i 2019. Coi, ja sé que no vaig molt ràpid però ja m’ha retallat 1 minut!

Aconsegueixo seguir-la fins el km. 5,5 quan entrem al sender tècnic, la primera part la puc fer però el problema es que amb la pluja que no para i les esquitxades de fang no veig ni el sender, ni les arrels, ni res de res, he de parar per treure’m les ulleres i guardar-les, sinó m’estamparé. Apa, perdo un temps preciós i evidentment la perdo a ella i a l’Helena que ja no les veig per en lloc.

Vaig fatal, a peu i lenta, rellisca encara més que quan hem vingut a fer la prèvia. Amb aquestes que em passa l’Ariane Lüthi, la favorita i 5 cops vencedora de la Cape Epic... baixa amb un peu fora i asseguda sobre el quadre de la bici (el què jo n’hi dic Lauco style), tot i així cau just davant meu. Diu que no s’ha fet res i continua, la veig desaparèixer entre l’immens i fosc bosc.

Un repatxonet i enllacem amb l’últim tram de baixada on m’avança l'Eszti, la junior del grup, només té 19 anys i baixa com una boja. Apa, m’he quedat última entre les de categoria Elit, així que intento no perdre la roda de la Eszti i amb ella arribem a la pujada, barallant-nos per no ser engolides pels bassals i no fer un mortal enrere relliscant per les rampes. Ens passa l’Antonio i ens animem, com hi va!. Al cap de res es fa impossible pedalar, toca empènyer la bici un bon tros amunt. Ben bé mig quilòmetre, però està tothom igual.

L’Eszti es va quedant enrere i tot caminat avanço l’Helena, un cop a les pistes de tenis ja es pot pedalar, uns 2 quilòmetres i mig que faig amb ganes fins a meta mentre segueix plovent... pròleg fet, toca rentar la Lynx i després la deixo al servei mecànic. On l’aniré a recollir demà al matí.

Antonio dejando la Bh Coronas impoluta!

Pròleg al sac! això ja ha començat i tinc un gran mestre al costat!

Pedro, no me digas que tienes frío, con el tiempo tan bueno que hace! jajajaja

Amb l'Eszti la joveneta del sector femení, com baixa la tia!

I avui sí, sopem! Jajajaja, al restaurant ens preparen un bufet especial pels de la cursa, està tot ben bo. I a les 20h entrega de premis que al final he fet 3a i briefing de la primera etapa. Estem una estona per carregar els tracks al Gps de l’Antonio i tots a dormir que demà comença lo bo i el temps... millor no parlem del temps, en el briefing ja ens han dit que tenen una alternativa preparada en cas de molt mal temps.

Aquí un vídeo resum d'aquesta primera i intensa jornada:

Primera etapa 2/08 45kms 2150m+

Em trobo amb l’Antonio i el Pedro per esmorzar, de moment fa bon dia tot i que hi ha núvols negres cap a les muntanyes on anem a l’etapa d’avui.

Quina cara d'adormits!

Així de bonic es veu el ressort des del restaurant en els petits moments en què fa sol...

Segons les previsions avui és el millor dia, el que hi ha menys possibilitats de mullar-nos, però des del balcó de l’habitació, un veí em diu que ens mullarem. Em poso la gorreta amb la visera sota el casc per si de cas.

Calentando con el maestro

L'Antonio ja a corralines i jo esperant per entrar, sort!

La sortida és a les 10 i les 6 primeres dones sortim a segona fila, just darrera els 6 primers.

Aquí amb l'Eszti, l'Ariane i la Hildegunn

Només sortir sento una caiguda darrera meu, per on estava just abans de sortir tinc la sensació de que l’Antonio ha pogut caure, i m’ho confirma al passar-me uns metres després, sembla que no és res greu però no mola començar així.

Els números de l’etapa són dels que fan por 43kms i 2150m+, a les primeres rampes ja sento que les cames no van, estan igual que a l'última etapa de la BC, així que com m'ha dit l'Antonio “sal y disfruta”, però les passo putes amb els rampots i el plat de 34, amb un 32 aniria millor però les bieles són Rotor i és impossible trobar un plat més petit, si fins hi tot els mecànics m’han dit que els hi costa trobar pastilles pels Level... Se me'n va l'Helena i vaig a la meva bola, gaudint del paisatge, sobretot a partir del km. 11, quan arribem al primer avituallament i comença un llarg cresteig, és brutal, alternant caminar i bici, tenim sort el dia encara aguanta i podem gaudir de les fantàstiques vistes.

Apretant les dents i desitjant que el 34 es converteixi en un 32...

Aquí en Bert gaudint de l'espectacle

Part de l'espectacle

Arribo al coll Strungă Saddle, on comença, diuen, la baixada més bonica dels Càrpats i de Romania. La baixada encara no ho sé, però el lloc és preciós, amb la paret que formen les muntanyes Bucegi just davant. Just al coll hi ha avituallament líquid, durant el cresteig he anat recuperant terreny a l'Helena però tinc ganes de gaudir la baixada, no de perseguir a ningú, decideixo parar, veure i prendre’m un gel, així ja no tinc la temptació.

L'Antonio començant la baixada des del coll

M’encanta!! És fabulós, a més em sento bé amb la bici i agreixo que porti la tija Bike Yoke, en alguns llocs poder es queda curta, però per aquesta baixada de sender de vaques de moment és ideal. Avanço el Pedro, el Bert (un dels belgues del transfer) i uns quants més, m'encanta la baixada, la gaudeixo al 100%.

L'Ariane en acció

I una servidora anar pedalant mentre em queia la baba

A mesura que baixem entrem dins el bosc, apareix algun rapatxonet cabró en mig de la baixada i algun tram amb força arrels, vaig tan concentrada mirant el terra que se m'enganxa el casc amb una branca. Petita estrabada, em poso bé el casc i avall va!

De cop m’adono que estic baixant amb les suspensions bloquejades, al fixar-me veig que al baixar la tija se’m bloquejen les suspensions. En un tram més planer hi paro atenció i veig què és el què passa, se m’ha mogut el mando de la tija, de tal manera que al preme’l toca el mando de les suspensions i les bloqueja. És fàcil tenir-ho en compte, quan baixo tija he de recordar de tornar a desbloquejar les suspensions, a veure si penso a arreglar-ho quan arribi a meta.

La baixada és ben llarga, tot i que no plou algun tram rellisca d’allò més. Paro al últim avituallament, i al sortir-ne casi me la foto en una zona de rocs, però evito la caiguda. L’últim tram de baixada es per un prat d’herba amb molta inclinació, impossible frenar la bici, culejant i amb el cor a la boca arribo a baix, quina passada, 13kms de baixada molt i molt guapos. Només per això val la pena venir. Llàstima de l’última pujada per carretera quasi fins a meta, però no podia ser tot perfecte.

Primera etapa superada, s'ha de fer!

Arribo a meta quarta, i flipant amb el recorregut, l’etapa m’ha encantat, és una barreja entre Iron Bike, Alta Via i Alps Epic. Dura, paisatges acollonants, trams de caminar, trams tècnics, pujades llargues i una baixada de somni.

Primera etapa superada!!

La Silvana m’espera a meta amb el recovery 226ERS a punt. Rento bici, que falta li fa, i vaig a dutxar on aprofito per rentar també la roba. Mentrestant vaig endrapant el super pack que ens han donat per dinar.

Dues amanides, macarrons amb tomàquet i fruiteta!

Després toca massatge, aquest de BH em cuiden la mar de bé, i aprofitant que fa sol passejo una mica per la zona del Village que té unes bones vistes, mentrestant un ramat es cola a la zona de meta de bens, sort que sembla que ja ha arribat tothom.

Havent sopat tots cap al briefing on ens diuen que la primera pujada de demà és la mateixa que la d’avui, putada, no hauran tret les rampes oi?

I aquí un espectacular vídeo de BH amb imatges de diverses etapes:

Segona etapa, 3/08 44kms 2250m+

Doncs res, avui la cosa ja pinta malament des del primer moment, està tot moll i de tant en tant cauen gotes, anem a esmorzar, vaig a buscar la bici al servei mecànic i recordo el tema del polsador de la tija, amb un moment l’Alex, el mecànic ho apreta i torno cap al Hotel Sport que és l’edifici que està més lluny del Village i on jo tinc l’habitació. M’estiro una estona esperant que s’animi el dia i surti el sol, la sortida és a les 10h i a les 8:36h ho tinc tot a punt. Però no, la cosa no s’anima, em poso el xubasquero i cap a la sortida a escalfar una mica.

Tinc dubtes de com sortir fins l’últim moment, sé que si m’abrigo massa encara que plogui, a la primera pujada m’estaré fregint, però per altra banda pugem quasi fins a 1900m, la baixada pot ser fotuda si fa fred... els números de l’etapa són similars els d’ahir o una mica més bèsties, 44kms i 2250m+, una bona curtida. Així que surto com ahir que va fer sol, però amb mitjons de llana merino, i maniguets.

Les 6 primeres noies tornem a sortir de segona línia. Avui per sort no hi ha caigudes, això sí, només sortir la pluja s’intensifica i correm la primera hora sota una pluja intensa, sota una tempesta, amb llamps i trons incorporats, dubto si retallaran l’etapa tal i com ens van indicar al briefing, no en cas de pluja però sí en cas de perill. Ja ho notaré...

El selfie del dia, avui amb l'Helena, la Hildegunn, l'Ariane i la Eszti

L'Eszti cada dia surt com una bala!

La sortida és de bojos, entre les esquitxades, els que intenten ocupar les posicions davanteres, buscar el camí per no sortir de la pista ni pillar tots els rocs....quan agafem la primera pujadeta anem l’Ariane, l’Helena i jo molt juntes. Sembla que a l’Ariane li costa escalfar. Els primers quilòmetres de puja i baixa, tot i la que està caient, els faig millor que ahir i arribo a la pujada llarga per davant de l’Ariane i l’Helena, tot i que aquesta segona tarda poc en passar-me. Per davant la noruega ha posat la directa des de la sortida.

Avui he sortit amb la gorreta sota el casc i em va bé per mantenir la temperatura corporal i he aguantat amb les ulleres molt més que en el pròleg però a la pujada llarga se m’entelen i he d’acabar traient-me-les. Ara sí que veig que no m’ho estic imaginant, anem pujant per un riu, lo que ahir era una pista avui és talment un riu, sembla que hagin obert les comportes d’un pantà dalt de la muntanya i baixa aigua a base de bé.

No sé si és per l’aigua o per què, però curiosament pujo millor que ahir, un parell de trams de la pujada on ahir vaig posar peu els faig sencers i l’Ariane em passa quan portem 55 minuts de cursa i uns 10kms. Més o menys al mateix moment que, durant una estona, para de ploure, hi ha molta boira i fa molt vent, tant que en uns minuts tinc la sensació que se m’estan eixugant els maniguets. Al cap de res però torna a ploure i arribo al primer avituallament, el km. 12.

Fins aquí el track era el mateix d’ahir, però no s’assembla absolutament de res, sort que ahir feia sol perquè les vistes aquí eren espectaculars i avui a part de fang i boira no veig gran cosa mes. No paro al avituallament, em prenc un gel i continuo, toca enfilar-se una mica més fins agafar la baixada. Un noi m’avisa que han retallat el track uns 8kms. Dedueixo que han tret un bucle que hi havia al final de la primera baixada.

Toca tirar avall, en faig de tots colors, el primer tram m’hi llenço fins que veig que la pendent és tan pronunciada i està tan moll, que estic baixant frenant amb tots els dits que tinc i la bici no em fa gens de cas. Quan puc paro i continuo a peu que vull arribar sencera, faig aquest tram caminant i m’enfilo a la bici al sortir del corriol.

Entrem en una pista que sembla de gel, amb el fang i la pluja està tot fatal, reguerots molt fondos, a més han talat fa poc hi ha troncs i branques mal posats pel mig del camí...baixo com puc, sobre la bici, practicant el Lauco Style... però sempre avall i llavors, just quan la pluja ens dóna una mica de treva deixem la pista per entrar en un bosc, arbres enormes, corriol serpentejant i un tramet peraltat, esplèndid!

Els fotògrafs sempre igual, s'han de posar just on poso peu, hahahaha

Estic flipant, no vegis quina baixada, arribo a baix amb els braços fets pols, miro al agafar la pista i estic a 1.060m, comptant que la cota màxima d’avui era quasi a 1900m, hem baixat 800m en 2’5kms. Seguim de baixada però ara per una pista al costat d’un riu, vaig sola i com que va baixant suau toca pedalar.

Arribo al segon avituallament, tampoc paro, la bici va bé i he menjat i m’he pres un altre gel en aquest últim tram. Hi ha dos càmeres apuntant-me i toca travessar un riu, la Lynx i jo ens hi fotem, ja veuràs com ara caigui..., però no, el travesso sense problemes, saludo i continuo.

Quina sorpresa quan vegi a l’Helena a la rampa següent. A ella crec que també l’enganxo per sorpresa perquè fuig rampa amunt cames ajudeu-me, jo segueixo amb al meu ritme, hi ha força fang i la pujada a trams es fa impossible relliscant i esquivant bassals, al menys no plou.

A la següent baixada però la cosa es posa tremenda, és una fanguera d’aquelles impossibles que lo més fàcil és acabar fotent una pilota en els neumàtics i col·lapsar els dos passos de roda, i és força llarga. Ara entenc lo del briefing que van dir que hi hauria un tram de riu on podríem netejar les bicis... No sé com m’ho faig però passo la fanguera super bé, tan bé que avanço l’Helena.

Sortim de la fanguera i comença l’última pujada del dia, 13 kms fins a meta, és una pista que no puja fort, va fent sense parar, tinc clar que l’Helena m’avançarà d’un moment a l’altra perquè puja més bé que jo, però van passant els kms i no apareix. M’estranya molt però ni rastre, segueixo sense tenir bon feeling pujant però dono el què puc i em vaig creient que puc fer tercera a l’etapa d’avui. Els repetxons finals em maten, però em sabria molt greu perdre el podi d’avui ara que falta tan poc... així que fent un esforça final, aconsegueixo arribar a meta 3a, en una etapa èpica de pluja i fang i molt contenta perquè la BH Lynx s’ha portat estupendament.

Sorprenentment l’Helena arriba més de 4 minuts després... i la cosa es posa emocionant, em poso 3a de la general amb 1 minut i mig d’avantatge sobre l’Helena, ostres, que jo vull anar-me a divertir, no haver d’apretar les dents... a més demà toca l’etapa llarga...60kms amb 2.500m i a veure quin temps ens trobem. Avui finalment me n'han sortit 36 amb 1600m+

M'encanta aquesta foto! Que bé m'ho he passat!

Amb el Patriche

Silvana, la mejor team manager! Siempre pendiente de todos!

Amb el Martin i el Bert

De moment toca netejar la bici, deixar-la al servei mecànic perquè li facin una ullada i corrent cap a la dutxa a intentar treure’m el fang i treure’l de la roba, quina pringada! Mentrestant em vaig menjant el pack del dinar que és similar al d'ahir i entre una cosa i l'altra quasi se’m fa tard pel massatge.

sortirà tot aquest fang?

El temps segueix de bojos, hem arribat que no plovia, però surto del massatge i plou de valent... està clar que demà eixut no ho trobarem. I quan ja ho tinc tot fet, toca trobada amb el BH team, fer-la petar i anar a sopar a quarts de 8, i això que nosaltres hi anem dels últims.

Avui em toca podi, després el super briefing i a fer nones. No sé per què, però aquí em costa adormir-me i em desperto molts cops durant la nit, deu ser que trobo a faltar el Santi...per cansament no serà.

I aquí un altre vídeo xulíssim de BH amb el pas de riu inclòs ;)

Tercera etapa, 4/08 60kms 2500m+

Em llevo i surto al balcó, em pensava que avui faria sol de bon matí i s’aniria emmerdant però no... hi ha boira baixa i cauen gotetes, que és l’últim dia i volem veure el sol! Sembla que serà missió impossible.

Em trobo el Cipri a la porta de l’hotel i em convida a pujar amb cotxe al restaurant, no li dic que no, que amb la pujada que fa, hahahaha. Allà ja m’hi trobo l’Antonio i el Pedro esmorzant, la fem petar sobre l’etapa, pel què vem entendre serà més rodadora i ràpida, però amb la pluja i el fang tot es complica. A veure què ens trobem. Vaig a rescatar la bici i torno al hotel a preparar-me per rematar la Carpathian. Som-hi!

Ui sí, quin sol....

Vaig cap a la sortida, ara mateix sembla que no plou però està ben gris el tema. Això sí, tinc la sensació que és el dia que fa més fred. Ens van cridant a corralines i li dono la jaqueta a la Silvana.

Selfie amb l'Helena :)

Els hi dic que vull fer un altre selfie?... al final m'engegaran... hahahaha

Per fi, últim dia i selfie de les 6 primeres dones de la Carpathian

Es dóna l’última sortida de la Carpathian Mtb Epic 2019 i és el dia que surto pitjor, però a la primera rampeta aconsegueixo posicionar-me com sempre, avançar la Eszti, a roda de l’Ariane i avançant-nos contínuament amb l’Helena. La sortida també és la mateixa, però després de la primera baixada de pista en lloc de girar cap a l’esquerra amunt seguim pujant per la mateixa pista, moment en què m’avança l’Helena i se’n van la Hildegunn i l’Ariane. El Pedro també em passa com una bala.

És una grata sorpresa veure que el temps s’aclareix una mica i que aviat deixem la pista, creuem prats d’herba, agafem un corriolet, caminem una rampa fins arribar a unes casetes... de moment un puja baixa molt entretingut, mola! I nosaltres que ens pensàvem que seria una etapa rodadora... de moment ben variada.

Agafem una baixada pel mig d’un prat verdíssim i seguim un corriol de vaca, d’aquests marcats però poc definit i que degut a la pluja rellisca força. Avanço l’Helena, ja sol passar, en els trams més tècnics vaig millor jo i a les pistes ella. Empenyem la bici fins un coll on se separen els recorreguts, avui ha vingut gent que corre un sol dia i ells fan menys quilòmetres.

Nosaltres tirem avall per agafar tot seguit una pujada dura, que ens porta fins el 1er avituallament al km.15. Porto l’Helena enganxada i quan agafem la baixada per pista passem l’Ariane que està parada arreglant una punxada. Al cap de poc m’avança l’Helena.

Arribem a un poble que al briefing em va cridar l’atenció perquè es diu Magura, on entrem en un corriol de baixada estret i molt xulo, relliscós per culpa de les pluges però ara per ara això és lo normal. Al final del sender, toca creuar un riu que baixa amb moltes ganes i comencem una pujada per pista. Veig a l’Helena com es va allunyant.

El lloc és xulíssim la pista recorre un congost de parets infinites i arbres gegants, vaig distreta amb el paisatge perquè la pujada és llarga i avorrida. Però quan ja portem 6 o 7 kms de pujada entrem en un corriol per on ens acabem d’enfilar mentre comença a ploure. Un altre paratge molt guapo.

Passem pontets de fusta que rellisquen de mala manera i finalment agafem la baixada, primer pel mateix sender enfangat i després per una pista, normalment seria avorrida però entre els reguerots, els bassals i la pluja que cau m’ho passo com una nena petita tot i que amb les esquitxades cada cop m’hi veig menys!

L'Antonio és pura concentració

L'Helena partint el bassal en dos

Teta no, m'ho passo genial!

Al final de la baixada hi ha el segon avituallament, és el km. 34 i quan hi passo surt en Bert, amb qui xerro una mica fins que em deixa enrere. Toca tornar a pujar, són 3 pujades força més curtes que l’anterior i acabant de fer la segona m’atrapa l’Ariane, al principi m’hi enganxo a roda, però veig que baixa nerviosa, la Hildegunn ens deu portar molta avantatge i ella ha perdut molt temps reparant així que va com una boja per recuperar temps. Baixant fa unes traçades raríssimes i fins i tot l’he d’avisar en un tram perquè s’equivoca de camí. Quan arribem a l’última pujada de les tres, toca caminar, està enfangadíssim i no hi ha manera de poder pujar sobre la bici, ho intento però rellisca molt, l’Ariane se’n va i enganxo l’Helena.

Els següents 6 kms ens passem un munt de vegades, ara ella treu una mica de fang de la bici, ara jo m’enfonso en una fanguera, ara ella rellisca, la veritat és que la baixada està realment xunga, no és que sigui tècnicament difícil però hi ha tan fang que és impossible parar la bici i baixar a peu és igual de complicat o més. Al final opto pel Lauco style i aconsegueixo distanciar-me una mica.

Aquesta foto és de l'etapa anterior però l'estil és el mateix ;)

Durant la baixada anem trobant els participants que només corren avui, que han tornat a enllaçar amb el nostre recorregut i flipen, ja es veu per les bicis i la indumentària que tenen un nivell més baix i tal i com està el terreny... alguns porten autèntiques cares de pànic i s’estan marcant un trekking dels bons. En general et deixen passar força ràpid però en algun tram més estret la cosa es complica i fan una mica de tap, poca cosa.

Finalment la pista d’esquí es converteix en un corriol puja i baixa que va creuant el què normalment deu ser un rierol esquifit i que avui baixa amb alegria. De sobte em trobo pedalant a l’aire, miro i la cadena ha caigut entre el plat i el quadre, intento posar-la a lloc però amb el fang i el guia-cadenes no hi ha manera, mentre intento arreglar-ho passa l’Helena.

Com que no fa massa hem creuat el rierol torno enrere a netejar la bici per poder posar la cadena. No ho aconsegueixo. Decideixo avançar caminant, el tercer i últim avituallament ha d’estar a prop. Arribo a un altre tram de riu i intento de nou netejar la bici, l’aigua gairebé se m’emporta la bici, i aquest cop sí surt netíssima. En aquest moment arriba el Patriche, amb qui he coincidit aquests dies i m’aguanta la bici mentre poso la cadena a lloc. Ara, ja puc continuar.

Llàstima que lo bo s’ha acabat i torna tocar a pujar, a mes acabem igual que ahir però començant la pujada de més avall, més de 15kms de pujada que se’m fan eterns i això que al principi em faig un tip d’avançar gent que m’han passat mentre estava parada, però se m’acaba fent molt llarga. Però la meta cada vegada és més a prop i jo d’acomplir l’objectiu, Carpathian Mtb Epic acabada i gaudida gràcies a la gent de BH i a tots els que em veu votar per poder guanyar el concurs i viure l’experiència al costat de l’Antonio Ortiz. GRÀCIES!

Equipazo BH y todos finishers!!

La tarda de relax i panxing, gaudint del fi de festa que ens han preparat els de la Carpathian amb formatge, embotit i estofats típics de la zona està tot boníssim. La fem petar mentre endrapem, li pregunto al Antonio quin és el moment de la seva carrera com a ciclista professional que recorda amb més emoció, ho té clar, quan va fitxar pel Coronas, en aquell moment per ell va ser com fitxar pel Barça i així ho transmet. I escoltant històries apassionants de mtb i curses per etapes va passant l’estona i ens anem engrescant de cara a noves aventures... fins que de nou es posa a ploure i tothom fuig corrent, és el moment, toca acomiadar-me de la que ha estat la meva companya d’aventura en aquesta Carpathian, la BH Lynx, ha estat una molt bona parella de ball en aquesta cursa enfangada i humida pels Carpats romanesos, però demà, tan bon punt arribem a Barcelona, l’he de dur al Riders Boutique perquè segueixi el seu camí i torni amb els PROs del BH Templo Cafes.