Reflexions de confinament

Per poder tornar al Salut i Rauxa toca Salut i Confinament.

M’agrada escriure sobre les peripècies damunt la bici, m’agrada recuperar el blog i mirar enrere, redescobrir moments, fotografies, rellegir-me i viatjar mentalment a llocs on he gaudit, on he conegut, on he patit, on he descobert, on he caigut, on he flipat, en definitiva, on he viscut. Però perquè tot això passi he de poder sortir de casa, i ara mateix això no ho puc fer, no ens ho deixen fer. I el Santi i jo, com tants d’altres, portem confinats a casa des del 15 de març.

Tenim la sort de confitar-nos junts!

Crec que també he d’escriure sobre aquest confinament. Tot i que quan miri enrere no hi trobaré aventures, indrets paradisíacs o noves amistats és una experiència de vida més.  I he de dir que la portem, i crec que no m’equivoco si parlo pels dos, més bé del què en un primer moment ens podíem esperar. Sobretot perquè tant família com amics, estem tots bé i això és el què més valorem sempre, però que pren rellevància en aquests moments i que duri!

El 12 de març nosaltres érem a Menorca. Vem decidir viatjar-hi tot i que la cursa que anàvem a disputar, la Epic Camí de Cavalls 360º, es va anul·lar just el dia abans de marxar cap a l’illa, precisament per l’amenaça del coronavirus. La veritat és que va ser tot un privilegi poder gaudir de les últimes pedalades pre-confinament, en un entorn tan espectacular i amb una bona colla d’amics.

Vem pedalar el dia 12 a la tarda i el 13, dia que es van començar a desencadenar els esdeveniments. El govern espanyol va decretar l’estat d’alarma, i esperonats per la família, vem decidir canviar el vol de tornada del diumenge 15 al dissabte 14, davant els rumors del possible tancament d’aeroports. Així doncs el dissabte 14 vem tornar de Menorca, vem fer cap a casa, vem descarregar les maletes i les bicis i de cap al super que teníem la nevera buida. Tornant del super vem tancar-nos a casa, era dissabte a la tarda i així vem començar el nostre confinament. Ens la vem jugar perquè de paper de wàter no en vem comprar ;).

Per nosaltres el confinament va començar doncs el diumenge 15 de març, que va ser el primer dia que no vem sortir de casa per res. I fins avui, dijous 30 d’abril ja en van 47. I ho portem bé, més bé del què pensava quan va començar tot i això que no tenim ni gos per passejar, ni canalla, que des del diumenge passat pots sortir 1 hora diària si tens menors de 14 anys al teu càrrec. No és el nostre cas així que el nostre confinament és força estricte, i hem establert una rutina:

7:15 ens llevem i fins les 8h esmorzem, ens vestim...

8h a 13:15h el Santi teletreballa i jo preparo publicacions per l’insta de Joan Seguidor, escric el blog, faig alguna classe d’anglès online, poso rentadores, netejo el pis... segons el dia. Cap a les 10h fem una petita parada per estirar i fem el segon esmorzar de dia.

Normalment teletreballa dins de casa però aquest dia necessitava sol!

13:15h a 14h una mica de gim per moure el body que amb 5 hores d’estar gairebé tota l’estona asseguts estem ben encarcarats

14h a 15h dinar

15h a 18:00h el Santi segueix teletreballant i jo primer rento els plats mentre escolto la “charleta” de l’Hermida i després continuo amb les tasques del matí.

18h a 21h berenem i ens posem amb les sessions de rodillo i evidentment la dutxa corresponent i la posterior neteja del merder que genera aquesta activitat que, per a molts, ha irromput en les nostres vides, jo he passat de fer rodillo 3 cops l’any a fer-ne 5 o 6 cops a la setmana.  I és clar, a les 19h, sempre que podem a escoltar Islàndia i a les 20h a sortir al balcó a aplaudir, no tan sols pels sanitaris, sinó per ells i per tothom que s’hi està deixant la pell perquè tinguem els serveis bàsics. Gràcies!

Aplaudint amb els amics

21h a una hora indeterminada... Sopar, noticies, sèrie, el què vingui de gust i a dormir.

Això pel què fa entre setmana, el cap de setmana és més de relax, no posem el despertador a les 7 del matí. Fem la nostra sessió de rodillo, i potser un dia ioga i un altre pilates, o ens saltem el gim, depenent de les ganes però combinat amb lectura prenent el solet en el balcó, panxing, sofing, Netflix, cuinetes i menús especials de finde, és a dir, trencar la rutina dins la rutina del confinament.

Entre setmana hi ha però dos dies marcats com a “especials” els dimecres i els dijous.

Els dimecres el Santi al plegar de teletreballar, agafa el cotxe i se’n va a veure la seva mare, l’Ana, que viu sola i des de que ha començat tot aquest tema és qui més ens fa patir. La truquem cada dia però no pot anar al centre de dia on normalment passa l’estona i del nostre entorn és la persona que menys entretinguda està, no té “vida social” online ni teletreballa, així que a ella les hores li deuen passar més lentes. Així doncs, tot hi haver de mantenir la distància social, les visites del Santi són tota una alegria.

Els dijous, vaig a comprar. No puc dir que no faig esport al exterior, perquè anar a comprar s’ha convertit en tot un esport de risc... al menys així ho visc. Quin estrès, posar-te guants i mascareta, això quan n’he tingut perquè, especialment el principi, no en trobava en lloc. Fes cua per entrar, d’un en un i mantenint la distància de seguretat, fins a ¾ d’hora esperant un parell de vegades. I després esquivant gent i carretons pel súper, a veure qui és més paranoic, alguns fan coses ben rares per esquivar els altres, d’altres passen de tot i et passen a ras sense donar-hi importància... cadascú ho viu de manera diferent.

fent cua...

Un altre dia que arribo al super i em toca, fer cua...

Ah i un cop dins cua a la peixateria i el meu particular calvari per enganxar les etiquetes de les fruites i verdures amb el coi de guants. Que no es pot fer senyores i senyors, és impossible! És un tema que no he aconseguit dominar, finalment he optat per posar-me uns guants sobre els guants, així quan agafo l’etiqueta de la màquina de pesar se m’enganxa al guant de sobre i  aquest se m’estripa al enretirar la mà després d’haver enganxat l’etiqueta a la bossa, doncs mala sort. Però ho odio i això que ara estic comprant més verdura que mai... sí, sí perquè per a mi aquesta és una avantatge del confinament. Mengem molt millor.

A qui més li passa? Tenim més temps per cuinar, per tant compro menys coses “precuinades”, també fem més peix, quan tens pressa per dinar o has de dinar de tupper, el peix no és pràctic, en canvi a casa i fet al moment no té problema. Tampoc podem menjar fora de casa, així que ni dinars ni sopars de restaurant, on normalment menjo més quantitat del què menjaria a casa. Ni parades per fer una xispa a mitja ruta, perquè no hi ha ruta... i no és que sigui una consumidora de refrescos habitual però es que a casa no en tenim, així que el consum ha passat a 0. I així molts petits detalls més, per exemple,  ara pico menys que si estic a casa sola. Si estic sola vaig a la cuina a picar, ara com que a mig camí hi ha el Santi treballant.... doncs no ho faig, que sinó sabria que sóc jo qui s’acaba la tauleta de xocolata del 99% de cacau cada setmana ;)

Una altra cosa bona del confinament és que estem estalviant. Per nassos. I a mi ja em va bé, perquè estant a l’atur i amb les perspectives que hi ha... en fi, ni restaurants, ni curses, ni comprar roba, ni sabates, només la compra del súper, que evidentment ha pujat la factura però molt menys que si anéssim a menjar fora, a berenar a la cafeteria o de cap de setmana.

Per què a més nosaltres hem decidit no comprar per internet, és a dir, no fer-ho en excés. Durant el confinament total no vem fer cap compra per internet, no ens sembla raonable que altres s’exposin al coronavirus per comprar-nos coses que podem passar sense elles. Tot i així sí que pel meu aniversari vaig rebre un regal per missatger i vem comprar també uns mandales per l’Ana online, vem considerar que era essencial per ella, ja que estar entretinguda millora el seu estat anímic aquests dies difícils. També he de dir que passat el confinament total, vem caure en la temptació i ens vem permetre un “capritxo”  i és que les cerveses artesanes són el nostre altre vici ;)

Per altra banda, sort n’hi ha hagut que no s’ha parat la venda per internet, ja que tenim molts amics i coneguts que sinó hagués estat per això els seus negocis haurien patit més encara del què estan patint. Són les contradiccions que genera el coronavirus...

Així com hem millorat en l’alimentació amb les tasques de bricolatge i endreça del pis seguim sent un desastre, ni amb el confinament som capaços de posar-hi remei, a veure sí, alguna cosa hem endreçat però es que n’hi ha que han pintat la casa, que s’han fet un jacuzzi o una taula nova pel menjador, nosaltres amb prou feines hem organitzat quatre calaixos, quin cas! I ara que penso en el pis una cosa sí que hem preocupa, fins ara hi estem molt bé, és petit i ens agradaria tenir terrassa, pati o jardí, estaria bé però cap problema, ens conformem amb el balcó, el tema és la calor, quan com comenci a fer calor de veritat el pis, estem sota sostre, es converteix en un forn, impossible estar-hi tot el dia, menys teletreballar i ja no dic res de fer-hi rodillo. Així doncs que no pugin les temperatures please!

Si ara ja ens acabem els bidons....

Una cosa que m’ha portat aquest confinament ha estat un aniversari atípic, tan patir per la festa sorpresa dels 40... el 23 de març va arribar i no pintava gens bé, era dilluns, estava confinada i no podia celebrar el canvi de dècada ni amb la família i amics ni amb la bici gaudint de la natura, un autèntic complot anti-aniversari. En canvi va ser un dia molt especial, de ben segur que un aniversari que no oblidaré. Emocions i sentiments a flor de pell, el Santi es va encarregar de fer-me arribar cada 40’, el què va batejar com a “positive bombs” és a dir, vídeos, missatges, fotos d’amics i familiars que en van tocar molt la fibra i que van fer que em sentís d’allò més acompanyada en un dia tan especial. Us estimo a tots! Petons d’una quarentona confitada, la festa però queda pendent ;)

De celebració amb la family! Us estimo!

Megaparty amb els amics! també us estimo!

Bufada d'espelmes online

I arriben regalets i tot!! Gracias!!!

Quin perill que tenen!

El què no ens vèiem a venir llavors és que quedarien tantes coses a celebrar pel camí d’aquest confinament, La Mona, Sant Jordi, l’aniversari de casament dels pares i les que vindran, en fi que quan puguem sortir haurem perdut el compte i les mesures de distanciament social ves a saber com ens permetran que ho celebrem tot plegat. Ara mateix moltes incògnites i incerteses.

De moment així són les trobades familiars... molt seriosos nosaltres ;)

I les tardes amb els amics!

Un altre tema que veig fotut és el de la meva feina, és a dir la meva actual no feina, just quan havia de rebre la programació de viatges amb Thomson Bike Tours, amb qui vaig fer de guia de bici l’any passat en una ocasió i amb qui havia de fer diversos viatges aquest 2020, va aparèixer la COVID-19, i és clar, es va aturar tot, amb els americans com a clients principals, països confinats, aeroports sense passatgers, les grans voltes ciclistes ajornades o suspeses, ves a saber quan tornarà l’activitat turística. De moment anar tirant d’atur, que és poca cosa però és una ajuda, això sí amb data de caducitat. Estic doncs a l’expectativa com tanta i tanta gent.   

Justament perquè no tenia el tema de la feina clar, aquest any encara no havíem preparat les nostres vacances, és estrany, un altre any per aquestes dates ja teníem els bitllets d’avió per anar a l’altra punta del món i estàvem inscrits a una cursa per etapes d’aquestes que tenim a  “The Must Do List”. En aquest sentit hem tingut sort, l’any passat en aquesta tessitura estaríem ben preocupats rumiant què fer amb els bitllets per anar a Canadà, els allotjaments reservats, les inscripcions a la BC Bike Race pagades... i tot el que comporta un viatge d’aquestes característiques. Està clar que ens perdrem moltes coses i entre elles moltes curses, començant per la Epic Camí de Cavalls i passant pel Raid des Chapelles, el Raid Maqui, la Hard Bike, la 4 Islands a Croàcia on havia d’anar amb la Laetitia Roux... i les sortides amb el Bestiar Lliure que tant ens omplen. En fi, amb ganes d’anar-ho recuperant, encara que hagi de ser mica en mica.

De moment la tirada més llarga que hem fet, 50kms pel #joemcorono amb #rideforher 

Així doncs sense gos per passejar ni nens al nostre càrrec seguim confinats i esperant que aclareixin les noticies del desconfinament. Sembla que el moment per sortir a fer esport està al caure, potser aquest dissabte dia 2 o el dilluns dia 4, jo no n’acabo de treure l’entrellat i aquest és un dels principals problemes d’aquest estat d’alarma i confinament, la sensació d’improvisació, les noticies poc clares, les dades a mitges, que fins la nit anterior a moltes de les novetats no en coneixem els detalls. Tant costaria informar als ciutadans quan tinguessin les idees clares i amb una mica d’antelació per tenir marge de maniobra? Sembla que és impossible, així que de moment, jo no em faig il·lusions, si dissabte podem sortir ho gaudirem i sinó, serà un dia més de confinament amb el Santi, que sort en tinc d’estar-ho vivint al seu costat! A casa com amb la bici #bettertogether

El confitament junts sempre és més divertit!

Això sí quan tornem fem-ho amb molt respecte, que valgui la pena l’esforç que estem fent, respecte pels que ja no tornaran, pels que s’hi estan deixant la pell i pels que han perdut negocis i feines.