dilluns, 30 de juny de 2008

El Turó de l'Home by Galleteros

Aquest era un cap de setmana de reptes, molts bikers a Viella per fer la Pedals de Foc Non Stop i d'altres a Madrid corrent les 24 hores. Aprofito des d'aquí per felicitar a tots els coneguts que hi han participat, sou unes fieres! I com que no volíem ser menys ens vem apuntar a un repte prou important per nosaltres: Sabadell - Turó de l'Home...
Tot comença dissabte a les 5:00 del matí, sona el despertatroz i toca el ritual d'esmorzar, enfundar-se el maillot i baixar les bicis al carrer. Ens trobem a les 6:00h el Juan Carlos (Pedaleitor), la Mariona, l'Ana i el German a Plaça Catalunya, encara és fosc i s'intueix el nerviosisme de tots plegats, no les tenim totes!! El Santi i jo anem una mica acollonits després de l'experiència del dissabte passat quan la calor ens va deixar caos, esperem avui portar-ho millor. Per començar el Santi ahir va muntar un porta-bidons més a cada bici, l'aigua que no falti!

Anem a buscar el riu per baixar cap a Cerdanyola, on ens trobem amb en Mengi, Jordi (Valquia) i el Nando (Greywolf). Ja som doncs una bona colla però sota el pont de la B-20 a Sant Adrià del Besòs hem quedat amb uns quants Galleteros és que no teníem el gust de conèixer, són l'Armand (el cap de l'expedicío), el Beatle i el Javi. Fins aquí portem uns 21 kms i arranquem com no pot ser d'una altra manera: pujant! Ens enfilem doncs cap a la serra de Marina, per nosaltres de moment la ruta és totalment desconeguda, fem per primer cop la pujada del dipòsit o de la torre de vigia, som concients que queden molts kilometres i sobretot molt desnivell així doncs que anem pujant a un ritme alegre però sense cremar-nos. El Santi està estrenant el seu canvi XT nou i li dona algun problema, però mica a mica es va posant a lloc.

Anem resseguint la serralada litoral en direcció la zona de la Roca, és un anar fent distret, pujades i baixades amb poca pendent i finalment un corriol molt i molt distret amb un parell de tobogants que em diverteix d'allò més. Estic estrenant coberta nova de davant (el Power dissabte passat em va picar la cresta per portar-la massa gastada) i la veritat és que no sé si és per la High Roller nova o no però he baixat més convençuda.



Arribem a l'ermita de Sant Bartomeu, el primer lloc conegut de la jornada, per aquí hi vem passar amb una ruta de la Noe i el Ribi, aquest cop però ens hi aturem i coneixem la senyora Montse, la "mestressa" de l'ermita, que es posa amb nosaltres a la foto i deu estar força avorrida, perquè té unes ganes de xerrar, jejeje! Ens desitja bona ruta i continuem.


Anem a buscar Can Bordoi, per arribar-hi hem de superar una pujada que surt del port de Parpers i on ja comença a picar el sol, fins ara com que era força d'hora s'estava prou bé però s'ha acabat la bona vida. Això sí, a Can Bordoi fem un bon avituallament, esmorzem al voltant d'un pou, amb aigua fresca i una bona ombra.





Continuem cap al Santuari del Corredor, el grup s'estira, la majoria anem reservant per el temut Turó... a més la calor comença a fer de les seves i arribem fregits al santuari, allà ens espera en Rafa (CapitanGarfio) i per sort, una altra font d'aigua molt i molt fresca. Qui més qui menys renova l'aigua dels bidons i tot admirant el Turó de l'Home que es veu francament lluny comencem el descens cap a Sant Celoni amb 67 kms a les cames.


Baixem per corriols i pista, algun tros coincideix per on ens va guiar en Ribi setmanes enrera. Aprofitem per relaxar-nos baixant i agafar aire. Abans d'arribar a Sant Celoni hem de creuar un rierol que ens ve de conya, ens mullem una mica, alguns més que d'altres, i arribem a Sant Celoni, a punt per fer el segon avituallament del dia. El Santi i jo atraquem una pastisseria i el German i l'Ana aquest cop es superen, atraquen una botiga de menjars preparats i es zampen un entrepà de mandonguilles, esto es pa verlo!!



Estic contenta, tot i que ja hem fet 80 kms, he arribat fins aquí bé, no em sento les cames cansades, penso que he sapigut reservar força, me'n alegro, llàstima que després del dinar em noto la panxa una mica regirada... no es pot demanar tot.


Són les 14:00h, cau un sol important i el Turó es veu encara lluny, massa lluny! Però no tenim altre remei, ens esperen uns 22 kms de pujada, casi res! Sortim i aviat agafem el GR-5, ens han parlat molt del camí en qüestió, comença pujant suaument, de mica en mica, però desmoralitza veure l'antena del Turó tan amunt, per això decideixo que serà millor no fixar-m'hi tant i anar fent. El Mengi decideix fer mitja volta i anar a buscar el tren: Mengi hi ha més dies que llonganisses, el pròxim serà el teu!



De cop i volta, passat una masia, la pujada es converteix en unes rampes mooolt pronunciades i amb pedres, l'Armand ja ens havia avisat és el kilometre dur, hi tant dur! Aquí no fem massa bondat i en lloc de desmuntar intento seguir al Santi rampes amunt, aguanto unes tres curves i desmonto després de que ho faci el Grey, el Santi aguanta una curva més. Aviat però tornem a pedalar, tinc el Santi i el German davant, vaig fent al meu ritme i es van allunyant. Passem una curva amb un prat ple de vaques i encaro l'última rampa forta, veig el maillot taronja del Santi al cap damunt i el crido perquè pari un moment a donar-me un gel i per passar-li la càmara de fotos, em sent però no m'enten i segueix. Arribo a dalt i paro en una ombra a agafar aire i intentar engolir un Powergel, no els suporto i a més el que tinc és de vainilla, empalagós i superdolç, ehgs, aconsegueixo empassar-me'n mig. Aigua per tirar avall i m'enganxo a roda del Valquia que acaba de passar, per sort les rampes s'han acabat i el camí planeja, em poso a tirar però fins i tot em sembla que fa baixada, començo a dubtar perquè no porto ni hippie-ese ni res i tinc por d'equivocar-me, paro i ho comento amb el Valquia. M'entres arriba l'Ana i decidim seguir per aquí el Gr està marcat... arribem a la carretera i busquem les marques, hem de creuar i enfilar-nos per un tros no ciclable, dubtem si el track té una alternativa o si relament s'ha de seguir 100% al gr, al final truquem al Santi que ens confirma que ells han passat per allà, així doncs seguim. El tram no ciclable s'acaba aviat i arribem a la masia de Can Grau (si no recordo malament), esquivo un parell de gallines i surto cames ajudeu-me mentre dos gossos simpatiquíssim ens borden a base de bé (quina por!). Seguim els tres, arribem a un trencall i no trobem marques de Gr cap en lloc, perdem el temps buscant cap a una banda i una altra, no vull tornar a trucar al Santi que ja deu estar a dalt el Turó. Per sort arriben el Beatle i el Pedaleitor amb l'autèntic "hippi-ese" i ens indiquen el camí correcta, proseguim però al cap de res he de parar, he punxat la roda del darrera, pffff el què faltava! El Valquia m'ajuda a reparar m'entre en Beatle s'adona que la de davant tampoc porta massa presió, però de moment només inflo. Diria que la parada a més d'un li va anar d'allò més bé per menjar una mica i fer unes quantes fotos amb el Turó de fons. Quan estem acabant de reparar arriben el Rafa, la Mariona i el Javi.
Arrenquem de nou i ara som un grupet numerós, però tot s'ha de dir, a mi és el tros que se'm fa més pesat, és una pista ampla, hi ha molt poca ombra i el sol espatega sobre els nostres caps, començo a tirar tot i que estic força marejada, la panxa m'està fent la punyeta, al marge dret del camí baixa un mica d'aigua i paro a refrescar-me, el Valquia també. Arrenco quan arriba l'Ana i anem fent finalment veiem penjats a un arbre els maillots del German i el Santi, hem arribat al estany de Vilada! Ells fa més de mitja hora que ens esperen, l'Ana i jo no triguem ni mig segon que ja som dins l'aigua banyant-nos amb les carpes taronges, quin luxe!! El moment més refrescant de la ruta, com bé diu el Santi que ens va observant un a un, arribem tots amb cares d'extenuació i sortim de l'aigua amb un somriure d'orella a orella. Encara però ens falta fer el cim.
El Grey i el Rafa ens avisen que l'Armand va venint però tocat, està sortin d'una anèmia i no acaba d'estar recuperat.
Més fresquets encarem l'últim tram cap al Turó. Seguim per la pista ampla de pujada, passem pel costat d'una cascada i arribem a la carretera, a partir d'aquí queden 6 kms d'asfalt, matadors, sort que un núvol es col.loca estratègicament davant el sol i la boira juga a tapar i destapar l'antena que corona el cim. Ara el Santi i jo anem junts, tot i que ens els troços més durs som incapaços de dir-nos res em motiva tenir-lo pedalant tan a prop, sobretot a la rampa del km 4! Quan em sento més cansada, em consolo pensant en els que estan fent la PDF NonStop i les 24 hores, i em consta que no sóc l'única.
Lentament anem avançant, passem la marca que ens indica que falta 1 kms per coronar però encara no veig el final, hi ha una curva i penso que al girar encara ens pot estar esperant la rampa definitiva, però no, divisem l'antena i l'aparcament: ho hem aconseguit!! Finalment a les 18:15h assolim el nostre objectiu!


El bar és tancat i prenem posicions per animar com es mereixen els bikers que van arribant, les cares de satisfacció ho diuen tot!
Passem una bona estona al cim, mengem alguna cosa, ens hidratem poc perquè comptavem fer-ho al bar i l'aigua escaseja, ens piquen els mosquits i comencem a agafar fred. Així doncs que toca desfer el camí, el què ens ha costat tan esforç pujar es baixa amb un moment i sembla mentida com puc passar tan fred ara amb la calor que he arribat a tenir.
parararaersresresresrsersreresrsrerssfalta el Rafa que feia la foto!


Al mirador de les Guaitadores ens està esperant l'Armand, per majoria decidiem baixar per camí (tot i que hi tinc bastanta part de culpa) i disfrutem de la baixada, ara al menys ja torna a lluir el sol i s'agraeix, qui ho havia de dir!


Per ramatar-ho i ja que el Rafa es queixava per no haver hagut de carregar la bici, el Beatle ens guia per un corriol impossible ple d'esbarzers i bardisses, com no pot ser d'una altra manera ens ho prenem amb bon humor i en fem conya una estona.




A les 20:30 arribem a l'estació de Sant Celoni, al punt per comprar els bitllets, fer unes coles al bar de l'estació i agafar el tren que ens ha de tornar a casa.
Al final 134 kms i 3200 metres de desnivell, no està gens malament!


Estic molt contenta i satisfeta i emocionada perquè a més 3 noies hem completat la ruta, tot un èxit, cada cop som més les aficionades i és un luxe poder compartir amb totes elles aquestes experiències fins fa poc per mi impensables!

10 comentaris:

Noe ha dit...

Ohh, que pena que no hemos sido nosotros que te hemos llevado por primera vez al Santuario del Corredor...snif snif. Bueno, habra que buscar otro lugar por aqui que sea digno de conocer para que tengas una excusa para venir. jejeje
Que envidia el baño. Ultimamente voy mirando al agua con cara de pez. A más calor, mas voy buscando donde bañarme.
Bonita ruta, una pena no haber estado aqui para unirme a vosotros.

Ada ha dit...

Conociendote tu hubises alargado la ruta volviendo a casa en bici!
No te preocupes por las excusas para venir, ya sabes que pronto nos animamos!
Yo creo que después de estas últimas ruta o hay sitio para un bañito o ya no salgo, jejeje! Que calor!

totgas ha dit...

Bona ruta i bona companyia, ja esteu fet uns maratonians, cada vegada en costara més seguir-vos

geryan ha dit...

Guapa la crónica!!
I les fotos, Jeje!
Doncs sí, un luxe de bany on tots varem gaudir, quasi lo millor de la ruta. Aixó sembla una moda que ha obert la Noe, Jeje!!
On será el próxim?

MarionaBTT ha dit...

Ei!!!La ruta va ser d'aquelles que et deixen K.O però va estar genial, sobretot en el moment d'arribar a dalt! El millor, com tots diuen, el bany a l'estany. Al final vam trobar aluna cosa similar a Caldea al mig del camí, je je je. Ada, merci pel consell de com agafar els revolts, m'anirà de primera, a veure si m'espavilo i perdo la por a les baixades.
Fins la propera!!!!

Noe ha dit...

Mucha calma veo yo...que se cuece por aqui? jejeje

Santi ha dit...

Noe, se aceptan ideas para este finde

Noe ha dit...

Domingo no sé al final que haré (estoy esperando que el "jefe" se decida), pero el sabado, seguramente me pasaré por aqui:

http://www.foromountainbike.com/index.php/topic,13721.795.html

Es la gente del maresme con los que suele salir en invierno, te garantizo una ruta muy divertida, ya que nuestro guia, Trailrunner, es un buscador de senderos. Si os animais, sereis bienvenidos. Todos son muy majos y divertidos, lo pasareis muy bien.

Noe ha dit...

ostras, acabo de ver que la salida es el domingo....estoy atontada. ui ui ui

Pues nada, sigo en blanco, no sé que hare el domingo ni el sabado snif snif

Ada ha dit...

Pues nosotros estamos igual pero además sólo podemos salir uno de los 2 días, por eso queríamos aprovechar para hacer alguna ruta larga, si no sale nada, saldremos por aquí a descubrir caminos!