Dissabte 7: Ens aixequem a les 8:00 amb intenció de sortir a fer els exploradors, no tenim gps ni catxarros d’aquets hi hem decidit que aprofitaríem aquest cap de setmana per investigar uns camins i fer una bona tiradeta aprofitant que no tenim compromisos.
Sortim vora les nou direcció Castellar, es curiós ara ja feia setmanes que no sortíem sols i avui podem anar al nostre ritme ‘anar fent’. La cosa pinta bé, baixem al riu, agafem pista i comencem a visualitzar Castellar. En tot arriba una pujada, l’Ada s’escapa no vegis com apreta la paia!! Em poso serio i em llenço a la persecució però a la primera pedalada escolto:
Crackkkkkkkkkkkkk!
Collons que malament que sona, la cadena noto que s’enganxa i paro immediatament, penso:
- La rodeta que vaig muntar ahir que haurà sortit corrents...
M’ho miro i veig el canvi a can pistraus,la rodeta al seu lloc.... Em costa entendre-ho però quan m’hi fixo es ben fàcil:
Patilla del canvi trencada!!!!
Lo primer que em ve al cap es la Noe que fa poc va passar per el mateix ,quina putada!! Miro per intentar arreglar algu però el tronxacadenes que porto està en pitjor estat que la patilla... Així que desmunto canvi i provo d’engranar la cadena d’alguna manera que hem permeti moure’m .
La cosa queda amb la cadena en plat gran i pinyó gran però com és d’esperar la cadena no s’està quieta. A les baixades deixant-me caure i pedalant a l’hora perquè la cadena no s’enganxés als radis i als plans l’Ada remolcant-me i jo pedalant com podia... A les pujades directament corrent!!
Al poc
- I ara que hem de fer???
- Doncs... no sé buscar la patilla del canvi i...
- Però volieu sortir no?
- Sí, què hi farem...
- Doncs agafa aquella bici i continueu la sortida , ja la setmana que ve m’he la tornes i m’entres busco una patilla.
Jo em quedo al·lucinat i encantat de la vida,
Bé ,segona oportunitat de sortida, aquest cop canviem d’itinerari i marxem cap a Galliners a fer uns corriols per allà per provar la ‘bici nova’ . Aquí podria explicar una prova completa de la bici, haig de reconèixer que és divertit això de sortir a provar bicis. De l’experiència amb la doble destacaria:
- Que còmode que és tant per les suspensions com per el sofà que porta de seient i la posició de passeig que te també!!!
- Lo bé que es baixa i lo que costa pujar-la ahhhhh!!!!
- Com es troben a faltar els automàtics....
- Quin gran invent el bloqueig de les suspensions!
- Els frens de disc Lx no van gens malament, una sorpresa.
Així que al final hem salvat el matí bastant dignament, he provat una bici , l’Ada ha descobert més camins per fer bones rutes i hem fet 54km’s.
4 comentaris:
Bufff, al ver la foto de la patilla me vino a la cabeza malos recuerdos...Si es que cuando la bici tiene el dia tonto, no hay manera.
Suerte que te han dejado una bici ehh pillin, vaya chollo.
Veig que l´Ada no va tenir compassió de tu Santi pq no surt ni en una sola foto! ja devia ser 15 km més endevant, aquestes dones ens acabaran fotent feina a tots al ritme que van.
Consell: no provis dobles i d´altres coses per l´estil que després la temptació és massa forta i acabes compran-te´n una
EBIS
Ehem ehem!!Un altre que es passarà a la doble...em sembla que el de la botiga ja la vista prou, je je je
Pobres bicicletes...si ja deia jo que els hi tocava passar la ITV!!
Hey Noe!! Pos si encara sort que tenia bici de substitució jejejeeje!!
Marc lo de la doble ho saps per experiencia no! Llàstima que la tenda no te dobles Paduano per probar jeejejeje! Si no cada setmana trenco algu havima si cola...
Mariona!! Tu ja ho deias ja que necessitaven una Itv, ara que hem sembla que lo que necessita la meva es un Plan Renove!!
Publica un comentari a l'entrada