Dissabte d'exploració, ara sí!

Aquest dissabte recuperàvem la idea de sortir els dos a explorar camins, el tema per mi començava a ser una miqueta tabú ja que les dues últimes temptatives havia trencat la patilla del canvi... Però bé a la tercera va la vençuda! Així que rumiant cap on podíem anar se’ns acut mirar un llibre de rutes que tenim per Rellinars i St.Llorenç i triem ruta:

Ruta: La Pòpia - Can Serra - El Ginebral - Sant Jaume de VallHonesta - Santa Creu el Palou - El Farell - Matarrodona - La Balma de l'Espluga - La Morella - CasaJoana

Ara ja per acabar de fer-ho bé i fer una tiradeta decidim sortir des de Sbd cap a Rellinars pedalant jeeeje . Amb tot divendres em truca en John per comentar-me que vol sortir el dissabte cap a Matadepera a buscar camins, li dic que no busqui i vingui amb nosaltres fins la Casa de l’Obac!

Dissabte a quarts de vuit ens trobem amb John a St.Quirze i comencem la ruta, quin gust pedalar sense calor, ja ho trobàvem a faltar ja...
Anem rodant a un ritme animadet cap a Matadepera, un cop allà la primera pujada per entrar en calor el Turó de Roques Blanques, una pujada d’aquestes en ziga-zaga ben distreta,curta però intensa. Ja dalt foto de rigor , continuem cap a la Casa de l’Obac primer un tros de baixada amb molta pedra solta i a continuació ja pista . Una pista que en principi et sembla suau però al poc veus que et dóna poc descans. Faig broma amb el John que no s’ho coneix i l’hi dic que hi han molts ‘falsos llanos’, als pocs quilòmetres ja em xiulàvem les orelles desprès d’unes bones rampes jejeeje.

Arribem a la casa de l’Obac on toca esmorzar i recuperar aire ja que amb la novetat de la companyia d’en John em vingut prou ràpids (2 hores) , més fotos i aquí ens separem del John que ha d’estar d’hora a casa.

Així que arrenquem ja els dos solets direcció Rellinars, aquest camí nomes l’hem fet una vegada en la Montserratina i t’he bastants trencalls. Jo com es costum al segon trencall ja no ser cap a on anar però l’Ada fa gala de la seva memòria fotogràfica per els camins i els troba tots. No arribaria gaire lluny sol jo... el camí cap allà es ben distret, creua un riu,corriol de pujada, baixada distreta . En tot en una d’aquestes baixades salta una pedra i m’impacta al turmell, cardo un crit de dolor i paro . Uff quin mal, baixo de la bici i no puc caminar com si tingués una esquinç.. però res un parell de minuts per recuperar i puc continuar això si acollonit amb les pedres!

Ja estem a Rellinars aquí és on teòricament comença l’excursió, per sorpresa nostra ja portem 38 km així que la cosa pinta que la ‘sortideta’ serà llarga avui. Aquest any si hem après alguna cosa de les sortides amb la Noe es la importància de trobar un forn o pastisseria en algun moment de la sortida!!!! Així que amb els primers autòctons que trobem els interroguem fins que confessen on trobar croissants de xocolata ummm!

Amb la panxa contenta muntem el nostre particular roadbook que ens ha de tornar a portar fins a Rellinars 40km’s desprès. Fins aquí el camí havia sigut bastant ombrívol per sort nostra però ja només arrencar veiem que això de l’ombra ja és historia.... Comencem enfilant-nos i parant cada poc per rellegir el paperot, aquets primers quilòmetres son complicats amb molts trencalls .

En res ens adonem que l’excursió serà molt dura, fa una calor espantosa , no hi ha ombres i al no conèixer els camins ens fa anar molt lents... Per si no hi havia prou agafo i punxo, quina feina per trobar una ombra per reparar!
Desprès d’una estona de pista de pujada en ple sol canviem i agafem un corriol més tapadet collonut si no fos perquè també es de pujada.... aquest camí el vam fer també en la Selenika però en direcció contraria. Una mica més de pista i arribem a Sant Jaume de VallHonesta on hi ha una font amb una aigüeta fresqueta ummmm!

Ara anem cap a un dels punts pintorescos de la ruta, El Farell, per arribar la ruta ens obsequia amb unes rampes importants que ens fan suar la cansalada, collons que es amunt! Un cop a lloc l’esforç val la pena, per qui no ho conegui el Farell es una masia fortificada del S.XIII espectacular però tristament abandonada tot i que veiem que algunes obres de restauració han fet però que també s’han quedat abandonades abans de acabar-les..... Curiosament una de les coses que més ens impressiona al entrar es l’aire que hi corre dintre, que bé s’hi està!!!

Sortim i en poc segona punxada del dia aquest cop de l’Ada, portem 60 km’s i el sol ens està destrossant per moments, si es que anar a descobrir camins en ple Juliol.....

En aquets quilòmetres en ple migdia pràcticament no xerrem jo ja començo a somiar amb el bar de Rellinars... Bé, endavant! Tenim una esperança en el mapa ens marca una font en Matarrodona, arribem ,comencem a buscar-la i amb bastanta feina conseguim trobar-la entre tota la vegetació yuhuuu! Els estanys ben plens de peixos però la font ben seca......



La veritat es que la ruta es preciosa però no es la millor època, prosseguim cap un altre lloc pintoresc, la Balma de l’Espluga:

Aquí nomes sortir, el roadbook ens indica agafar corriol no ciclabe.... Collons quin panorama si quan van fer el llibre no era ciclabe imagineu ara amb el festival de pluges.... Bardisses,herbotes i altres delicadeses envaeixen un camí trialero digne d’una Sant Hilari Express. El tram dura més de mig quilòmetre i acaba amb nosaltres, parem a recuperar amb tanta sort que els mosquits aprofiten per xuclar-nos la poca sang que ens queda...
Sortim del cony de camí per empalmar amb unes rampes duríssimes que ens duran a dalt de la Carena del Camí ral de Barcelona-Manresa. Son quatre quilòmetres que faig com puc tirant de platillo amb l’esperança que un cop amunt toca baixada fins Rellinars

Yuhuu! Comença baixada ,ja imagino el bar ummm! Però massa maco 200mt de baixada i punxo ahhhhhh! I ja van tres, poso l’última càmera i continuo baixant ara amb delicadesa . Però res sembla que la coberta tenia més punxes que les trobades i noto la roda fluixa..... aguanto com puc i aconsegueixo arribar al poble.

Aquí ja no hi ha més que caminar fins al desitjat bar on tinc una rebuda de campió, l’Ada s’ha avançat i m’espera en la terrasseta amb unes coles ,quin luxe!!!!

L’estada al bar es d’allò mes entretinguda m’entres absorbim líquids (2 coles i 3 litres d’aigua) reparem punxades a cop de parxe . L’Ada repassa la seva roda i troba quatre punxes a la que treu una roda punxada... vinga un altre. Reparo la primera,munto, dos minuts i desinflada altre cop...mes punxes! La gent de la terrassa està la mar de distreta, inclús algun ens ofereix ajuda! En tot miro el mòbil i missatge d’en German per sortir demà, no podem però igualment ara mateix amb les punxades estic de bici fins als....
Bé continuem l’odissea, decidim pujar per carretera fins la Casa de l’Obac per guanyar temps ja que ja son gairebé les set ... Fins allà es un senyor port de muntanya de cinc quilòmetres, el qual als quatre la roda em torna a perdre aire ahhhhhhhhhh!!! Res, decisió salomònica inflem a tope i baixem per carretera fins Terrassa . A Terrassa cap a Matadepera amb paradetes per inflar i a Matadepera ens retrobem amb els camins fins Sabadell.

A quarts de nou arribem a Sbd i lo primer que fem és anar a buscar una espatlla de xai de quilo per sopar !! Que el dia ha estat molt dur i ens mereixem una suculenta recompensa.

Km: 108
Desnivell: Entre 2000 i 3000 ...