dimarts, 21 d’octubre de 2008

Artec o els aiguamolls de la Vall d'en Bas

Desprès d’uns dies de nervis per fi arribava el cap de setmana de l’Artec així que el mateix dissabte agafàvem la furgo i cap a St. Esteve d’en Bas. Primer cap al Poliesportiu a recollir els dorsals i trobar-nos amb el Ribi i la Noe , allà nomes arribar els nervis van tornar a reaparèixer al veure com estava el terreny, la mateixa tarda havia caigut un ruixat de por....
Ja amb tot anem a berenar on la Noe&Ribi ens fan una autentica exhibició de com s’atraca una pastisseria, jutgeu vosaltres mateixos amb la foto:


I ara cap al Càmping la Fageda on havíem quedat amb el Ricard i el Jordi (el pobre per temes de feina no el vem veure fins a mitja carrera), soparet de germanor i a dormir d’hora que al dia següent ....

Al matí d’horeta aixequem el campament i ens plantem a la sortida allà ens trobem molta gent coneguda,de sortides,fòrums i revistes (hi han premis ja se sap..)
Ens situem a la sortida , estic ben nerviós un altre vegada davant un repte. Arriba el moment, la sortida la fem neutralitzada darrera d’un espectacular ‘safety car’ que manté a ratlla les feres durant un parell de quilòmetres . D’aquí agafem els primers colls per el moment ciclables alternant trams de baixades amb unes pedres mullades que et feien anar amb mil ulls fins aquí mes o menys be però el tema va durar poc....

Vem començar a pujar un port per una pista secundaria la qual estava impracticable per el fang i aquí va començar la Duatló de l’Artec .. per obrir boca uns tres quilòmetres empenyen la bici i no jo que portava unes Larssen 1.9 si no tot deu!! Santa paciència i a empènyer la bici amb l’esperança (ben poca) que el tema millori .
Desprès d’un bon rato arribem a l’avituallament on regna un ambient de pocs ànims... portem pocs quilòmetres i la paraula abandonar ja es de les mes escoltades i no es per menys la ruta ja es prou dura i tal com està el terreny...





Jo rarament estic animat , em trobo bé i lo del fang i tot això doncs òbviament que em puteja però com que ja era previsible i inevitable... Be prosseguim i per sort pedalant !!
Primer per unes rampes pavimentades que desprès del fang son un luxe , el paisatge per aquesta zona es espectacular ,maco, maco ara que potser no es la marxa adequada per gaudir d’ell... En l’avituallament anterior l’Ada ja m’havia comentat que no es trobava gairebé be que les cames no l’hi funcionaven i arrossegava mal de cap , ara m’ho torna a dir però amb mes convenciment de plegar , jo l’animo i faig veure que no escolto lo que em diu i vaig tirant pensant que ja s’aniria recuperant.. als 500mt veig que no ve i paro a esperar-la, cinc minuts i no apareix que estrany¿? , en poc apareix i em comenta que s’ha perdut, jo per mi penso que si ella s’ha perdut es que realment no es troba be! , i que no es recupera , que tiri que ella plegarà al pròxim control ...

Uf se’m fa molt estrany continuar sol però no toca altre.. així que prossegueixo ara menys motivat però endavant!!

Ara l’idea , bastant surrealista i improbable es arribar al pròxim control de pas i passar-ho... be qualsevol motivació es bona així que apreto una mica . Ara toca un senyor port, quinze quilometres interminables que si be començo animat no vulgueu saber com l’acabo , amb el ‘platillo xamuscat’ !!! Cortesia del fang com no, uns quants trams toca pateio ... De tant en tant miro el conta i veig que la mitja està per uns 9.5 +- , així no arribo enlloc, l’esperança (ben il·lusa ..) es que al final del port hi hagi una baixada estupenda fins al control.

Doncs be un cop a dalt, lluny de trobar una fantàstica pista de descens ,ràpida i fàcil , em trobo un pu**o Gr que només per baixar-ho caminant ja es difícil (perillós) fins a l’extrem de trobar-nos un esglaó de mes de 1.5 mt d’alçada que ens obliga a passar-nos les bicis o tirar-les per poder passar, impressionant!!! Així que de la teoria de recuperar temps baixant res de res...



Finalment arribo al control a la 1:45, l’hora de tancament era la 1:15 ... però ens comenten al grup que arribem que veient el panorama del fang han decidit allargar-ho una hora. Com que no era conscient de lo que m’esperava , m’alegro i em marco el pròxim objectiu, el Puigsacalm!!

Com no potser d’un altre manera la pista tira amunt, per davant uns deu quilòmetres i un terreny aparentment bo... Apa cap amunt però es clar entre pedalar,caminar i jo que se mes les meves cames estant sota mínims ,arribo a un riu i intento passar,no puc,trec el peu per aguantar-me i rampa al canto, per flipar per sort no em banyo....

Tot queda en un “calambre” i continuo com un cargol cap amunt fins que arribo al fangar màxim , uns 300mts de fang fins als turmells per moments penso en avisar al Racc .... ja nomes em faltava haver de rescatar la bici dels aiguamolls!! Be, superat el tram de ‘peleas en el barro’ agafem una baixada de gespa ciclable yuhuhu!!


on quasi surto volant al no veure un forat.. sort de la forquilla que tot fent tope em salva la cara per un tram bo que hi ha ... Lo següent fins a dalt del PuigSacalm quasi ho podria resumir en pateio pateio i mes pateio, lo graciós del tema es que estàvem avisats que hi havien 800 mts que estava prohibit muntar, quina alegria si nomes hagués patejat 800 mts..... Mentres remugo tot empenyent em creuo amb la Noe i el Ricard que ja van de baixada tot remugant també jeejeje!!

Del Puigsacalm cap a baix , un primer tram de corriol tècnic divertit ,com no curt.. i tot seguit una alegria d’allò mes inesperada, l’Ada!!!!!! I jo que la feia descansant i estalviant-se aquest calvari ,doncs no mes tossuda que ningú desprès d’estar fins a tres vegades a punt de plegar cada vegada que algú l’animava doncs ella continuava!!! La bomba!!!!!!! Unes fotos i continuo cap a baix content de la trobada.



Desprès els 800mts de pateix obligat de baixada i aquí agafàvem el desviament amb l’esperança (eterna) de trobar una bona pista però no.... que es lo pitjor doncs un altre magnífic GR !!

Aquí ja els pocs ànims que em quedaven s’esfumen , el camí es una merda ple de pedres,arrels,esglaons i jo que sé que més.. Imagineu si anava malament que darrera meu portava dos excursionistes trepitjant-me els talons.. per flipar!! No se quanta estona estic per baixar però deu n’hi do fins que finalment veig el control de Coll de Bracons als meus peus, lo que no veig es per on baixar ¿? Prova per un costat fent equilibris, la gent del control que em crida no sé què ,jo que cada vegada ho veig més malament i finalment acabo relliscant i baixant mitja paret arrossegant-me, això es una arribada triunfal!!!!!

Tal com arribo lo primer que em diuen els supervivents que hi ha al control és que no podem continuar lo curiós es que el comentari pràcticament tothom el rep com la noticia que estaven esperant jeje !! Si és que molts com jo lo que no volíem era abandonar ara quedar-se fora per un control de pas ja es un altre cosa jejejejeje!!!!
Així que em poso còmode , m’atiborro de Sant Jacobos i a esperar l’arribada de l’Ada tranquil·lament .

Quan arriba a la paret que et deixa al control doncs igual que jo tampoc sap per on baixar però per sort a ella l’indiquen el camí bo i arriba mes sencera que jo a baix !!!




I aquesta ha estat l’odissea de l’Artec de la qual doncs es poden treure moltes conclusions o punts de vista diferents, algunes serien :

- Per part nostre molt contents i orgullosos d’haver aconseguit fer 70 km i 2900mt+ en aquestes condicions tot i no acabar!!
- Per acabar la temporada es una bona marxa, a mitja ruta estava de bici fins als.....
- Que només acabin entre un 15% i un 20% no se si es normal ....

I desprès del control baixada relaxant per asfalt fins al pavelló on t’anaves trobant a tothom amb la seva particular historia , gent perduda,controls de pas, trencadisses i fins i tot intents de suborn per aconseguir passar un control jejeje !!!






I molt a destacar l’arribada de Mercè que va aconseguir completar la marxa, l’única fèmina!!!!!!!!

8 comentaris:

XAVI NOVELL ha dit...

m'estic trencan't la caixa llegint aquest post ....sort que al final jo.


salut a dojo companys.

Noe ha dit...

Todavia estoy quitando barro de la bici. Grrrrr
Ta guapa la foto de la etapa de BARRANQUISMO. Si hubieron pusto un arnés ya seria ESCALADA.
UHmmmm, pensandolo bien, podriamos cambiar de deporte para raids de multiaventura no? Creo que lo unico que no hemos hecho a sido el tiro con arco, pero eso se puede arreglar.

Jajajaa

palazos ha dit...

hola: soc en david ,el del maiot bikeberguedà, que per sert surtu a la foto ,volia saludar i felicitarte per la crònica , ja ens tornarem a veure en una altre aventura, salut !!

Fcesc ha dit...

Bona crònica! Vist el calvari no em penedeixo de no haver-hi anat.

Una salutació de l'Alpcrossià misteriós ;-)

A reveure!

Francesc

Ada ha dit...

Ei, quants nou vinguts al blog!! Ja sabeu torneu per aquí quan vulgueu, mentre no porteu fang...

Francesc, ja has perdut el títol d'Alpcrossià misteriós, jejeje!

cesc ha dit...

bueno.tu encara vas tenir la moral de continuar fins on et varen deixar.jo , entre el meu company i les poques ganes de patejar que duia vaig plegar abans.
Bona crònica.ens veiem en un altre " matxacada".

siau.

Marc Masague V. ha dit...

jo ja ho vaig dir que això seria per homes! .. si és que no em feu cas... ja ho diu el refrany... "Tots som supersss totssssss som granssssss! " en aquet cas s´ha demostrat a l´ARtec

salvaktm ha dit...

Ja hi ha data per l'ARTEC Marató BTT Vall d'en Bas 2009; serà el diumenge 11 d'octubre. La web www.artec.cat ja està actualitzada i les inscripcions obertes. 1 únic recorregut que es pot completar en un 33%, un 66% o fent la marató completa de 110km. I es pot decidir sobre la marxa, amb classificacions parcials en tots els casos.